Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500797 Educació Infantil | OT | 4 | 0 |
2500798 Educació Primària | OT | 4 | 0 |
Per a cursar aquesta assignatura, es recomanable tenir aprovades les assignatures obligatòries de l'àrea, del Grau d'EP i/o del Grau d'EI: "Educació musical i visual", EP2; "Educació musical, visual i aprenentatge", EP3; "Educació de les arts visuals I", EI3 i "Educació de les ats visuals II", EI3.
Aquesta assignatura forma part de la menció d'EDUCACIÓ PERFORMATIVA DE LES ARTS.
- Saber desenvolupar cada una de les fases d’un procés creatiu per materialitzar un projecte artístic: Des de la cerca de la primera idea, cerca de referents, cerca dels materials, del llenguatge artístic escollit, dels recursos tècnics... fins arribar al resultat final.
- Obtenir i interioritzar els recursos conceptuals necessaris per a crear models aplicatius de caire projectual; per poder desenvolupar-los a la seva activitat professional com a docents.
Projecte 1. LA SEGONA PELL
El cos com a contenidor d'experiències, d'espai personal, íntim i privat, com a suport, com acom embolcall i límit...Esdevindrà l'eix de les produccions artístiques
Alguns dels moviments i artistes de referencia que tractarem a classe: Body art, Land art, Marcel Duchamp, Man Ray, Yves Klein, Bruce Nauman, Vito Acconci, Gioseppe Penone, Gilbert and George,
Otto Muehl, Marina Abramovic, Herman Nitsch, Piero Manzoni, Chris Burden, Dennis Oppenheim, Orlan, Rebeca Horn, Lousie Bourgeois, Ana Mendieta, Cindy Sherman; Kiki Smith, Janine Antoni, Franz West, etc.
Projecte 2. UN LLOC PER EXPLORAR.
L'espai, l'entorn, el temps, els recorreguts, els desplaçaments, el camí, el paisatge...
Alguns dels moviments i artistes de referencia que tractarem a classe: Situacionistes, Land Art, Bill Viola, Roman Opalka, On Kawara, etc.
Projectes artístics interdisciplinaris vinculats a l'educació visual i plàstica: l'alumnat s'endinsarà en la interrelació de disciplines artístiques amb finalitat productiva i de coneixement cultural del context d'aplicació.
L’aula serà considerada com un espai de creació. Per una banda es presentaran diversos referents artístics (imatges, vídeos i visita en centres d’art).Per una altre banda es faran tutories supervisades individualment i presentacions en públic de l’estat del projecte de cada alumne/a.
SE SEGUIRAN LES DINÀMIQUES METODOLÒGIQUES DE L'EDUCACIÓ PERFORMATIVA DE LES ARTS.
TOTES LES SESSIONS SERAN PRESENCIALS (revisar cronograma).
La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Explorar l'art com a eina crítica de la societat i dels models educatius | 20 | 0,8 | 2, 6, 7, 11 |
Investigació i aplicatius | 55 | 2,2 | 2, 6, 11 |
Investigació i reconeixement de la subjectivitat i els seus mecanismes d'expressió | 25 | 1 | 2, 5, 7, 11 |
Tipus: Supervisades | |||
Activitats de producció | 20 | 0,8 | 5, 7, 11 |
Tipus: Autònomes | |||
Realització de recerques i preparació de projectes. | 20 | 0,8 | 2, 6, 11 |
L'avaluació serà continuada. Es valoraran els treballs realitzats a classe en tot el seu procés de creació, així com els conceptes i recerca que el conformen. Les presentacions i discussions dels projectes, reflexions i anàlisi. Per aprovar l'assignatura cal un mínim del 80% d'assistència a les classes.
PROJECTE 1. LA SEGONA PELL. Realitzar un projecte artístic a partir del concepte del cos. INDIVIDUAL. Presentació a classe 5', resultat de les obres i reflexió personal del propi procés. Lliurament a finals d'octubre.
Desenvolupament formal: 30%
Coherència poètica i discursiva: 40 %
Qualitat en tot el procés: 30 %
PROJECTE 2. UN LLOC PER A EXPLORAR. Realitzar un projecte artístic a partir d'un lloc per a explorar, per a redescobrir, per a conèixer ... Reflexionar i analitzar les possibilitats d' aplicar aquest tipus de treball a l'escola, a partir d'un projecte interdisciplinari, multidisciplinari i transdisciplinari. TREBALL EN GRUP (aproximadament 5 persones). Presentació pública de 5' del resultat de les obres. LLiurament a finals de novembre.
Capacitat d’interacció i negociació: 30%
Desenvolupament formal: 20%
Coherència poètica i discursiva: 30 %
Qualitat en tot el procés: 20 %
DOSSIER FINAL: lliurament la segona setmana de gener.
Les reflexions personals dels 2 treballs realitzats
Reflexió sobre l'aplicació d'aquest tipus de projectes a l'escola, analitzar els canvis que podrien suposar en les escoles on hem realitzat les pràctiques.
Reflexió crítica del curs i de l'assignatura.
DATA DE RECUPERACIÓ: una setmana després de saber la nota final, La recuperaciós'adaptarà a les mancances de cada alumne. La nota màxima de la recuperació serà un 5.
Un dels criteris necessaris per superar aquesta assignatura consistirà en demostrar, al llarg del curs, que l’estudiant té desenvolupades unes competències personals i socials imprescindibles per a ser “una bona mestra” / “un bon mestre”: participació activa a les classes, responsabilitat i rigor en el treball autònom, no jutjar, argumentar, ús adequat dels dispositius electrònics (mòbil, ordinador, etc.),pensament crític i conductes que afavoreixin un entorn amable i positiu, democràtic i a on es respectin les diferències. El/la professora de l’assignatura anirà observant, documentant les sessions i anotant evidències en relació a aquestes habilitats personals i socials de les estudiants; i s’aniran avaluant al llarg de l’assignatura.
Cal també, que l'estudiant mostri una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon domini de la llengua o les llengües vehiculars que consten a la guia docent. L'avaluació es fixarà també en les competències per al treball cooperatiu i en equip i serà sensible al gènere.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Projecte 2. ENVASAR. GRUP. | 40 | 3 | 0,12 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 11, 12 |
DOSSIER FINAL. INDIVIDUAL | 20 | 4 | 0,16 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
Projecte 1. LA SEGONA PELL. INDIVIDUAL | 40 | 3 | 0,12 | 2, 5, 6, 7, 9, 11 |
Proyecto 1
Tanizaki, J. (2008). El elogio de la sombra. Madrid: Siruela
Tanizaki, J. El poder del tacto.
Rancière, J. (2002). La división de lo sensible. Estética y política. Centro de Arte de Salamanca.
Bozal, V. (1999). El gusto. Madrid: Editorial Visor.
García Cortés (1997). El cuerpo mutilado. Valencia: Generalitat Valenciana.
Pardo, J. L. (1992). Las formas de la exterioridad. Pre-textos.
Proyecto 2
Nauman, B. (1994). Museo National Centro de Arte Reina Sofia. Madrid.
Orozco, G. (2005). Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia, Madrid.
Marina, J. A. (1996). El Laberinto Sentimental. Anagrama public.
Rem Koolhaas, (2002). Espacio basura. Barcelona: Col.lecció Mínima de l’editorial Gustavo Gili.
Ardenne, P. (2006). Un Arte Contextual. Creación artística en medio urbano, en situación, de intervención, de participación. Murcia: Centro Documentación y Estudios Avanzados Arte
Augé, M. (2004). Los no lugares. Gedisa.
Carere, F. (2002). Walkscapes. El andar como práctica estética. Barcelona: Ed. Gustavo Gili.
Joseph, I. (2002). El transeunte y el espacio urbano. Gedisa.
Roger, A. (2000). Breu tractat del paisatge. Barcelona: Edicions La Campana.
Walser (2001). El paseo. Siruela.
Bibliografia complementària:
Ábalos, I. (2001). La buena vida, Visita guiada a las casas de la modernidad. Barcelona: Editorial Gustavo Gili.
Eduardo Outeiro Ferreño, (2011). Cabañas para pensar. Larva, Fundación Luis Seoane.
Danto, A. C. (2002). La transfiguración del lugar común. Una filosofía del arte. Barcelona: Paidós.
Robert Smithson. El paisaje entrópico, una retrospectiva, 1960-1973, (1993), IVAM Centre Julio González, Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, Educació i Ciencia.
Perec, G., (1999). Especies de espacios. Edición española propiedad de Literature y Ciencia, Barcelona
Wolf, Virginia (1986). Una habitacion propia, Seix Barral. Barcelona.
Bachelard, G. (1994) La poetica del espacio. Méjico: Fondo de Cultura Económica.
Maderuelo, J. (1990). El espacio raptado. Madrid: Ed. Mondadori.
Heidegger, M. (1994). Construir‐Habitar‐Pensar. Barcelona: Serbal.
Bartomeu Marí, Lars Bang Larsen i Palle Nielsen (2010). El model. Un model per a una societat cualitativa. Barcelona: MACBA.
Constantin Brancusi. (1997). Ediciones Polígrafa, S. A. Barcelona.
GENERAL
EDGAR ALLAN (2001). Método poético y narrativo. CastellÓ: Ellago Ediciones
SCHAPIRO, M. (1993). El arte moderno, Madrid: Alianza Editorial
STANGOS, N. (1997). Conceptos de arte moderno. Madrid: Alianza Editorial
ROSALIND E. KRAUSS (2002). Pasajes de la escultura moderna. Madrid: Ediciones Akal MARCHAN FIZ, S. (1986). Del arte objetual al arte de concepto. Madrid: Ediciones Akal, S. A.
DEWEY, J. (2008), El arte como experiencia. Barcelona: Paidós