Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2501915 Ciències Ambientals | OT | 4 | 0 |
No hi ha prerequisits.
L’assignatura contribueix a millorar la comprensió i la capacitat d’anàlisi crític dels diferents objectius i instruments de política ambiental, de cara a disposar de millors eines per avaluar i orientar el disseny de polítiques adequades als objectius ambientals, socials i econòmics. L’assignatura contribueix a la formació per a l’assessorament i la consultoria ambiental, així com per a la gestió dels recursos i els residus.
En concret, els objectius de l’assignatura es poden resumir en els següents:
Revisar i familiaritzar-se amb l’anàlisi econòmica dels principals problemes ambientals, així com amb els principals instruments per a solucionar-los.
Comprendre la relació entre els sistemes econòmic, social i ecològic i com actuen en aquests els diferents instruments de política ambiental.
Estudiar els avantatges i inconvenients dels diferents instruments de política ambiental i les seves possibilitats d’aplicació als diferents problemes ambientals.
Conèixer les diferents eines per a l’avaluació de les polítiques ambientals.
Analitzar amb capacitat crítica la literatura sobre polítiques ambientals, realitzant el comentari i discussió d’una sèrie de lectures seminals.
Revisar els principals debats actuals en l’àmbit de les polítiques ambientals i, en especial, sobre les polítiques aplicades en algun dels principals problemes ecològics, com el canvi climàtic, i les possibles alternatives.
L’assignatura es divideix en sessions de teoria (13 h.) i pràctiques (7h).
A les sessions de teoria s’exposaran els continguts de l’assignatura en classes magistrals. Els alumnes disposaran dels materials utilitzats (powerpoints) al Campus Virtual de l’assignatura. Aquests materials resumeixen els continguts del que es tracta a classe.
A les sessions de pràctiques es comentaran diverses lectures i es faran exercicis. En algunes pràctiques, els estudiants als que els correspongui aquell dia exposaran la seva síntesi i comentari crític sobre la lectura i es farà una discussió i un debat a classe sobre el tema tractat, en d’altres es faran exercicis i qüestionaris a classe.
Els diferents materials de l’assignatura (apunts i transparències de classe, lectures de pràctiques, lectures complementàries, calendari de pràctiques, notes de les pràctiques, etc.) es posaran a disposició dels alumnes al Campus Virtual de l’assignatura.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes pràctiques | 7 | 0,28 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
Classes teòriques | 13 | 0,52 | 1, 2, 3, 6, 7 |
Tipus: Supervisades | |||
Supervisió de la preparació de les pràctiques | 11 | 0,44 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
Tutories | 4,5 | 0,18 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi, lectures i preparació de les pràctiques | 33 | 1,32 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
L’avaluació es basarà en una sèrie de pràctiques, exercicis a classe i un examen final. El pes de l'examen en la nota final serà del 30%, el de cadascuna de les tres pràctiques un 20% i el dels exercicis fets a classe un 10%. L’alumne ha d'entregar un mínim de 3 pràctiques d’un total de 5. Si entrega més, millorarà la seva nota.
Les pràctiques consistiran en la síntesi i comentari crític de les lectures proposades pel professor. Les pràctiques s’hauran d’entregar al llarg del curs, a les dates indicades. A l’inici del curs s’entregarà a l’estudiant un calendari amb les dates d’entrega de les diferents pràctiques. El professor facilitarà les lectures necessàries per a les pràctiques, a més de lectures complementàries recomanades, al Campus Virtual.
La data de l’examen és la que estableix la Facultat en el seu calendari d’exàmens. En el moment de l’examen, el professor indicarà la data i el lloc per a la revisió de les qualificacions.
En cas que l’alumne no superi l’assignatura, pot participar al procés de recuperació. Aquest consistirà en el lliurament de les pràctiques que no hagi presentat o que hagi suspès i en un examen de recuperació. Per participar a la recuperació l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura.
Només aquells alumnes que no hagin participat en cap activitat d’avaluació seran qualificats amb un “no avaluable”.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Examen | 30% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
Exercicis a classe | 10% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
Pràctica 1 (síntesi i comentari crític d'una lectura) | 20% | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
Pràctica 2 (síntesi i comentari crític d'una lectura) | 20% | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
Pràctica 3 (síntesi i comentari crític d'una lectura) | 20% | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
Llibres de consulta:
Common, M., Stagl, S. (2005). Ecological Economics. Cambridge University Press, Cambridge. (Versión en castellano: Introducción a la Economía Ecológica. Editorial Reverté, Barcelona 2008).
Jacobs, M. (1996). La Economía Verde. Icaria, Barcelona.
Martínez Alier, J., Roca Jusmet, J. (2000). Economía Ecológica y Política Ambiental. FCE, México.
Pearce, D.W., Turner R.K. (1990) Economics of Natural Resources and the Environment, Harvester Wheatsheaf, Londres. (Versión en castellano: Economía de los Recursos Naturales y del Medio Ambiente. Colegio de Economistas/Ediciones Celeste, Madrid, 1995).
Lectures complementàries:
Aguilera, F. (1992) “El fin de la tragedia de los comunes”, Ecología Política, n. 3, 137–146.
Aguilera, F. (2006) "Hacia una nueva economía del agua: cuestiones fundamentales", Revista Académica Univ. Bol., n. 14.
Bergh, J., Verbruggen, H. (1999) “Spatial sustainability, trade and indicators: an evaluation of the ‘ecological footprint’”, Ecological Economics, Vol. 29, pp. 61–72.
Boulding, K.E. (1966) “La economía de la futura nave espacial Tierra” en Daly, H.E. (comp.), Economía, Ecología, Ética, Fondo de Cultura Económica, México, 1989.
Bromley (1989) “Entitlements, missing markets and environmental uncertainty”, Journal of Environmental Economics and Management, Vol. 17, pp. 181-194.
Brown, P.G. (1998). “Towards an economics of stewardship: the case of climate”, Ecological Economics, Vol. 26, pp. 11–21.
Cañellas, S., Citlalic, A., Puig, I., Russi, D., Sendra, C., Sojo, A. (2004) “Material flow analysis of Spain”, International Journalof Global Environmental Issues, Vol. 4, No.4 pp. 229 – 241.
Daly, H. E. (1999), “Steady-state economics: avoiding uneconomic growth” en J.C.J.M. van den Bergh (ed), Handbook of Environmental and Resource Economics, Edward Elgar, Chelktenham, UK, pp. 655–642.
Daly, H.E. (1997) “Georgescu-Roegen versus Solow/Stiglitz” y respuestas de Solow, R.M. y Stiglitz, J.E., Ecological Economics, 22 (3), pp. 261–270.
Dasgupta, S.; Laplante, B.; Wang, H. y Wheeler, D. (2002): “Confronting the environmental Kuznets curve”, Journal of Economic Perspectives, vol. 16, pp. 147–168.
Diamond, P.A., Hausman, J.A. (1994) “Contingent valuation: is some number better than no number?”, Journal of Economic Perspectives, Vol. 8, pp. 45–64.
Ekins, P. (1997): “The Kuznets curve for the environment and economic growth: examining the evidence”, Environment and Planning A, vol. 29, pp. 805-830.
Hardin, G. (1968) “The Tragedy of Commons” en Science, Vol. 162, pp. 1243–1248. (Versión en castellano disponible en: http://eumed.net/cursecon/textos/hardin-tragedia.htm).
Kelman, S. (1981) “Cost Benefit Analysis: An Ethical Critique” (y respuestas de diferentes autores), AEI Journal on Government and Society Regulation, pp. 33–40.
Markandya, A., Pearce, D. "Natural environments and the social rate of discount", Project Appraisal, Vol. 3, pp. 2–12
Nordhaus, W. (2007) “The Stern review on the economics of climate change” a comment.
Ostrom, E., Burger, J., Field, C.B., Norgaard, R.B., Policansky, D. (1999) “Revisiting the Commons: Local Lessons, Global Challenges”, Science 284. pp. 278–282
Padilla, E. (2002) “Intergenerational Equity and Sustainability”, Ecological Economics, Vol. 41 n.1, pp. 69–83.
Pearce, D.W., Atkinson, G.D. (1993) “Capital Theory andthe measurement of sustainable development: an indicator of “weak” Sustainability”, Ecological Economics, Vol. 8, pp. 103–108.
Schmalense, R., Joskow, P.L., Ellerman, A.D., Montero, J.P., Bailey, E.M. (1998), “An Interim Evaluation of Sulfur Dioxide Emissions Trading?”, Journal of Economic Perspectives, 12 (3), pp. 53–68; también en Stavins (2000).
Spash, C. L., (2007) “The economics of climate change impacts a la Stern: Novel and nuanced or rhetorically restricted?,” Ecological Economics, 63 (4), pp. 706–713.
Spash, C.L. (2010) “The Brave New World of Carbon Trading”, New Political Economy, Vol. 15(2), pp. 169–195.
Stern, N. (2007) “STERN REVIEW: La economía del cambio climático”, Resumen
Stern, D.I., Common, M.S. y Barbier, E.B., (1996), “Economic growth and environmental degradation: the environmental Kuznets curve and sustainable development”, World Development, 24, pp. 1151–1160.
Victor, P.A. (1991) “Indicators of sustainable development: some lessons from capital theory”, Ecological Economics, Vol. 4, pp. 191–213.