Instruments per als estudis clàssics
Codi: 100405 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500241 Arqueologia | OT | 3 | 0 |
| 2500241 Arqueologia | OT | 4 | 0 |
| 2501907 Estudis d'Anglès i de Clàssiques | FB | 2 | A |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Agustí Alemany Vilamajó
- Correu electrònic:
- Agusti.Alemany@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Prerequisits
1. Es partirà dels coneixements i destreses que l’estudiant ha adquirit al llarg de la seva formació preuniversitària.
2. Es molt important que els estudiants s'avessin a llegir en les llengües més usuals en la filologia clàssica: anglès, francés, italià, etc...
3. Igualment, seria molt convenient encetar els estudis d´alemany
Objectius
Aquesta assignatura és part integrant de la matèria Llengua clàssica, que té caràcter de formació bàsica per als alumnes del Grau en Anglès i Clàssiques. Com a tal, ha d’establir les bases instrumentals i metodològiques d’aprenentatges posteriors. Des d’una perspectiva genèrica i propedèutica, la matèria "Instruments per als Estudis Clàssics" dotarà l’estudiant dels coneixements instrumentals (teòrics i pràctics) que el capacitin per a escometre les matèries de la titulació. I més concretament, tractarà els continguts que s’enumeren a continuació:
OBJECTIUS
L’estudiant ha de ser capaç, en acabar l’assignatura, de:
- Fer una exposició diacrònica panoràmica del concepte i de la història de la Filologia Clàssica
- Conèixer com s’estableix un text i com s’interpreta i s’hi reflexiona.
- Demostrar familiaritat en el maneig de les principals eines i fonts que s’usen per a treballar en el camp de la Filologia Grega i Llatina.
- Conèixer els diferents suports materials que ens han transmès els textos de l’Antiguitat
Competències
- Arqueologia
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d’'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Utilitzar els principals mètodes, tècniques i instruments d'anàlisi en arqueologia.
- Estudis d'Anglès i de Clàssiques
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar les tècniques de recerca de la filologia clàssica en el treball diari.
- Aplicar les tècniques i els instruments d'anàlisi adequats als casos d'estudi.
- Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
- Identificar el context en què s'inscriuen els processos històrics.
- Identificar els mètodes propis de l'arqueologia i la seva relació amb l'anàlisi històrica.
- Identificar els mètodes propis de la història i la seva relació amb l'anàlisi de fets concrets.
- Localitzar la informació en la bibliografia secundària de referència.
- Usar eines informàtiques, tant bàsiques (per exemple, processador de textos o bases de dades), com a programes especialitzats necessaris en la pràctica professional.
- Utilitzar amb eficàcia i de manera autònoma les eines filològiques bàsiques.
Continguts
1er Semestre
1. La Filologia. La Filologia Clàssica. La Lingüística Indoeuropea.
2. Relacions de la Filologia amb altres ciències: filologia formal (paleografia, epigrafia, codicologia, papirologia, lingüística) vs. filologia real (geografia, història, religió, mitologia, filosofia, retòrica, arquitectura, art, cuina, etc.).
3. La transmissió textual. Els textos a l’antiga Grècia; els textos a Roma; el període bizantí; l’occident llatí medieval.
4. L’Humanisme i el Renaixement; les edicions impreses.
5. El naixement del mètode crític: del Renaixement a Lachmann.
6. De Lachmann als nostres dies.
7. El treball filològic: la crítica textual.
2on Semestre
1. Col.leccions de textos (edicions i/o traduccions).
2. Les col.leccions de fragments.
3. Les obres enciclopèdiques.
4. Hemerografia. Treball amb articles de revista. Les revistes més importants.
5. Lexicografia. Els diccionaris més importants.
6. Aracniografia: recursos per als estudis clàssics a la xarxa.
7. Anàlisi i comentari de textos.
8. Els origens indoeuropeus de l'anglès i les llengües clàssiques.
Metodologia
La metodologia docent d’aquesta assignatura consistirà a alternar les explicacions teòriques de cadascun dels temes recollits en el temari amb la realització d’exercicis i activitats pràctiques que ajudin l’estudiant a familiaritzar-se amb les principals eines de treball i de recerca pròpies de la Filologia Clàssica. La primera part del curs tindrà un caire més teòric i es centrarà en l'estudi de la història de la Filologia Clàssica, així com en una introducció bàsica a la crítica textual. La segona part tindrà un caire més pràctic i consistirà en una introducció als diversos instruments i eines imprescindibles per a l'estudi del món clàssic, així com en la seva aplicació puntual al comentari de textos antics.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Preparació de treballs escrits | 35 | 1,4 | 1, 3, 7, 8, 9 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Preparació d'una exposició oral | 35 | 1,4 | 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Preparació d´exàmens | 70 | 2,8 | 1, 9 |
Avaluació
1. Examen escrit (teòric, primer quadrimestre): història de la Filologia Clàssica (40%)
2. Treball (individual, primer quadrimestre): recerca de materials (edicions, traduccions, referències enciclopèdiques, articles, recursos online, etc) sobre un personatge de les Vides Paral·leles de Plutarc (25%)
3. Exposició oral (eventualment en grup, segon quadrimestre): comentari (història del text, aparat crític, escolis, comentaris antics i moderns, realia, etc) d'un text antic (25%)
4. Assistència i participació a classe (10%).
L’estudiant que hagi presentat dues activitats susceptibles d’avaluació no podrà renunciar a ser avaluat ni optar a obtenir una qualificació final de “No Avaluable”. En la Reavaluació final, l’estudiant podrà recuperar la nota corresponent a l'examen teòric (40%) i el treball individual (25%).
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen | 40% | 2 | 0,08 | 7, 9 |
| Exposició oral | 25% | 3 | 0,12 | 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
| Participació a classe | 10% | 2,5 | 0,1 | 9 |
| Treball escrit | 25% | 2,5 | 0,1 | 1, 3, 7, 8, 9 |
Bibliografia
Aldama Roy, Ana Ma. & al., La Filología Latina hoy. Actualización y perspectivas, Sociedad de Estudios Latinos, 2 vols., Madrid 1999.
Bejarano, Virgilio, “La Filología Latina: objetivos y métodos”, Durius, 3 (1975), ps. 53-144.
Cavallo, Guglielmo & Chartier, Roger (ed.), Historia de la lectura en el mundo occidental [Storia della lettura, Roma & Bari, 1995], Madrid 1998.
Curtius, Ernst R., Literatura europea y Edad Media Latina [Trad. M. Frenk Alatorre i A. Alatorre de l'original alemany, Berna 1948], 2 vols., México-Madrid-Buenos Aires 19895.
Del Hoyo, Javier, "Filología clásica, ¿disciplina en crisis?", EClás 42 (2000), ps. 117-140.
Della Corte, Francesco (dir.), Introduzione allo studio della cultura classica. 3 vols., Milano 1972-1975.
Dickey, Eleanor, Ancient Greek Scholarship. A Guide to Finding, Reading, and Understanding Scholia, Commentaries, Lexica and Grammatical Treatises, from their Beginnings to the Byzantine Period. An American Philological Association Book, London & New York 2007.
Guzmán Guerra, Antonio & Tejada Caller, Paloma, ¿Cómo estudiar filología?, Madrid 2000.
Pfeiffer, Rudolf, Historia de la filología clásica [Trad. de J. Vicuña & M. R. Lafuente de l'original anglès, Oxford 1968-1976], 2 vols., Madrid 1981.
Quetglas, Pere, Elementos básicos de filología y lingüística latinas, Barcelona 1985.
Reynolds, Leighton D. & Wilson, Nigel G., Copistas y filólogos [Scribes and Scholars, Oxford 1968, 19742], Madrid 1995.
Scialuga, Marina, Introduzione allo studio della cultura classica, Alessandria 2003.
Timpanaro, Sebastiano, La genesi del metodo del Lachmann, Torino 2004 [1963].
Programari
PDF, Power Point