Continguts

Programa:

a)     L'Occident llatí i Bizanci. Mobilitai i transferència artística a la Mediterrània medieval, s. XII-XV. Professor: Manuel Castiñeiras

La Mediterrània ha estat sempre un espai de mobilitat i intercanvi artístic, especialment amb l'establiment i consolidació deis Llatins a Terra Santa (1099-1292) i als territoris de l'Imperi bizantí des de 1204. Això va propiciar com mai un ric procés de transferència artística entre llatins, musulmans, grecs i cristians orientals, en el qual Venècia, Pisa, Venècia i la corona catalanoaragonesa va protagonitzar un sèrie de processos d'apropiació del sagrat, adquisició de botins de guerra, intercanvi de regals diplomàtics, reinvenció del passat (mites fundacionals) i circulació de models, artistes i devocions. Es tracta d'un intercanvi que va en dues direccions, i que propicià així interessants processos d'aculturació i introjecció artística fins ara no suficientment explorats per la historiografia i que han de ser entesos dins del paradigma dels Global Middle Ages.

1. La Mediterrània Medieval i els seus agents artístics: comerg, pelegrinatge, croades i diplomàcia.
2. Venècia, porta d'Orient. Bizanci i Egipte en l'imaginari venecià. -Els mites fundacionals a la Mediterrània : Hèrcules, el Minotaure, Janus.
3. Del 1200 Art a la maniera greca. -Anthíbola, models i artistes itinerants.La Sala Capitular de Sixena i altres pintures del monestir. -Icon in translation: la veritable història de la Kahn Madonna.
4. Els escenaris de l'expansió catalanoaragonesa a la Mediterrània Oriental (s.XIV -XV): -Sant Jordi, un sant transcultural. De la Grècia francocatalana a la Corona d'Aragó. - El mar: dels mapamundi als portolans. L'Atlas de Cresques. - El Monestir de Santa Caterina al Mont Sinaí. - Recepció i reinvenció de les imatges sagrades a la Corona d'Aragó. La fascinació per les aquiròpites.

b)    El meravellós a l'Edat mitjana. Imatges, objectes, textos. Professora: Anna Orriols

Cal entendre el meravellós medieval com una realitat diversa i extensa que inclou tot allò que causa admiració, al marge de si és explicable o no. No es tracta d'un element accessori ni superficial sinó d'un factor característic i protagonista, indestriable de la mentalitat i l'univers medievals. Cròniques, textos enciclopèdics i obres literàries tant profanes com religioses eren farcits de personatges i episodis sobrenaturals l'existència dels quals no només no es posava en dubte sinó que eren utilitzats com a justificants i desxifradors de la realitat. Literatura i formes artístiques alimenten i recreen constantment aquesta realitat prodigiosa, que entronca amb la tradició antiga, que en la cultura cristiana pren la forma de miracle i que quan es vol manipular es converteix en màgia. Llegendes de tota mena, fenòmens naturals, criatures fabuloses, objectes extraordinaris pel seu aspecte o les seves propietats no eren, com poden ser avui dia, un artifici fantasiós, sinó una explicació del món. Melusina, els monstres dels confins del món, les pedres precioses, els autòmats o els sants capados d'obrar prodigis desfilen per un univers l'estudi del qual és també un camí per entendre la creació medieval.

1. El meravellós medieval: Conceptes, subjectes i àmbits. - La geografia del meravellós. Monstres i indrets fabulosos.
2. El prodigi a l'abast. Objectes meravellosos: Amulets, relíquies, ex-vots i joies.- Fast i meravella. Detectors de verí i objectes animats.
3. Text i imatge: Aventures, llegendes i prodigis. Relats textuals i relats visuals. (amb la intervenció del prof. Jordi Cerdà, del Departament de Filologia francesa i romànica de la UAB).

c)    Quatre cultures precolombines, quatre maneres d'expressió iconográfica.Professora: Victoria Solanilla (UAB)

Les quatre sessions analitzaran amb profunditat la manera de comunicar els sentiments de quatre cultures precolombines, allunyades temporal i geogràficament les unes de les altres, però amb un denominador comú: la seva religiositat. D'aquesta manera es replanteja la importància de la imatge i també de la interpretació iconogràfica com a font de coneixement de les cultures precolombines. Les imatges precolombines que trobem en objectes artístics, edificis i en d'altres materials, de procedències diferents, al llarg de molts segles, mostren una manera d' entendre la vida que sovint contrasta amb les actuals formes d'expressió. El gran sentit religiós que desprenen tots ells, fa que el nivell de comunicació d'aquestes imatges sigui diferent del que estem acostumats a viure avui en dia. La espiritualitat que es veu en la majoria d'ells, té la seva pròpia lògica y la seva molt particular concepció estètica que ens mostra tota una cosmovisió que en certes ocasions deixa de banda el concepte de bellesa occidental al que estem acostumats.

1. Cultura Olmeca (Mesoamèrica). Centres religiosos. Utilització del fang per construir i de la pedra per fer escultura.
2. Cultura Tolteca (Mesoamèrica). Importància del centre cerimonial de Tula.
3. 3.Els seus signes esculpits sobre la pedra.
4. Cultura Chimú (Perú). Hereva de la cultura Moche. Chan Chan, la capital feta amb fang. Els seus tèxtils.
5. Cultura La Aguada (Argentina). Cultura perifèrica del Con Sud, amb una potent ceràmica que és el suport del seu pensament religiós.

d)     La primera "globalització" en l'art: el barroc a les colònies d'Amèrica i Àsia. Professora: Maria Garganté (UAB)

El seminari té com a objectiu mostrar l'expansió del barroc a escala global, essent la primera manifestació artística occidental que s'expandeix al fins llavors tot el món conegut. Així doncs, veurem com malgrat la inevitable influència de la metròpoli, els nous territoris també incorporaran la seva petjada i el seu substrat en les noves construccions i realitzacions artístiques, de vegades suplantant antics espais de culte prehispànics ii analitzarem aspectes com el de la "ciutat convent" o les missions. Així mateix, pel que fa a les arts figuratives, incidirem sobretot en la importància de la cultura de la imatge i en la creació i adaptació d'iconografies específiques per afavorir l'evangelització. Finalment, malgrat la major part del curs se centrarà en el continent americà, sota els dominis de les corones hispànica i portuguesa, també farem una incursió a la presència del barroc a l'Àsia, des de les colònies portugueses a Goa i Macau fins a la presència hispànica a les Filipines.

1. Arquitectura de la plata: virregnats del Perú i Nova Espanya.

2. Noves imatges per a noves creences: la plàstica als virregnats del Perú i Nova Espany

3. L'or del Brasil i el virregnat de Nueva Granada: el barroc americà més europeu

4.  Art en un món global: barroc asiàtic i filipí.

e)     Retorn al paisatge. Professora: Núria Llorens (UAB)

En aquest seminari farem un recorregut al llarg de la història de l'art del paisatge a Occident, a partir d'una selecció de temes i d'episodis. En els dos primers, abordarem una sèrie de qüestions relacionades amb l'origen i el desenvolupament de la pintura de paisatge al llarg dels segles XVI i XVII. Estudiarem un conjunt d'obres d'aquest període, parant atenció tant als aspectes tècnics com a la base teòrica. Dedicarem el tercer tema a l'estudi de l'impuls i la renovació que el dibuix de paisatge experimentà en el segle XVIII, centrant-nos en el camp concret dels dibuixos que il·lustraven les descripcions i relats de dos tipus de viatges: el científics i el pintorescos. A continuació, situant-nos en el context de la revolució industrial, examinarem la visió romàntica, ideal i nostàlgica del paisatge, contraposada a la descripció "realista" d'un món transformat per la indústria, els transports i les formes de vida modernes. Per acabar, farem una aproximació a l'art del paisatge dels darrers cinquanta anys.

1. El paisatge en l'art d'època moderna: idees, tècniques de representació, valors i transformacions (s. XVI- s. XVII).
2. Les teories modernes del paisatge, Ut pictura poesis, musica et scientia: lectura de fonts per a l'estudi de les arts del paisatge. (s. XVI- s. XVII)
3. El viatge i el dibuix de paisatge en el període il-lustrat. La mirada científica i la il-lustració pintoresca.
4. De la imaginació romàntica a la visió "realista" d'un món en transformació: els paisatges de l'època de la revolució industrial.
5. Consciència dels límits i experiència del lloc: notes sobre els artistes i el paisatge des dels anys 60 fins a l'actualitat.

Activitat complementària: Visita al Museu Episcopal de Vic (MEV). Marc Sureda (MEV); Judith Verdaguer (MEV), Anna Orriols (UAB), Rafael Cornudella (UAB)