Logo UAB
2020/2021

Amèrica Llatina: Llengua i Literatura

Codi: 43017 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
4313767 Llengua Espanyola, Literatura Hispànica i Espanyol com a Llengua Estrangera OT 0 0
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Maria Fernanda Bustamante Escalona
Correu electrònic:
MariaFernanda.Bustamante@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
espanyol (spa)

Equip docent

Maria Ohannesian Saboundjian

Prerequisits

Coneixement de conceptes bàsics gramaticals i de llengua castellana, així com d'assumptes literaris hispanoamericans.

Objectius

OBJECTIUS SECCIÓ LLENGUA:

  • Conèixer els trets més rellevants de l'espanyol d'Amèrica en tots els aspectes de la llengua.
  • Desenvolupar competències que permetin reconèixer, analitzar i interpretar textos orals i escrits de diferents varietats geogràfiques de l'espanyol.
  • Aplicar la metodologia estudiada en l'anàlisi i comparació de diferents aspectes de la variació.


OBJECTIUS SECCIÓ LITERATURA:

  • Ampliar i aprofundir el coneixement de produccions culturals hispanoamericanes del segle XX i XXI a través de la lectura de textos narratius (relats i novel·les), obres cinematogràfiques i assajos crítics.
  • Desenvolupar capacitats d'anàlisi comparativa i interpretació a partir de la lectura de les obres, que permetin reflexionar sobre els vincles entre literatura, societat, història, memòria, gènere, identitat, representació...
  • Desenvolupar competències d'escriptura i expressió oral.

Competències

  • Comentar un text des del punt de vista filològic, lingüístic i literari.
  • Descriure l'estructura de la llengua espanyola.
  • Dissenyar i dur a terme un treball de recerca sobre qualsevol tema relacionat amb l'àmbit d'estudis del màster
  • Identificar les varietats diatòpiques, diastràtiques i diafàsiques de l'espanyol.
  • Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions, així com els coneixements i les raons últimes que les fonamenten, a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.
  • Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
  • Realitzar una exposició oral sobre qualsevol tema relacionat amb l'àmbit d'estudis del màster.
  • Relacionar els autors i els textos literaris escrits en espanyol amb les recerques recents sobre les tradicions europees des de l'Edat Mitjana fins a l'actualitat.
  • Relacionar els autors i els textos literaris produïts en l'àmbit de l’Amèrica Llatina amb el context de les seves circumstàncies culturals, socials i històriques.
  • Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
  • Tenir un domini d'especialista de les principals orientacions en l'estudi de la transmissió textual i de les diferents fases de l'edició d'un text.
  • Utilitzar els recursos bibliogràfics i tecnològics propis de la recerca lingüística i literària.

Resultats d'aprenentatge

  1. Adaptar el contingut d'una exposició, oral i escrita, a les característiques de l'auditori.
  2. Anotar adequadament un text literari per a què el comprenguin lectors amb diferents graus de formació.
  3. Aplicar la metodologia de treball apresa a l'anàlisi d'un tema lingüístic i d'un tema literari relacionats amb l'àmbit d'estudi del mòdul.
  4. Aplicar les tècniques i mètodes propis del comentari lingüístic de textos.
  5. Aplicar les tècniques i mètodes propis del comentari literari de textos
  6. Argumentar la pertinència dels propis judicis sobre un tema determinat de l'àmbit del màster.
  7. Argumentar per escrit i oralment unes conclusions.
  8. Defensar la pertinència dels propis judicis en relació amb el tema objecte d'estudi.
  9. Elaborar el guió d'una exposició oral sobre qualsevol tema relacionat amb l'àmbit d'estudis del màster.
  10. Elaborar un esquema explicatiu sobre un problema lingüístic o literari de l'àmbit del màster i reformular-lo en funció de la introducció de noves idees.
  11. Elaborar un estat de la qüestió d'un tema lingüístic i d'un tema literari de l'àmbit d'estudi del mòdul.
  12. Emmarcar tipològicament els principals fenòmens característics de la llengua espanyola i relacionar-los amb fenòmenos similars d'altres llengües.
  13. Formular un pla d'acció per ampliar la informació sobre el tema seleccionat.
  14. Identificar els trets lingüístics que configuren les varietats de l'espanyol a l’Amèrica Llatina.
  15. Identificar la presència de fenòmens socials i històrics a la producció literària de l’Amèrica llatina.
  16. Identificar les diferents variants discursives que es produeixen en l'àmbit hispanoparlant.
  17. Identificar trets estilístics i tècniques literàries comunes en diferents tradicions literàries i culturals de l'Amèrica Llatina.
  18. Identificar trets estilístics i tècniques literàries comunes en diferents tradicions literàries i culturals.
  19. Interpretar críticament la bibliografia reunida sobre els àmbits d'estudi del mòdul.
  20. Predir les conseqüències teòriques que implicaria la introducció de noves idees en un esquema ja establert.
  21. Proposar una forma d'integrar les idees procedents d'altres disciplines al tractament d'un fenomen lingüístic o literari determinat.
  22. Redactar un treball conforme a les normes de presentació acadèmiques.
  23. Seleccionar un tema relacionat amb l'àmbit d'estudis del màster i explicar sumàriament què es coneix en relació amb ell.

Continguts

CONTINGUTS SECCIÓ LLENGUA:

1. Conceptes previs

1.1. Variació i norma

1.2. Norma i ús

1.3. Variació i llengua estàndard

1.4. Macrovariación i microvariación



2. Aspectes fonètic-fonològics: breu introducció a les principals característiques de la pronunciació de l'espanyol d'Amèrica

2.1. Conceptes teòrics bàsics

2.2. Seseo

2.3. Ieisme



3. Morfosintaxis verbal

3.1. La variació en la flexió verbal

3.2. Ús dels temps verbals

3.3. L'aspecte verbal

3.3.1. Aspecte lèxic

3.3.2. Aspecte gramatical



4. Pronoms personals

4.1. La variació en les formes de tractament

4.2. Ús de les formes pronominals àtones d'objecte

4.3. Doblegat pronominal rioplatense



5. La variació en els aspectes lèxics i morfològics:

5.1. Arcaismes i neologismes

5.1.1. Procediments de formació de noves paraules

5.1.2. Adaptació de préstecs

5.1.3. Expressions col·loquials

 

CONTINGUTS SECCIÓ LITERATURA:


1. Breu recorregut per algunes fites de la narrativa llatinoamericana: des del boom fins a les últimestendències

  • Del boom al postboom
  • Sobre McOndo i El Crack
  • Sobre "El futur no és nostre" i Bogotà(s)39

 

2. Literatura dels fills: posdictaduras, (post)memòria, duels i traumes en el Con Sud

  • Félix Bruzzone (Argentina, 1976): “Otras fotos de mamá”, “Fumar abajo del agua”, “Ratas en el techo” (2008, relats).
  • Nona Fernández (Xile, 1971): Space invaders (2013, novel·la)
  • Albertina Carri (dir.) (Argentina, 1973): Los rubios (2013, llargmetratge documental).
  • Altres relats per determinar]

 

3. Literatura i feminisme: patriarcat, violència de gènere i feminicidi

  • Mariana Enriquez (Argentina, 1973): “Las cosas que perdimos en el fuego” (2013, relato)
  • Legna Rodríguez (Cuba, 1984): “Wanda” (2017, relato)
  • Claudia Hernández (El Salvador, 1975): "Medio día de frontera" (2007, relato
  • Pilar Quintana (Colombia, 1972): La perra (2019, novel·la)
  • Fernanda Melchor (México, 1982): "Reina, esclava o mujer" (2018, crònica)
  • [Altres relats per determinar]






 

Metodologia

La modalitat de les classes serà en línia i la docència es podrà concretar de les següents maneres: a) classes a través de videoconferència, b) enviament de materials de curs i bibliografia i sessions periòdiques de seguiment a través de videoconferència, o c) substitució de la docència per materials escrits exclusivament i comunicació a través de correu electrònic.

Les activitats i participació en classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d'exercicis a través de plataformes online. Les professores vetllaran per a assegurar l'accés de l'estudiantat a tals recursos o li oferirà altres alternatius que estiguin al seu abast.

Els textos obligatoris de l'assignatura es pujaran al campus virtual amb més de 15 dies d'antelació perquè les i els estudiants puguin arribar amb ells llegits a les classes.

Les sessions es divideixen en dues parts: es comença amb la secció de literatura i després d'una pausa es continua amb la secció de llengua.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Dirigides (classes magistrals, seminaris) 50 2 2, 3, 4, 5, 6, 8, 11, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 22
Personals (temps personal dedicat a l'estudi i lectures) 75 3
Supervisades (tutories personals programades amb les professores) 25 1

Avaluació

AVALUACIÓ SECCIÓ LLENGUA (45%):

  • Un treball individual sobre els temes tractats en classes (els requisits del treball es detallaran a mitjan desembre del 2019).
  • Data de lliurament: 28 de febrer de 2021.


AVALUACIÓ SECCIÓ LITERATURA (45%):

  • Redacció d'un breu assaig (de 8 a 12 pàgines) a partir d'UN dels temes proposats, relatius als continguts i obres treballades en classe.
  • Data de lliurament: 28 de febrer de 2021.


Participació i implicació en l'assignatura (10%): Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’estudiantat hi pot accedir



Aspectes generals

  • Per a superar l'assignatura, s'hauran de lliurar els 2 treballs de l'assignatura (secció llengua i secció literatura) en els terminis establerts. Qui lliuri només 1 es considerarà “no avaluat”.
  • Per a aprovar, l'estudiant ha d'obtenir una nota final igual o superior a 5.
  • Els treballs han de ser originals. No està permesa la còpia total o parcial de materials ja publicats en qualsevol suport. En cas de presentar material no original sense indicar la seva procedència, la qualificació de l'activitat o treball serà automàticament de suspens (0).
  • Es penalitzen les faltes d'ortografia.
  • Se li lliurarà als estudiants un document en el qual es detalla el format de presentació dels treballs.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Avaluaciò secció llengua 45% 0 0 2, 3, 4, 5, 6, 8, 11, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 22
Avaluació secció literatura 45% 0 0 2, 4, 5, 6, 8, 11, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 22
Participació i implicació en l'assignatura 10% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23

Bibliografia

BIBLIOGRAFIA BÀSICA SECCIÓ LLENGUA

 

Aleza Izquierdo, Milagros, y José Mª Enguita Utrilla (coords.) (2010): La lengua española en América: normas y usos actuales, València: Universitat, en línea: http://www.uv.es/aleza/esp.am.pdf

Aleza-Izquierdo, Milagros, y  José Mª Enguita Utrilla (2002): El español de América: aproximación sincrónica, València: Tirant lo Blanch.

Alvar, Manuel (1996): Manual de dialectología hispánica: El español de América, Barcelona: Ariel.

Bosque, Ignacio y Violeta Demonte  (1999): Gramática descriptiva de la lengua española, Madrid: Espasa Calpe.

Buesa Oliver, Tomás y José Mª Enguita Utrilla, (1992): Léxico del español de América: su elemento patrimonial e indígena, Madrid: MAPFRE.

Coseriu, Eugen (1962): “Sistema, norma y habla”, en Teoría del lenguaje y lingüística general. Madrid: Gredos.

Demonte Barreto, Violeta (2001): «El español estándar (ab)suelto. Algunos ejemplos del léxico y la gramática», II Congreso Internacional de la Lengua Española, en línea: http://congresosdelalengua.es/valladolid/ponencias/unidad_diversidad_del_espanol/1_la_norma_hispanica/demonte_v.htm.

Di Tullio, Ángela (2013): El español de la Argentina: estudios gramaticales, Buenos Aires: Eudeba.

Enguita Utrilla, José Mª (2004): Para la historia de los americanismos léxicos, Frankfurt am Main: Peter Lang.

FormentFernández,Ma.del Mar (2001): «Hacer novillos, hacer campana o hacer la vaca: ¿qué fraseología enseñar? » en María Antonia Martín Zorraquino y Cristina Díez Pelegrín (eds.): ¿Qué Español Enseñar? Norma y Variación Lingüísticas en la Enseñanza del Español a Extranjeros. Actas del XI Congreso de la ASELE (Zaragoza, 2000), Zaragoza: Vicerrectorado de Investigación de la Universidad de Zaragoza y la Consejería de Cultura y Turismo del Gobierno de Aragón, pp. 317-325, en línea: http://cvc.cervantes.es/ensenanza/biblioteca_ele/asele/pdf/ 11/11_0317.pdf.

Haensch, Günther (2001): «Español de América y Español de Europa (1.ª parte)», Panace@, 2: 6,  pp. 63-72.

Haensch, Günther (2002): «Español de América y Español de Europa (2.ª parte)», Panace@, 3: 7, pp. 37-64.

Harris, James W. (1987): «The Accentual Patterns of Verb Paradigm in Spanish », NLLT 5: 61-90. Traducción al castellano incluida como apéndice en: Harris, James W. (1987): La estructura silábica y el acento en español (Trad.: Olga Fernández Soriano), Madrid: Visor.

Hualde, José Ignacio (2001):Introducción a la lingüística hispánica, Cambridge: Cambridge University Press.

Kany, Charles (1962): Semántica Hispanoamericana. Madrid.

Martín Zorraquino, Antonia y Cristina Díez Pelegrín (eds.): ¿Qué Español Enseñar? Norma y Variación Lingüísticas en la Enseñanza del Español a Extranjeros. Actas del XI Congreso de la ASELE (Zaragoza, 2000), Zaragoza: Vicerrectorado de Investigación delaUniversidad de Zaragoza y la Consejería de Cultura y Turismo del Gobierno de Aragón, pp. 15-28.

Moreno Cabrera, Juan Carlos (2000): La dignidad e igualdad de las lenguas, Madrid: Alianza.

Moreno Fernández, Francisco (1998): Principios de sociolingüística y sociología del lenguaje. Barcelona: Ariel.

Moreno Fernández, Francisco (2000): Qué español enseñar, Madrid: Arco/Libros.

Moreno Fernández, Francisco (2009): La lengua española en su geografía, Madrid: Arco/Libros.

Moreno Fernández, Francisco (ed.) (1993): La división dialectal del español de América, Alcalá de Henares: Servicio de Publicaciones.

Palacios, Azucena (coord.) (2008): El español de América. Contactos lingüísticos en Hispanoamérica, Barcelona: Ariel.

Pascual, José Antonio / Prieto de los Mozos, Emilio (1998): «Sobre el estándar y la norma». En C. Kent / M. D. de la Calle (eds.): Visiones salmantinas. Salamanca: Universidad de Salamanca – Ohio Wesleyan University, pp. 63-95.

Real Academia Española (2005): Diccionario panhispánico de dudas, Madrid, Santillana [Consulta en línea: http://www.rae.es]

Real Academia Española (2009): Nueva gramática de la lengua española, Madrid: Espasa Libros. 3 vols. y 1 DVD.

Rojas Mayer, Elena Malvina (2000): «La variación léxico-semántica del español y la conveniencia de su contextualización en la enseñanza a extranjeros» en María Antonia Martín Zorraquino y Cristina Díez Pelegrín (eds.): ¿Qué Español Enseñar? NormayVariación Lingüísticas en la Enseñanza del Español a Extranjeros. Actas del XI Congreso de la ASELE (Zaragoza, 2000), Zaragoza: Vicerrectorado de Investigación de la Universidad de Zaragoza y la Consejería de Cultura y Turismo del Gobierno de Aragón, pp. 15-28.

Rosenblat, Àngel (1973): El Castellano de España y el Castellano de América. Unidad y  diferenciación. Madrid: Taurus, 2.ª ed.

Wotjak, Gerd y Klaus Zimmermann (1994): Unidad y variación léxicas del español de   América, Frankfurt am Main, Vervuert / Madrid, Iberoamericana (Bibliotheca Ibero-Americana, vol. 50). 

 

Recursos electrònics:

Asociación de Academias de la Lengua Española, http://www.asale.org/

Centro Virtual Cervantes:

-Congresos de la lengua, http://congresosdelalengua.es

-Oteador, http://cvc.cervantes.es/oteador

-Aula de lengua, http://cvc.cervantes.es/aula

 

BIBLIO-FILMOGRAFIA BÀSICA SECCIÓ LITERATURA:

 

Aínsa, Fernando (2014), “Nueva cartografía de la pertenencia. La pérdida del territorio en la narrativa latinoamericana”, en Iberoamericana, XIX, n.º 54, pp. 111-126. Disponible en https://journals.iai.spk-berlin.de/index.php/iberoamericana/article/viewFile/1086/768

Amaro, Lorena (2018), La pose autobiográfica: ensayos sobre la narrativa. Chile, Ediciones Universidad Alberto Hurtado.

Arfuch, Leonor (2018), La vida narrada: memoria, subjetividad y política. Córdoba, Eduvim.

atencio, Graciela (2011), “Feminicidio-femicidio: un paradigma para el análisis de la violencia de género” [en línea], Feminicidio.net. Disponible en: <http://www.feminicidio.net/sites/default/files/seccion_feminicidio_paper_02.pdf>

atencio, Graciela; laporta, Elena (2012), “Tipos de feminicidio o las variantes de violencia extrema patriarcal” [en línea], Feminicidio.net. Disponible en: <http://www.feminicidio.net/articulo/tipos-de-feminicidio-o-las-variantes-de-violencia-extrema-patriarcal>

butler, Judith (2006), Vida precaria. El poder del duelo y la violencia. Buenos Aires, Paidós.

carri, Albertina (dir.) (2013), Los rubios. Argentina, documental. Disponible en https://www.youtube.com/watch?v=qidr0S_5fTQ

Enriquez, Mariana (2013), "Las cosas que perdimos en el fuego”, en Cuando hablábamos con los muertos. Santiago de Chile, Montacerdo editores, pp. 25-42 [También en Las cosas que perdimos en el fuego. Barcelona, Anagrama, 2016, pp. 185-197].

Federici, Silvia ([2004] 2010), El Calibán y la bruja. Mujeres, cuerpo y acumulación originaria. Madrid, Traficantes de sueños. Disponible en https://www.traficantes.net/sites/default/files/pdfs/Caliban%20y%20la%20bruja-TdS.pdf

fernández, Nona (2013), Space Invaders. Chile, Eterna Cadencia.

Fornet, Jorge “Y finalmente, ¿existe una literatura latinoamericana?, en Archivo. CasaAmérica España. Disponible en http://www.casamerica.es/contenidoweb/y-finalmente-existe-una-literatura-latinoamericana

fregoso, Rosa-Linda; bejarano, Cynthia (2011), “Introducción: una cartografía del feminicidio en las Américas” en fregoso, Rosa-Linda (coord.). Feminicidio en América Latina. México: UNAM.

Fuguet, Alberto y Gómez, Sergio (1996), "Prólogo. Presentación del País McOndo", McOndo. Una antología de la nueva literatura hispanoamericana. Barcelona, Gijalbo-Mondadori, pp. 9-18. Disponible en <http://www.marcosymarcos.com/macondo.htm>.

Hernández, Claudia (2013), “Canícula”, en Causas naturales. Editorial Santillana, pp. 67-69.

Jelin, Elizabeth (2002), “El género en las memorias”, “¿De qué hablamos cuando hablamos de memoria?”. Los trabajos de la memoria. Madrid, Siglo XXI, pp. 99-116.

Lagarde y de los Ríos, Marcela (2011), "Prefacio: claves feministas en torno al feminicidio. Construcción teórica, política y jurídica", en Fregoso, Rosa-Linda (coord.), Feminicidio en América Latina. México: UNAM, pp. 11-42.

Melchor, Fernanda (2018), "Reina, esclava o mujer", en Aquí no es Miami. Ciudad de México, Random House, pp. 43-61

Quintana, Pilar (2019), La perra. Barcelona, Random House.

Rama, Ángel ([1981] 1984), "El boom en perspectiva", en Rama, Ángel (ed.), Más allá del boom. Literatura y mercado. México, Folio ediciones, pp. 51-110.

Richard, Nelly ( (2002), "La crítica de la memoria", en Cuadernos de literatura, 8(15), enero-junio del 2002, pp. 187-193.

Richard, Nelly ( (2006), “Imagen-recuerdo y borraduras”, en Richard, Nelly (ed.) Poéticas y estéticas de la memoria. Santiago de Chile: Cuarto Propio, pp. 165-172.

Richard, Nelly (2007), Fracturas de la memoria. Arte y pensamiento crítico. Buenos Aires: Siglo XXI.

Rodríguez, Legna (2015), "Reírse de todo", en No sabe / no contesta. Madrid, Ediciones La Palma-Colección G, pp. 115-161.

Rodríguez, Legna (2017), “Wanda”, en Mi novia preferida fue un bulldog francés. Barcelona, Alfaguara, pp. 61-67.

Roos, Sara (2013), “Micro y macrohistoria en los relatos de filiación chilenos”, Aisthesis. Revista chilena de investigaciones estéticas, n. 54, diciembre, pp. 335-351.

Sarlo, Beatriz (2005), “Posmemoria, reconstrucciones”, en Tiempo pasado. Cultura de la memoria y giro subjetivo. Una discusión. Buenos Aires, S. XXI, pp. 125-157.

Segato, Rita (2016), La guerra contra las mujeres. Madrid, Traficantes de sueños. Disponible en: https://www.traficantes.net/sites/default/files/pdfs/map45_segato_web.pdf

Shaw, Donald L. (1981). Nueva narrativa hispanoamericana: boom, posboom, posmodernismo. Madrid: Cátedra, D.L.

Tabuenca Córdoba, M. S., (1997), “Aproximaciones críticas sobre las literaturas de las fronteras”, Frontera Norte, vol. 9, Tijuana, Colegio de la Frontera Norte, 1997.

Trelles Paz, Diego (ed.) (2008), “Prólogo”, El futuro no es nuestro”. Disponible en <http://www.piedepagina.com/redux/04/08/2008/el-futuro-no-es-nuestro-2>

Villoro, Juan (2009), “Iguanas y dinosaurios. América Latina como utopía del atraso”, en Biblioteca virtual Miguel de Cervantes. Disponible en http://www.biblioteca.org.ar/libros/134769.pdf

Volpi, J.; Palou, M. A.; Urroz, E.; Padilla, I.; y Chávez, R. ([1996] 2004), “Manifiesto Crack” en Crack, intrucciones de uso. México, Random House Mondadori, pp. 209-226. También disponible en: Confabulario. El Universal: http://confabulario.eluniversal.com.mx/manifiesto-del-crack-1996/, y en Lateral Revista de Cultura, n.º 70, octubre de 2000.

Volpi, J.; Palou, M. A.; Urroz, E.; Padilla, I.; y Chávez, R. (2016), "Postmanifiesto del crack 1996-2016", en Revista Claves de Razón Práctica, Septiembre - Octubre 2016, nº 248, pp. 118-131.

Volpi, Jorge (2004), “El fin de la narrativa latinoamericana”, en Revista de Crítica Literaria Latinoamericana, año XXX, n.º 59, Lima-Hanover, 1er semestre, pp. 33-42. Disponible en http://isites.harvard.edu/fs/docs/icb.topic1519915.files/WEEK%207/Volpi%20-%20El%20fin%20de%20la%20narrativa%20latinoamericana.pdf

VVAA (2009), Diccionario de Estudios culturales latinoamericanos. México, Siglo XXI. Disponible en http://elpaginaslibres.files.wordpress.com/2009/12/diccionario-de-estudios-culturales-latinoamericanos.pdf

VVAA (2019), Tsunami. Miradas Feministas. Edición y prólogo de Marta Sanz. Madrid, Sexto Piso.

wright, Melissa W. (2010), Manifiesto contra el feminicidio. Madrid: Ed. Contratiempos.

Zambra, Alejandro (2012), “La literatura de los hijos”, en No leer, España, Anagrama:pp. 37-39.