Logo UAB
2021/2022

Sociologia de la Cultura

Codi: 101134 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500262 Sociologia OT 4 0
2504235 Ciència, Tecnologia i Humanitats OT 4 0
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Josep Verdaguer Lozano
Correu electrònic:
Josep.Verdaguer@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Sí
Grup íntegre en espanyol:
No

Prerequisits

No hi ha prerequisits extraordinaris. Els d'una assignatura de 4rt. del Grau de Sociologia. 
 
Suggereixo les següents lectures per a qui no procedeixi d'aquest grau.
 
Llibres sencers:
• P.L.Berger, Invitació a la sociologia, Barcelona: Herder, 2016
• P.L. Berger i Thomas Luckmann, La construcció social de la realitat, Barcelona: Herder, 1988.
 
Alguns fragments dels principals fundadors:
• Karl Marx i  Frederick Engels, La ideologia alemanya (Vol1),Barcelona: Laia, 1987, pàg 41-92 (Feurbach. Oposició entre la concepció materialista i idealista) 
• Émile Durkheim, Les formes elementals de la vida religiosa, Barcelona: ED.62/Diputació, 1987, 27-69(classificació, representació col•lectiva, natural/sobrenatural, sagrat/profà, definició de religió), 311-335 (el culte negatiu i les seves funcions) i 420-449 (conclusions).
• Émile Durkheim,  i Marcel Mauss, “ Clasificación primitiva”a Marcel Mauss Institución y Culto (Vol.II Obras)Barcelona: Barral Ed., 1971,  13-20( qüestió), 59-67(China),69-73 (conclusions) 
• Émile Durkheim, La división del trabajo social. Madrid: Akal, 1982, pàg333-358.
• Max Weber, Economia y sociedad, Mèxic: FCE, 2008, pàg 682-694 (Divisió del poder en la comunitat: classes, estaments i partits), pàg749-752 (burocràcia i educació)
• Max Weber. L’ètica protestant i l’esperit del capitalisme. Barcelona: ED.62/ Diputació de Barcelona, 1984, pàg 57-68(Confessió religiosa i estratificació social)i pàg135-180 (El calvinisme).     
 

Objectius

 

L'objectiu d'aquesta assignatura és iniciar a l'estudiant de grau en la sociologia de la cultura. Una especialitat en constant creixement i transformació. Hi ha fonts ben informades i opinions legitimades que identifiquen la sociologia de la cultura amb l'estudi d'àrees institucionalitzades més o menys diferenciades ( l'art, la literatura i la música, la comunicació de masses, la religió, la ciència o el del dret). Però també hi ha qui diu que l'estudi de la cultura no és tant el d'una àrea distinta de la vida social com el d'un aspecte present en gairebé qualsevol fenomen social (ideologia, actitud, mentalitat, discurs...). En aquest programa d'iniciació recollim ambdues posicions. En la primera part del curs, desprès d'introduir la discussió sobre la idea de cultura en la nostra societat, treballarem els fonaments de la sociologia de la cultura. En la segona part, treballarem algunes de les idees de la primera, aplicant-les a l’àmbit específic de  les arts, i parlarem de cultura, en sentit restringit, per presentar la sociologia de la producció i el consum cultural. En la tercera i darrera part del curs posarem l’accent en l'estudi de la cultura popular com a mecanisme de comunió. En totes tres parts l’objectiu és tractar la cultura en relació a la construcció, la reproducció o  el desafiament de les estructures socials i les subjectivitats existents.

 

Competències

    Sociologia
  • Aplicar els conceptes i els enfocaments de la teoria sociològica, especialment les explicacions de les desigualtats socials entre classes, entre gèneres i entre grups ètnics, a la posada en pràctica de les polítiques públiques i a la resolució de les situacions de conflicte.
  • Avaluar la qualitat del propi treball.
  • Buscar fonts documentals a partir de conceptes.
  • Comunicar de manera efectiva, mitjançant un nivell bàsic de llengua anglesa, les anàlisis bàsiques dels fenòmens socials.
  • Demostrar que es comprenen els enfocaments de la teoria sociològica, així com els diversos vessants, interpretacions i el context històric.
  • Descriure els fenòmens socials de manera teòricament rellevant i tenint en compte la complexitat dels factors implicats, de les seves causes i dels seus efectes.
  • Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
  • Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Generar propostes innovadores i competitives en la recerca i en l'activitat professional.
  • Gestionar el propi temps: planificar l'estudi propi, gestionar la relació amb un tutor o tutora o un assessor o assessora, i establir i complir els terminis adequats per a un projecte de treball.
  • Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
    Ciència, Tecnologia i Humanitats
  • Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  • Analitzar les relacions entre naturalesa i cultura utilitzant conceptes de l'antropologia, la filosofia i la història.
  • Dur a terme treballs escrits o presentacions orals efectives i adaptades al registre adequat en diferents llengües.
  • Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
  • Reconèixer la dimensió política, social i cultural del desenvolupament de la ciència i la tecnologia en les diferents etapes històriques.
  • Utilitzar de manera crítica les eines digitals i interpretar fonts documentals específiques.

Resultats d'aprenentatge

  1. Afrontar, amb els coneixements específics necessaris, l'exposició oral de coneixements en un context acadèmic o laboral.
  2. Avaluar la qualitat del propi treball.
  3. Buscar fonts documentals a partir de conceptes.
  4. Comparar els diferents enfocaments teòrics sobre la cultura.
  5. Comparar la lectura dels fenòmens culturals des de diferents ideologies presents en la realitat social d'Espanya i de Catalunya.
  6. Comparar la lectura dels fenòmens culturals des de diferents ideologies presents en la realitat social d'Espanya i de Catalunya. .
  7. Comunicar de manera efectiva, mitjançant un nivell bàsic de llengua anglesa, les anàlisis bàsiques dels fenòmens socials.
  8. Definir els conceptes sociològics que interpreten els fenòmens culturals.
  9. Definir els conceptes sociològics que interpreten els fenòmens culturals. .
  10. Definir els fenòmens socials que hi ha al darrere de les polítiques i els conflictes culturals. .
  11. Definir els fenòmens socials subjacents a les polítiques i els conflictes culturals.
  12. Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
  13. Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom. .
  14. Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  15. Explicar les interpretacions socials de la cultura d'acord amb aquests enfocaments.
  16. Expressar els debats al voltant d'aquests enfocaments, pel que fa a la cultura.
  17. Expressar els debats al voltant d'aquests enfocaments, respecte a la cultura.
  18. Generar propostes innovadores i competitives en la recerca i en l'activitat professional.
  19. Gestionar el propi temps: planificar l'estudi propi, gestionar la relació amb un tutor o tutora o un assessor o assessora, i establir i complir els terminis adequats per a un projecte de treball.
  20. Relacionar els debats entorn d'aquests enfocaments, referits a la cultura, amb el context històric en el qual han sorgit.
  21. Relacionar els enfocaments teòrics amb els debats sobre l'ordre social i l'acció.
  22. Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
  23. Saber planificar estratègies per a l'anàlisi de processos de canvi social, a partir de la interpretació de fonts documentals, orals i materials.
  24. Saber sintetitzar, analitzar i explicar informació complexa (qualitativa i quantitativa) relativa a cultures, espais geogràfics, grups socials, ordenacions legals i períodes històrics diferents.
  25. Tenir familiaritat amb les eines conceptuals bàsiques de la sociologia, l'antropologia, l'economia i la ciència política.

Continguts

Bloc 1. El concepte de cultura a la societat i a la sociologia. Cultura i societat. Teories sociològiques i sociologia de la cultura. Interpretació de les cultures.


Bloc 2. L’estudi de la Cultura (donant especial rellevancia a les arts) des de la sociologia de la cultura. La construcció social de la Cultura i de les Arts. Sociologia del consum cultural Sociologia de la producció cultural. Mercat, administració i polítiques culturals.


Bloc 3. Les cultures populars i comunió. Aïllament, hibridesa, integració, resistència, transformació.

 

El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura. Es penjarà també al Campus Virtual on l’alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i a qualsevol informació necessària per a l’adequat seguiment de l’assignatura.

Adaptacions on-line si és imprescindible (Covid-19)

 

Metodologia

Classes magistrals.

Exercicis pràctics a l’aula.

Reunions individuals i seminaris grups reduïts.

Lectura de textos i treball amb material audiovisual.

Presentació de preguntes.

Elaboració d'un treball en equip.

Exposició d'un  treball en equip.

Redacció de tres assaigs sobre lectures.

Adaptacions on-line si és imprescindible (Covid-19)

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes, comentari de textos i una exposició. 35 1,4 2, 3, 4, 5, 8, 11, 12, 14, 15, 16, 18, 19, 20, 21, 22
Tipus: Supervisades      
Reunions individuals o en grups reduïts per resoldre dubtes, preparar les preguntes i fer el seguiment de la preparació de l'exposició i l'elaboració dels tres assaigs. 5 0,2 2, 4, 8, 14, 15, 16, 19, 20, 21
Tipus: Autònomes      
Estudi, lectura de textos, preparació setmanal de preguntes i elaboració de tres assaigs a partir de lectures i d'un treball en equip i preparació de la seva exposició a classe. 60 2,4 2, 3, 4, 5, 7, 8, 11, 12, 14, 15, 16, 19, 20, 21, 22

Avaluació

L’assignatura s’avaluarà de la següent manera:

1) Elaboració de dos assaigs originals (1000 paraules). Individual. 25% de la nota final. Per ser avaluat/da en els assaigs, cal haver assistit regularment a les classes (75%).

2) Elaboració d’un treball en equip i exposició d'aquest al grup classe. Grup. 25% de la nota final.

3) Elaboració de preguntes. Individual. 25 % de la nota final. Per ser avaluat/da en aquest apartat cal haver assistit regularment a les classes (75%) i ser present en les sessions directament relacionades amb les preguntes presentades.

4) Prova escrita. Per que faci mitjana caldrà que la nota sigui superior a 4. Individual. 25% de la nota final.

Altres consideracions:

  • L’alumnat tindrà dret a la recuperació de l’assignatura si ha estat avaluat del conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l'assignatura. Per poder-se presentar a la recuperació de l’assignatura, s’haurà hagut d’obtenir la nota més gran o igual a 3,5. Les activitats que queden excloses del procés de recuperació són 2) i 3).
  • L’estudiant que realitzi qualsevol irregularitat (còpia, plagi, suplantació d’identitat,...) que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació. En cas que es produeixin diverses irregularitats, la qualificació final de l’assignatura serà 0.
  • Adaptacions on-line si és imprescindible (Covid-19)

 

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Elaboració i exposició d'un treball en equip 25 % 20 0,8 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25
Preguntes setmanals 25 % 12 0,48 2, 3, 4, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 19, 20, 21, 22, 24, 25
Prova escrita 25 % 3 0,12 4, 5, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 19, 20, 21, 22, 24, 25
Realització de tres assaigs 25% 15 0,6 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 24, 25

Bibliografia

Bibliografia bàsica: 

La bibliografia específica per a cada Bloc  de l'assignatura (normalment fragments de llibres, majoritàriament dels de la Bibliografia General) es facilitarà a classe i al Campus Virtual.

Bibliografia General: 

  • Adorno, Theodor W., Sociológica, Madrid, Taurus, 1989.
  • Alexander, Jeffrey C. (Ed.) Culture and Society, Cambridge: Cambridge University P., 1990
  • Altamirano (Ed.) Términos críticos de la sociología de la cultura, Buenos Aires: Paidós, 2002
  • Ang, Ien, Living Room Wars: Rethinking Media Audiences for a Postmodern World, Londres: Rotledge, 1996
  • Ang, Ien, Watching "Dallas": Soap Opera and the Melodramatic Imagination, Londres: Routledge, 1999.
  • Ang, Ien,Kay Anderson, Elaine Lally (Eds.)The Art of Engagement: Culture, Collaboration, Innovation, Crawley, Perth: UWA Publishing, 2013
  • Arendt, Hannah, La crisi de la cultura , Barcelona: Pòrtic, 1989.
  • Bailey, Peter, Popular Culture and Performance in the Victorian City, Cambridge University Press, 2003
  • Bakhtín, Mijail, La cultura popular en la Edad Media y el Renacimiento: el contexto de François Rabelais, Barcelona, Barral Editores, 1974.
  • Barthes, Roland, Mitologías, Madrid: Siglo XXI,2005
  • Baudrillard, Jean, Cultura y simulacro, Barcelona: Kairós, 2005
  • Beezer, Anne i Martin Barker I (Eds.) , Introduccion a los Estudios Culturales. Barcelona: Bosch, 1994
  • Becker, Howard S. Los mundos del arte, Universidad Nacional de Quilmes, 2008
  • Bell, Daniel, Las contradicciones culturales del capitalismo, Madrid: Alianza, 1992.
  • Bell, Daniel i altres, Industria cultural y sociedad de masas, Caracas: Monte Ávila, 1992
  • Benjamin, Walter, L'obra d'art a l'època de la seva reproductibilitat tècnica: tres estudis de sociologia de l'art, Barcelona: Edicions 62,1993
  • Berger, John, Maneres de mirar, Barcelona: Edicions de 1984, 2011
  • Berger Peter L., Luckmann, Thomas. 1966. La construcció social de la realitat. Barcelona: Herder, 1988,
  • Bernstein, Basil . Clases, código y control. Madrid:Akal, 1989
  • Bloom,Harold, El canon occidental, Barcelona, Anagrama, 1995
  • Bourdieu, Pierre, ¿Qué significa hablar?, Madrid, Akal, 2001
  • Bourdieu, Pierre. Sociología y cultura. México: Grijalbo .
  • Bourdieu, Pierre, La distinción: criterio y bases sociales del gusto,Madrid: Taurus, 1998
  • Bourdieu, Pierre, La miseria del mundo, Madrid: Akal, 1999
  • Bourdieu, Pierre, Las reglas del arte, Barcelona: Anagrama, 1995
  • Butler, Judith P, Cossos que encara importen. Barcelona: CCCB, 2017
  • Butler, Judith P. Deshacer el género, Barcelona: Paidós Ibérica, 2012
  • Bynum, Caroline Walker, Metamorphosis and identity, New York : Zone Books, 2005
  • Carey, John, ¿Para qué sirve el arte?, Barcelona: Random Hause Mondadori, 2007
  • Dirks, Nicholas B. I altres (Eds.) Culture, Power, History, Princeton: Princeton University P., 1994
  • Douglas, Mary, Pureza y peligro : análisis de los conceptos de contaminación y tabú, Madrid;: SigloXXI, 2000
  • Douglas, Mary, Estilos de pensar, Barcelona: Gedisa, 2010.
  • Douglas, Mary i B.J. Isherwood, El mundo de los bienes, Mèxic: Grijalbo, 1990,
  • During, Simon (Ed.), The cultural Studies Reader, Londres, Nova York, Roudledge, 1993
  • Durkheim, Émile. Les formes elementals de la vida religiosa, Barcelona: ED.62/Diputació, 1987, Durkheim,Émile . La división del trabajo social. Madrid: Akal, 1982
  • Eco, Humberto, Apocalípticos e integrados, Barcelona : Ediciones de Bolsillo, 2004
  • Eisenstein, Elizabeth L. La revolución de la imprenta en la Edad Moderna Europea, Akal, Madrid, 1994
  • Elias,Norbert, El proceso de civilización,Mèxic: FCE, 1993
  • Entwistle, Joanne, El cuerpo y la moda :una visión sociológica Barcelona: Ediciones Paidós Ibérica, 2002
  • Erikson, Bonnie . "Culture, Class, and Connections." a American Journal of Sociology, 102, 1996, pp. 217-251.
  • Foucault, Michel, Las palabras y las cosas, Madrid: SigloXXI, 2009
  • Foulcault, Michel, Tecnologías del yo, Barcelona Paidós, 1990
  • Geertz, Clifford. La interpretación de las culturas, Barcelona: Gedisa, 2001
  • Michael Bull-Les Back (Eds.) The Auditory Culture Reader. New York: Berg: 2003.
  • Goffman, Erving , Ritual de la interacción. Ensayos sobre el comportamiento cara a cara, Buenos Aires: Tiempo Contemporáneo, 1970
  • Grignon, C. i Passeron, J.C. Lo culto y lo popular, Madrid: La Piqueta, 1992
  • Hall, Stuart I Tony Jefferson, Rituales de resistencia. Subculturas Juveniles en la Gran Bretaña de posguerra. Madrid: Traficantes de Sueños, 2014
  • Hall, Stuart (ed.), Representation: Cultural Representations and Signifying Practices. Londres: Sage Publications, 1997. https://elibro.net/es/lc/uab/titulos/80227
  • Haraway, Donna J.. Ciencia, cyborgs y mujeres: la reinvención de la naturaleza, Madrid: Cátedra, 1995
  • Hebdige, Dick, Subcultura, El significado del estilo, Barcelona: Paidós, 2009
  • Heinich Nathalie, Schaeffer J.M. Art, création, fiction, entre sociologie et philosophie. Paris: J. Chambon, 2004,
  • Edelman B., Heinich, N. L’Art en conflits. L’oeuvre de l’esprit entre droit et sociologie. Paris : La Découverte , 2002
  • Heinich Nathalie. La Sociologie de l’art. Paris : La Découverte, 2001.
  • Heinich Nathalie. Ce que l'art fait a la sociologie. Paris : Les Éditions de Minuit, 1998,
  • Heinich Nathalie. Le Triple jeu de l'art contemporain. Sociologie des arts plastiques, Paris : Les Éditions de Minuit, 1998,
  • Heinich Nathalie. Etre artiste. Les transformations du statut des peintres et dessculpteurs. Paris : Klincksieck, 1996
  • Hochschild, Arlie. Mercantilización de la vida intima, Madrid:Katz Editores, 2008.
  • Hoggart, Richard, La cultura obrera en la sociedad de masas, Avellaneda (Argentina): Siglo XXI, 2013.
  • hooks, bell, Ain’t I a Woman: Black Women and Feminism, Boston, South End Press, 1981.
  • hooks, bell, Black Looks: Race and Representation, South End Press, Boston, 1992.
  • Horkheimer, M. I Adorno, T. Dialéctica de la ilustración, Madrid: Trotta, 1994
  • Kristeva, Julia, Séméiotiké = semiótica, Madrid, Fundamentos, 1981(2 vol.)
  • Lamont, Michèle i Marcel Fournier i Cultivating Differences: Symbolic Boundaries and the Making of Inequality. Chicago: The University of Chicago P., 1992.
  • Lamont , Michèle,. l992. Money, Morals, and Manners: The Culture of the French an American Upper-Middle Class. Chicago: Univ. Chicago Press, 1992.
  • Lamont , Michèle, 2000.The Dignity of Working Men: Morality and the Boundaries of Race,Class, and Immigration. Cambridge, MA: Harvard Univ. Press, New York: Russell Sage Found, 2000.
  • Lamont, Michèle i Laurent Thèvenot (Eds.). Rethinking Comparative Cultural Sociology. Repertoires of Evaluation in France and the United States. Cambridge : Cambridge University Press, 2000
  • Long, Elisabeth, From Sociology to Cultural Studies, Oxford: Blackwell, 1997
  • MacDonal, Dwight .Masscult and Midcult a Partisan Review, 4, 1960 (fragments)Editat en espanyol a AA.VV. La industria de la cultura, Madrid: Alberto Corazón, 1969.
  • Marx, Karl i Frederick Engels, La ideologia alemanya (Vol1),Barcelona: Laia, 1987
  • Mattelart, Michèle. Mujeres e industrias culturales. Barcelona : Anagrama , 1982.
  • Mattelart, Armand i Mattelart, Michelle: “La recepción: el retorno al sujeto". En Diálogos de la Comunicación, 30. Junio, 1991. http://www.portalcomunicacion.com/mattelart/esp/rec.html
  • Mauss, Marcel,  Obras Completas, Barcelona: Barral Ed., 1971.
  • McRobbie, Angela, Feminism and youth culture: From “Jackie” to “Just Seventeen” London: Macmillan, 1991
  • McRobbie,Angela ,The Uses of Cultural Studies,London:Sage, 2005
  • Modleski, Tania, Loving with a Vengeance: Mass-produced Fantasies for Women(1982), Londres: Routledge, 2008.
  • Modleski, Tania, The Women Who Knew Too Much. Hitchcock and Feminist Theory, Londres: Routledge, 1988.
  • Modleski, Tania, Old Wives' Tales and Other Women's Stories, New York University Press, 1998
  • Moulin Raymonde (Ed.) Sociologie de l ́Art. Paris : Ministère de la culture et de la communication, La documentation française, 1986
  • Moulin, Raymonde, L'artiste, l'institution et le marché, París: Flammarion, 1992
  • Moulin, Raymonde, De la valeur de l'art, París: Flammarion, 1995
  • Mukerji, Chandra i Michael Schudson, Rethinking Popular Culture, Bekeley i Los Angeles: University of California P., 1991
  • Preciados, Beatriz, Manifiesto contrasexual, Barcelona: Anagrama, 2016
  • Preciados, Beatriz, Pornotopía. Arquitectura y sexualidad en«Playboy» durante la guerra fría, Barcelona: Editorial Anagrama, 2010
  • Peterson, Richard i Roger Kern, "Changing Highbrow Taste: From Snob to Omnivore." American Sociological Review. 61, 1996, pp.900-907.
  • Radway, Janice, Reading the romance, University North Carolina, 1984
  • Rose, Tricia, Black Noise: Rap Music and Black Culture in Contemporary America, Wesleyan University Press, Middletown, 1994
  • Rundell, John i Stephen Mennell, Clasical readings in culture and civilization, Londres i Nova York, Routledge, 1998
  • Said, Edward. Orientalisme: identitat, negació i violència, Vic: EUMO, 1991
  • Sasson, Donald, Cultura, elpatrimonio común de los europeos, Barcelona, Crítica, 2006
  • Sedgwick, Eve Kosofsky, Epistemología del armario, Barcelona, Tempestad, 1998
  • Sennett, Richard, El artesano, Barcelona: Anagrama, 2009.
  • Shiner, Larry, La invención del arte, Barcelona: Paidós, 2004
  • Simmel, Georg , Sociologia (Vol.2) Barcelona: Ed.62/Diputació, 1988.
  • Simmel, Georg . Sobre la aventura, Barcelona: PENÍNSULA, 1988.
  • Sontag, Susan, Contra la interpretación, Barcelona, Seix Barral, 1969
  • Storey,John (Ed.), Cultural theory and popular culture, Essex: Pearson, 2006
  • Storey, John, Teoría cultural y cultura popular, Barcelona: OCTAEDRO, 2002.
  • Swidler, Ann, Talk of Love, University of Chicago Press, 2001.
  • Thompson, Edward P., La formación de la clase obrera en Inglaterra 1780-1832, Madrid: Capitan Swing, 2012
  • Thompson, Edward P., Miseria de la teoría, Barcelona, Crítica, 1981
  • Veblen , Thorstein, Teoría de la clase ociosa, Mèxic: FCE, https://elibro.net/es/lc/uab/titulos/72032
  • Weber, Max . L’ètica protestant i l’esperit del capitalisme.Barcelona: ED.62/Diputació, 1984 ,
  • Weber, Max. Economia y sociedad, Mèxic: FCE, 2008,
  • Weeks, Jeffrey, El malestar de la sexualidad , Madrid: Talasa Ediciones, S.L., 1992
  • Williams, Raymond Palabras Clave, Buenos Aires: Nueva Visión, 2003
  • Williams, Raymond, Cultura i societat (1780-1950), Barcelona: Laia, 1974
  • Williams, Raymond, Marxismo y literatura, Barcelona: Península, 1998
  • Williamson, Judith, Decoding Advertisements: Ideology and Meaning in Advertising. Londres: Marion Boyars, 1978
  • Willis, Paul, Aprendiendo a trabajar. Cómo los chicos de la clase obrera consiguen trabajos de clase obrera, Madrid: Akal, 2017
  • Wilson, Elizabeth, Feminism and Fashion . Adorned in Dreams , Londres: Virago Press, 1985
  • Woollacott, Janet i Tony Bennett, Bond and Beyond: The Political Career of a Popular Hero, Londres: Rouletge, 1987
  • Zerubavel, Eviatar “The Social Division of the World,” a Social Mindscapes: An Invitation to Cognitive Sociology. Cambridge: Harvard Univ. Press., Pp. 53-67
  • Zizek, Slavoj, Bienvenidos al desierto de lo real, Madrid: Akal, 2005.
  • Zolberg, Vera and Joni Cherbo (Eds.), Outsider Art and Insider Artists. Cambridge: Cambridge University Press, 1997
  • Zolberg, Vera, La sociología de la cultura y las artes, Madrid: Fundación SGAE, 2002

Programari

El programa de l'assignatura s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura. El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions i de les lectures associades es facilitarà a l'inici de cada Bloc. Es penjarà també al Campus Virtual on l’alumnat podrà trobar la descripció dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i a qualsevol informació necessària per a l’adequat seguiment de l’assignatura.