Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
4314949 Psicologia General Sanitària | OB | 1 | 1 |
No hi ha prerequisits.
L’objectiu general d’aquest mòdul és que l’estudiant construeixi un concepte de salut integral, que d’acord amb les directrius de l’OMS comprèn el factors psicològics, biològics, educatius i socials que ajuden les persones i les comunitats a millorar el seu benestar, tot incrementant el seu coneixement i influint en les seves actituds.
Els objectius específics inclouen, en primer lloc, ajudar l’alumne a reflexionar sobre el concepte de salut, adquirint coneixements sobre la perspectiva biopsicosocial, la perpectiva de gènere i intercultural i la perspectiva evolutiva familiar, i en segon lloc, familiaritzar-se amb el marc d’actuació del psicòleg general sanitari a partir de conèixer la normativa vigent en l’àmbit sanitari i els seus sistemes i normes de gestió de la qualitat, els fonaments de la bioètica aplicada a la psicologia sanitària, els criteris de derivació de l’usuari cap a un especialista adequat i les opcions per endegar activitats d’emprenedoria en l’àmbit de la psicologia sanitària. Igualment, el mòdul impulsarà el desenvolupament de competències relacionades amb la recerca, la selecció i la lectura crítica d’informació rellevant per a l’actuació professional en l'àmbit de la psicologia sanitària.
1.- Fonaments conceptuals de la Psicologia Sanitaria.
a.- Salut des d’un punt de vista bio-psico-social.
b.- La salut des d’una perspectiva de gènere interseccional.
c.- La salut des de una perspectiva familiar.
2.- Fonaments professionals de la Psicologia sanitàri
a.- Perfil professional del Psicòleg Sanitari. Marc.
b.- Marc general d’actuació de la Psicologia Sanitària. Circuits assistencials.
c.- Ètica professional de la Psicologia. Confidencialitat i protecció de dades.
3.- Fonaments organitzacionals de la Psicologia sanitari.
a.- Normativa legal de la Psicologia General Sanitària.
b.- Gestió i organització del sistema sanitari.
4.- Fonaments metodològics de la Psicologia sanitària.
a.- Habilitats metodològiques per la lectura crítica de publicacions científiques sanitàries.
b.- Recerca en psicologia sanitària: Eficàcia, efectivitat i eficiència de les intervencions psicològiques sanitàries.
c.-Revisions sistemàtiques i meta-anàlisis.
Es desenvoluparan diferents activitats i metodologies per tal d’aproximar els estudiants als coneixement i aplicacions contemplats en aquest mòdul. Hi hauran sessions expositives sobre els marcs general: científic, metodològic, professional i organitzacional. D’altra banda, es duran a terme activitats tant al si de l'aula com de manera autònoma que consistiran en: lectura crítica i discussió de textos, minitallers, debats, cerques bibliogràfiques, presentació i discussió de treballs.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Exposicions i activitats a l'aula | 40 | 1,6 | |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories individuals o en grup | 3 | 0,12 | |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi i lectura de textos | 60 | 2,4 | |
Realització d'exercicis | 20 | 0,8 | |
Treball | 25 | 1 |
La qualificació final consistirà en:
• Ev 1. Treball. Pes: 40%. Treball en grup que requerirà recollida i anàlisi crítica d'informació sobre un aspecte particular de l'atenció general sanitària, integrant la perspectiva bio-psico-social. Lliurament obligatori a través de Moodle. Setmana 12.
• Ev 2. Prova de síntesi. Pes: 35%. Prova per escrit que consisteix a resoldre un cas pràctic en el qual intervinguin diversos aspectes tractas en el tema 3. Prova presencial. Setmana 11.
• Ev 3. Prova no presencial de lliurament obligatori a través de Moodle. Pes: 25%. Continguts: Avaluació del risc de biaix, cerca documental, revisions sistemàtiques i meta-anàlisi . Lliurament obligatori a través de Moodle. Setmana 15.
Es considera aprovat a partir de la qualificació de 5. Un cop superada l'assignatura (nota ≥ 5), no es poden establir sistemes per millorar la qualificació final. Qui hagi lliurat evidències d'aprenentatge amb un pes igual o superior a 4 punts (40%) constarà com avaluable. Els qui hagin estat avaluats d'un mínim de 2/3 parts de la qualificació total i no hagin superat l'assignatura poden optar a la recuperació, que consistirà en activitats complementàries o en un examen de síntesi que assignarà a cada estudiant el coordinador del mòdul. La nota màxima que es pot obtenir a la prova de recuperació és un 5.
En qualsevol cas s'aplicaran les Pautes d'avaluació de les titulacions de la Facultat de Psicologia 2019-20: https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.html
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Ev 2. Prova escrita de síntesi | 35% | 2 | 0,08 | 2, 3, 4, 6, 7, 9, 11, 12, 13, 17, 18 |
Ev 3. Prova no presencial de lliurament mitjançant Moodle | 25% | 0 | 0 | 5, 12, 13, 14, 15, 16, 19, 20, 21 |
Ev1. Treball | 40% | 0 | 0 | 1, 4, 5, 8, 10, 16, 17, 20, 21 |
APA Presidential Task Force on Evidence-Based Practice. (2006). Evidence-based practice in psychology. American Psychologist, 61, 271-285.
Braveman, P. (2014). What is health equity: And How does a life-course approach take us further toward it? Maternal and Child Health Journal, 18, 366-372. doi: 10.1007/s10995-013-1226-9
Higgins, J. P. T., Green, S., & Cochrane Collaboration. (2008). Cochrane handbook for systematic reviews of interventions. Chichester, England; Hoboken, NJ: Wiley-Blackwell.
Liberati, A., Altman, D. G., Tetzlaff, J., Mulrow, C., Gotzsche, P. C., Ioannidis, J. P. A., … Moher, D. (2009). The PRISMA statement for reporting systematic reviews and meta-analyses of studies that evaluate healthcare interventions: explanation and elaboration. BMJ, 339(jul21 1), b2700–b2700. doi:10.1136/bmj.b2700
Miqueo, C. et al. (eds.) (2001) Perspectivas de género en salud. Madrid: Minerva Edicione
Moher, D., Liberati, A., Tetzlaff, J., Altman, D. G., & The PRISMA Group. (2009). Preferred Reporting Items for Systematic Reviews and Meta-Analyses: The PRISMA Statement. PLoS Med, 6(7), e1000097. doi:10.1371/journal.pmed.1000097
Myrick, A. C., Green, E. J., i Crenshaw, D. (2014). The influence of divergent parental attachment styles on adolescent maturation: Implications for family counseling practitioners. The Family Journal, 22(1), 35-42. doi: 10.1177/1066480713491217
OMS (2014). Organització Mundial de la Salut (World Health Organisation, WHO). Consultada l’abril de 2014 en http://www.who.int/en/
Padyab, M., Malmberg, G., Norberg, M, i Blomstedt, Y. (2013). Life course socieconomic position and mortality: A population register-based study form Sweden. Scandinavian Journal of Public Health, 41(8), Dec 2013, 785-791. Ddoi: 10.1177/1403494813493366
Portell, M. i Vives, J. (2014). Introducció als dissenys experimentals, quasiexperimentals i ex post facto. Barcelona: Servei de publicacions de la UAB.
Remschmidt, H., Belfer, M., Goodyer, I. (2004). Facilitating Pathways: care, treatment and prevention in child and adolescent mental health. Berlin: Springer.
Remschmidt, H., van Engeland, H. (1999). Child and adolescent psychiatry in Europe. Historical development, current situation, future perspectives. New YorK: Springer.
Reverte Cejudo, D. y Sánchez Bayle, M. (2009) Globalización y salud. Madrid: Ediciones GPS http://www.fadsp.org/pdf/globalizacion%20y%20salud%20(1).pdf.
Sánchez Bayle, M. (coord.) (2010). La situación de la salud y el sistema sanitario en España. Madrid: Fundación Primero de Mayo. http://www.fadsp.org/html/situacion%20salud.htm
Sánchez-Meca, J., & Botella, J. (2010). Revisiones sistemáticas y meta-análisis: herramientas para la práctica profesional. Papeles del Psicólogo, 31(1), 7–17.
Varios autores (2002). Salud y Equidad. Documentación Social: Revista de Estudios Sociales y de Sociología Aplicada, 127.
Velasco, A. (2009) Sexos, género y salud. Madrid: Minerva Ediciones.