Logo UAB
2020/2021

L'Educació Plurilingüe: Tendències i Perspectives de Recerca

Codi: 43225 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
4313815 Recerca en Educació OT 0 1
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Melinda Ann Dooly Owenby
Correu electrònic:
MelindaAnn.Dooly@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)

Altres indicacions sobre les llengües

Segons el perfil de l’alumne, i en línia amb el contingut, la interacció plurilingüe és una part natural del curs. S'accepten materials i discussions en castellà, català i anglès.

Equip docent

Maria Dolors Masats Viladoms

Prerequisits

No hi ha requisits previs tot i que els estudiants han d'estar preparats per treballar amb múltiples idiomes i en un context plurilingüe.

Objectius

  • Introducció a projectes multilingües en centres educatius dins el marc europeu.
  • Introducció a la investigació relacionada amb l'aprenentatge integrat de llengües i altres disciplines.
  • Se amb la investigació i la seva aplicació a la multiliteracidad i la multimodalitat.
  • Familiaritzar-se amb i comprendre la investigació i la seva aplicació a l'aprenentatge d'idiomes en contextos multilingües.
  • Familiaritzar-se amb i comprendre la investigació i la seva aplicació a la globalització i les habilitats digitals relacionades amb l'aprenentatge d'idiomes.

Competències

  • Analitzar dades d'acord amb la seva natura i elaborar resultats d'acords amb els propòsits de la recerca.
  • Comunicar els resultats de la recerca, el coneixement adquirit i les implicacions per a la pràctica, i adequar-ne el registre al públic i als protocols formals.
  • Incorporar les TIC en el procés d'investigació, la cerca i la gestió de la informació, l'anàlisi de dades i la difusió i la comunicació de resultats.
  • Planificar recerques d'acord amb problemes relacionats amb la pràctica, tenint en compte els avenços teòrics en el camp de coneixement.
  • Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
  • Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions, així com els coneixements i les raons últimes que les fonamenten, a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.
  • Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
  • Recollir dades per a la recerca en coherència amb l'opció metodològica triada.
  • Reconèixer el coneixement aportat per la recerca en educació lingüística i literària com una eina imprescindible per a una societat més equitativa i respectuosa amb la igualtat d'oportunitats.
  • Reconèixer i relacionar els aspectes teòrics, empírics i socials del domini específic de recerca.
  • Treballar en equip i amb equips del mateix àmbit o interdisciplinaris.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar els marcs teòrics de referència per a establir aquells que orienten la investigació.
  2. Analitzar les tendències actuals de la investigació en l'aprenentatge integrat de llengües i continguts curriculars.
  3. Buscar i analitzar referents teòrics.
  4. Conèixer els aspectes rellevants dels contextos d'educació plurilingüe i analitzar-los com a objectes d'investigació.
  5. Conèixer la investigació sobre els projectes d'educació plurilingüe al marc europeu.
  6. Conèixer les possibilitats que ofereixen el treball en xarxa i l'aprenentatge de les llengües des de les aportacions de la investigació educativa.
  7. Defensar oralment, utilitzant la tecnologia idònia, la investigació desenvolupada.
  8. Dissenyar estratègies de recollida d'informació.
  9. Elaborar conclusions tenint com a referència els objectius i qüestions de la recerca i els referents teòrics.
  10. Elaborar l'informe d'investigació d'acord a l'estructura de protocols formals.
  11. Identificar problemàtiques educatives i avaluar quines aproximacions metodològiques permeten donar-los resposta.
  12. Identificar referents teòrics i avaluar-ne l’adequació per interpretar problemàtiques relatives a l'educació plurilingüe.
  13. Incorporar les TIC en el procés d'investigació, la recerca i la gestió de la informació, l'anàlisi de dades i la difusió i comunicació de resultats.
  14. Interpretar les polítiques i les situacions d'aprenentatge de llengües des de l'òptica de la investigació educativa en contextos de globalització, de multilingüisme i de multiculturalitat.
  15. Jutjar la rellevància i pertinència teòrica i social d'una problemàtica d'investigació relativa a l'educació plurilingüe.
  16. Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
  17. Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions, així com els coneixements i les raons últimes que les fonamenten, a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.
  18. Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
  19. Relacionar resultats en base a la seva procedència (fonts i / o instruments).
  20. Treballar en equip i amb equips del mateix àmbit o interdisciplinaris.
  21. Utilitzar els mètodes, tècniques i estratègies de recerca i elaborar el disseny pertinent al problema de recerca en el seu context.

Continguts

Aquest mòdul és obligatori per als estudiants que s'especialitzen en l'àrea de Didàctica de la Llengua i Literatura i és opcional per a altres especialitats.

Els continguts del mòdul abasta la investigació innovadora en l'àmbit de la didàctics de les llengües en el context de la globalització, la diversitat lingüística (la super-diversitat), el multiculturalisme i l'ús creixent de l'anglès com a lingua franca en diversos contextos educatius.

El contingut inclou:

  • Concepcions globals de l'educació multilingüe i intercultural
  • Les característiques d'un enfocament integrat de l'educació plurilingüe
  • L'aplicació de la investigació qualitativa a contextos d'educació plurilingüe
  • Enfocaments d'investigació sobre contextos d'aprenentatge de llengües mitjans per tecnologia

Metodologia

 L’activitat formativa es desenvoluparà a partir dels apartats següents:

  • Classes magistrals/expositives per part del professorat.
  • Lectura d’articles i fons documentals.
  • Anàlisi i discussió col·lectiva d'articles i fonts documentals.
  • Pràctiques d'aula: resolució de problemes / casos / exercicis.
  • Desenvolupament del treball final (format article) / defensa oral dels treballs.

*Nota important: La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes presencials; treball en grup 36 1,44
Tipus: Supervisades      
Anàlisi i discussió col·lectiva d'articles i fonts documentals 36 1,44
Tipus: Autònomes      
Elaboració del treball individual del mòdul. Participació en debats i tallers a l'aula. 78 3,12

Avaluació

Criteris de l’avaluació del mòdul

Es tindran en compte:

  • la lectura crítica dels textos i materials proposats.
  • les activitats col·laboratives fetes dins i fora de la classe.
  • el treball final (veure apartat Treball final de mòdul més avall).
  • l'anàlisi interpretativa de dades recollides en contextos plurilingües.

Es tindrà en compte:

L'assistència*, la preparació per a les classes, la qualitat del treball i l'esforç, l'actitud i la interacció amb companys i companyes. Aquests criteris  suposen el 60% de la qualificació final i el treball final (presentació escrita i oral) l’altre 40% (25% per a la part escrita i 15% per a la presentació oral). Tanmateix, cal tenir totes dues parts aprovades per superar el mòdul.

Criteris d’ Avaluació del Treball Final (40% de la nota final) Es tindrà en compte:

  • l'article acadèmic escrit: contingut (interès del tema, originalitat de l’enfocament; rigor investigador; resultats obtinguts) i habilitats expositives (text coherent i entenedor que tingui tots els trets propis del gènere)
  • la presentació pública de treball acadèmic: contingut i habilitats expositives (presentació ordenada i entenedora, adequada a la forma comunicativa escollida i a les formalitats acadèmiques).

Format del treball final de mòdul: Treball escrit, amb format d’article científic, basat en les lectures, discussions i una petita anàlisi de dades.

El treball final consta de:

  • L’elaboració d’un article escrit.
  • La revisió d’un article d’un altre participant en el mòdul (peer review). (NB: compta com a part de la participació de la nota final).
  • La presentació oral pública i la discussió de l’article durant la fase intensiva presencial (format d’una presentació en un congrés o jornada).

Extensió del treball individual: 7 - 10 pàgines o de 3.000 a 5.000 paraules. Cal seguir les pautes d'estil treballades en el taller d'escriptura acadèmica.

Un estudiant que ha suspès el curs pot recuperar la nota entregant un segon article, amb una extensió més llarga de 5000-6000 paraules que hauria de complir els estàndards d'un article a una revista científica. 
 
*Nota important: La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

L'estudiant que no pugui seguir el curs per raó de la COVID-19 ha de ser atès amb una adaptació del seguiment de la docència i/o l'avaluació.

El procediment per atendre aquestes situacions s’estableix per a tots els centres en els termes següents:
1. L'estudiant fa la seva sol·licitud al·legant els motius d'impossibilitat de seguiment de la docència sense necessitat de presentar cap certificació.
2. El deganat o la direcció de l'escola valora la sol·licitud i, si la considera adequada, la trasllada al docent responsable de l'assignatura corresponent per tal que en faci l'adaptació.

Els criteris generals comuns d'aplicació són els següents:

  • Malaltia Covid-19 patida personalment o al nucli familiar de convivència i situacions derivades de la malaltia.
  • Situacions laborals o de canvi laboral derivades de la situació.
  • Dificultats tècniques TIC i de connectivitat.
  • Cura de persones vulnerables.
  • Prestació de serveis relacionats amb la situació (sanitaris...).
  • Qualsevol altra situació generada pel context de la pandèmia de la Covid-19.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Activitats durant el desenvolupament del mòdul 35% 0 0 1, 4, 5, 11, 12, 15, 16, 17
Assistència i participació en les sessions 30% 0 0 2, 3, 4, 5, 6, 14, 20
Memòria / treball individual de mòdul 35% 0 0 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 17, 18, 19, 21

Bibliografia

Bibliografia recomanada (no tota la lectura d'aquesta llista s'utilitzarà específicament durant les activitats dirigides, però són útils per al treball autònom.) Es donarà bibliografia específica per a les activitats al començament del curs o durant el curs. Deguda a la ràpida actualització d'enllaços web, es donarà una llista complementària al començament del curs.

  • Alam, F., Stein, A., & Rosemberg, C.R. (2011).  “Te explicó quéquiere decir”, “te digo cómo se llama”. Interacciones niño-niño en torno a vocabulario no familiar. Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature, 4(4): 56-71. http://dx.doi.org/10.5565/rev/jtl3.442
  • Andreani , H.A. (2014). Wawqes Pukllas. Prácticas juveniles de escritura quichua (Argentina). Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature, 7(4): 38-56. http://dx.doi.org/10.5565/rev/jtl3.537
  • Anguera Cerarols, C. (2013). L’ensenyament de l’espai geogràfic en una aula d’anglès de primària. Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature, 6(4): 33-53. http://dx.doi.org/10.5565/rev/jtl3.549
  • Antoniadou, V. (2011). Virtual collaboration, ‘perezhivanie’ and teacher learning: A socio-cultural-historical perspective. Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature, 4(3): 53-70. http://dx.doi.org/10.5565/rev/jtl3.424
  • Ballena, C., Masats, D., & Unamuno, V. (2020). The transformation of language practices: Notes from the Wichi community of Los Lotes (Chaco, Argentina). In E. Moore, J. Bradley & J. Simpson (Eds.), Translanguaging as transformation: The collaborative construction of new linguistic realities (p.76-92). Bristol: Multilingual Matters. Bristol: Multilingual Matters.
  • Beacco, J.-C., Coste, D., van de Ven, P.-H. & Vollmer, H. (2010), Langues et matières scolaires – dimensions linguistiques de la construction des connaissances dans les curriculums., Strasbourg : Conseil de l’Europe. Voir : Plateforme de ressources et de références pour une éducation plurilingue et interculturelle.
  • Beacco, J.-C., Coste, D., van de Ven, P.-H. & Vollmer, H. (2010), Language and school subjects - Linguistic dimensions of knowledge building in school curricula. Strasbourg : Conseil de l’Europe. Voir : Plateforme de ressources et de références pour une éducation plurilingue et interculturelle.
  • Borràs, E. & Moore, E. (2019). The plurilingual and multimodal management of participation and subject complexity in university CLIL teamwork. English Language Teaching, 12 (2), 100-112.
  • Antoniadou, V., & Dooly, M. (2017). Educational ethnography in blended learning environments (pp. 237-263). (also available in Catalan)
  • Blommaert, J., & Backus, A. (2011). Repertoires revisited: ‘Knowing language’ in superdiversity. Working papers in urban language & literacies, no. 67. Tilburg: Tilburg University.
  • Corona, Víctor (2017). Un acercamiento etnográfico al estudio delas variedades lingüísticas de jóvenes latinoamericanos en Barcelona. In Emilee Moore & Melinda Dooly (Eds), Qualitative approaches to research on plurilingual education / Enfocaments qualitatius per a la recerca en educació plurilingüe / Enfoques cualitativos para la investigación en educación plurilingüe (p. 151-169). Dublin, Ireland/Voillans, France: Research-publishing.net. DOI: https://doi.org/10.14705/rpnet.2017.emmd2016.626
  • Corona, V., Nussbaum, L. & Unamuno, V. (2013). The emergence of new linguistic repertoires among Barcelona's youth of Latin American Origin. International Journal of Bilingual Education and Bilingualism, 16(2), 182-194. Special Issue:Catalan in the 21st century.
  • Coste, D.; Moore, D., & Zarate, G. (2009). Plurilingual and pluricultural competence. Strasbourg: Council of Europe.
  • Dooly, M. (2011). Divergent perceptions of telecollaborative language learning tasks: Tasks-as-workplanvs. task-as-process. Language Learning & Technology, 15(2): 69-91. Disponible aquí.
  • Dooly, M. (2017). A mediated discourse analysis (MDA) approach to multimodal data (pp. 189-211). In E. Moore & M. Dooly (Eds.) Qualitative approaches to research in plurilingual language learning environments / Enfocaments qualitatius per a la recerca en educació plurilingüe. Dublin: Research-publishing.net. (also available in Catalan)
  • Dooly, M., & Davitova, N. (2018). ‘What can we do to talk more?’ Analysing language Learners’ online interaction. P. Seedhouse, O. Sert & U. Balaman (Eds.) Hacettepe University Journal of Education, Special Issue: Conversation Analytic Studies on Teaching and Learning Practices: International Perspectives, 33, 215-237.
  • Dooly, M., & Masats, D. (2011) .Closing the loop between theory and praxis: New models in EFL teaching. ELT Journal, 65(1): 42-51.
  • Dooly, M., Moore, E., & Vallejo, C. (2017). Research ethics (pp. 351-362). A E. Moore & M. Dooly (coords.), Qualitative approaches to research in plurilingual language learning environments / Enfocaments qualitatius per a la recerca en educació plurilingüe. Dublin: Research-publishing.net. (Également disponible en espagnol)
  • Dooly, M., & Vallejo, C. (2018). Bridging across languages and cultures in everyday lives: an expanding role for critical intercultural communication. Language & Intercultural Communication (Special Issue), 18(1), 1-8.
  • Dooly, M. & Vallejo, C. (2020). Bringing plurilingualism into teaching practice: a quixotic quest? Special Issue: International Journal of Bilingual Education and Bilingualism, 23(1), 81-97. DOI: 10.1080/13670050.2019.1598933.
  • Gajo, L. (2011). Trabajar en otra lengua para elaborar saberes en una disciplina. En C. Escobar Urmeneta et L. Nussbaum (dirs.) Aprendre en una altra llengua. Learning through another language. Aprender en otra lengua (pp. 53-70). Bellaterra: Servei de Publicacions UAB.
  • Gandulfo, C., i Nussbaum, L. (2016). Hablantes bi/plurilingües y prácticas educativas: Perspectivas etnográficas e interaccionistas. Signo y Seña, 29, 5-10.
  • Garcia, O. (2009). Education, multilingualism and translanguaging in the 21st century. In O. Garcia (Ed.) Bilingualeducation inthe 21st century: A global perspective (pp. 140-158). Wiley-Blackwell: Oxford.
  • Hall, J.K., Cheng, A., & Carlson, M. T. (2006). Reconceptualizing multicompetence as a theory of Language Knowledge. Applied Linguistics, 27(2): 220–240.
  • Llompart Esbert , J. (2014). Ressources en transformation: multimodalitat, plurilingüismo, acquisizione – seen from an interactional perspective. Una entrevista amb Lorenza Mondada. Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature, 7(4): 79-87. http://dx.doi.org/10.5565/rev/jtl3.607
  • Llompart, J., Masats, D.; Moore, E., & Nussbaum, L. (2020). 'Mézclalo un poquito': plurilingual practices in multilingual educational milieus. Special Issue: International Journal of Bilingual Education and Bilingualism, 23(1), 98-112. 10.1080/13670050.2019.1598934
  • Llompart, J. & Moore, E. (2020). La reflexión para la didáctica lingüísticamente inclusiva. Textos de Didáctica de la Lengua y la Literatura 88, 55-60.
  • Llompart-Esbert, J. & Nussbaum, L. (2020). Collaborative and participatory research for plurilingual language learning. In E. Moore, J. Bradley, & J. Simpson (Eds.), Translanguaging as transformation: The collaborative construction of new linguistic realities (p.216-249). Clevedon: Multilingual Matters.
  • Markee, N. (2008). Towards a learning behavior tracking methodology for CA-for SLA, Applied Linguistics (29): 404–427.
  • Masats, D. (2017). L'anàlisi de la conversa al servei de la recerca en el camp de l'acquisició de segones llengües (CA-for-SLA). (pp. 293-320). In E. Moore & M. Dooly (Eds.), Qualitative approaches to research in plurilingual language learning environments / Enfocaments qualitatius per a la recerca en educació plurilingüe. Dublin: Research-publishing.net. (also available in English)
  • Masats, D., Canals, L., Dooly, M., Juanhuix, M., Llompart, J., Moore, E., Nussbaum, L., & Vallejo, C. (2017). Quan els aprenents es converteixen ensociolingüistes: algunes mostres de les veus de l’alumnat. Treball presentat al congrès VIII Seminari Internacional: L’aula com a àmbit d’investigació sobre l’ensenyament i l’aprenentatge de llengües, Universitat de Vic, 26 et 27 de gener de 2017.
  • Masats, D., Nussbaum, L. & Unamuno, V. (2007). When the activity shapes the repertoire of second language learners. In L. Roberts, A. Gürel, S. Tatar & L. Martí (Eds.) EUROSLA Yearbook (selected papers of EUROSLA 16 and 15 conferences): Volume 7 (pp. 121-147). Amsterdam: John Benjamins Publishing Company.
  • Masats, D., & Unamuno, V. (2001). Constructing social identities and discourse through repair activities. A S.H. Foster-Cohen et A. Nizegorodcew (dirs.) EUROSLA Yearbook: Volume 1 (pp. 239–254). Amsterdam: John Benjamins.
  • Menti, A.B., & Alam, F. (2014). Los gestos y la enseñanza de palabras poco familiares: ¿Cuándo emplean las maestras información gestual? Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature, 7(1): 17-32. http://dx.doi.org/10.5565/rev/jtl3.510
  • Migdalek, M.J., & Rosemberg, C.R.  (2012). La función de los gestos durante la planificación del juego en el jardín de infantes. Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature, 5(3): 25-43. http://dx.doi.org/10.5565/rev/jtl3.457
  • Moore, E. (2014). Constructing content and language knowledge in plurilingual student teamwork:Situated and longitudinal perspectives. International Journal of Bilingual Education and Bilingualism. DOI:10.1080/13670050.2013.860947.
  • Moore, E., Borràs, E., & Nussbaum, L. (2013): Plurilingual resources in lingua franca talk: An interactionist perspective. A Haberland, H., Lønsmann, D., Preisler, B. (eds.), Language alternation, language choice and language encounter in international tertiary education (pp. 53-84). Dordrecht: Springer.Moore, E., & Nussbaum, L. (2011). Què aporta l'anàlisi conversacional a la comprensióde les situacions d'AICLE. En C. Escobar Urmeneta et L. Nussbaum (dirs.) Aprendre en una altra llengua. Learning through another language. Aprender en otra lengua (pp. 93-117). Bellaterra: Servei de Publicacions UAB.
  • Moore, Emilee & Llompart, Julia (2019). De la didàctica de les llengües a la didàctica del plurilingüisme. CLIL Journal of Innovation and Research in Plurilingual and Pluricultural Education, 2(2): 57-65. DOI: https://doi.org/10.5565/rev/clil.27
  • Moore,E. & Nussbaum, L. (2014). Building a multilingual university in institutional policies and everyday practices. A Unger, J. W., Krzyżanowski, M. & Wodak, R. (eds.), Multilingual Encounters in Europe’s Institutional Spaces. London: Continuum,pp. 243-269.
  • Moore, E., & Nussbaum, L. (2013). La lingüística interaccional y la comunicación en las aulas. Textos de Didáctica de la Lengua y de la Literatura, 63, 43 – 50.
  • Moore, E. & Patiño-Santos, A. (2014). Plurilingual resources for ‘welcoming’ at a university service for international students. Journal of Multilingual and Multicultural Development. DOI:10.1080/01434632.2013.874437. 
  • Moore, E., Nussbaum,L., Borràs, E. (2013). Plurilingual teaching and learning practices in ‘internationalised’ university lectures. International Journal of Bilingual Education and Bilingualism, 16 (4), 471 – 493. 
  • Nussbaum, L., Moore, E., & Borràs, E. (2013): Accomplishing multilingualim through plurilingual activities. A Berthoud, A-C., Grin, F., Lüdi, G. (eds.), Exploring the dynamics of multilingualism: The DYLAN project (pp. 229-252). Amsterdam: John Benjamins.
  • Nussbaum, L. (2013). Socialisation langagière et construction des identités. A B. Falaize, Ch. Heimberg & O. Louves (dirs.) L’école et la nation (pp. 195-206). Lyon: ENS Éditions.
  • Nussbaum, L. (2014).Una didàctica ‘sociolingüística’ de les llengües? Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature, 7(3): 1-13.
  • Nussbaum, L. (2013). De las lenguas en contacto al habla plurilingüe. A A. Maldonado, V. Unamuno (eds.) Prácticas y repertorios plurilingües en Argentina (pp. 273-283). Bellaterra: GREIP-UAB.
  • Nussbaum, L. (2013). Interrogations didactiques sur l’éducation plurilingue. A V. Bigot, A. Bretegnier & M. Vasseur (eds.) Vers le plurilinguisme? 20 ans après (pp. 85-93). Paris:Albin Michel.
  • Nussbaum, L. (2014).Una didàctica ‘sociolingüística’ de les llengües? Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature, 7(3): 1-13.
  • Nussbaum, L., & Unamuno, V. (2014). Luces y sombras de la educación plurilingüe en España y América Latina. A C. Lomas (Ed.) La educación lingüística, entre el deseo y la realidad. Competencias comunicativas y enseñanza del lenguaje (pp. 203-215). Barcelona: Octaedro.
  • Nussbaum, L., & Unamuno, V. (Coords.) (2006). Usos i competències multilingües entre escolars d’origen immigrant. Bellaterra. Servei de Publicacions de la UAB.
  • Thorne, S.L. (2013). Language learning, ecological validity, and innovation under conditions of superdiversity.  Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature, 6(2): 1-27. http://dx.doi.org/10.5565/rev/jtl3.526
  • Unamuno, V. (2010). Plurilingüismo y formación de maestros indígenas en la Argentina. Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature, 3(2): 88-97. http://dx.doi.org/10.5565/rev/jtl3.211
  • Unamuno, V., & Maldonado, A. (Coords.) (2013). Prácticas y repertorios plurilingües en Argentina. Bellaterra: GREIP.  
  • Vallejo,C. (online 2020) Child-volunteer socialisation in an after-school programme: a case study about transcaring and transformation. Language and Intercultural Communication, DOI: 10.1080/14708477.2020.1763378.
  • Vallejo, C. & Dooly, M. (2020). Plurilingualism and translanguaging: emergent approaches and shared concerns. Introduction to the special issue. Special Issue: International Journal of Bilingual Education and Bilingualism, 23(1), 1-16.  DOI: 10.1080/13670050.2019.1600469

Open Educational Resources (OER):