Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
4313792 Neurociències | OB | 0 | 1 |
Els requisits són els propis d’accés al Màster. És necessari un nivell suficient d’angles per les classes que es donin en aquesta llengua. D’altres llengües utilitzades al Màster són l’espanyol i el català.
L’objectiu general d’aquest mòdul és el coneixement de les característiques bàsiques cel·lulars, estructurals i anatòmiques del Sistema Nerviós Central i Perifèric que li permeti entendre la recerca en neurociències i li doni la base per compendre les patologies que afecten aquest sistema.
Programa de Teoria i d'Habilitats pràctiques
DESENVOLUPAMENT DEL SISTEMA NERVIÓS (Alfonso Rodríguez-Baeza)
Zigot, Mòrula i Blàstula. Gastrulació. Neurulació primària i neurulació secundària.
Formació de la medul·la espinal.
Vesícules i curvatures primàries: Romboencèfal, Mesencèfal i Prosencèfal.
Vesícules secundaries i els seus derivats: Mielencèfal, Metencèfal, Mesencèfal, Diencèfal i Telencèfal.
Formació de l’escorça cerebral. Formació dels nuclis basals. Formació de l’hipocamp.
Cresta neural i els seus derivats.
Placodes ectodèrmiques.
Formació del sistema nerviós perifèric: nervis espinals i nervis cranials.
Formació del sistema nerviós autònom.
Generalitats de la formació dels òrgans dels sentits.
El sistema nerviós al període perinatal.
NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR (Tony Valente)
Citologia neuronal.
Citoesquelet neuronal: mecanismes de transport axonal.
Ramificacions dendrítiques i terminals sinàptiques.
Astròcits: metabolisme, citoesquelet, funcions i subtipus cel·lulars.
Estructura i funció de la barrera hematoencefàlica.
Micròglia: metabolisme, funcions i tipus cel·lulars.
Glia radial: característiques i funcions.
Ependimòcits y tanicits: localització, característiques i funcions.
SNP glia satèl·lit.
Glia mielinitzant: oligodendròcits i cèl·lules de Schwann.
Mielinització del SNC i del SNP.
Estructura molecular de la mielina. Paranodes i fissures.
Nodes de Ranvier en SNC i en SNP.
Comunicacions glia-glia i neurona-glia: contactes i factors solubles de senyal.
NEUROGÉNESIS I GLIOGÈNESIS (Joaquim Martí Clua)
Neurogènesi embrionària i postnatal. Programa de neurogènesi. Migració i patró d'estabilització neuronal. Gradients neurogènics.
Gliogènesi.
Cèl·lules mare i progenitors.
Origen embrionari de les cèl·lules mare. Cèl·lules neuroepitelials, glia radial i cèl·lules mare a l’adult.
Zones germinatives i neurogènesi al cervell adult: models animal i humà.
Cèl·lules mare neuronals, cèl·lules mare de càncer i denvolupament de tumors cerebrals maligns.
NEUROANATOMIA (Alfonso Rodríguez-Baeza).
Introducció a l’organització anatòmica del SNC.
Encèfal: normes lateral, vertical i basal.
Visió en conjunt del crani i de l’organització de les meninges cranials.
Cervell: hemisferis cerebrals, ganglis basals y regió diencefàlica.
Tronc de l’encèfal: medul·la oblonga, pont i mesencèfal. Cerebel.
Formació reticular.
Medul·la espinal: morfologia i sistematització general dels nervis espinals.
Visió en conjunto del raquis i de l’organització de les meninges espinals.
Cavitats ventriculars i circulació del líquid cefaloraquidi.
Nervis cranials: nuclis d’origen, trajecte i visió de conjunt de la seva distribució perifèrica.
Visió en conjunt dels òrgans dels sentits: olfacte, visió, gust, audició i equilibri.
Visió enconjunt del sistema nerviós autònom: simpàtic i parasimpàtic.
Visió en conjunt de les vies ascendents i descendents.
Vascularització del SNC: arteries i venes.
Nocions bàsiques de la neuroanatomia comparada.
NEUROHISTOLOGIA (Tony Valente)
Estructura bàsica del teixit nerviós.
Estructura microscòpica dels nervis i ganglis perifèrics.
Medul·la espinal: organització de la substància blanca i de la substància grisa.
Cerebel: organització de la substància blanca i de la substància grisa. Citoarquitectura cortical.
Cervell. Neoescorça. Citoarquitectura de les làmines neocorticals.
Cervell. Sistema límbic. Citoarquitectura de l’hipocamp.
Ventricles i plexes coroïdals.
Meninges: organització i estructura.
Tècniques bàsiques per l'estudi histològic del sistema nerviós.
PRÀCTIQUES EN LABORATORIS
Laboratori de Neurohistologia (Tony Valente)
Anàlisi de làmines microscòpiques topogràfiques amb tècniques histològiques i immunohistoquímiques.
Estudi de marcadores cel·lulars específics en teixits neuropatològics (malaltia d'Alzheimer, Esclerosi múltiple, etc..).
Realització de tincions immunocitològiques en cultius cel·lulars de glia mixta (astròcits, oligodendròcits i micròglia) per determinar diferents subpoplacions neurals (des de cèl·lules indiferenciades fins a cèl·lules madures).
Sala de dissecció (Alfonso Rodríguez-Baeza i Marisa Ortega):
Observació d’estructures anatòmiques en preparacions i talls topogràfics del sistema nerviós humà.
LLEVAT QUE LES RESTRICCIONS IMPOSADES PER LES AUTORITATS SANITÀRIES OBLIGUIN A UNA PRIORITZACIÓ O REDUCCIÓ D'AQUESTS CONTINGUTS
ACTIVIDADES DIRIGIDAS:
CLASES TEÓRICAS (tipología TE) Docencia de carácter esencialmente expositivo y que se realiza habitualmente en un aula y en un horario previamente programado. El alumno adquiere los conocimientos propios del módulo asistiendo a las clases de teoría y complementándolas con el estudio personal de los temas impartidos.
PRÁCTICAS DE LABORATORIO (tipología PLAB) Actividad que consiste en realizar trabajos prácticos que requieren que el alumno utilice una determinada infraestructura (sala de disección, laboratorio de Histología). Se realizan en un local expresamente equipado, en un horario concreto, y con la asistencia permanente del profesorado. Se programan en un horario y en unos espacios propios.
Para las prácticas de sala de disección de la Facultad de Medicina es OBLIGATORIO llevar bata y guantes, y en ningún caso está permitido hacer fotografías y/o vídeos en la sala de disección.
ACTIVIDADES SUPERVISADAS:
ACTIVIDADES ON LINE Y TUTORIAS Docencia sin presencialidad en el aula utilizando de manera intensiva las tecnologías de la información y la comunicación (TIC). Los estudiantes disponen de material didáctico complementario para las diferentes actividades formativas a través del Campus Virtual de la UAB, y tutorías personales con el profesor (previa petición).
ACTIVIDADES AUTÓNOMAS:
Lectura comprensiva de textos y artículos. Estudio personal, realización de esquemas y resúmenes, asimilación conceptual de los contenidos del módulo.
LA METODOLOGIA DOCENT PROPOSADA POT EXPERIMENTAR ALGUNA MODIFICACIÓ EN FUNCIÓ DE LES RESTRICCIONS A LA PRESENCIALITAT QUE IMPOSIN LES AUTORITATS SANITÀRIES.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Neuroanatomia i desenvolupament Sistema Nerviós | 26 | 1,04 | 1, 5, 7, 8, 9 |
Neurobiologia cel·lular, Neurogènesis i Gliogènesis, i Neurohistologia | 26 | 1,04 | 1, 2, 3, 4, 6, 8, 9 |
Tipus: Supervisades | |||
Activitats on line i tutories | 50 | 2 | 1, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi personal, lectura i comprensió d'articles, assimilació conceptual dels continguts | 113 | 4,52 | 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
AVALUACIÓ DEL MÒDUL
Les competències del mòdul seran avaluades per diferents activitats:
- Una avaluació continuada per la participació activa a les diferents activitats formatives dirigides, que representarà el 10% de la nota final, amb un mínim d’assistència d’un 80%.
- Una avaluació objectiva estructurada a les pràctiques de laboratori d’Anatomia, que representarà el 5% de la nota final.
- Una avaluació objectiva estructurada a les pràctiques de laboratori d’Histologia, que representarà el 5% de la nota final.
- Una avaluació escrita mitjançant proves objectives de resposta limitada dels continguts impartits al bloc d’Anatomia, que representarà el 40% de la nota final.
- Una avaluació escrita mitjançant proves objectives de resposta curta i reconeixement d’estructures dels continguts impartits al bloc d’Histologia, que representarà el 28% de la nota final.
- Una avaluació escrita mitjançant proves objectives de resposta limitada dels continguts impartits al bloc de Neurogènesi, que representarà el 12% de la nota final.
Per aplicar-se aquestes ponderacions són requisits imprescindibles:
- NO tenir un 0,0 a cap d’aquestes activitats avaluatives, i
- Haver assolit una nota mínima de 4,5 sobre 10,0 a cadascuna de les següents proves objectives: pràctica de laboratori d’Anatomia, pràctica de laboratori d’Histologia, avaluació escrita d’Anatomia, avaluació escrita d’Histologia i avaluació escrita de Neurogènesi.
Per superar el mòdul, l’estudiant ha d’haver assolit una nota major o igual a 5,0 aplicant-se els percentatges i requisits establerts.
Els estudiants que no hagin superat el mòdul, tindran la possibilitat de fer una prova de Recuperació que consistirà en:
- Una avaluació escrita mitjançant proves objectives de resposta limitada dels continguts del bloc d’Anatomia.
- Una avaluació escrita mitjançant proves objectives de resposta curta i reconeixement d’estructures del bloc d’Histologia.
- Una avaluació escrita mitjançant proves objectives de resposta limitada dels continguts impartits al bloc de Neurogènesi.
L’avaluació continuada així com l’avaluació objectiva estructurada de les pràctiques de laboratori d’Anatomia i/o d’Histologia, per la seva pròpia naturalesa, NO són recuperables.
Per participar a la recuperació, l’alumnat ha d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats, el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total del mòdul. Per tant, l’alumnat obtindrà la qualificació de No Avaluable quan les activitats d’avaluació realitzades tinguin una ponderació inferior al 67% de la qualificació final.
L'AVALUACIÓ PROPOSADA POT EXPERIMENTAR ALGUNA MODIFICACIÓ EN FUNCIÓ DE LES RESTRICCIONS A LA PRESENCIALITAT QUE IMPOSIN LES AUTORITATS SANITÀRIES.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Avaluació continuada | 10% | 4 | 0,16 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
Avaluació de pràctiques de laboratori (Anatomia i Histologia) | 10% | 2 | 0,08 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
Avaluació objectiva escrita dels continguts d'Anatomia | 40% | 2 | 0,08 | 1, 5, 7, 8, 9 |
Avaluació objectiva escrita dels continguts d'Histologia | 28% | 1,5 | 0,06 | 1, 3, 4, 6, 7, 8, 9 |
Avaluació objectiva escrita dels continguts de Neurogènesi | 12% | 0,5 | 0,02 | 1, 4, 6, 7, 8, 9 |
BIBLIOGRAFIA
Anastasi, G., Gaudio, E., Tacxchetti, C. (Alfonso Rodríguez Baeza editor edición en español) (2018) Anatomía humana - atlas – 1ª ed. Ed. Ergon
Carlson, B.M. (2019) Embriología humana y Biología del Desarrollo. 6ª ed. Ed. Elsevier.
Cochard, LR. (2012) Netter’s Atlas of Human Embryology. 1st ed. Ed. Elsevier.
Crossman, AR., Neary, D. (2019) Neuroanatomía: Texto y Atlas en color. 6ª ed. Ed. Elsevier.
Dauber, W. (2006) Feneis Nomenclatura Anatómica Ilustrada. 5ª ed. Ed. Elsevier-Masson.
Felten, DL., O’Banion, MK., Maida, ME. (2016) Netter Atlas de Neurociencia. 3ª ed. Ed. Elsevier.
García-Porrero, JA., Hurlé, JM. (2014) Neuroanatomía Humana. 1ª ed. Ed. Panamericana.
Haines, D.E., Mihailoff, G.A. (2019) Principios de Neurociencia. Aplicaciones básicas y clínicas. 5ª ed. Ed. Elsevier.
Haines, DE. (2015) Neuroanatomía clínica. Texto y Atlas. 9ª ed. Ed. Wolters Kluver.
Junqueira, L.C., Carneiro, J. (2015) Histología Básica. 12ª ed. Ed. Médica Panamericana.
Kandel, E.R., Schwartz, J.H., Jessell, T.M. (2012) Principles of Neural Science. 5th ed. Ed. McGraw Hill.
Mai, J.K., Paxinos, G. (2011) The Human Nervous System. 3rd ed. Ed. Elsevier.
Mancall, EL., Brock, DG. (2011) Gray’s Clinical Neuroanatomy. Ed. Elsevier.
Matthews G.G. (2000) Neurobiology. Molecules, Cells and Systems. 2nd ed. Ed. John Willey & Sons.
Moore, KL., Persaud, TVN., Torchia, MG. (2019) The Developing Human. Clinically Oriented Embryology. 11ª ed. Ed. Elsevier.
Mtui, E., Gruener, G., Dockery, P. (2017) Fitzgerald. Neuroanatomía Clínica y Neurociencia. 7ª ed. Ed. Elsevier.
Ojeda, JL., Icardo, JM. (2004) Neuroanatomía humana. Aspectos funcionales y clínicos. Ed. Masson.
Patestas, M.A., Gartner, L.P (2016) A Textbook of Neuroanatomy. 2nd ed. John Wiley.
Pawlina, W. (2020) Ross. Histología: Texto y atlas. 8ª ed. Ed. Wolters Kluwer.
Puelles, L., Martínez, S., Martínez, M. (2008) Neuroanatomía. 1ª ed. Ed. Panamericana.
Purves, D., Augustine, G.J., Fitzpatrick, D, et al (2018) Neuroscience. 6th ed. Ed. Oxford University Press.
Sadler, TW. (2019) Langman. Embriología Médica. 14ª ed. Ed. Wolters Kluver.
Sanes, DH., Reh, TA., Harris, WA. (2019) Development of the Nervous System. 4rd ed. Ed. Elsevier.
Schoenwolf, G.C., Bleyl, S.B., Brauer, P.R. et al (2014) Larsen’s Human Embryology. 5ª ed. Ed. Elsevier
Splittgerber, R. (2019) Snell Neuroanatomía clínica. 8ª ed. Ed. Wolters Kluver.
Squire, L.R., Berg, D., Bloom, F.E. et al. (2012) Fundamental Neuroscience. 4th ed. Ed. Elsevier.
Standring, S. (2016) Gray’s Anatomy: The Anatomical Basis of Clinical Practice. 41th ed. Ed. Elsevier.
Valero, A. (2011) Diccionari de Neurociència. 1ª ed. Termcat
Vanderah, TH. (2018) Nolte’s the Human Brain in Photographs and Diagram. 5th ed. Ed. Elsevier.
Vanderah, TH., Gould DJ. (2020) Nolte’s the Human Brain. An introduction to its functional Anatomy. 8ª ed. Ed. Elsevier.
Waxman, SG. (2007) Molecular Neurology. 1st ed. Ed. Elsevier.
Waxman, SG. (2016) Clinical Neuroanatomy. 28th ed. Ed. McGraw Hill.