Logo UAB
2020/2021

Perspectives Discursives en la Recerca Social

Codi: 42597 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
4313402 Recerca i Intervenció Psicosocial OT 0 1
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Joan Pujol Tarrés
Correu electrònic:
Joan.Pujol@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
espanyol (spa)

Equip docent

Juan Manuel Muñoz Justicia
Joel Feliu Samuel Lajeunesse
Luz María Martínez Martínez
Jesus Rojas Arredondo
Beatriz San Román Sobrino

Prerequisits

No hi ha prerequisits.

Objectius

  • Identificar les principals tècniques que fonamenten el llenguatge i el discurs com a forma d'accés a la realitat social. 
  • Justificar metodològicament l'elecció d'una determinada tècnica d'investigació. 
  • Conèixer i aplicar els criteris de rigor metodològic en la investigació qualitativa.
  • Familiaritzar-se amb la pràctica de la investigació qualitativa. 
  • Reconèixer les possibilitats i límits de les diferents tècniques d'investigació.

Competències

  • Defensar arguments i justificar una idea amb claredat i precisió, d’una manera apropiada al context, valorant les aportacions d'altres persones
  • Establir objectius operatius fonamentals, rellevants teòricament i socialment, que tinguin en compte la complexitat de la realitat psicosocial
  • Orientar teòricament la definició dels objectius, el disseny i l'anàlisi en la comprensió dels fenòmens psicosocials
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit
  • Seleccionar i aplicar les tècniques necessàries per a la recollida, l'anàlisi i la presentació de material empíric de caràcter qualitatiu

Resultats d'aprenentatge

  1. Defensar arguments i justificar una idea amb claredat i precisió, d’una manera apropiada al context, valorant les aportacions d'altres persones
  2. Descriure les perspectives discursives i narratives i la importància que tenen per a l'estudi d'un problema de recerca concret
  3. Elaborar un pla de recerca viable a partir d'una pregunta d'investigació i dels objectius establerts
  4. Precisar i valorar els objectius operatius d'un pla de recerca des de l'òptica discursiva, d'acord amb una pregunta d’investigació
  5. Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
  6. Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit

Continguts

  • Criteris per a l'avaluació dels mètodes qualitatius 
  • Ànàlisi temàtic 
  • Obtenció de dades qualitatives mitjançant entrevistes 
  • Recollint Històries de Vida 
  • Organització Narrativa del Discurs 
  • Derives en la Investitgación Social 
  • Escriptura Etnogràfica 
  • Credibilitat en la Investigació Qualitativa

Metodologia

Metodologia docent

Activitats Dirigides:

  • Presentació de continguts 
  • Presentació i anàlisi de lectures teòriques 
  • Discussions en grup 
  • Presentació d'exercicis d'investigació 
  • Elaboració de continguts en funció d'interessos propis de recerca


Activitats Supervisades:

  • Tutories d'orientació en la definició del fenomen a estudiar i el treball empíric a realitzar
  • Activitats al campus virtual de: 
    • Recerca de material bibliogràfic addicional 
    • Exemplificació dels temes en diferents tipus d'investigació 
    • Discussió i articulació de diferents perspectives metodològiques 

Activitats d'aprenentatge autònom

  • Recollida i sistematització de material bibliogràfic 
  • Anàlisi i reflexió de les lectures 
  • Integració teòrica i metodològica 
  • Desenvolupament d'una proposta d'investigació

 

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes Magistrals i Discussions Grupals 30 1,2 1, 2, 5, 6
Exposicions Orals 20 0,8 1, 2, 5, 6
Tipus: Supervisades      
Discussions Virtuals 12 0,48 1, 2, 5, 6
Tipus: Autònomes      
El·laborar un Projecte d'Investigació 80 3,2 3, 4, 6

Avaluació

Evidències d'Aprenentatge

  • EV1. Projecte d'investigació. Presentació d'un projecte d'investigació on es valora la justificació metodológica i implementació técnica de metodologies discursives. 
  • EV2. Presentació Oral. Presentació en grup de l'aplicació d'una tècnica discursiva valorant els punts forts i febles de la tècnica utilitzada.  
  • EV3. Informe d'aprenentatge del mòdul pel TFM. Informe sobre l'aplicació del mòdul al procés del TFM, corregit pel tutor/a de l'estudiant seguint les directrius de qui coordina el mòdul.
  • EV4. Contribució al Campus Virtual. Valoració del contingut i la forma de les contribucions realitzades al campus virtual.

Qualificació:  

  • Mòdul superat: El mòdul es considerarà superat si l'estudiant obté una nota mitjana superior a 5 en el conjunt de les proves d'avaluació.
  • Avaluable: Es considerarà Avaluable l’estudiant que hagi presentat evidències d'aprenentatge amb un pes igual o superior 40% del total del mòdul.
  • No avaluable: Es considerarà No avaluable el fet que encara que l’estudiant hagi presentat vàries proves el pes total en relació amb el conjunt del mòdul sigui inferior al 40%.
  • Reavaluació: No hi ha reavaluació

Pautes d'avaluació de la Facultat de Psicologia: http://www.uab.cat/doc/DOC_avaluaciotitulacions1819

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
EV1. Projecte d'Investigació 50% 0 0 1, 2, 3, 4, 6
EV2. Presentació Oral 20% 4 0,16 1, 2, 4, 5, 6
EV3. Informe d'aprenentatge del mòdul pel TFM 20% 0 0 3, 4, 5, 6
EV4. Contribució al Campus Virtual 10% 4 0,16 1, 2, 6

Bibliografia

Agar, M. (1996). The professional stranger: An informal introduction to ethnography (2nd ed). Academic Press.
Arán, P. O. (2001). Apuntes sobre géneros literarios. Epoke.
Ardèvol, E., Bertrán, M., Callén, B., & Pérez, C. (2003). Etnografía virtualizada: La observación participante y la entrevista semiestructurada en línea. Athenea Digital. Revista de Pensamiento e Investigación Social, 3. http://www.redalyc.org/resumen.oa?id=53700305
Arias Valencia, M. M., & Giraldo Mora, C. V. (2011). El rigor científico en la investigación cualitativa. Investigación y Educación en Enfermería, 29(3). http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=105222406020
Attride-Stirling, J. (2001). Thematic networks: An analytic tool for qualitative research. Qualitative Research, 1(3), 385-405. https://doi.org/10.1177/146879410100100307
Balasch, M., & Montenegro, M. (2003). Una propuesta metodológica desde la epistemología de los conocimientos  situados: Las producciones narrativas. Encuentros en Psicología Social, 1(3), 44-48.
Barthes, R. (1968). La mort de l’auteur. En Le bruissement de la langue (p. 61–67).
Becker, H. S., & Richards, P. (2011). Manual de escritura para científicos sociales: Cómo empezar y terminar una tesis, un libro o un artículo. Siglo Veintiuno Editores Argentina.
Biglia, B., & Bonet-Martí, J. (2009). La construcción de narrativas como método de investigación psico- social. Prácticas de escritura compartida. Forum Qualitative Sozialforschung / Forum: Qualitative Social Research, 10(1). http://www.qualitative-research.net/index.php/fqs/article/view/1225
Boyatzis, R. E. (1998). Transforming Qualitative Information: Thematic Analysis and Code Development. Sage Publications.
Bradford, N. J., Rider, G. N., Catalpa, J. M., Morrow, Q. J., Berg, D. R., Spencer, K. G., & McGuire, J. K. (2019). Creating gender: A thematic analysis of genderqueer narratives. International Journal of Transgenderism, 20(2-3), 155-168. https://doi.org/10.1080/15532739.2018.1474516
Braun, V., & Clarke, V. (2006). Using thematic analysis in psychology. Qualitative Research in Psychology, 3(2), 77–101. https://doi.org/10.1191/1478088706qp063oa
Calderón, C. (2002). Criterios de calidad en la Investigación Cualitativa en Salud (ICS): Apuntes para un debate necesario. Revista Española de Salud Pública, 76(5), 473-482.
Capella, C. (2013). Una propuesta para el estudio de la identidad con aportes del análisis narrativo. Psicoperspectivas, 13(2), 117-128.
Cardona, I. P., Arredondo, J. R., & Elias, P. V. i. (2012). La deriva: Una técnica de investigación psicosocial acorde con la ciudad contemporánea. Boletín de Antropología Universidad de Antioquia, 27(44), 144-163.
Castillo, E., & Vásquez, M. L. (2003). El rigor metodológico en la investigación cualitativa. Colombia Médica, 34(3), 164-167.
Chang, H. (2008). Autoethnography as method. Left Coast Press.
Coffey, A., & Atkinson, P. (2005). Encontrar El Sentido a Los Datos Cualitativos: Estrategias Complementarias De Investigación. Universidad de Alicante.
Denzin, N. K. (2002). Social Work in the Seventh Moment. Qualitative Social Work, 1(1), 25-38. https://doi.org/10.1177/147332500200100102
El Hussein, M., Jakubec, S., & Osuji, J. (2015). Assessing the FACTS: A Mnemonic for Teaching and Learning the Rapid Assessment of Rigor in Qualitative Research Studies. The Qualitative Report, 20(8), 1182-1184.
Emerson, R. M., Fretz, R. I., & Shaw, L. L. (1995). Writing Ethnographic Fieldnotes. The University of Chicago Press.
Esteban, M. P. S. (2000). Criterios de validez en la investigación cualitativa: De la objetividad a la solidaridad. Revista de Investigación Educativa, 18(1), 223-242.
Frank, A. W. (2012). Practicing dialogical narrative analysis. En Varieties of narrative analysis (p. 33-52). SAGE Publications, Inc. https://doi.org/10.4135/9781506335117.n3
Gandarias Goikoetxea, I. (2014). Tensiones y distensiones en torno a las relaciones de poder en investigaciones feministas con Producciones Narrativas. Quaderns de Psicologia, 16(1), 127-140. https://doi.org/10.5565/rev/qpsicologia.1210
García Fernández, N., &Montenegro Martínez, M. (2014). Re/pensar las Producciones Narrativas como propuesta metodológica feminista: Experiencias de investigación en torno al amor romántico. Athenea Digital. Revista de pensamiento e investigación social, 14(4), 63-88. https://doi.org/10.5565/rev/athenea.1361
Gaytán, M. S. (2008). From Sombreros to Sincronizadas: Authenticity, Ethnicity, and the Mexican Restaurant Industry. Journal of Contemporary Ethnography, 37(3), 314-341. https://doi.org/10.1177/0891241607309621
Goodall, H. L. (2000). Writing the New Ethnography. Altamira Press.
Holstein, J. A., & Gubrium, J. F. (2012). Varieties of Narrative Analysis. SAGE Publications. http://srmo.sagepub.com/view/varieties-of-narrative-analysis/SAGE.xml
Kaufman, P. (2013). Scribo Ergo Cogito: Reflexivity through Writing. Teaching Sociology, 41(1), 70-81.
Kaufmann, J.-C., & Singly, F. de. (2011). L’entretien compréhensif. Colin.
King, N. (2004). Using Templates in the Thematic Analysis of Text. En C. Cassell (Ed.), Essential guide to qualitative methods in organizational research (p. 256-270). SAGE Publications.
Lévi-Strauss, C. (2009). Tristes Tropiques. Plon.
Levitt, H. M. (2019). Reporting qualitative research in psychology: How to meet APA style journal article reporting standards. American Psychological Association. https://doi.org/10.1037/0000121-000
Levitt, H. M., Motulsky, S. L., Wertz, F. J., Morrow, S. L., & Ponterotto, J. G. (2017). Recommendations for designing and reviewing qualitative research in psychology: Promoting methodological integrity. Qualitative Psychology, 4(1), 2-22. https://doi.org/10.1037/qup0000082
Lewis, J. A. (2009). Redefining Qualitative Methods: Believability in the Fifth Moment. International Journal of Qualitative Methods, 8(2), 1-14.
Locke, D. (1997). La ciencia como escritura (A. Méndez Rubio, Trad.). Cátedra.
Martínez-Guzmán, A., & Montenegro, M. (2010). Narrativas en torno al Trastorno de Identidad Sexual. De la multiplicidad transgénero a la producción de trans-conocimientos. Prisma Social, 4, 1-44.
Martín-i-Gómez, A., & Pujol Tarrés, J. (2013). Desglosando la transformación epistemológica: Una exploración en narrativas constitutivas de disidencia social. Athenea Digital. Revista de pensamiento e investigación social, 13(2), 103-120. https://doi.org/10.5565/rev/athenead/v13n2.1028
McLellan, E., MacQueen, K. M., & Neidig, J. L. (2003). Beyond the Qualitative Interview: Data Preparation and Transcription. Field Methods, 15(1), 63-84. https://doi.org/10.1177/1525822X02239573
McNaught, C., & Lam, P. (2010). Using Wordle as a Supplementary Research Tool. Qualitative Report, 15(3), 630-643.
Mendia Azkue, I., Luxán, M., Legarreta, M., Guzmán, G., Zirion, I., & Azpiazu Carballo, J. (Ed.). (2015). Otras formas de (re) conocer. Reflexiones, herramientas y aplicaciones desde la investigación feminista. Hegoa. http://publicaciones.hegoa.ehu.es/publications/329
Mesía Maraví, T. R. (2007). Contexto ético de la investigación social. Investigación Educativa, 11(19), 137-152.
Moen, T. (2008). Reflections on the Narrative Research Approach. International Journal of Qualitative Methods, 5(4), 56-69.
Mondragón Barrios, L. (2007). Etica de la investigación psicosocial. Salud Mental, 30(6), 25-31.
Noreña, A. L., Alcaraz-Moreno, N., Rojas, J. G., & Rebolledo-Malpica, D. (2012). Aplicabilidad de los criterios de rigor y éticos en la investigación cualitativa. Aquichán, 12(3), 263-274. http://www.scielo.org.co/pdf/aqui/v12n3/v12n3a06.pdf.
Onwuegbuzie, A. J., Leech, N. L., & Collins, K. M. T. (2010). Innovative Data Collection Strategies in Qualitative Research. Qualitative Report, 15(3), 696-726.
Ozonas, L., & Perez, A. (2004). La entrevista semiestructurada. Notas sobre una práctica metodológica desde una perspectiva de género. La Aljaba, 9(05), 198–203.
Polkinghorne, D. E. (2007). Validity Issues in Narrative Research. Qualitative Inquiry, 13(4), 471-486. https://doi.org/10.1177/1077800406297670
Rennels, T. R., & Purnell, D. F. (2017). Accomplishing Place in Public Space: Autoethnographic Accounts of Homelessness. Journal of Contemporary Ethnography, 46(4), 490-513. https://doi.org/10.1177/0891241615619990
Reynoso, C. (1991). El surgimiento de la antropología posmoderna. Gedisa.
Sabiote, C. R., Quiles, O. L., & Torres, L. H. (2005). Teoría y práctica del análisis de datos cualitativos. Proceso general y criterios de calidad. Revista Internacional de Ciencias Sociales y Humanidades, SOCIOTAM, XV, 133-154.
Saldaña, J. (2009). The coding manual. SAGE.
Schöngut Grollmus, N., & Pujol Tarrés, J. (2015). Stories about Methodology: Diffracting Narrative Research Experiences. Forum Qualitative Sozialforschung / Forum: Qualitative Social Research, 16(2). http://www.qualitative-research.net/index.php/fqs/article/view/2207
Silvia, P. J. (2007). How to write a lot: A practical guide to productive academic writing (1st ed). American Psychological Association.
Taylor, C., & Gibbs, Graham R. (2010). Online QDA - Preparing data. Online QDA. http://onlineqda.hud.ac.uk/Intro_QDA/preparing_data.php
Van Maanen, J. (2011). Tales of the field: On writing ethnography (2nd ed). University of Chicago Press.
Vargas-Jiménez, I. (2012). LA ENTREVISTA EN LA INVESTIGACIÓN CUALITATIVA: NUEVAS TENDENCIAS Y RETOS. THE INTERVIEW IN THE QUALITATIVE RESEARCH: TRENDS AND CHALLENGERS. Revista Electrónica Calidad en la Educación Superior, 3(1), 119-139. https://doi.org/10.22458/caes.v3i1.436
Weiss, R. S. (1995). Learning from strangers: The art and method of qualitative interview studies (1. paperback ed). Free Press.
Wolcott, H. F. (2008). Ethnography: A way of seeing (2nd ed). Altamira Press.