Logo UAB
2020/2021

Sistemes Educatius, Desigualtats i Equitat: Aportacions de la Literatura Científica

Codi: 43212 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
4313815 Recerca en Educació OT 0 1
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Jordi Pàmies Rovira
Correu electrònic:
Jordi.Pamies@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)

Prerequisits

Aquest es un modul obligatori de l'especialitat de Desigualtats, investigacio i accio educativa.

Objectius

En aquest mòdul s'abordaran a partir de les aportacions de la literatura de recerca i els resultats obtinguts en informes nacionals i internacionals en educació, les relacions entre sistemes educatius i desigualtats. En els continguts del mòdul es realitzarà una anàlisi d'aquestes relacions en els diferents nivells: macro, meso i micro. Es contemplaran així, les polítiques educatives i la presa de decisions, els aspectes relatius a la cultura i estructura dels centres educatius i el paper del professorat i les famílies en relació a les desigualtats i equitat educativa.

Els blocs de contingut a través dels quals s'estructura el mòdul permetran reconèixer les desigualtats presents en els diversos moments - accés, procés i resultats - de l'escolarització i oferiran els instruments adequats per a la reflexió, l'anàlisi i el desenvolupament de propostes de recerca en aquest marc. S'abordaran les següents temàtiques:

             •  Polítiques educatives: desigualtats i equitat.

             •  Centre i professorat: estratègies per a l'equitat educativa.

             •  Família, entorn i desigualtats

Competències

  • Analitzar dades d'acord amb la seva natura i elaborar resultats d'acords amb els propòsits de la recerca.
  • Desenvolupar valors professionals que incloguin l’ètica pròpia de la recerca en educació, en particular el respecte a la diversitat d’opinions i de manera de ser i de fer.
  • Planificar recerques d'acord amb problemes relacionats amb la pràctica, tenint en compte els avenços teòrics en el camp de coneixement.
  • Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
  • Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
  • Reconèixer i relacionar els aspectes teòrics, empírics i socials del domini específic de recerca.
  • Reconèixer i relacionar els principis bàsics de la recerca en el camp de l'educació i les desigualtats.
  • Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar els marcs teòrics de referència per a establir aquells que orienten la investigació en el camp de les desigualtats educatives.
  2. Analitzar quantitativament i/o qualitativament dades que permetin abordar l'anàlisi de les desigualtats educatives.
  3. Cercar referents teòrics i resultats empírics que permetin abordar l'anàlisi de les desigualtats i l'equitat educativa.
  4. Conèixer els aspectes rellevants dels contextos relatius als sistemes educatius en els quals es produeixen desigualtats i analitzar-los com a objectes d'investigació.
  5. Conèixer les relacions que estableixen les investigacions en educació entre polítiques educatives, sistemes educatius i desigualtats.
  6. Desenvolupar valors professionals que incloguin l’ètica pròpia de la recerca en educació, en particular el respecte a la diversitat d’opinions i de manera de ser i de fer.
  7. Elaborar conclusions tenint com a referència els objectius i qüestions de la recerca i els referents teòrics.
  8. Identificar problemàtiques relatives a les relacions entre sistemes educatius i desigualtats i avaluar quines aproximacions metodològiques permeten donar-los resposta.
  9. Identificar referents teòrics i avaluar-ne l’adequació per interpretar problemàtiques relatives als resultats d'investigació i les relacions entre polítiques educatives, sistemes educatius i desigualtats.
  10. Jutjar la rellevància i pertinència teòrica i social d'una problemàtica d'investigació relativa a les relacions entre sistemes educatius i desigualtats.
  11. Oferir instruments adequats per a, l'anàlisi i el desenvolupament de propostes d'investigació en el marc de l'equitat educativa.
  12. Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
  13. Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
  14. Reconèixer la importància que atribueixen les investigacions en educació a les famílies, la comunitat i el treball en xarxa en la superació de les desigualtats educatives.
  15. Reconèixer les aportacions de les diverses perspectives de recerca en l'anàlisi de les desigualtats presents en els diversos moments (accés, procés i resultats) de l'escolarització.
  16. Relacionar resultats d'acord amb la seva procedència (fonts i instruments) per a l'anàlisi de les desigualtats educatives.
  17. Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
  18. Valorar els resultats d'investigació relatius a la cultura i estructura dels centres educatius en relació amb les desigualtats i l’equitat educatives.

Continguts

  1.  
    Polítiques educatives: desigualtats i equitat.

          1.1.   Fonaments teòrics de la política educativa: principis i conceptes.

          1.2.  Polítiques educatives, globalització i organismes internacionals.

          1.3.  Les polítiques educatives en el context català i espanyol.

          1.4.  Les polítiques educatives al món local.

      2. Centre i professorat: estratègies per a l'equitat educativa.

         2.1. Centre: cultura i estructura escolar i el seu impacte sobre l’equitat.

         2.2.  El professorat: el seu compromís davant de l’èxit/fracàs educatiu.

     3. Família, entorn i desigualtats.

         3.1.  Les actituds de la família en la promoció de l’èxit educatiu.

        3.2.  Família, comunitat i desigualtats educatives.

        3.3.  Entorn, xarxes i territori: el seu paper en la superació de les desigualtats.

Metodologia

L’activitat formativa es desenvoluparà a partir de les dinàmiques següents:

-   Classes magistrals/expositives per part del professorat

-  Lectura, anàlisi i discussió d'articles i fonts documentals

- Pràctiques d'aula: resolució de problemes / casos / exercicis.

- Tutories

         

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Activitats i lectures 36 1,44 1, 3, 7, 8, 9, 10, 11, 14, 15, 18
Presencial en gran grup 36 1,44 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 14, 15, 16, 18
Tipus: Autònomes      
Treball individual de mòdul 78 3,12 1, 2, 8, 9, 11, 14, 16, 18

Avaluació

L'avaluació de l'assignatura es realitzarà mitjançant les activitats que s'assenyalen.

La nota final serà el promig ponderat de les activitats previstes. Per poder aplicar aquest criteri serà necessari obtenir com a mínim un 4 a totes les activitats, les realitzades durant el desenvolupament del mòdul i a la memòria/treball final del mòdul.

L'assistència a classe és obligatòria. Per poder obtenir una avaluació final positiva l'estudiant haurà d'haver assistit a un mínim d'un 80% de les classes.

El procediment de revisió de les proves es realitzarà de forma individual.

 

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Anàlisi articles (activitats i lectures durant el desenvolupament del mòdul) 40% 0 0 1, 2, 4, 5, 6, 7, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17
Assistencia i participacio 10% 0 0 8, 10
Elaboracio d'un "paper" academic 50% 0 0 1, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18

Bibliografia

-          

Acedo, C; Ferrer, F; Pàmies, J (2009) Inclusive education: open debates and the road ahead. Prospects: quarterly review of comparative education; XXXIX(39), 3 / 151. p. 227-238

Albaigés, B.; Selva, M.; Baya, M. (2009) Infants, família, escola i entorn: claus per a un temps educatiu compartit Barcelona Fundació Jaume Bofill / Ajuntament de Barcelona.

Alegre, M. A.;  Collet, J. (2007) Els plans educatius d’entorn: debats, balanç i reptes  Barcelona, Informes breus 9, Fundació Jaume Bofill.

Aymerich, R.; Lluró, J. M.; Roca, E. (2011) Junts a l’aula? Present i futur de l’educació comprensiva a Catalunya Barcelona, Fundació Jaume Bofill.

Ball, S. J. & Youdell, D. (2008). Privatización encubierta en la educación. Brussels: Education International

Bolibar, A. (2010):  La lógica del compromiso del profesorado y la responsabilidad del centro escolar. Una revisión actual, Revista Electrónica Iberoamericana sobre Calidad, Eficacia y Cambio en Educación, Vol. 8, Núm. 2,  pp. 10-33.

Bourdieu,P.(2015) La dominación masculina. Barcelona: Anagrama

Butler, J (2006) Deshacer el género. Barcelona

Carrasco, S.; Pàmies, J.; Narciso, L. (2019). Abandono Escolar Prematuro y alumnado de origen extranjero en España: ¿un problema invisible? en: Arango, J., Mahía, R., Moya, D. y Sánchez Montijano, E. (dir.) Anuario CIDOB de la inmigración 2018. Barcelona: CIDOB, 211-236.

Carrasco, S., Pàmies, J. & Ponferrada, M. (2011) Fronteras visibles y barreras ocultas: la experiencia escolar del alumnado marroquí en Cataluña y mexicano en California, in Revista Migraciones, 29, pp 31-60

Carrasco, S.,Pàmies, J. Bertran, M (2009) Familias inmigrantes y escuela: desencuentros, estrategias y capital social, Rev. Complutense de Educación, Vol 20 (1), pp 55-78.

Carrasco, S.; Pàmies, J.; Ponferrada, M.; Ballestín, B.; Bertran, M. (2011) Segregación escolar e inmigración en Cataluña: aproximaciones etnográficas, in F. J. García Castaño & S. Carrasco (eds.) Población inmigrante y escuela. Conocimientos y saberes de investigación. Textos reunidos en homenaje a Eduardo Terrén Lalana. Colección Estudios Creade N.º 5. Madrid:  pp 367-400

Carrasco, S; Pàmies, J, Narciso, L (2012) A propósito de la acogida de alumnado extranjero. Paradojas de la educación inclusiva en Cataluña (España), Revista Iberoamericana de Educación Inclusiva, vol. 5 (3) 105 – 122

Castejón, A., & Zancajo, A. (2015). Educational Differentiation Policies and the Performance of Disadvantaged Students Across OECD Countries. European Educational Research Journal, 14(3–4), 222–239.

Collet, J; Tort, A. (Coords.) (2011): Famílies, escola i exit. Millorar el vincles per millorar els resultats acadèmics, Fundació Jaume Bofill, Barcelona.

Day, C (2006):  Pasión por enseñar: la identidad personal y profesional del docente y sus valores. Narcea, Madrid.

Derrida,J.(1995) Dar el tiempo. Barcelona: Paidós

Diaz-Aguado, Mª José (2010): Desde la familia: El papel educativo de la familia y su colaboración con la escuela; en:  AA.VV. En búsqueda del éxito educativo: realidades y soluciones. Fundación Antena 3. Madrid, pp. 55-86.

European Commission (2011): Progress towards the common European objectives in education and training (2010/2011) Indicators and benchmarks

Eurydce: Http://www.eurydice.org. Base de datos: Eurybase y Thematic Studies

Ferrer, F.; Castel, J.L.; Valiente, O. (2008): Equitat, excel·lència i eficiència a l’educació a Catalunya. Col Polítiques. Fundació Jaume Bofill.

Foucault,M.(1999) El orden del discurso. Barcelona: Tusquets

Foucault,M.(2006) La voluntat de saber.Historia de la sexualidad1.Madrid: SigloXXI.

Gibson, M., Carrasco, S., Pàmies, J., Ponferrada, M., Rios, A. (2013) Different Systems, similar results. Youth of Immigrant Origin at School in California and Catalonia, in Alba & Holdaway, eds., The Children of Immigrants at School, a comparative look at integration in the United States and Western Europe, New York: New York University Press. pp 84-119

Gitlin, A., Buendía, E., Crosland, K., & Doumbia, F. (2003). The Production of Mar-gin and Center: Welcoming-Unwelcoming of Immigrant Students. American Educational Research Journal, 40(1), 91-122

Hargreaves, A. (1999): Sentir-se mestre: les emocions d’ensenyar i el canvi educatiu. Temps d’educació, Nº 22, pp. 271-291.

Hermans, P. H. (1995):  Morrocan immigrants and school  succes, International of Educational Research,  Vol, 23, Num. 1, pp. 33-43.

Institut Infància i Adolescència de Barcelona (2019). Oportunitats Educatives de la infància i l’adolescència a Barcelona 2018-2019. IIAB-IERMB i Ajuntament de Barcelona.

Levinas, E.(2014) Alteridad y trascendencia. Madrid: Arena Libros

Martinez, M.; Albaigés, (2012) Educació avui. Indicadors i propostes de l’Anuari 2011 Barcelona, Informes breus 39, Fundació Jaume Bofill.

Ministerio de Educación. Objetivos educativos europeos y españoles, Estrategia Educación y Formación 2020. Informe español 2010 -2021. Gobierno de España. En red: http://planipolis.iiep.unesco.org/upload/Spain/Spain_Estrategia_Educacion_Formacion_2020.pdf

Muñoz-Repiso, Mercedes (2010): Educar desde la compasion apasionada. Revista Iberoamericana sobre Calidad, Eficacia y Cambio en Educación, Vol. 8, Nº 2,  pp. 1-7.

Naya, L.M. (2003): La educación para el desarrollo en un mundo globalizado. Erein

Nusche, D. (2009). What Works in Migrant Education? A Review of Evidence and Policy Options, OECD Education Working Papers, 22

OECD: Education at a glance. Édition 2012. Paris. En red: http://www.uis.unesco.org/Education/Documents/oecd-eag-2012-en.pdf

ONU. Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni . Informe 2013. En red: http://www.un.org/es/millenniumgoals/reports.shtml

Pàmies, J (2013) El impacto de los agrupamientos escolares. Los espacios de aprendizaje y sociabilidad de los jóvenes de origen marroquí en Barcelona. Revista de Educación, nº, 362, 133 – 1581)

Pàmies, J; Bertran,M; Ponferrada,M; Narciso, L; Aoulad, Mustapha (2013) Trajectòries d’èxit i continuïtat acadèmica entre joves marroquins a Catalunya. Temps d’educació, 191 – 207

Pedró, F (2008). Descentralització i municipalització de l’educació als països de l’OCDE. Diputació de Barcelona.

Prats, E. (2013) L’educació, una qüestió d’estat. Una mirada a Europa Barcelona, Universitat de Barcelona.

Rizvi, F. y Lingard, B. (2013). Políticas Educativas en un Mundo Globalizado. Madrid: Morata.

Schleicher, A (2012) La mejora de la calidad y de la  equidad en la educación: retos y respuestas políticas. Calidad y educación Transatlàntica de educación, Vol 1

Steiner Khemsi, G. (2011). La reformulación de la transferencia educativa como estrategia política. En Caruso, M. y H.E. Tenorth (Comp.), Internacionalización, Políticas Educativas y reflexión pedagógica en un medio global (pp. 215-260). Buenos Aires: Granic

UNESCO (2003). Superar la exclusión mediante planteamientos integradores en la educación: un desafío y una visión. París: UNESCO.

UNESCO (2008). La educación inclusiva: el camino hacia el futuro. 48th. Conferencia Internacional de educación. Ginebra: UNESCO

 UNESCO (2012) Oportunidades perdidas: El impacto de la repetición y de la salida prematura de la escuela. Instituto de Estadística de la UNESCO. Canadá.

Zancajo, A; Castejón, A; Ferrer, F (2012) Los resultados Pisa 2009: una mirada sobre las dsigualdades educativas en Euroa. Pisa - 2009 Revista Española de Educación Comparada, 19, 39-68