Logo UAB
2020/2021

Component Fònic i Oralitat

Codi: 43807 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
4316204 Francès Llengua Estrangera i Diversitat Lingüística OT 0 2
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Lorraine Baque Millet
Correu electrònic:
Lorraine.Baque@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
francès (fre)

Equip docent

Lorraine Baque Millet
Marta Estrada Medina

Prerequisits

No s'escau

Objectius

Aquest mòdul té per objectiu dotar l'estudiant amb els recursos necessaris per a dur a terme una anàlisi fonètica de produccions en francès com a llengua segona o extrangera (L2/LE)  Aplica les teories de l'adquisició de la pronunciació de segones llengües a l'aprenentatge i l'ensenyament del francès L2/LE i se centra en els coneixements i tècniques que un profesor de francès ha de conèixer, especialment en relació amb el mètode verbo-tonal. 

A finals de curs l'estudiant ha de:

- entendre i analitzar de manera crítica diferents metodologies i teories de l'ensenyament de la pronunciació d'una L2/LE

- dominar les tècniques de correcció fonètica

- estar preparat/da per a dissenyar materials pedagògics pertinents per a l'ensenyament de la pronunciació

- ser capaç d'avaluar els materials publicats.

Competències

  • Aplicar la formació lingüística en francès llengua estrangera a l’anàlisi de les produccions dels estudiants de francès com a llengua estrangera.
  • Dissenyar, aplicar i explotar diversos tipus d’avaluació (formativa, sumativa, etc.) en francès llengua estrangera i diversitat lingüística.
  • Organitzar i planificar els continguts d’un treball de recerca (article, monografia) i/o d’una exposició oral (classe, comunicació, conferència).
  • Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions, així com els coneixements i les raons últimes que les fonamenten, a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.
  • Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
  • Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
  • Treballar individualment i en equip sent capaç d’analitzar, interpretar i sintetitzar les dades i la informació generades.

Resultats d'aprenentatge

  1. Diagnosticar, categoritzar, jerarquitzar i explicar les produccions desviades dels discents.
  2. Establir procediments de correcció dels diferents tipus de produccions desviades dels discents.
  3. Mesurar el grau de tolerància a l’error i el grau d’acceptabilitat de les produccions lingüístiques de la persona en formació en funció del seu nivell de formació i els objectius perseguits.
  4. Organitzar i planificar els continguts d’un treball de recerca (article, monografia) i/o d’una exposició oral (classe, comunicació, conferència).
  5. Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
  6. Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
  7. Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions, així com els coneixements i les raons últimes que les fonamenten, a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.
  8. Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
  9. Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
  10. Transferir determinades capacitats d’anàlisi i ús de la llengua nativa a la llengua estrangera.
  11. Treballar individualment i en equip sent capaç d’analitzar, interpretar i sintetitzar les dades i la informació generades.

Continguts

 

  1. L'oralitat en FLE
  2. Descripció fonològica, articulatòria i acústica del francès
  3. Adquisició/aprenentatge d'una L2/LE a nivell fonètico-fonològic
  4. Mètodes de correcció fonètica en L2/LE
  5. El mètode verbo-tonal de correcció fonètica: principis, diagnosi i tècniques de correcció
  6. Implicacions pedagògiques

Metodologia

Aquest mòdul combina sessions teòriques i pràctiques. Els conceptes bàsics de l'anàlisi fonètica presentats s'aplicaran a l'anàlisi de produccions orals autèntiques en francès L2/LE.

 

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Anàlisi de produccions orals 16 0,64 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11
Classes expositives 20 0,8 1, 2, 3, 5, 8, 10
Tipus: Supervisades      
Realització d'activitats pràctiques 13 0,52 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11
Tipus: Autònomes      
Estudi personal i elaboració d'activitats i treballs 96 3,84 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11

Avaluació

Revisió de les qualificacions:
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, s'informarà els i les estudiants del procediment i data de revisió de les qualificacions.

 

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

 

"No avaluable": Sols es pot considerar "No avaluable" l'estudiant que hagi completat menys de 30% dels ítems avaluables del curs.

Recuperació: Sols es podran presentar a la recuperació els estudiants que hagin completat més del 55% dels ítems avaluables del curs. La recuperació consistirà en un examen final de síntesi oral i/o escrit.

 

En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams o equivalent, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Anàlisi de produccions orals en FLE/FLS, diagnosi i implicacions pedagògiques 45% 2 0,08 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11
Prova d'anàlisi acústica 45% 1 0,04 1, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11
Test de percepció de la parla 5% 1 0,04 3, 5, 6, 9, 10, 11
Test de producció de la parla 5% 1 0,04 3, 5, 6, 9, 10, 11

Bibliografia

RÉFÉRENCES DE BASE :

Conseil de l’Europe. (2018). Cadre Européen Commun de Référence pour les Langues: Apprendre, Enseigner, Évaluer. Volume complémentaire avec de nouveaux descripteurs. Strasbourg: Conseil de l’Europe / Europ Council. Consulté à l’adresse https://www.coe.int/fr/web/education/-/the-cefr-companion-volume-with-new-descriptors-is-now-available-online-

Piccardo, Enrica (2016). Common european framework of reference for languages: Learning, teaching, assessment: Phonological scale revision process report. Council of Europe. Strasbourg: Council of Europ / Conseil de l’Europe. Consulté à l’adresse https://rm.coe.int/phonological-scale-revision-process-report-cefr/168073fff9

Intravaia, Pietro (2000), Formation des professeurs de langue en phonétique corrective. Le système verbotonal, Didier Érudition / C.I.P.A., Paris / Mons.

Renard, Raymond (1979), La méthode verbo-tonale de correction phonétique, Didier, Bruxelles.

Renard, Raymond (éd.) (2002), Apprentissage d´une langue étangère/seconde. 2. La phonétique verbo-tonale, De Boeck, Bruxelles.

RESSOURCES ONLINE

-        http://w3.uohprod.univ-tlse2.fr/UOH-PHONETIQUE-FLE/

-        http://verbotonale-phonetique.com

-        http://www.intravaia-verbotonale.com/?Version-audio

-        http://phonetique.free.fr/

AUTRES RÉFÉRENCES:

Abry, Dominique, & Chalaron, Marie-Laure (2010). Les 500 exercices de phonétique: niveau A1-A2. Vanves : Hachette.

Abry, Dominique, & Chalaron, Marie-Laure (2011). Les 500 exercices de phonétique: niveau B1-B2. Vanves : Hachette.

Abry, Dominique, & Veldeman-Abry, Julie (2007). La phonétique: audition, prononciation, correction. Paris : CLE international.

Anderson-Hsieh, Janet, Johnson, Ruth, & Koehler, Kenneth (1992). The relationship between native speaker judgments of nonnative pronunciation and deviance in segmentais, prosody, and syllable structure. Language Learning, 42(4), 529-555.

Anderson-Hsieh, Janet, & Koehler, Kenneth (1988). The effect of foreign accent and speaking rate on native speaker comprehension. Language Learning, 38(4), 561-613.

Baqué, Lorraine, & Cañada, Maria-Dolors (2005). Structuration de l’opposition [ǝ]-[e] en FLE: incidence du degré de focalisation sur la forme. Revue Parole, 34-35-36, 101-130.

Barriuso, Taylor Anne, & Hayes-Harb, Rachel (2018). High Variability Phonetic Training as a Bridge from Research to Practice. CATESOL Journal, 30(1), 177-194.

Beddor, Patrice Speeter, Harnsberger, James D., & Lindemann, Stephanie (2002). Language-specific patterns of vowel-to-vowel coarticulation: Acoustic structures and their perceptual correlates. Journal of Phonetics, 30(4), 591-627.

Bento, Margaret (2007). La phonétique et la phonologie dans la classe de français langue étrangère: Quelle norme enseignée? Quelle norme enseigner? : La Compétence Phonologique. Les Langues Modernes, 101(3), 55-60.

Best, Catherine T. (1994). Développement de la perception des sons de parole de différentes langues au stade préverbal. En Gabrielle Konopczynski & Shirley Vinter (Eds.), Actes du colloque « Le premier langage peut-il être prédictif du développement langagier ultérieur ? » (pp. 22-29). Besançon.

Billières, Michel (1987). Le suivi des élèves en phonétique corrective. Revue de phonétique appliquée, 82, 15-28.

Billières, Michel (1988). Crible phonique, crible psychologique et intégration phonétique en langue seconde. Travaux de didactique du français langue étrangère, 19, 5-29.

Billières, Michel (1993). Théorie et pratique du rythme parolier en phonétique corrective. Cahiers du Centre Interdisciplinaire des Sciences du Langage, 9, 3-32.

Billières, Michel (2002). La genèse du crible prosodique. Conséquences sur l’enseignement de la prononciation en langue étrangère. Cahiers du Centre Interdisciplinaire des Sciences du Langage, 16, 51-64.

Billières, Michel (2008). Le statut de I'intonation dans I'évolution de l'enseignement/apprentissage de I'oral en FLE. Français dans le monde. Recherches et applications, 43, 27-37.

Billières, Michel (2012) La perception des sonorités parolières entre cognition et émotion, In: Calvo Medina, María-Victoria; Murillo Puyal, Julio (éds.), Perception phonique et Parole (pp. 23-38). Mons: CIPA.

Billières, Michel, Gaillard, Pascal, & Magnen, Cynthia (2005). La surdité phonologique illustrée par une étude de catégorisation des voyelles françaises perçues par les hispanophones. Revue Parole, 33, 9-33.

Blanc, Georgette (2011). L'enseignement de la phonétique du français langue étrangère (FLE), Babylonia, 2, 33-37.

Blumstein, Sheila E., & Stevens, Kenneth N. (1980). Perceptual invariance and onset spectra for stop consonants in different vowel environments. The Journal of the Acoustical Society of America, 67(2), 648-662.

Bonnot, Jean-François P., & Chevrie-Muller, Claude (1991). Some effects of shouted and whispered conditions on temporal organization of speech. Journal of Phonetics, 19, 473-483.

Boula De Mareüil, Philippe, & Vieru-Dimulescu, Bianca (2006). The contribution of prosody to the perception of foreign accent. Phonetica, 63(4), 247-267.

Briet, Geneviève, Collige, Valérie, & Rassart, Emmanuelle (2014). La prononciation en classe. Grenoble : Presses Universitaires de Grenoble.

Brinton, Donna M. (2018). Reconciling Theory and Practice. CATESOL Journal, 30(1), 283-300.

Champagne-Muzar, Cécile, & Bourdages, Johannes S. (1998). Le point sur la phonétique. Paris : CLE international.

Chan, Marsha J. (2018). Embodied Pronunciation Learning: Research and Practice. CATESOL Journal, 30(1), 47-68.

Charliac, Lucile, Le Bougnec, Jean-Thierry, Loreil, Bernard, & Motron, Annie-Claude (2003). Phonétique progressive du francais avec 400 exercices: Niveau débutant. Paris : CLE international.

Charliac, Lucile, & Motron, Annie-Claude (2004). Phonétique progressive du français avec 600 exercices: niveau intermédiaire. Paris : Clé international.

Charliac, Lucile, & Motron, Annie-Claude (2006). Phonétique progressive du français avec 400 exercices: niveau avancé. Paris : Clé international.

Cho, Taehong (2005). Prosodic strengthening and featuralenhancement: evidence from acoustic and articulatory realizations of /a,i/ in English. The Journal of the Acoustical Society of America, 117(6), 3867-78.

Cho, Taehong, McQueen, James M., & Cox, Ethan A. (2007). Prosodically driven phonetic detail in speech processing: The case of domain-initial strengthening in English. Journal of Phonetics, 35(2), 210-243.

Cholin, Joanna, Schiller, Niels O., & Levelt, Willem J. M. (2004). The preparation of syllables in speech production. Journal of Memory and Language, 50(1), 47-61.

Chun, Dorothy (2002). Discourse intonation in L2. From theory and research to practice. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins.

Conseil de l’Europe. (2003). Cadre Européen Commun de Référence pour les Langues. Strasbourg: Unité des Politiques Linguistiques.

Darcy, Isabelle (2018). Powerful and Effective Pronunciation Instruction: How Can We Achieve It?. CATESOL Journal, 30(1), 13-45.

Darcy, Isabelle; Ewert, Doreen; Lidster, Ryan (2012). Bringing pronunciation instruction back into the classroom: an ESL teachers’ pronunciation toolbox. In: Proceedings of the 3rd pronunciation in second language learning and teaching conference (pp. 93-108).

Derwing, Tracey M., Munro, Murray J., & Wiebe, Grace (1998). Evidence in Favor of a Broad Framework for Pronunciation Instruction. Language Learning, 48(3), 393-410.

Di Cristo, Albert (2013). La prosodie de la parole. Bruxelles: De Boeck.

Echelberger, Andrea, McCurdy, Suzanne G., & Parrish, Betsy (2018). Using a Study Circle Model to Improve Teacher Confidence and Proficiency in Delivering Pronunciation Instruction in the Classroom. CATESOL Journal, 30(1), 213-230.

Estrada, Marta (2003). L’expression de l’émotion et la correction phonétique: l’exemple de la surprise. En Rodrigo López Carrillo & Javier Suso López (Eds.), Le français face aux défis actuels : histoire, langue et culture (pp. 319-330). Granada: Universidad de Granada.

Filliolet, Catherine, & Vandendriessche, Anne (2010). La phonétique par les textes: niveaux A2-B1. Paris : Belin.

Flege, James E. (1995). Second language speech learning: theory, findings, and problems. En Winifred Strange (Ed.), Speech Perception and Linguistic Experience: Issues in Cross-Language Research (pp. 233-277). Timonium: York Press.

Fougeron, Cécile, & Keating, Patricia A. (1997). Articulatory strengthening at edges of prosodic domains. The Journal of the Acoustical Society of America, 101(6), 3728-40.

Gay, Thomas (1977). Articulatory movements in VCV sequences. The Journal of the Acoustical Society of America.

Georgeton, Laurianne, & Fougeron, Cécile (2014). Domain-initial strengthening on French vowels and phonological contrasts: Evidence from lip articulation and spectral variation. Journal of Phonetics, 44(1), 83-95.

Geumann, Anja (2001). Vocal intensity: acoustic and articulatory correlates. En 4th Conference on Motor Control (pp. 2-5). Nijmegen.

Guberina, Petar (2008). Retrospección. (Julio Murillo, Ed.). Mons: Centre International de Phonétique Appliquée.

Gunnarsson-Largy, Cecilia, Dherbey, Nathalie, & Largy, Pierre (2019). How do L2 learners and L1 writers differ in their reliance on working memory during the formulation subprocess? Reading and Writing, (0123456789). http://doi.org/10.1007/s11145-019-09941-y

Harmegnies, Bernard, Delvaux, Véronique, Huet, Kathy, & Piccaluga, Myriam (2005). Oralité et cognition: pour une approche raisonnée de la pédagogie du traitement de la matière phonique. Revue PArole, 34, 265.

Harrington, Jonathan (2003). Commentary : Consonant strengthening and lengthening in various languages. Papers in Laboratory Phonology, 6, 183-196.

Holm, Snefrid (2008). Intonational and durational contributions to the perception of foreign-accented Norwegian. Norwegian University of Science and Technology.

Intravaia, Pietro (1993). Pour une étiologie approfondie de l'erreur phonétique. Revue de phonétique appliquée, 108-109, 110, 239-266.

Iverson, Paul, Kuhl, Patricia K., Akahane-Yamada, Reiko, Diesch, Eugen, Tohkura, Yoh’ich, Kettermann, Andreas, & Siebert, Claudia (2003). A perceptual interference account of acquisition difficulties for non-native phonemes. Cognition, 87, B47-B57. http://doi.org/10.1016/S0

Landercy, Albert, & Renard, Raymond (1977). Eléments de phonétique. Bruxelles : Didier.

Léon, Pierre R. (1978). Prononciation du français standard : aide-mémoire d’orthoépie. Paris : Didier.

Léon, Monique (2003). Exercices systématiques de prononciation française. Paris : Hachette.

Léon, Pierre, Léon, Monique, Léon, Françoise, & Thomas, Alain (2009). Phonétique du FLE: prononciation: de la lettre au son. Paris : Armand Colin.

Levelt, Willem J. M. (1989). Speaking: From intention to articulation. Cambridge: MIT Press.

Levelt, Willem J. M., Roelofs, Ardy, & Meyer, Antje S. (1999). A theory of lexical access in speech production. The Behavioral and brain sciences, 22(1), 1-38; discussion 38-75. http://doi.org/10.1017/S0140525X99001776

Levis, John M., & Levis, Greta M. (2018). Teaching high-value pronunciation features: Contrastive stress for intermediate learners. The CATESOL journal, 30(1), 139.

Levis, John M., & Wu, Ana (2018). Pronunciation—Research Into Practice and Practice Into Research. The CATESOL Journal, 30(1), 1-12.

Lewis, Christine, & Deterding, David (2018). Word Stress and Pronunciation Teaching in English as a Lingua Franca Contexts. CATESOL Journal, 30(1), 161-176.

Liu, Xiaoluan, & Tian, Xing (2018). The functional relations among motor-based prediction, sensory goals and feedback in learning non-native speech sounds: Evidence from adult Mandarin Chinese speakers with an auditory feedback masking paradigm. Scientific Reports, 8, 11910: 1-13. http://doi.org/10.1002/cmdc.200800250

Llisterri, Joaquim (1995). Relationships between speech production and speech perception in a second language. In ICPhS 1995. Proceedings of the 13th International Congress of Phonetic Sciences. Vol 4. (pp. 92-9). Stockholm, Sweden, August 13-19, 1995. http://liceu.uab.cat/~joaquim/publicacions/LListerri_95_L2_Production_Perception.pdf

Luce, Paul A., & Charles‐Luce, Jan (1985). Contextual effects on vowel duration, closure duration, and the consonant/vowel ratio in speech production. The Journal of the Acoustical Society of America, 78(6), 1949-1957. http://doi.org/10.1121/1.392651

Macdonald, Shem (2018). Pronunciation Tutorials: Not Only Sounds, but Also Awareness of Self and Context. CATESOL Journal, 30(1), 249-265.

Martinie, Bruno, & Wachs, Sandrine (2006). Phonétique en dialogues: niveau débutant. Paris : CLE international.

Martins, Cidalia, & Mabilat, Jean-Jacques (2004). Sons et intonation: exercices de prononciation. Paris : Didier.

McGregor, Alison, & Reed, Marnie (2018). Integrating pronunciation into the English language curriculum: A framework for teachers. CATESOL Journal, 30(1), 69-94.

Moraz, Myriam (2011). Parler comme un francophone ou comment s'approprier l'intonation, Babylonia, 2, 38-43.

Moyer, Alene (2018). An Advantage for Age? Self-Concept and Self-Regulation as Teachable Foundations in Second Language Accent. CATESOL Journal, 30(1), 95-112.

Munro, Murray J. (2018). How Well Can We Predict Second Language Learners' Pronunciation Difficulties?. CATESOL Journal, 30(1), 267-281.

Pagel, Dario, Madeleni, Édith, & Wioland, François (2012). Le rythme du français parlé. Paris : Hachette.

Peperkamp, Sharon A., & Dupoux, Emmanuel (2002). A typological study of stress «deafness». Laboratory Phonology, 7, 203-240. http://doi.org/10.1016/j.specom.2010.03.005

Peperkamp, Sharon A., Vendelin, Inga, & Dupoux, Emmanuel (2010). Perception of predictable stress : A cross-linguistic investigation. Journal of Phonetics, 38(3), 422-430. http://doi.org/10.1016/j.wocn.2010.04.001

Polivanov, Evgueni D. (1931). La perception des sons d’une langue étrangère. Travaux du Cercle Linguistique de Prague, 4, 79-96.

Psifidou, Eirini, Psifidis, D., Psifidis, A., Baqué, Lorraine, & Murillo, Julio (2009). The verbo-tonal method in the rehabilitation of speech pathology of deaf people with cochlear implant. En Coloquio Europeo Verbo-Tonal. Bellaterra.

Recasens, Daniel (2002). An EMA study of VCV coarticulatory direction. The Journal of the Acoustical Society of America, 111(6), 2828-2841.

Roelofs, Ardi, & Meyer, Antje S. (1998). Metrical structure in planning the production of spoken words. Journal of Experimental Psychology: Learning, Memory, and Cognition, 24(4), 922-939.

Ruiz, Robert, Absil, Emmanuelle, Gramatica, Bruno, Harmegnies, Bernard, Legros, Claude, & Poch, Dolors (1995). Spectrum-related variabilities in stressed speech under laboratory and real conditions. En ESCA-NATO Workshop on Speech under Stress (pp. 29-32). Lisboa: ISCA Archive.

Ruiz Quemoun, Fernande (2009). La place de la phonétique en classe de FLE: La didactique du FLE sur la péninsule ibérique. Le Langage et l'homme, 44(2), 45-59.

Saito, Satoru (2001). The phonological loop and memory for rhythms: An individual differences approach. Memory, 9(4-6), 313-322. https://doi.org/10.1080/09658210143000164

Scobbie, James M., Gibbon, Fiona, Hardcastle, William J., & Fletcher, Paul (1996). Covert contrast as a stage in the acquisition of phonetics and phonology : working paper. QMC Working Papers in Speech and Language Sciences, 1, 43-62.

Sonsaat, Sinem (2018). Native and Nonnative English-Speaking Teachers' Expectations of Teacher's Manuals Accompanying General English and Pronunciation Skills Books. CATESOL Journal, 30(1), 113-138.

Stevens, Kenneth N., & House, Arthur S. (1963). Perturbation of vowel articulations by consonantal context: an acoustical study. Journal of speech and hearing research, 6(2), 111-128.

Strange, Winifred, Weber, Andrea, Levy, Erika S., Shafiro, Valeriy, Hisagi, Miwako, & Nishi, Kanae (2007). Acoustic variability within and across German, French, and American English vowels: Phonetic context effects. The Journal of the Acoustical Society of America, 122(2), 1111-1129.

Tajima, Keiichi, Port, Robert, & Dalby, Jonathan (1997). Effects of temporal correction on intelligibility of foreign-accented English. Journal of Phonetics, 25(1), 1-24.

Tian, Xing, & Poeppel, David (2012). Mental imagery of speech: linking motor and perceptual systems through internal simulation and estimation. Frontiers in Human Neuroscience, 6(November), Article 314: 1-11.

Traunmüller, Hartmut, & Eriksson, Anders (2000). Acoustic effects of variation in vocal effort by men, women, and children. The Journal of the Acoustical Society of America, 107(6), 3438-3451.

Troubetzkoy, Nikolai S. (1949). Principes de phonologie. Paris: Klincksieck.

Williams, John N., & Lovatt, Peter (2005). Phonological memory and rule learning. Language Learning, 55(SUPPL. 1), 177-233.

Veldeman-Abry, Julie, & Abry, Dominique (2016). Au croisement de la phonétique, de la grammaire et du lexique: la morphophonologie en classe de FLE. Français dans le monde. Recherches et applications, 60, 96-105.

Wioland, François (1991). Prononcer les mots du français. Paris : Hachette.

Wioland, François (2012). Le rythme du français parlé. Paris : Hachette.

Yoshida, Marla T. (2018). Choosing Technology Tools to Meet Pronunciation Teaching and Learning Goals. Catesol Journal, 30(1), 195-212.

Zimmerman, Erin (2018). Reconsidering Assumptions of Beginner Teachers' Needs: An Examination of Commonly Used Pronunciation Textbooks. CATESOL Journal, 30(1), 231-248.