Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500797 Educació Infantil | OT | 4 | 0 |
Tot i que no és una assignatura que tingui prerequits per a ser matriculada, es recomana haver cursat les assignatures "Processos educatius i aprenentatge", “Inclusió Educativa: NEE” i “Desenvolupament de la personalitat 0-6”de per tal de facilitar la comprensió dels continguts treballats.
Les competències i l'opció metodològica que es pren, requereixen d'una actitud participativa de l'estudiantat, que es concreta en l'assistència i participació activa a l'aula, la predisposició a canvis conceptuals, el treball de lectura prèvia dels textos que es treballen a classe i el treball col·laboratiu amb els companys del petit grup.
En el marc de l’escola inclusiva actual, es fa necessari un context en el que el docent com agent d’innovació i gestió de la diversitat faciliti la transformació de l’escola ordinària a fi i efecte d’augmentar la seva capacitat per atendre a tot l’alumnat, posant l’èmfasi en l’alumnat amb necessitats educatives relacionades amb l’afectivitat, les emocions i la conducta.
Els dos objectius formatius a aconseguir són:
2.1. Trets característics.
2.2. Etiologia i desenvolupament.
2.3. El paper de la prevenció
3. Relacions família i escola.
3.1. Detecció de necessitats.
4. Estratègies per la intervenció psicopedagògica en un context d’escola inclusiva
4.1. Avaluació de les necessitats educatives.
4.2. Gestió del currículum: adaptació i programes específics
4.3. Estratègies didàctic- organitzatives per atendre les seves necessitats educatives.
5. Planificació i gestió dels serveis educatius
5.1. La col·laboració entre els serveis: una estratègia per l’educació inclusiva
El plantejament metodològic sota el principi de la multivarietat d’estratègies metodològiques ha de facilitar la participació activa i la construcció del procés d’aprenentatge per part de l’alumne. En aquest sentit, es plantejaran sessions magistrals amb gran grup, activitats que permetin el treball en petit grup mitjançant l’aprenentatge cooperatiu i es potenciarà el treball autònom. El docent en aquest plantejament metodològic ha de donar suport constant a l’alumne, facilitant els mitjans i recursos necessaris per tal de mediar en el seu procés d’aprenentatge. Les tutories en aquest context esdevindran una part fonamental de la metodologia de treball.
Les competències i l'opció metodològica que es pren, requereixen d'una actitud participativa de l'estudiantat, que es concreta en l'assistència i participació activa a l'aula, la predisposició a canvis conceptuals, el treball de lectura prèvia dels textos que es treballen a classe i el treball col·laboratiu amb els companys del petit grup.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Exposicions per part del professorat dels continguts i qüestions bàsiques del temari. Es realitza amb tot el grup classe i permet la presentació dels principals continguts a través d'una participació oberta i activa per part dels estudiants. | 42 | 1,68 | 1, 2, 3, 4, 5 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories obligatòries de grup, treballs individuals i de grup obligatoris | 22 | 0,88 | 1, 3, 4, 5 |
Tipus: Autònomes | |||
Lectures teòriques de textos, preparació de les proves, preparació i anàlisi dels casos, activitats complementàries | 70 | 2,8 | 1, 2, 4 |
L’avaluació de l’assignatura és continuada i es basarà en una prova escrita que tindrà un pes del 50% en la nota final de l’assignatura i en activitats/treballs pràctics tant individuals com grupals (50% en la nota final). Totes les evidències hauran d'obtenir un mínim de 5 per poder fer mitjana.
Els estudiants que durant el curs hagin fet un seguiment adequat de l'assignatura i tot i així els quedi algun aspecte no assolit, se'ls donarà l'oportunitat de poder superar la matèria realitzant una re-avaluació final. En aquest cas, la nota màxima del bloc re-avaluat serà un 5. En cap cas, la re-avaluació serà considerada per pujar la nota obtinguda.
Si finalment no s’aprova alguna de les evidències (per suspès o NP), significarà que no s’han assolit el mínims esperats i se suspendrà l’assignatura amb la qualificació corresponent a l’evidència suspesa.
Els resultats de l’avaluació de cadascuna de les evidències s’hauran de publicar en el campus virtual en el termini màxim de 21 dies després de la seva realització, i s’haurà d’oferir una data de revisió dintre dels 10 dies següents a la seva publicació.
Els treballs pràctics a classe podran consistir en anàlisis de casos, creació de material didàctic, resolució de problemes de situacions reals, anàlisi de metodologies innovadores, anàlisi i discusió de lectures, entre d'altres.
D’acord a la normativa UAB, el plagi o còpia d’algun treball o prova escrita es penalitzarà amb un 0 com a nota de l’assignatura perdent la possibilitat de recuperar-la, tant si és un treball individual com en grup (en aquest cas, tots els membres del grup tindran un 0). Si durant larealització d’un treball individual a classe, el professor/a considera que un alumne està intentant copiar o se li descobreix algun tipus de document o dispositiu no autoritzat pel professorat, es qualificarà el mateix amb un 0, sense opció de recuperació, i per tant, tindrà suspesa l’assignatura. L'assistència a les sessions presencials és obligatòria, l'estudiant ha d'assistir a un mínim del 80%. En cas contrari l'avaluació correspondrà a un NP.
El tractament de casos particulars, dubtes, suggeriments, etc., s’haurà de plantejar als/les professors/es del bloc corresponent.
L’avaluació d’aquesta assignatura segueix els Criteris i pautes generals d’avaluació de la Facultat de Ciències de l’Educació, segons l’Acord de la Comissió Ordenació Acadèmica 28 d’abril de 2011, 4 de juny de 2014 i 28 de maig de 2015. L'avaluació serà parcial: primera part el dia 15 d'abril del 2021 i la segona part el 17 de juny del 2021. La recuperació serà el dia 1 de juliol del 2021.
D'altra banda, per aprovar aquesta assignatura, cal que l’estudiant mostri, en les activitats que se li proposin, una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon domini de la llengua que consta a la guia docent. En totes les activitats (individuals i en grup) es tindrà en compte, doncs, la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. L’alumnat ha de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i ha de mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics. Una activitat pot ser retornada (no avaluada) o suspesa si el professor/a considera que no compleix aquests requisits. També es tindrà en compte la perspectiva de gènere en l'expressió comunicativa general.
Com a futur/a mestra/e cal mostrar una actitud compatible amb la professió educativa com a requisit per aprovar l’assignatura, així com un compromís ètic amb la professió. Es requereixen, pertant, actituds d'escolta activa, argumentar, respecte cap als companys i professorat, participació, cooperació, empatia, amabilitat, puntualitat o l'ús del mòbil o portàtil adequat només quan sigui necessari per la classe, entre d'altres. Cal un compromís ètic amb els principis deontològics de la professió. Si no es compleixen aquests requisits, la nota de l'assignatura serà un 3.
Abans d’entregar una evidència d’aprenentatge, cal comprovar que s’ha escrit correctament les fonts, notes, citacions textuals i referències bibliogràfiques seguint la normativa APA. i d’acord a la documentació que es resumeix en fonts de la UAB: https://ddd.uab.cat/pub/recdoc/2016/145881/citrefapa_a2016.pdf
Qualsevol canvi realitzat en els continguts de la guia i/o programa de l’assignatura durant el curs serà acordat amb l’alumnat que assisteixi aquell dia a classe on es discuteixi el possible canvi i s’anunciarà posteriorment al campus virtual de l’assignatura. Igualment, els continguts exposats en el cronograma inicial de cada bloc, poden variar si s’arriba a un acord entre el professor/a i l’alumnat que assisteixi a la classe el dia que es proposi. Si s’acorda la modificació en la guia i/o programa serà informat a través de les notícies del moodle de l’assignatura. Els canvis poden permetre ajustar els continguts a les característiques, coneixements, interessos i ritmes particulars del grup classe.
Tota aquesta informació i d'altra addicional es penjarà a l'inici del curs en el moodel de l'assignatura quefarem servir coma eina de comunicació.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Prova escrita Bloc 1. Individual | 25 % | 2 | 0,08 | 1, 2, 4 |
Prova escrita Bloc 2. Individual | 25 % | 2 | 0,08 | 1, 2, 4 |
Treballs pràctics de grup a classe. Bloc 1. | 25% | 6 | 0,24 | 1, 2, 3, 4, 5 |
Treballs pràctics de grup a classe. Bloc 2. | 25 % | 6 | 0,24 | 1, 2, 3, 4, 5 |
Alcantud, F. (2003). Intervención psicoeducativa en niños con trastornos generalizados del desarrollo. Madrid: Pirámide.
APA (2014). DSM-5: Manual Diagnóstico y Estadístico de los Trastornos Mentales. Madrid: Panamericana.
Attwood, A. (2002). El síndrome de Asperger. Barcelona: Paidós
Belloch, A., Cabedo, E. i Carrió, C. (2011). TOC obsesiones y compulsiones. Tratamiento cognitivo. Madrid: Alianza.
De la Cruz, A. i Maluenda, J. (2015). Trastorno obsesivo compulsivo. Apuntes AVIFES. Cuadernos técnicos. Bilbao: Asociación Vizcaína de familiares y persones con enfermedad mental (AVIFES).
Eia, K. i Tomson, P. (1997) Intervención familiar. Barcelona: Paidós.
Ezpeleta, L. i Toro, J (coords.) (2014. Psicopatología del desarrollo. Madrid: Pirámide.
García, J. N. (1999). Intervención psicopedagógica en los trastornos del Desarrollo. Madrid: Pirámide
Gavino, A., Nogueira, R. i Godoy, A. (2015). Tratamiento del TOC en niños y adolescentes. Madrid: Pirámide
Gine, C. (Ed.). (2001). Intervención psicopedagógica en los trastornos del desarrollo. Barcelona: Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya
Koch, L.M., y Gross, A.M. (2002). Características clínicas y tratamiento del trastorno disocial. Dentro Manual de psicología clínica infantil y del adolescente: trastornos específicos (pp. 23-38). Madrid: Pirámide
Kübler-Ross, E. i Kessler, D. (2010). Sobre el dol i el dolor. Barcelona: Labutxaca.
Luque, D. J., y Romero, J. F. (2002): Trastornos de desarrollo y adaptación curricular. Málaga: Aljibe
Mardomingo, M.J. (1994) Psiquiatría del niñoydel adolescente. Madrid: Díaz de Santos.
Martín, C. i Bravo, J. (2009) Psicopatología del desarrollo para docentes. Madrid: Pirámide.
Muñiz.
Ollendick, T. I Hersen, M. (1993) Psicopatología infantil. Barcelona: Martínez Roca.
Rodríguez Sacristán, J. (Eds.) (1995) Psicopatología del niño y el adolescente. Sevilla: Universidad de Sevilla.
Sans, A. (2010). Per que em costa tant aprendre?.Barcelona: Edebé
Servera, M. (2002). Intervención en los trastornos del comportamiento infantil. Madrid: Pirámide.
Soutullo , C. (2008). Convivir con niños y adolescentes con trastorno por deficit de atención e hiperactividad (2ª ed.) Madrid: Panamericana
Vásques, J., Feria, M., Palacios, N. i de la Peña, F. (2010). Guía clínica para el trastorno disocial. México: Instituto Nacional de Psiquiatría Ramón de la Fuente Muñíz
Wicks-Nelson, R. i Israel, A. (1997). Psicopatología del niño y del adolescente. Madrid: Prentice-Hall