Gestió de l'Aigua, l'Energia i el Territori
Codi: 43484 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 4313300 Estudis Territorials i de la Població | OT | 0 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- David Saurí Pujol
- Correu electrònic:
- David.Sauri@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- anglès (eng)
Prerequisits
Competències en anglès oral i escrit
Objectius
El mòdul pretén presentar als estudiants els debats actuals sobre la gestió dels recursos hídrics i energètics, destacant la dimensió territorial. Es pretén recopilar casos d'estudi a diferents escales en diferents àrees del món.
El curs prestarà especial atenció als models de gestió convencionals contrastats basats en tecnologies centralitzades, enfocaments experts i gestió "de baix a dalt", amb més recursos alternatius, tecnologies descentralitzades i processos participatius oberts a segments més grans de la societat. Tots dos models es comparan en termes de governança i relacions de poder. Un altre element molt important del curs serà l'anàlisi dels conflictes territorials que es produeixen en el funcionament d'aquests models de gestió.
A través de lectures de materials seleccionats, conferències i presentacions de classe i discussions, s'espera que els estudiants obtinguin un coneixement bàsic i robust en temes d'aigua i energia des de perspectives ambientals, socials i territorials.
Competències
- Detectar la complexitat de les dinàmiques territorials i demogràfiques i reconèixer els mecanismes de gestió més eficients, en particular en situacions de conflicte.
- Emprar la llengua anglesa en diferents formats i contextos.
- Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
Resultats d'aprenentatge
- Conèixer diferents models de gestió de l'aigua i de l'energia, especialment pel que fa a la dimensió territorial.
- Conèixer i comprendre els principals conflictes territorials i socioambientals vinculats amb la gestió de l'aigua i de l'energia.
- Emprar la llengua anglesa en diferents formats i contextos.
- Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
Continguts
Introducció: El nexe Aigua- Energia
Del cicle hidrològic al cicle hidrosocial
la gran escala: embassaments, transvassaments , plantes dessalinitzadores
L'escala petita: aigües grises i aigües pluvials
El proper recurs ?: Aigua Regenerada
Aigua i ciutats: els consums interns
Aigua virtual i la petjada hídrica
Aigua i desastres
Aigua: dret o mercaderia
Aigua i Turisme
Ecologia política de l'energia: alternatives energètiques toves i dures
Energia, planificació i gestió
Fonts energètiques primàries: enfocament geopolític
La governança multinivell i les polítiques d'escala
Energia, innovació social i desenvolupament local
L'energia com a necessitat social
Conflicte en usos del sòl
Polítiques energètiques a la Unió Europea
Metodologia
Es realitzaran les següents activitats:
a) Conferències. En algunes sessions tindrem un ponent convidat.
b) Seminaris: una breu introducció al tema específic impartida pel professor i seguida de la presentació per part dels estudiants de les lectures assignades, el grup de debat dels principals punts discutits en les lectures i una conclusió final coordinada pel professor. S'espera que els alumnes llegeixin els materials assignats; preparin i orientin els debats i participin activament en els mateixos.
Les activitats que no es puguin fer presencialment s’adaptaran a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els exercicis, projectes i classes teòriques es realitzaran a través d’eines virtulals, com tutorials, vídeos, sessions de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Conferències | 6 | 0,24 | 5 |
| Presentació oral | 6 | 0,24 | 4 |
| Seminaris | 20 | 0,8 | |
| Tipus: Supervisades | |||
| Lectures | 21 | 0,84 | 1, 2 |
| Preparació de presentacions orals | 5 | 0,2 | 4 |
| Tutories | 4 | 0,16 | 1, 2, 4, 5 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi personal | 27 | 1,08 | 1, 2, 4, 5 |
| Lectures | 23 | 0,92 | 1 |
| Preparació de documents | 34 | 1,36 | 5 |
Avaluació
- Exàmens: Un al final de la part d'aigua i l'altre al final de la part d'energia
- Presentacions a classe de les lectures assignades
- Participació en els debats dels seminaris
MOLT IMPORTANT: El plagi total o parcial de qualsevol dels exercicis es considerarà automàticament un SUSPENS (0) de l’exercici plagiat. PLAGIAR és copiar de fonts no identificades d’un text, sigui una sola frase o més, que es fa passar per producció pròpia (AIXÒ INCLOU COPIAR FRASES O FRAGMENTS D’INTERNET I AFEGIR-LOS SENSE MODIFICACIONS AL TEXT QUE ES PRESENTA COM A PROPI), i és una ofensa greu. Cal aprendre a respectar la propietat intel·lectual aliena i a identificar sempre les fonts que es puguin fer servir, i és imprescindible responsabilitzar-se de l’originalitat i autenticitat del text propi.
En cas que les activitats d’avaluació no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen Parcial Energia | 30% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5 |
| Examen parcial Aigua | 40% | 2 | 0,08 | 1, 2, 4, 5 |
| Participació a classe | 10% | 0 | 0 | 3, 4, 5 |
| Presentació oral | 20% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4 |
Bibliografia
Al començament del curs es repartirà una llista amb la bibliografia a llegir obligatòriament
Bibliografia (Aigua)
Bakker, Karen 2010 Privatizing Water. Governance Failure and the World’s Urban Water Crisis. Ithaca, NY: Cornell Univ. Press
Baumann, Duane D,; Boland, John J. & Hanemann, W. Michael. 1998. Urban Water Demand Management and Planning. New York: MacGraw Hill
Buzar, Stephan; Ogden, Philip E. & Hall, Ray. 2005. Households matter: the quiet demography of urban transformation.Progress in Human . Geography 29(4):413–36
European Environment Agency. 2009. Water resources across Europe—confronting water scarcity and drought. EEA Rep. No. 2/2009, EEA, Copenhagen
Fielding, Kelly S.; Russell, Sally; Spinks, Anneliese & Mankad, Aditi. 2012. Determinants of household water conservation: the role of demographic, infrastructure, behavior and psychosocial variables. Water Resources Research 48(10)
Inman, David & Jeffrey, Paul. 2006. A review of residential water conservation tool performance and influences on implementation effectiveness. Urban Water Journal 3: 127–43.
Prud’homme, Alex 2011. The Ripple Effect: The Fate of Freshwater in the Twenty-First Century. New York: Scribner
Renwick, Mary E. & Archibald, Sandra O. 1998. Demand side management policies for residential water use: Who bears the conservation burden? Land Economics 74:343–59.
Sauri, David. 2013: Water Conservation: Theory and Evidence in Urban Areas of the Developed World Annual Review of. Environment and Resources38:1–22.
Sultana, Farhana & Loftus, Alex. (eds) 2012 The right to Water. Politics, governance and social struggles. London: Earthscan.
Swyngedouw, Erik. Social Power and the Urbanization of water Oxford: Oxford University Press
Troy, Patrick ed. 2008. Troubled Waters: Confronting theWater Crisis in Australian Cities. Canberra, Australian University Press
UNESCO. 2012. The UN World Water DevelopmentReport: Managing Water under Uncertainty and Risk. Paris: UNESCO
Willis, Rachelle McDonald; Stewart, Rodney Anthony; Panuwatwanich, Kriengsak & Williams, Philip R. Hollingsworth AL. 2011. Quantifying the influence of environmentaland water conservation attitudes on household end use water consumption. Journal of Environmental Management 92:1996–2009
World Economic Forum. 2011. Water Security. TheWater-Food-Energy Nexus.Washington, DC: Island.
Yudelson, Jerry. 2010. Preventing the Next Urban Water Crisis. Gabriola Island, BC: New Society
Bibliografia (Energia)
Becker, Sören; & Kunze, Conrad. (2014). Transcending community energy: Collective and politically motivated projects in renewable energy (CPE) across Europe. People, Place and Policy Online, 8(3), 180–191. https://doi.org/10.3351/ppp.0008.0003.0004
Bouzarovski, Stefan, & Petrova, Saska. (2015). A global perspective on domestic energy deprivation: Overcoming the energy poverty–fuel poverty binary. Energy Research & Social Science, 10, 31–40. https://doi.org/10.1016/j.erss.2015.06.007
Bridge, Gavin; Barca, Stefania; Özkaynak, Begüm; Turhan, Ethemcan; & Wyeth, Ryan. (2018). Towards a Political Ecology of EU Energy Policy. In C. Foulds & R. Robison (Eds.), Advancing Energy Policy (pp. 163–175). https://doi.org/10.1007/978-3-319-99097-2_11
Burningham, K., Barnett, Julie, & Walker, Gordon (2015). An Array of Deficits: Unpacking NIMBY Discourses in Wind Energy Developers’ Conceptualizations of Their Local Opponents. Society & Natural Resources, 28(3), 246–260. https://doi.org/10.1080/08941920.2014.933923
Connolly, D., Lund, Henrik, & Mathiesen, Brian Vad (2016). Smart EnergyEurope: The technical and economic impact of one potential 100% renewable energy scenario for the European Union. Renewable and SustainableEnergy Reviews, 60, 1634–1653. https://doi.org/10.1016/j.rser.2016.02.025
Correljé, Aad F. & van der Linde, Coby (2006). Energy supply security and geopolitics: A European perspective. Energy Policy, 34(5), 532–543. https://doi.org/10.1016/j.enpol.2005.11.008
Karimi, Azadeh, & Brown, Gregory (2017). Assessing multiple approaches for modelling land-use conflict potential from participatory mapping data. Land Use Policy, 67, 253–267. https://doi.org/10.1016/j.landusepol.2017.06.004
Kaygusuz, Kamil (2011). Energy services and energy poverty for sustainable rural development. Renewable and Sustainable Energy Reviews, 15(2), 936–947. https://doi.org/10.1016/j.rser.2010.11.003
Marull, Joan; Pino, Joan; Tello, Enric & Cordobilla, María José. (2010). Social metabolism, landscape change and land-use planning in the Barcelona Metropolitan Region. Land Use Policy, 27(2), 497–510. https://doi.org/10.1016/j.landusepol.2009.07.004
Middlemiss, Lucie & Gillard, Ross (2015). Fuel poverty from the bottom-up: Characterising household energy vulnerability through the lived experience of the fuel poor. Energy Research & Social Science, 6, 146–154. https://doi.org/10.1016/j.erss.2015.02.001
Nadin, Vincent & Stead, Dominic (2008). European Spatial Planning Systems, Social Models and Learning. DisP - The Planning Review, 44(172), 35–47. https://doi.org/10.1080/02513625.2008.10557001
Sovacool, Benjamin (2014). What are we doing here? Analyzing fifteen years of energy scholarship and proposing a social science researchagenda. Energy Research & Social Science, 1, 1–29. https://doi.org/10.1016/j.erss.2014.02.003
Stead, Dominic (2013). Convergence, Divergence, or Constancy of Spatial Planning? Connecting Theoretical Concepts with Empirical Evidence from Europe. Journal of Planning Literature, 28(1), 19–31. https://doi.org/10.1177/0885412212471562
Tews, Kerstin (2015). Europeanization of Energy and Climate Policy: The Struggle BetweenCompeting Ideas of Coordinating Energy Transitions. The Journal of Environment & Development, 24(3), 267–291. https://doi.org/10.1177/1070496515591578
van der Schoor, Tineke, & Scholtens, Bert (2015). Power to the people: Local community initiatives and the transition to sustainable energy. Renewable and Sustainable Energy Reviews, 43, 666–675. https://doi.org/10.1016/j.rser.2014.10.089