Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
4313767 Llengua Espanyola, Literatura Hispànica i Espanyol com a Llengua Estrangera | OT | 0 | 0 |
Coneixement de conceptes bàsics gramaticals i de llengua castellana, així com d'assumptes literaris hispanoamericans.
OBJECTIUS SECCIÓ LLENGUA:
OBJECTIUS SECCIÓ LITERATURA:
CONTINGUTS SECCIÓ LLENGUA:
1. Conceptes previs
1.1. Variació i norma
1.2. Norma i ús
1.3. Variació i llengua estàndard
1.4. Macrovariación i microvariación
2. Aspectes fonètic-fonològics: breu introducció a les principals característiques de la pronunciació de l'espanyol d'Amèrica
2.1. Conceptes teòrics bàsics
2.2. Seseo
2.3. Ieisme
3. Morfosintaxis verbal
3.1. La variació en la flexió verbal
3.2. Ús dels temps verbals
3.3. L'aspecte verbal
3.3.1. Aspecte lèxic
3.3.2. Aspecte gramatical
4. Pronoms personals
4.1. La variació en les formes de tractament
4.2. Ús de les formes pronominals àtones d'objecte
4.3. Doblegat pronominal rioplatense
5. La variació en els aspectes lèxics i morfològics:
5.1. Arcaismes i neologismes
5.1.1. Procediments de formació de noves paraules
5.1.2. Adaptació de préstecs
5.1.3. Expressions col·loquials
CONTINGUTS SECCIÓ LITERATURA:
1. Breu recorregut per algunes fites de la narrativa llatinoamericana: des del boom fins a les últimestendències
2. Literatura dels fills: posdictaduras, (post)memòria, duels i traumes en el Con Sud
3. Literatura i feminisme: patriarcat, violència de gènere i feminicidi
La modalitat de les classes serà en línia i la docència es podrà concretar de les següents maneres: a) classes a través de videoconferència, b) enviament de materials de curs i bibliografia i sessions periòdiques de seguiment a través de videoconferència, o c) substitució de la docència per materials escrits exclusivament i comunicació a través de correu electrònic.
Les activitats i participació en classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d'exercicis a través de plataformes online. Les professores vetllaran per a assegurar l'accés de l'estudiantat a tals recursos o li oferirà altres alternatius que estiguin al seu abast.
Els textos obligatoris de l'assignatura es pujaran al campus virtual amb més de 15 dies d'antelació perquè les i els estudiants puguin arribar amb ells llegits a les classes.
Les sessions es divideixen en dues parts: es comença amb la secció de literatura i després d'una pausa es continua amb la secció de llengua.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Dirigides (classes magistrals, seminaris) | 50 | 2 | 2, 3, 4, 5, 6, 8, 11, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 22 |
Personals (temps personal dedicat a l'estudi i lectures) | 75 | 3 | |
Supervisades (tutories personals programades amb les professores) | 25 | 1 |
AVALUACIÓ SECCIÓ LLENGUA (45%):
AVALUACIÓ SECCIÓ LITERATURA (45%):
Participació i implicació en l'assignatura (10%): Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’estudiantat hi pot accedir
Aspectes generals
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Avaluaciò secció llengua | 45% | 0 | 0 | 2, 3, 4, 5, 6, 8, 11, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 22 |
Avaluació secció literatura | 45% | 0 | 0 | 2, 4, 5, 6, 8, 11, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 22 |
Participació i implicació en l'assignatura | 10% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23 |
BIBLIOGRAFIA BÀSICA SECCIÓ LLENGUA
Aleza Izquierdo, Milagros, y José Mª Enguita Utrilla (coords.) (2010): La lengua española en América: normas y usos actuales, València: Universitat, en línea: http://www.uv.es/aleza/esp.am.pdf
Aleza-Izquierdo, Milagros, y José Mª Enguita Utrilla (2002): El español de América: aproximación sincrónica, València: Tirant lo Blanch.
Alvar, Manuel (1996): Manual de dialectología hispánica: El español de América, Barcelona: Ariel.
Bosque, Ignacio y Violeta Demonte (1999): Gramática descriptiva de la lengua española, Madrid: Espasa Calpe.
Buesa Oliver, Tomás y José Mª Enguita Utrilla, (1992): Léxico del español de América: su elemento patrimonial e indígena, Madrid: MAPFRE.
Coseriu, Eugen (1962): “Sistema, norma y habla”, en Teoría del lenguaje y lingüística general. Madrid: Gredos.
Demonte Barreto, Violeta (2001): «El español estándar (ab)suelto. Algunos ejemplos del léxico y la gramática», II Congreso Internacional de la Lengua Española, en línea: http://congresosdelalengua.es/valladolid/ponencias/unidad_diversidad_del_espanol/1_la_norma_hispanica/demonte_v.htm.
Di Tullio, Ángela (2013): El español de la Argentina: estudios gramaticales, Buenos Aires: Eudeba.
Enguita Utrilla, José Mª (2004): Para la historia de los americanismos léxicos, Frankfurt am Main: Peter Lang.
FormentFernández,Ma.del Mar (2001): «Hacer novillos, hacer campana o hacer la vaca: ¿qué fraseología enseñar? » en María Antonia Martín Zorraquino y Cristina Díez Pelegrín (eds.): ¿Qué Español Enseñar? Norma y Variación Lingüísticas en la Enseñanza del Español a Extranjeros. Actas del XI Congreso de la ASELE (Zaragoza, 2000), Zaragoza: Vicerrectorado de Investigación de la Universidad de Zaragoza y la Consejería de Cultura y Turismo del Gobierno de Aragón, pp. 317-325, en línea: http://cvc.cervantes.es/ensenanza/biblioteca_ele/asele/pdf/ 11/11_0317.pdf.
Haensch, Günther (2001): «Español de América y Español de Europa (1.ª parte)», Panace@, 2: 6, pp. 63-72.
Haensch, Günther (2002): «Español de América y Español de Europa (2.ª parte)», Panace@, 3: 7, pp. 37-64.
Harris, James W. (1987): «The Accentual Patterns of Verb Paradigm in Spanish », NLLT 5: 61-90. Traducción al castellano incluida como apéndice en: Harris, James W. (1987): La estructura silábica y el acento en español (Trad.: Olga Fernández Soriano), Madrid: Visor.
Hualde, José Ignacio (2001):Introducción a la lingüística hispánica, Cambridge: Cambridge University Press.
Kany, Charles (1962): Semántica Hispanoamericana. Madrid.
Martín Zorraquino, Antonia y Cristina Díez Pelegrín (eds.): ¿Qué Español Enseñar? Norma y Variación Lingüísticas en la Enseñanza del Español a Extranjeros. Actas del XI Congreso de la ASELE (Zaragoza, 2000), Zaragoza: Vicerrectorado de Investigación delaUniversidad de Zaragoza y la Consejería de Cultura y Turismo del Gobierno de Aragón, pp. 15-28.
Moreno Cabrera, Juan Carlos (2000): La dignidad e igualdad de las lenguas, Madrid: Alianza.
Moreno Fernández, Francisco (1998): Principios de sociolingüística y sociología del lenguaje. Barcelona: Ariel.
Moreno Fernández, Francisco (2000): Qué español enseñar, Madrid: Arco/Libros.
Moreno Fernández, Francisco (2009): La lengua española en su geografía, Madrid: Arco/Libros.
Moreno Fernández, Francisco (ed.) (1993): La división dialectal del español de América, Alcalá de Henares: Servicio de Publicaciones.
Palacios, Azucena (coord.) (2008): El español de América. Contactos lingüísticos en Hispanoamérica, Barcelona: Ariel.
Pascual, José Antonio / Prieto de los Mozos, Emilio (1998): «Sobre el estándar y la norma». En C. Kent / M. D. de la Calle (eds.): Visiones salmantinas. Salamanca: Universidad de Salamanca – Ohio Wesleyan University, pp. 63-95.
Real Academia Española (2005): Diccionario panhispánico de dudas, Madrid, Santillana [Consulta en línea: http://www.rae.es]
Real Academia Española (2009): Nueva gramática de la lengua española, Madrid: Espasa Libros. 3 vols. y 1 DVD.
Rojas Mayer, Elena Malvina (2000): «La variación léxico-semántica del español y la conveniencia de su contextualización en la enseñanza a extranjeros» en María Antonia Martín Zorraquino y Cristina Díez Pelegrín (eds.): ¿Qué Español Enseñar? NormayVariación Lingüísticas en la Enseñanza del Español a Extranjeros. Actas del XI Congreso de la ASELE (Zaragoza, 2000), Zaragoza: Vicerrectorado de Investigación de la Universidad de Zaragoza y la Consejería de Cultura y Turismo del Gobierno de Aragón, pp. 15-28.
Rosenblat, Àngel (1973): El Castellano de España y el Castellano de América. Unidad y diferenciación. Madrid: Taurus, 2.ª ed.
Wotjak, Gerd y Klaus Zimmermann (1994): Unidad y variación léxicas del español de América, Frankfurt am Main, Vervuert / Madrid, Iberoamericana (Bibliotheca Ibero-Americana, vol. 50).
Recursos electrònics:
Asociación de Academias de la Lengua Española, http://www.asale.org/
Centro Virtual Cervantes:
-Congresos de la lengua, http://congresosdelalengua.es
-Oteador, http://cvc.cervantes.es/oteador
-Aula de lengua, http://cvc.cervantes.es/aula
BIBLIO-FILMOGRAFIA BÀSICA SECCIÓ LITERATURA:
Aínsa, Fernando (2014), “Nueva cartografía de la pertenencia. La pérdida del territorio en la narrativa latinoamericana”, en Iberoamericana, XIX, n.º 54, pp. 111-126. Disponible en https://journals.iai.spk-berlin.de/index.php/iberoamericana/article/viewFile/1086/768
Amaro, Lorena (2018), La pose autobiográfica: ensayos sobre la narrativa. Chile, Ediciones Universidad Alberto Hurtado.
Arfuch, Leonor (2018), La vida narrada: memoria, subjetividad y política. Córdoba, Eduvim.
atencio, Graciela (2011), “Feminicidio-femicidio: un paradigma para el análisis de la violencia de género” [en línea], Feminicidio.net. Disponible en: <http://www.feminicidio.net/sites/default/files/seccion_feminicidio_paper_02.pdf>
atencio, Graciela; laporta, Elena (2012), “Tipos de feminicidio o las variantes de violencia extrema patriarcal” [en línea], Feminicidio.net. Disponible en: <http://www.feminicidio.net/articulo/tipos-de-feminicidio-o-las-variantes-de-violencia-extrema-patriarcal>
butler, Judith (2006), Vida precaria. El poder del duelo y la violencia. Buenos Aires, Paidós.
carri, Albertina (dir.) (2013), Los rubios. Argentina, documental. Disponible en https://www.youtube.com/watch?v=qidr0S_5fTQ
Enriquez, Mariana (2013), "Las cosas que perdimos en el fuego”, en Cuando hablábamos con los muertos. Santiago de Chile, Montacerdo editores, pp. 25-42 [También en Las cosas que perdimos en el fuego. Barcelona, Anagrama, 2016, pp. 185-197].
Federici, Silvia ([2004] 2010), El Calibán y la bruja. Mujeres, cuerpo y acumulación originaria. Madrid, Traficantes de sueños. Disponible en https://www.traficantes.net/sites/default/files/pdfs/Caliban%20y%20la%20bruja-TdS.pdf
fernández, Nona (2013), Space Invaders. Chile, Eterna Cadencia.
Fornet, Jorge “Y finalmente, ¿existe una literatura latinoamericana?, en Archivo. CasaAmérica España. Disponible en http://www.casamerica.es/contenidoweb/y-finalmente-existe-una-literatura-latinoamericana
fregoso, Rosa-Linda; bejarano, Cynthia (2011), “Introducción: una cartografía del feminicidio en las Américas” en fregoso, Rosa-Linda (coord.). Feminicidio en América Latina. México: UNAM.
Fuguet, Alberto y Gómez, Sergio (1996), "Prólogo. Presentación del País McOndo", McOndo. Una antología de la nueva literatura hispanoamericana. Barcelona, Gijalbo-Mondadori, pp. 9-18. Disponible en <http://www.marcosymarcos.com/macondo.htm>.
Hernández, Claudia (2013), “Canícula”, en Causas naturales. Editorial Santillana, pp. 67-69.
Jelin, Elizabeth (2002), “El género en las memorias”, “¿De qué hablamos cuando hablamos de memoria?”. Los trabajos de la memoria. Madrid, Siglo XXI, pp. 99-116.
Lagarde y de los Ríos, Marcela (2011), "Prefacio: claves feministas en torno al feminicidio. Construcción teórica, política y jurídica", en Fregoso, Rosa-Linda (coord.), Feminicidio en América Latina. México: UNAM, pp. 11-42.
Melchor, Fernanda (2018), "Reina, esclava o mujer", en Aquí no es Miami. Ciudad de México, Random House, pp. 43-61
Quintana, Pilar (2019), La perra. Barcelona, Random House.
Rama, Ángel ([1981] 1984), "El boom en perspectiva", en Rama, Ángel (ed.), Más allá del boom. Literatura y mercado. México, Folio ediciones, pp. 51-110.
Richard, Nelly ( (2002), "La crítica de la memoria", en Cuadernos de literatura, 8(15), enero-junio del 2002, pp. 187-193.
Richard, Nelly ( (2006), “Imagen-recuerdo y borraduras”, en Richard, Nelly (ed.) Poéticas y estéticas de la memoria. Santiago de Chile: Cuarto Propio, pp. 165-172.
Richard, Nelly (2007), Fracturas de la memoria. Arte y pensamiento crítico. Buenos Aires: Siglo XXI.
Rodríguez, Legna (2015), "Reírse de todo", en No sabe / no contesta. Madrid, Ediciones La Palma-Colección G, pp. 115-161.
Rodríguez, Legna (2017), “Wanda”, en Mi novia preferida fue un bulldog francés. Barcelona, Alfaguara, pp. 61-67.
Roos, Sara (2013), “Micro y macrohistoria en los relatos de filiación chilenos”, Aisthesis. Revista chilena de investigaciones estéticas, n. 54, diciembre, pp. 335-351.
Sarlo, Beatriz (2005), “Posmemoria, reconstrucciones”, en Tiempo pasado. Cultura de la memoria y giro subjetivo. Una discusión. Buenos Aires, S. XXI, pp. 125-157.
Segato, Rita (2016), La guerra contra las mujeres. Madrid, Traficantes de sueños. Disponible en: https://www.traficantes.net/sites/default/files/pdfs/map45_segato_web.pdf
Shaw, Donald L. (1981). Nueva narrativa hispanoamericana: boom, posboom, posmodernismo. Madrid: Cátedra, D.L.
Tabuenca Córdoba, M. S., (1997), “Aproximaciones críticas sobre las literaturas de las fronteras”, Frontera Norte, vol. 9, Tijuana, Colegio de la Frontera Norte, 1997.
Trelles Paz, Diego (ed.) (2008), “Prólogo”, El futuro no es nuestro”. Disponible en <http://www.piedepagina.com/redux/04/08/2008/el-futuro-no-es-nuestro-2>
Villoro, Juan (2009), “Iguanas y dinosaurios. América Latina como utopía del atraso”, en Biblioteca virtual Miguel de Cervantes. Disponible en http://www.biblioteca.org.ar/libros/134769.pdf
Volpi, J.; Palou, M. A.; Urroz, E.; Padilla, I.; y Chávez, R. ([1996] 2004), “Manifiesto Crack” en Crack, intrucciones de uso. México, Random House Mondadori, pp. 209-226. También disponible en: Confabulario. El Universal: http://confabulario.eluniversal.com.mx/manifiesto-del-crack-1996/, y en Lateral Revista de Cultura, n.º 70, octubre de 2000.
Volpi, J.; Palou, M. A.; Urroz, E.; Padilla, I.; y Chávez, R. (2016), "Postmanifiesto del crack 1996-2016", en Revista Claves de Razón Práctica, Septiembre - Octubre 2016, nº 248, pp. 118-131.
Volpi, Jorge (2004), “El fin de la narrativa latinoamericana”, en Revista de Crítica Literaria Latinoamericana, año XXX, n.º 59, Lima-Hanover, 1er semestre, pp. 33-42. Disponible en http://isites.harvard.edu/fs/docs/icb.topic1519915.files/WEEK%207/Volpi%20-%20El%20fin%20de%20la%20narrativa%20latinoamericana.pdf
VVAA (2009), Diccionario de Estudios culturales latinoamericanos. México, Siglo XXI. Disponible en http://elpaginaslibres.files.wordpress.com/2009/12/diccionario-de-estudios-culturales-latinoamericanos.pdf
VVAA (2019), Tsunami. Miradas Feministas. Edición y prólogo de Marta Sanz. Madrid, Sexto Piso.
wright, Melissa W. (2010), Manifiesto contra el feminicidio. Madrid: Ed. Contratiempos.
Zambra, Alejandro (2012), “La literatura de los hijos”, en No leer, España, Anagrama:pp. 37-39.