Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500239 Història de l'Art | OT | 3 | 0 |
2500239 Història de l'Art | OT | 4 | 0 |
No hi ha prerequisits específics, però sí és desitjable que s'hagin cursat les assignatures d'Art bizantí, Art romànic, i Art gòtic.
En aquesta assignatura, treballarem sobre arquitectura i mobiliari en arquitectura religiosa -sinagogues, esglésies i mesquites- i arquitectura civil des de l'Edat mitjana fins al Renaixement. Es partirà d'un coneixement apropiat sobre l'espai i la funció, i com l'ús va condicionar i va mediatitzar l'arquitectura que l'acollia. A més, estudiarem com es moblava i vestia l'edifici, d'acord amb l'activitat que es duria a terme allí. D'altra banda, s'analitzarà la topografia de l'arquitectura i el seu entorn urbà. Tota aquesta anàlisi ens permetrà abordar un intent de reconstrucció del paisatge material, així com els problemes de la creació de tipus arquitectònics i la seva revisió o consolidació fins al segle XVI. La intenció bàsica del temari és abordar la pluralitat de solucions arquitectòniques que van proposar els tres contextos culturals més importants d'Europa (cristianisme, judaisme i Islam) i treballar en el problema des d'una perspectiva transcultural.
1. INTRODUCCIÓ. LA HISTÒRIA DE L'ESPAI A L'ARQUITECTURA MEDIEVAL
2. L'ESPAI ARQUITECTÒNIC JUEU A L'EDAT MITJANA: SINAGOGUES I ALTRES EDIFICIS DE CULTE
3. ESPAI I ARQUITECTURA CRISTIANA A L'EDAT MITJANA
4. LA PLURALITAT DE FUNCIONS: CATEDRALS, PARRÒQUIES, MONESTIRS I CONVENTS
5. ARQUITECTURA MUSULMANA: LA MESQUITA
6. ARQUITECTURA MUSULMANA II: MADRASSES I ALTRES EDIFICIS
7. ENTRE CASTELLS I PALAUS
8. L'ESPAI DE LA DONA EN L'ARQUITECTURA MEDIEVAL
Tota la matèria del curs estarà distribuïda entre les classes impartides pel professor, les lectures recomanades i els seminaris que es realitzaran en classe.
Durant els seminaris, els alumnes exposaran un tema consensuat amb el professor després de treballar-ho prèviament a través de lectures recomanades i altres mitjans d'informació indicats pel professor.
L'assistència als seminaris és obligatòria i els seus continguts formaran part de la matèria general del curs.
Durant els seminaris es valorarà la capacitat de raonament i d'establir debat entre diferents opinions de les expressades per l'alumnat i el professor.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes magistrals | 30 | 1,2 | 1, 3, 8 |
Seminaris | 21 | 0,84 | 1, 2, 3, 6, 8, 14 |
Tipus: Supervisades | |||
Lectures i altres | 4 | 0,16 | 6, 7, 8, 12 |
Tutories i proves d'evaluació | 5 | 0,2 | 1, 2, 3, 6 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi autònom | 90 | 3,6 | 5, 7, 9, 12, 13 |
L'avaluació es realitzarà mitjançant tres evidències principals:
1. La participació en el fòrum o una activitat paral·lela via Moodle
2. La memòria sobre una lectura obligatòria.
3. La prova que es realitzarà a final de curs (amb la possibilitat de fer un parcial al mig del quadrimestre).
Els percentatges de les activitats seran del 40% per a la prova, 30% per al fòrum i 30% per a la memòria.
Les dates concretes tant de les proves escrites com de les memòries de lectura obligatòria, seran concretades el primer dia de classe.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
L’estudiant rebrà la qualificació de No avaluable sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.
Per a poder fer mitjana amb la resta, la mitjana de les dues proves escrites mai es realitzarà amb notes per sota de 4.
En el cas d'haver suspès alguna de les dos proves parcials, l'alumne es podrà presentar a la recuperació del bloc corresponent.
Per participar a la recuperació l’alumnat ha d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total.
Per participar al procés de recuperació es pot exigir haver obtingut una qualificació mínima final, que no pot superar en cap cas el 3,5.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de laqualificaciód’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir.
En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Participació en seminaris i lectures obligatòries | 30% | 0 | 0 | 3, 6, 8, 14 |
Presentació d'un o més treballs, elaborats individualment o en grup, i exposició oral d'una sinopsi del mateix en hores de tutoria o seminari | 30% | 0 | 0 | 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 12, 13, 14, 15 |
Una o més proves escrites | 40% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 6, 9, 10, 11, 12, 13, 14 |
BACCI, Michele, Lo spazio dell'anima. Vita di una chiesa medievale, Roma, 2005
BANGO TORVISO, Isidro G., Edificios e imágenes medievales. Historia y significado de las formas, Madrid, 1998.
BRAMON, Dolors, Moros, jueus i cristians en terra catalana. Memòria del nostre passat, Pagès editor, Lérida, 2013.
CALVO CAPILLA, Susana, Las mezquitas de al-Ándalus, Almería, 2014
CARRERO SANTAMARÍA, Eduardo, "Catedral y liturgia medievales. La definición funcional del espacio y sus usos", en O clero secular e as suas catedrais, eds. R. Morujao y A. Saraiva, Lisboa, 2014.
CARRERO SANTAMARÍA, Eduardo, La catedral habitada. Historia viva de un espacio arquitectónico, Barcelona, UAB, 2019.
DÍEZ JORGE, Mª Elena. Women and Architecture: Christian and Mudejar Women in Building. Granada, Universidad, 2016
ESPINOSA, Miguel A., Judaísmo, estética y arquitectura. La sinagoga sefardí, Granada, 1998.
MERINISSI, Fátima, El harén en occidente; Espasa Libros, 2001.
MICHELL, George, La arquitectura del mundo islámico, Madrid, 1988
PELÁEZ, Jorge, La Sinagoga, Córdoba, 1994.