Arqueologia d'Amèrica
Codi: 100731 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500241 Arqueologia | OT | 3 | 0 |
| 2500241 Arqueologia | OT | 4 | 0 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Laura Mameli Iriarte
- Correu electrònic:
- Laura.Mameli@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- espanyol (spa)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- No
- Grup íntegre en espanyol:
- Sí
Equip docent
- Laura Mameli Iriarte
Prerequisits
Els propis que marca la normativa del grau.
Objectius
Aquesta assignatura pretén brindar coneixement de la història humana en el continent americà, des de l'arribada de les primeres poblacions, fa mil·lennis, fins al sorgiment de les societats estatals. S'emfatitzarà la diversitat que ha caracteritzat a les societats, així com els processos de canvi, analitzant les seves causes i presentant els efectes observables en el registre arqueològic, a partir del que coneixem les dinàmiques de les societats i les seves transformacions. Per a això l'assignatura es basarà en la presentació i discussió d'evidències arqueològiques sobre les diferents societats de caça- recol·lecció que van habitar ambients summament diversos amb diferents estratègies econòmiques i socials. Igualment s'abordaran les transformacions econòmiques, tecnològiques i socials que van portar cap al sedentarisme d'alguns grups humans i que amb el temps van derivar en l'aparició de societats agrícoles i/o ramaderes. A partir de l'aparició de la vida sedentària, agrícola i ramadera, es van establir noves formes d'organització social, cada vegada més complexes fins a l'aparició de centres cerimonials, regnes, Estats i Imperis, que varen coexistir en el temps amb societats caçadores-recol·lectores, i fins i tot, en alguns casos, imperis, societats complexes i societats de caça-recol·lecció van coincidir en temps i espai. Es dedicaran la major part de sessions a les societats complexes de dues àrees: Mesoamèrica i Andes Centrals, on es van desenvolupar i van succeir societats summament complexes, arribant algunes a la seva fi a l'arribada dels europeus al Nou Món. En el recorregut cronològic de la història precolombina d'Amèrica, emfatitzarem les causes, processos i efectes socials més significatius que van donar origen a noves formes de vida al llarg de mil·lennis.
Es pretén, al llarg de l'assignatura, que les persones matriculades adquireixin un panorama sobre l'heterogeneïtat d'aquestes societats americanes des dels seus inicis, així com en referència als diversos abordatges per a la seva recerca històrica, conceptes i nocions fonamentals, criteris metodològics i capacitat crítica i analítica tant a nivell documental com davant l'evidència del registre arqueològic. L'objectiu és conèixer la història social indígena americana i la seva diversitat social, caracteritzant mitjançant exemples concrets els diferents períodes en el seu desenvolupament al llarg del continent i fent èmfasi en la diversitat dels processos històrics.
Competències
- Arqueologia
- Contextualitzar els conceptes de la teoria arqueològica i el seu origen, i distingir els principals debats epistemològics i metodològics en les ciències socials.
- Contextualitzar i analitzar processos històrics.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d’'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Utilitzar els principals mètodes, tècniques i instruments d'anàlisi en arqueologia.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar les tècniques i els instruments d'anàlisi adequats als casos d'estudi.
- Aplicar tant els coneixements com la capacitat d'anàlisi a la resolució de problemes relatius al camp d'estudi propi.
- Avaluar críticament les fonts i els models teòrics.
- Conèixer els debats arqueològics principals entorn de la prehistòria.
- Dominar els processos de canvi que es produeixen a la prehistòria.
- Dominar l'estructura diacrònica general del passat.
- Identificar el context en què s'inscriuen els processos històrics.
- Interpretar les fonts materials i el registre arqueològic.
- Transmetre els resultats de la recerca arqueològica i comunicar conclusions, de manera clara, tant oralment com per escrit, a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
Continguts
Bloc 1 : La primera presència humana en el continent americà: Poblament, el període Paleoindi.
La història d'Amèrica té més de 500 anys. Panorama general de les societats prehispániques americanes. Tòpics respecte a Amèrica i a l'estudi de la seva història.
Context arqueològic. Heterogeneïtat del registre arqueològic americà.
Dimensions, marc geogràfic i diversitat ecològica del continent americà. Fi de la glaciació Wisconsin, avanços i reculades del gel. Transició Plistocè-Holocè, paleoambients, oscil·lacions i canvi ambiental. Qui i quan van poblar Amèrica? Teories acceptades. Corrents teòrics de l'alta i baixa antiguitat, postura intermèdia. Probables vies d'accés al nou continent i expansió de grups. L'evidència arqueològica. Jaciments e caçadors-recol·lectors del Període Pre-Puntes de Projectil. El Període Paleoindi, jaciments representatius al llarg del continent americà. Subsistència de les primeres poblacions, caça major d'animals pleistocénics. Tecnologia Clovis, Flosom, Cua de peix. Paleoamericans. Jaciments pleistocénics indubtables a Amèrica del Nord, Central i del Sud. L'extinció de la megafauna americana, teories sobre el rol dels grups humans en les extincions massives animals.
Bloc 2 : El canvi en l'explotació dels recursos: el període Arcaic
El Període Arcaic a Amèrica: Colonització de nous hàbitat i aprofitament de nous aliments. Explotació de recursos marins i litorals, caça menor d'animals, recol·lecció de fauna costanera, utilització d'espècies vegetals. Innovació tecnològica i diversificació en sistemes de subsistència.
La culturaChinchorro del desert de Atacama.
Caçadors-recol·lectors i Caçadors-pescadors-recol·lectors. Exemples arqueològics a Amèrica del Nord. Exemples etnogràfics i arqueològics a Amèrica del Sud. El cas de la societat Yámana.
Bloc 3. La vida sedentària. El Formatiu o el procés de neolitizació.
Cap a la producció d'aliments. Colonització de nous hàbitat i aprofitament de nous aliments. Centres de domesticació vegetal i animal. Problemàtiques, teories de les causes que van portar a l'agricultura i evidències arqueològiques en diverses regions. Casos de Mesoamèrica, Andes Centrals i Terres Baixes Amazóniques.
Els aliments vegetals que Amèrica va donar al món.
El sorgiment de la vida sedentària.
Bloc 4: Interrelacions ètniques, cap a una major complexitat social
El fiançament de l'agricultura a Amèrica. Les primeres formes d'urbanisme.
L'origen de la ceràmica i altres tecnologies, tèxtils i agrícoles. El cas Valdivia-Real Alt a Andes Septentrionals.
Complexitat social a les dues àrees nuclears: Andes Centrals i Mesoamèrica.
Bloc 5. Les societats complexes: cabdillatges, prefectures i Estats.
El sorgiment de les societats complexes a Amèrica. L'aparició de centres cerimonials, organització política, econòmica i social a Mesoamèrica i Andes Centrals.
Desenvolupament en Mesoamèrica: Olmecas, Zapotecas, Teotihuacán, vida urbana, escriptura, calendaris i ciutats Estat. Els Estats Mayas, l'Imperi Asteca.
Desenvolupament a Andes Centrals: Caral, Chavín de Huantar, Paracas, Nazca, Moche, Tiahuanaco, Wari, Chimor, l'Imperi del Tawantinsuyu. Aliances, submissió, militarisme i expansió.
L'impacte de la conquesta a Mesoamèrica i Andes Centrals.
BLOC 6. Més enllà de les àrees nuclears. Heterogeneïtat en societats nòmades i l'impacte de la conquesta.
Indígenes de Colòmbia, Paraguai. Societats de l'àrtic i el subantártic. Contacte, desestructuració, conquesta, resistència i colonització europea del Nou Món. Conseqüències socials de la conquesta.
Metodologia
|
ACTIVITAT DIRIGIDA Assistència a classes teòriques dirigides per la professora. ACTIVITAT SUPERVISADA Preparació de presentacions orals ACTIVITAT AUTÒNOMA Estudi personal. Lectura comprensiva de textos. Realització de ressenyes, treballs i comentaris analítics. |
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques | 50 | 2 | 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Seminaris i pràctiques | 20 | 0,8 | 1, 2, 8 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectura i comprensió de textos | 80 | 3,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
Avaluació
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Exercicis suplementaris orals i escrits | 20 | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
| Prova escrita primer bloc temàtic | 40 | 0 | 0 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
| Prova escrita segon bloc temàtic | 40 | 0 | 0 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
Bibliografia
Powell, J M. (2005): The First americans: race, evolution, and the origin of native americans. Cambridge University Press.
Cristian M. Crespo, María G. Russo, Adam Hajduk, José L. Lanata3 y Cristina B. Dejean VARIABILIDAD MITOCONDRIAL EN MUESTRAS PRE-COLOMBINAS DE LA PATAGONIA ARGENTINA. HACIA UNA VISIÓN DE SU POBLAMIENTO DESDE EL ADN ANTIGUOREVISTA ARGENTINA DE ANTROPOLOGÍA BIOLÓGICA Volumen 19, Número 1, Enero-Junio 2017
Walter Alves Neves,, Mark Hubbe, André Menezes Strauss, Danilo Vicensotto Bernardo, Morfologia craniana dos remanescentes ósseos humanos da Lapa do Santo, Lagoa Santa,Minas Gerais, Brasil: implicações para o povoamento das Américas Bol. Mus. Para. Emílio Goeldi. Cienc. Hum., Belém, v. 9, n. 3, p. 715-740, set.-dez. 2014
Hector M. Pucciarelli, Marina L. Sardi, Jose C. Jimenez Lopez, Carlos Serrano Sanchez Early peopling and evolutionary diversification in America. Quaternary International 109–110 (2003) 123–132
J. V. Moreno-Mayar et al., Early human dispersals within the Americas Science 10.1126/science.aav2621 (2018)
Tom D. Dillehay Probing deeper into first American studies Edited by Jeremy A. Sabloff, University of Pennsylvania Museum of Archaeology and Anthropology, Philadelphia, PA,
Dickinson, W.R. (2011): Geological perspectives on the Monte Verde archeological site in Chile and pre-Clovis coastal migration in the Americas. Quaternary Research 76: 201–210.
Dillehay, T.D. (2000): The settlement of the Americas. A new Prehistory. Basic Books, NY.
Hubbe M., Neves W., Harvati K. (2015): Cranial Morphology of Early South Americans: Implications for Understanding Human Dispersion into the New World. In: Frachetti M., Spengler III R. (eds) Mobility and Ancient Society in Asia and the Americas. Springer, Cham.
Collard, M., B. Buchanan, M. Hamilton, M. O’Brien (2010): Spatiotemporal dynamics of the Clovis Folsom transition. Journal of Archaeological Science, 37, 2513- 2519.
Da Gloria, M. Hubbe, W. Neves (2018). Lagoa Santa's contribution to the origins and life ofearly Americans, in Evolutionary Anthropology, Vol. 27 (3) pp. 121-133.
S. Ivan Perez. Poblamiento humano, diferenciación ecológica y diversificación fenotípica en América. RUNA XXXII, (1), pp 83-104, 2011 FFyL - UBA - ISSN 0325-1217
Tom D. Dillehay, Duccio Bonavia, Steve L. Goodbred Jr, Mario Pino, Victor Vásquez, Teresa Rosales Tham A late Pleistocene human presence at Huaca Prieta, Peru, and early Pacific Coastal adaptations Quaternary Research 77 (2012) 418–423
Mark S. Aldenderfer y Luis Flores Blanco REFLEXIONES Para avanzar en los estudios del Período Arcaico en los Andes Centro -Sur1 Thoughts on moving forward OF the study of the archaic period in the south-central andes Chungara, Revista de Antropología Chilena Volumen 43 Número Especial 1, 2011. Páginas 531-550
Lavallée Danièle, « Néolithisations en Amérique » Des prédateurs semi-nomades aux sociétés complexes, Annales. Histoire, Sciences Sociales, 2005/5 60e année, p. 1035-1067.
Dolores R. Piperno. The Origins of Plant Cultivation and Domestication in the New World Tropics: Patterns, Process, and New Developments. Current Anthropology, Vol. 52, No. S4, The Origins of Agriculture: New Data, 2011, pp. S453-S470 Published by: The University of Chicago Press
Danièle Lavallée . Secuencias y consecuencias de algunos procesos de neolitización en los Andes Centrales. Estudios Atacameños. Arqueología y Antropología Surandinas N° 32, pp. 35-41 (2006)
Arriaza, B. & V. Standen (2002): Muerte, momias y ritos ancestrales: la cultura Chinchorro. Serie Patrimonio Cultural, Universidad de Tarapacá. Arica, Chile.
Rothhammer, F. (2014):Temprana complejidad funeraria en la costa norte de Chile. Origen, desarrollo, funcionalidad y relevancia antropológica. Chungará (Arica) vol.46 no.1, pp. 145-151.
Solis, Ruth Shady. "America’s first city? The case of Late Archaic Caral." Andean archaeology III. Springer, Boston, MA, 2006. 28-66.
Shady, R. & C. Leyva, ed. (2003): La Ciudad sagrada de Caral-Supe: los orígenes de la civilización andina y la formación del estado prístino en el antiguo Perú. Instituto Nacional de Cultura, Lima.
Rick, John W. "Un análisis de los centros ceremoniales del Periodo Formativo a partir de los estudios en Chavín de Huántar." Boletín de Arqueología PUCP 10 (2006): 201-214.
Rick, J. (2014): Cambio y continuidad, diversidad y coherencia: Perspectivas sobre variabilidad en Chavín de Huántar y el Período Formativo. SENRI ETHNOLOGICAL STUDIES: 261–289. Centro Ceremonial Andino: Nuevas Perspectivas para los Períodos Arcaico y Formativo. Edited by Yuji Seki
Rick, J., Ch. Mesia, D. Contreras y S. Rodríguez-Kembel, R. Rick, M. Sayre y J. Wolf (2010): La cronología de Chavín de Huántar y sus implicancias para el Período Formativo. Boletín de Arqueología PUCP 13: 87‒132.
Rodríguez- Kembel, S. (2008): The Architecture at the Monumental Center of Chavín de Huántar: Sequence, Transfortmation and Chronology. En W. Conklin y J. Quilter (eds., Chavin: Art, Architecture and Culture, pp.35‒84. Los Angeles: Cotsen Institute of Archaeology, University of California.
Tom D. Dillehay y Peter Kaulicke Reflexiones acerca del surgimiento del poder y orden tempranos. BOLETÍN DE ARQUEOLOGÍA PUCP / N.° 11 / 2007, 405-415 / ISSN 1029-2004
Marcos, J. (2005): Los pueblos navegantes del Ecuador prehispánico. Ediciones Abya-Yala-ESPOL Quito. 206 p.
Marcus, J. (2014): Monte Alban. Fideicomiso Historia de las Américas. Serie Ciudades. Fondo de Cultura Económica. Ciudad de México
Benson & A. G. Cook, ed. (2001): Ritual sacrifice in ancient Peru. E. P. Austin: University of Texas Press.
Burger, R. L. (1992): Chavin and the origins of andean civilization. London, Thames and Hudson.
Tantalean, H. (2015) Hacia una arqueología dialéctica: una heurística y una explicación del fenómeno Moche. Revista Chilena de Antropología. Nº 31.
Lumbreras, L. G. (2000): Las Formas históricas del Perú. Lima: Lluvia Editores.
Lumbreras Luis G. 2006. Un Formativo sin cerámica y cerámica preformativa. Estudios Atacameños. Arqueología y Antropología Surandinas N° 32, pp. 11-34.
Stanish, Ch., H. Tantaleán, B. Nigra, L. Griffin (2014): A 2,300-year-old architectural and astronomical complex in the Chincha Valley, Peru. National Academy of Sciences.
D’Altroy, T. (2003): Los Incas. Ed. Ariel, Barcelona.
Pärssinen, M. (2003): Tawantinsuyu, el estado inca y su organización política. Instituto Francés de Estudios Andinos.
* * *
Philip J. Arnold Settlement and subsistence among the Early Formative Gulf OlmecJournal of Anthropological Archaeology 28 (2009) 397–411.
VVAA (2004): Mesoamerican archaeology: Theory and Practice / edited by J. A. Hendon and R. A. Joyce, Blackwell Publishing, cop.
Cyphers, A., Hernández, A., Varela, M., y G. Lilia (2006): Cosmological and Sociopolitical Synergy in Preclassic Architectural Precincts. En Precolumbian Water Management: Ideology, Ritual and Power, editado por Lucero, Lisa y Fash, Barbara, pp. 17–32. University of Arizona Press, Tucson.
Cyphers A., Murtha T. (2014): Early olmec open spaces at San Lorenzo, Veracruz
Pool, Ch. (2007): Olmec archaeology and early mesoamerica. Cambridge University Press
Mesoamerican Plazas: Arenas of Community and Power, pp. 71-89. Arizona Press, Tucson.
Cyphers, A. (2017): DENSIDAD POBLACIONAL EN LA CAPITAL OLMECA DE SAN LORENZO, VERACRUZ. Ancient Mesoamerica Vol. 28 (1) pp. 61-73.
Cyphers, A. (2018): Los Olmecas de San Lorenzo. Arqueología Mexicana. Vol. 25 (150) 18-25.
Mann, Ch. (2006):1491: Una nueva historia de las Américas antes de Colón Madrid: Taurus.
Manzanilla, L. (2006): La producción artesanal en Mesoamérica. Arqueología Mexicana 80: 28-35.
Manzanilla Linda 2011. R. Sistemas de control de mano de obra y del intercambio de bienes suntuarios en el corredor teotihuacano hacia la costa del golfo en el clásico. An. Antrop., 45 (2011), 9-32.
Natàlia Moragas Segura SOCIEDADES EN COLAPSO: LA TRANSICIÓN DEL CLÁSICO AL EPICLÁSICO EN TEOTIHUACAN Diálogo Andino. Nº 41, 2013. Páginas 185-197
Moragas, N. (2005). Sobreviviendoal colapso: teotihuacanos y coyotlatelcos en Teotihuacán'. Revista Española de Antropología Americana 35: 33-50.
Moragas, N. (2015). Ancient Teotihuacan. Early Urbanism in Central México. Revista Española de Antropología Americana, 2015. Tomo 45 (1) pp. 293-296.
Lori E. Wright. Identifying immigrants to Tikal, Guatemala: Defining local variability in strontium isotope ratios of human tooth enamel. Journal of Archaeological Science 32 (2005) 555–566
Demarest, A. (2004): Ancient Maya: the rise and fall of a rainforest civilization. Cambridge University Press.
Marcus WINTER LA FUNDACIÓN DE MONTE ALBÁN Y LOS ORÍGENES DEL URBANISMO TEMPRANO EN LOS ALTOS DE OAXACA. Centro INAH Oaxaca. SOCIEDAD ESPAÑOLA DE ESTUDIOS MAYAS
James J. Aimers What Maya Collapse? Terminal Classic Variation in the Maya Lowlands J Archaeol Res (2007) 15:329–377.
Sharer, R. J. (2006): The Ancient maya Stanford (Calif.): Stanford University Press.
Cobos, Rafael 2002 Mayapan y el periodo Postclásico en las Tierras Bajas Mayas del Norte. En XV Simposio de Investigaciones Arqueológicas en Guatemala, 2001 (editado por J.P. Laporte, H. Escobedo y B. Arroyo), pp.98-104. Museo Nacional de Arqueología y Etnología, Guatemala
FELIPE RAMÍREZ. El Área Metropolitana olmeca y su papel en un sistema estatal segmentario: el caso de Laguna de los Cerros y San Lorenzo _ - Estudios Mesoamericanos Núm. 6, enero-diciembre, 2004
Luis ALFONSO GRAVE TIRADO La posición de algunos investigadores mexicanos en torno al origen del Estado en Mesoamérica Estudios Mesoamericanos Núm. 5, enero-diciembre, 2003
Shawn G. Morton, Meaghan M. PeuramakiBrown, Peter C. Dawson and Jeffrey D. Seibert Civic and Household Community Relationships at Teotihuacan, Mexico: a Space Syntax Approach Cambridge Archaeological Journal. Volume 22 / Issue 03 / October 2012, pp 387 400.
Natalia Moragas Segura. Teotihuacan. Arqueologia de una ciudad mesoamericana. Sociedad Catalana de Arqueologia 2011. Barcelona
Headrick, A. (2007): The Teotihuacan trinity : the sociopolitical structure of an ancient Mesoamerican city Austin: University of Texas Press.
Guerrero Orozco, Ana María 2010 La posible escritura Olmeca. En XXIII Simposio de Investigaciones Arqueológicas en Guatemala, 2009 (editado por B. Arroyo, A. Linares y L. Paiz), pp.1064-1075. Museo Nacional de Arqueología y Etnología, Guatemala (versión digital).
Gabrielle Vail. The Maya Codices Annu. Rev. Anthropol. 2006. 35:497–519
Milbrath, Susan. "Evidencias de agroastronomía entre los antiguos mayas." Estudios de cultura maya 47 (2016): 11-29.
Iverson, S.D. (2018): LOS ETERNOS TOLTECAS: HISTORIA Y VERDAD DURANTE LA TRANSICIÓN DEL PERIODO AZTECA AL COLONIAL EN TULA, HIDALGO. ARQUEOLOGÍA IBEROAMERICANA (2018): 3-27.
López Luján, L y G Olivier (Coord.). 2010. El Sacrificio humano en la tradición religiosa mesoamericana / México, D.F.: Instituto Nacional de Antropologíae Historia: Universidad Nacional Autónoma de México, Instituto de Investigaciones Históricas, 597 p.
Wiesheu Walburga (2012): Guerra, fortificaciones y transformación urbana: el proceso de urbanización en Monte Albán, Valle de Oaxaca. Revista de Investigación en Ciencias Sociales y Humanidades, Nueva Epoca, Vol. 1, Nº 2.
Rubén Bernardo Morante López El conjunto Osario-Xtoloc en Chichén Itzá como modelo cósmico-astronómico durante el Clásico terminal1Temas Antropológicos, Revista Científica de Investigaciones Regionales, volumen 40, número 1 octubre 2017 - marzo 2018, Universidad Autónoma de Yucatán, ISSN 1405-843X, pp. 47-78.
Ivan Šprajc, Carlos Morales-Aguilar, Richard D. Hansen: Early Maya Astronomy and Urban Planning at El Mirador, Peten, Guatemala Slovene Anthropological Society 2009
Ivan Sprajc The Role of Astronomy in Society and Culture Proceedings IAU Symposium No. 260, 2009 D. Valls-Gabaud & A. Boksenberg, eds. International Astronomical Union 2011
Ivan Sprajc MORE ON MESOAMERICAN COSMOLOGY AND CITY PLANS Latin American Antiquity, 16(2),2005, pp. 209-216
Gary M. Feinman Aztec political economy: a new conceptual frame Antiquity 91 360 (2017): 1663–1666
Deborah L. Nichols RETHINKING HUITZILOPOCHTLI'S CONQUEST: ELIZABETH M. BRUMFIEL, SOCIAL THEORY, AND THE AZTECS OF MEXICO Ancient Mesoamerica / Volume 27 / Issue 01 / March 2016, pp 153 - 162
Christopher T. Morehart. Morehart, C Inherited legacies of ecological imperialism in central Mexico ., Journal of Anthropological Archaeology (2018), https://doi.org/10.1016/j.jaa.2018.08.007
Michael E. Smith and Frederic Hicks. Inequality and Social Class in Aztec Society . Oxford University Press
Hansen, Linda Jane, "Aztec Human Sacrifice as Entertainment? The Physio-Psycho-Social Rewards of AzetecSacrificial Celebrations" (2017). Electronic Theses and Dissertations. 1287. University of Denver. https://digitalcommons.du.edu/etd/1287
Marco Cervera Obregón Guerreros aztecas.. Ed. Noutilus. Colección Historia Incógnita. 2011.
Estrella, E. (2002): Consecuencias epidemiológicas de la conquista de América. MS. Dpto. de Humanidades Médicas, Facultad de Medicina, Universidad Central de Quito, Ecuador.
VVAA. (2009): La alimentación en la América precolombina y colonial: una aproximación interdisciplinaria / A. Capparelli, A. Chevalier, R. Piqué (coords.) Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Institución Milà i Fontanals, BCN.
Programari
No rellevant per l' assignatura