Guerra i imperialisme en l'antiguitat
Codi: 100355 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500241 Arqueologia | OT | 3 | 0 |
| 2500241 Arqueologia | OT | 4 | 0 |
| 2500501 Història | OT | 4 | 0 |
| 2503702 Ciències de l'Antiguitat | OT | 4 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Joan Oller Guzman
- Correu electrònic:
- Joan.Oller@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Prerequisits
No hi ha prerequisits específics.
Objectius
El principal objectiu de l'assignatura és el d'analitzar el fenomen de l'imperialisme al llarg del món antic, així com el paper de la guerra en la creació dels imperis antics.
Competències
- Arqueologia
- Contextualitzar i analitzar processos històrics.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d’'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Utilitzar els principals mètodes, tècniques i instruments d'anàlisi en arqueologia.
- Història
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Identificar les principals tendències historiogràfiques i analitzar-ne críticament el desenvolupament.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
- Ciències de l'Antiguitat
- Expressar-se oralment i per escrit en el llenguatge específic de la història, de l’arqueologia i de la filologia, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar de manera crítica els discursos divulgatius, especialment en relació amb la ideologia i els biaixos etnocèntrics i sexistes.
- Analitzar els processos històrics que condueixen als conflictes bèl·lics.
- Aprendre de manera autònoma.
- Avaluar críticament els models que expliquen l'Època Antiga.
- Avaluar i resoldre críticament els problemes historiogràfics propis dels estudis de la guerra.
- Comunicar-se tant oralment com per escrit en l'idioma propi o en una tercera llengua utilitzant la terminologia i les tècniques pròpies de la historiografia.
- Conèixer els debats historiogràfics principals referents a l'antiguitat.
- Dominar l'estructura diacrònica general del passat.
- Identificar el context en que s'inscriuen els processos històrics
- Identificar el context en què s'inscriuen els processos històrics.
- Identificar els mètodes propis de l'arqueologia i la seva relació amb l'anàlisi històrica.
- Identificar els mètodes propis de la història i la seva relació amb l'anàlisi de fets concrets
- Identificar els mètodes propis de la història i la seva relació amb l'anàlisi de fets concrets.
- Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
- Organitzar i planificar la cerca d'informació històrica.
- Participar en debats sobre fets històrics respectant les opinions d'altres participants.
- Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i els estils personals, tant individuals com en grup petit.
- Relacionar els elements i els factors que intervenen en el desenvolupament dels processos històrics.
- Utilitzar correctament el lèxic específic de la història.
- Utilitzar el vocabulari tècnic específic i d'interpretació de la disciplina.
- Utilitzar els recursos informàtics propis de l'àmbit d'estudi de la història.
Continguts
- Introducció a l’estudi de la guerra i l’imperialisme al món antic
- Guerra i exèrcits en el III mil·lenni al Proper Orient
- Els Imperis del segon mil·lenni: babilonis, assiris i hittites
- Els imperis del primer mil·lenni: Assíria i Bailònia
- Guerra i Imperi a l’antic Egipte
- Guerra i imperialisme a Grècia
- Imperialisme romà
Metodologia
La metodologia docent consistirà en la combinació de classes expositives, presentació de ressenyes i treballs, lectura de bibliografia especialitzada, pràctiques d'aula i resolució d'exercicis.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques | 40 | 1,6 | 19 |
| Seminaris | 13 | 0,52 | 6, 15, 16, 19 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories | 10 | 0,4 | 6, 15 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi personal | 46 | 1,84 | 3, 5, 15 |
| Lectura de bibliografia | 17,5 | 0,7 | 3, 5 |
Avaluació
L’avaluació es basarà en tres activitats.
Activitat 1: consistirà en la cerca bibliogràfica de 20 articles científics sobre guerra i imperialisme al món antic (20%).
Activitat 2: Assaig a partir de la lectura crítica d'un article proposat a classe (30%).
Activitat 3: Examen (50%)
La nota final procedirà de la suma dels percentatges respectius de les diverses activitats. Caldrà haver obtingut una nota mínima de 4 a les dues primeres activitats per a què puguin comptar per la nota final. Per poder optar a la reavaluació, s’hauran d’haver realitzat les tres activitats d’avaluació.
En el moment de realització/lliurament de cada activitat avaluativa, el professorat informarà (Moodle, SIA) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En les activitats escrites es tenen en compte les faltes ortogràfiques, sintàctiques o lèxiques. La penalització pot ser d'entre 0,1-0,2 punts per cada falta comesa sobre la nota final. Les faltes repetides poden descomptar.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats queofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Moodle, Teams, etc. El professorat vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Cerca bibliogràfica | 20% | 10 | 0,4 | 3, 6, 9, 12, 14, 15, 17, 19, 20, 21 |
| Examen | 50% | 2,5 | 0,1 | 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 18, 19, 20 |
| Lectura | 30% | 11 | 0,44 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 20, 21 |
Bibliografia
Abrahami, Phillipe / Battini, Laura (eds.), 2008: Les armées du Proche-Orient ancien (IIIe-Ier mil. Av. J.C.). Oxford.
Hanson, Victor Davis (ed.), 2012: El Arte de la Guerra en el Mundo Antiguo. De las guerras persas a la caída de Roma. Barcelona.
Kagan, Donald / Viggiano, Gregory (eds.), 2017: Hombres de Bronce. Hoplitas en la Antigua Grecia. Grecia.
Nadali, Davide / Vidal, Jordi, 2014: The Other Face of the Battle. The impact of war on civilians in the Ancient Near East. Münster.
Quesada, Fernando, 2014: Armas de Grecia y Roma. Madrid.
De Souza, Phillip. (ed.), 2009: La guerra en el mundo antiguo. Madrid. Vidal, J. (ed.), 2010: Studies on War in the Ancient Near East. Münster.
Vidal, Jordi (ed.) 2010: Studies on Warfare in the Ancient Near East. Münster.
Vidal, Jordi / Antela, Borja (eds.), 2011: La guerra en la Antigüedad desde el presente. Zaragoza.
Programari
No és necessària la utilització de cap programari específic.