Política
Codi: 43835 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 4316227 Filosofia Aplicada | OB | 0 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Oriol Farrés Juste
- Correu electrònic:
- Oriol.Farres@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
Equip docent extern a la UAB
- Francisco David Corrales Cordón
Prerequisits
No hi ha prerequisits específics, llevat de coneixements bàsics de la tradició de la filosofia política.
Objectius
Aquest mòdul consta de dues parts:
1. Política i emocions
Les emocions són un aspecte penetrant, inevitable i polèmic de la vida política. Es pot veure com un factor clau que contribueix a la millora de l'ordre polític o com a causa fonamental d'inestabilitat i desordre. En el primer cas, els filòsofs han intentat identificar explícitament quines són les emocions més adequades per a les seves finalitats polítiques i quins són els mitjans adequats perquè els polítics, les autoritats i els governs les promoguin; en el segon cas, els intents s'han centrat en com mantenir-les sota control o com evitar el seu impacte negatiu en l'ordre polític. Aquesta part del curs es compromet a l'examen crític de l'enfocament liberal de Nussbaum sobre la naturalesa i la funció política de les emocions humanes. Presentarem els punts principals de la seva teoria, intentant situar-los en un context filosòfic més ampli, i identificarem i discutirem els seus problemes destacats.
2. Populisme
En aquesta part de l'assignatura, presentarem i examinarem el fenomen del populisme des de la filosofia política contemporània. Analitzarem la història del populisme, les seves manifestacions principals i els seus contextos diversos; estudiarem les principals aportacions de les teories polítiques populistes i la seva relació amb els problemes de l'hegemonia, les ideologies, les estratègies polítiques, el lideratge carismàtic i els processos d'identificació; per últim, avaluarem les conseqüències, conflictes i complementacions del populisme en la democràcia.
Competències
- Aplicar coneixements d’autors clàssics de la tradició filosòfica occidental a qüestions filosòfiques actuals.
- Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma, tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
- Identificar i descriure els elements teòrics rellevants en la recerca ètica contemporània, especialment aquells associats a la qüestió del bé, la justícia i les implicacions polítiques.
- Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
- Valorar críticament les implicacions sobre la condició humana de les noves formes ideològiques, polítiques, econòmiques i tecnològiques que actuen en el món contemporani.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar filosòficament els conceptes, els mètodes i les teories fonamentals en la filosofia política contemporània.
- Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma, tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
- Comprendre les influències del pensament filosòfic clàssic en les principals concepcions filosòfiques sobre la política del segle XX i XXI.
- Entendre i analitzar qüestions polítiques d’actualitat a partir de les teories descrites en el mòdul.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
- Raonar amb rigor crític, creatiu i autònom sobre els arguments centrals en la filosofia política contemporània.
Continguts
David Corrales:
1. Introducció general a Politics and Emotions
Textos: Nussbaum, M. C., Upheavals of Thought, Cambridge UP, 2001, Part I, Chapter I (pp. 19-88).
______________, “A Problem in the History of Liberalism”, in Political Emotions, Why Love Matters for Justice, The Belknap Press of Harvard University Press, 2015, pp. 2-24.
2. Emocions, Religió i Política
Textos: Nussbaum, M. C., “Equality and Love: Rousseau, Herder, Mozart” in Political Emotions, cit., pp. 27-53
______________, “Religions of Humanity I”, in Political Emotions, cit., pp. 54-81.
______________, “Religions of humanity II”, in Political Emotions, cit., pp. 82-109.
3. Bones i Males emocions?
Textos: Nussbaum, M. C., “The Aspiring Society: Equality, Inclusion, Distribution”, in Political Emotions, cit., pp. 115-136.
______________, “Compassion: Human and Animal”, in Political Emotions, cit., pp. 137-160.
______________, “Compassion's Enemies: Fear, Envy, Shame”, in Political Emotions, cit., pp. 314-377.
______________, “How Love Matters for Justice”, in Political Emotions, cit., pp. 378-397.
4. Emocions, patriotisme, nacionalisme i cosmopolitisme
Textos: Nussbaum, M. C., “Teaching Patriotism: Love and Critical Freedom”, in Political Emotions, cit., pp. 204-256.
5. Emocions polítiques i estètica
Textos: Nussbaum, M. C., “Tragic and Comic Festivals: Shaping Compassion, Trascending Disgust”, in Political Emotions, cit., pp. 257-313.
Oriol Farrés:
1. Canovan, Margaret. "Trust the People! Populism and the Two Faces of Democracy", Political Studies (1999), XLVII, 2-16.
2. Laclau, Ernesto. "Populism: What's in a Name?", Populism and the Mirror of Democracy (Francisco Panizza ed.), London, verso, 2005, pp 32-49.
3. Stavrakakis, Yannis. "Populism and Hegemony", The Oxford Handbook of Populism (Edited by Cristóbal Rovira Kaltwasser, Paul Taggart, Paulina Ochoa Espejo, and Pierre Ostiguy), Oxford university Press, 2017, pp 535-553.
4. Panizza, Francisco. "Populism and Identification". The Oxford Handbook of Populism (Edited by Cristóbal Rovira Kaltwasser, Paul Taggart, Paulina Ochoa Espejo, and Pierre Ostiguy), Oxford university Press, 2017, pp 406-422.
5. Arato, Andrew. "Political Theology and Populism". Social Research, vol. 80, 1, 2013, 143-172.
6. Moufee, Chantal. "Deliberative Democracy or Agonistic Pluralism". Social Research, 1999, 66, 3, 745-758.
7. Laclau, Ernesto. "Por qué construir un pueblo es la tarea principal de la política radical". Cuadernos del CENDES, vol 23, núm. 62, 2006, 1-36.
8. Mouffe, Chantal. "Feminism, Citizenship and Radical Democratic Politics", Social Postmodernism: Beyond Identity Politics, Cambridge University Press, 1995, pp. 369- 384.
Metodologia
Cada classe estarà dividida en dues parts: classes magistrals i sessions de seminari. El seminari exigeix la participació activa dels estudiants, que seran els que dirigiran el comentari dels diferents textos assignats a cada dia de classe.
Dirigides (classes teòriques i pràctiques d’aula). S’adaptaran, si cal, en el percentatge que sigui, a la docència virtual, a través dels diversos sistemes existents (Teams, powerpoints narrats, vídeos, podcasts, etc.).
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes | 35 | 1,4 | 1, 3, 5 |
| Estudi | 66 | 2,64 | 2 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories | 17 | 0,68 | 1, 3, 4, 6 |
Avaluació
L’avaluació serà continuada i conté dos elements: a) dues presentacions orals d’un tema (25% de la nota final cadascuna) i b) la presentació escrita d’un treball (50%). Hi haurà una presentació oral per a cada part del curs. El treball escrit serà sobre la resta del contingut del curs i serà avaluat pels dos docents. Cada docent marcarà una data i lloc per a la revisió de les proves avaluadores. Hi haurà també una data de recuperació que serà acordada amb la Facultat.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.
Per participar a la recuperació, l’alumnat ha d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total.
Per participar a la recuperació, l’estudiant haver obtingut una qualificació mínima final de 3,5.
Plagi: En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’estudiantat hi pot accedir.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Presentació a classe | 25% | 8 | 0,32 | 1, 3, 5, 6 |
| Presentació a classe | 25% | 8 | 0,32 | 1, 3, 5, 6 |
| Treball escrit | 50% | 16 | 0,64 | 1, 2, 3, 4, 5, 6 |
Bibliografia
Altres lectures seran proposades en les sessions del mòdul