Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
4313402 Recerca i Intervenció Psicosocial | OB | 0 | 1 |
En tractar-se d'un mòdul d'inici del màster i comú a totes les seves branques, no hi ha prerequisits més enllà dels propis de l'accés al Màster
Cada tema del mòdul es tracta al llarg de dues sessions. La primera sessió la desenvolupa, habitualment en forma de conferència magistral, el professorat, en la segona sessió l'estudiantat participa en la planificació i desenvolupament de la sessió (vegeu la taula d'avaluació).
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classe magistral | 21 | 0,84 | 2, 5, 7 |
Classe participada | 20 | 0,8 | 2, 4, 6, 7 |
Tutoria col·laborativa | 4 | 0,16 | 1, 3, 4, 6 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 15 | 0,6 | 1, 3, 4 |
Tipus: Autònomes | |||
Elaboració de treballs. Lectura d'articles i informes d'interès. Estudi personal | 90 | 3,6 | 1, 3, 4, 5, 7 |
EV1. Elaboració d'una revisió temàtica: Desenvolupament d'una revisió temàtica (estat del coneixement) sobre temàtiques relatives a la recerca i intervenció psicosocial. És a dir, un treball redactat mostrant els debats que hi ha hagut i el punt en què es troba la discussió al voltant del tema de recerca o intervenció escollit.
EV2. Activitat a l'aula: exercici dut a terme a l'aula en relació amb un tema del mòdul. Consistirà a treballar, en grups de 3 o 4 persones, un parell de textos que estaran en relació amb una de les sessions del mòdul. El/la professor/a de la sessió indicarà al seu moment de quins textos es tracta i quin és el treball a realitzar (i.i. extreure les perspectives presentades, explicar els conceptes principals, sintetitzar el contingut, plantejar un exercici al grup, proposar un debat o preguntes al seu voltant, etc.). En qualsevol cas aquest treball s'ha de realitzar prèviament a la sessió assignada i serà presentat a l'aula el dia corresponent. Es tracta d'un treball en equip, el resultat del qual s'avalua a l'aula el dia de la presentació per part del professor/a responsable del tema.
EV3. Informe d'aprenentatge del mòdul pel TFM. Informe sobre l'aplicació del mòdul al procés del TFM, corregit pel tutor/a de l'estudiant seguint les directrius de qui coordina el mòdul.
Qualificacions:
Mòdul superat: El mòdul es considerarà superat si l'estudiant obté una nota mitjana superior a 5 en el conjunt de les proves d'avaluació.
Avaluable: Es considerarà Avaluable l’estudiant que hagi presentat evidències d'aprenentatge amb un pes igual o superior 40% del total del mòdul.
No avaluable: Es considerarà No avaluable el fet que encara que l’estudiant hagi presentat vàries proves el pes total en relació amb el conjunt del mòdul sigui inferior al 40%.
Reavaluació: No hi ha reavaluació
Pautes d'avaluació de la Facultat de Psicologia: https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.html
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
EV1. Elaboració d'una revisió temàtica | 50% | 60 | 2,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 7 |
EV2. Activitat a l'aula | 30% | 15 | 0,6 | 2, 6, 7 |
EV3. Informe d'aprenentatge del mòdul pel TFM | 20% | 0 | 0 | 1, 3, 4, 5 |
Araiza Díaz, A. (2007). Tres ensayos de epistemología. Hacia una propuesta Feminista de investigación situada. Presentación. Athenea Digital. Revista de Pensamiento e Investigación Social (11). Disponible a http://www.redalyc.org/resumen.oa?id=53701121
Blaxter, Loraine;Hughes, Christina y Tight, Malcolm (1996). Reflexionar sobre los métodos. En L.Blaxter, Ch.Hughes y M.Tight. Cómo se hace una investigación . Barcelona: Gedisa, 2002, 83-128. Disponible en: http://www.terras.edu.ar/aula/cursos/10/biblio/10BLAXTER-Loraine-HUGHES-Christina-y-TIGHT-Malcom-Cap-3-Reflexionar-sobre-los-metodos.pdf
Bonilla Campos, A. (2010). Psicología, diferencias y desigualdades: límites y posibilidades de la perspectiva de género feminista. Quaderns de Psicologia, 12(2), 65-80. doi:10.5565/rev/qpsicologia.806
Cabruja , Teresa; Íñiguez, Lupicinio y Vázquez, Félix (2000). Cómo construimos el mundo: relativismo, espacios de relación y narratividad . Anàlisi, 25, 61-94.
Corredor-Aristizábal, Javier (2010). Crítica y empírica: el rol de la psicología en el cambio social. Revista colombiana de psicología, 19 (2): 241-257.
Cortès, Ferrán y Llobet, María (2006). La acción comunitaria desde el trabajo social. En Xavier Úcar y Asun Llena (coords.). Miradas y diálogos en torno a la acción comunitaria. Pp. 131-156. Barcelona, Graó.
de la Cuesta Benjumea, Carmen (2003). El Investigador Como Instrumento Flexible de la Indagación. International Journal of Qualitative Methods, 2(4) , 25-38. Disponible en: http://ejournals.library.ualberta.ca/index.php/IJQM/article/view/4506/3786
García Herrero, Gustavo y Ramírez Navarro, José Manuel (2006). Manual prácticopara elaborar proyectos sociales. Madrid: Consejo General de Colegios de Diplomados de Trabajos sociales / Siglo XXI.
Gil, Adriana. (2006). Psicología social de hechos, de procesos y de proyectos. Objeto y tiempo. Athenea Digital, 9, 78-99.
Grasswick, H. E., & Webb, M. O. (2002). Feminist epistemology as social epistemology. Social Epistemology, 16(3), 185-196. doi:10.1080/0269172022000025570
Haraway, D. (1991). Ciencia, cyborgs y mujeres. La reinvención de la naturaleza (1995a ed.). Madrid: Cátedra.
Haraway, D. (1999). Las promesas de los monstruos: Una política regeneradora para otros inapropiados/bles. Política y Sociedad, (30), 121-163.
Haraway, D. (2004). Testigo_modesto@ segundo_milenio, HombreHembra©_conoce oncoratón®: feminismo y tecnociencia. Barcelona: UOC.
Harding, S. (1996). Ciencia y feminismo. Ediciones Morata.
Hönig, K. (2005). Relativism or Anti-Anti-Relativism? Epistemological and Rhetorical Moves in Feminist Epistemology and Philosophy of Science. European Journal of Women’s Studies, 12(4), 407-419. doi:10.1177/1350506805057098
Íñiguez, Lupicinio (2003). La psicología social como crítica: continuismo, estabilidad y efervescencias tres décadas después de la "crisis". Interamerican Journal of Psychology, 37 (2): 221-238.
Jansen, S. C. (1990). Is Science a Man? New Feminist Epistemologies and Reconstructions of Knowledge. Theory and Society, 19(2), 235-246.
León Cedeño, A. (2012). Psicología comunitaria de lo cotidiano. Berlín: Editorial Académica Española.
Montenegro, Marisela; Montenegro, Karla e Íñiguez, Lupicinio (2006). Acción comunitaria desde la psicología social. En Xavier Úcar y Asun Llena (coords.). Miradas y diálogos en torno a la acción comunitaria. Pp. 57-88. Barcelona, Graó.
Montero, Maritza (2004). Relaciones entre psicología social comunitaria, psicología crítica y psicología de la liberación: una respuesta latinoamericana. Revista Psykhe, 13 (2): 17-28.
Parker, Ian (2007). Critical Psychology: What It Is and What It Is Not. Social and Personality Psychology Compass 1 (1): 1–15.
Pérez Sedeño, E. (2008). Mitos, creencias, valores: cómo hacer más «científica» la ciencia; cómo hacer la «realidad» más real. Isegoría, 0(38), 77-100. doi:10.3989/isegoria.2008.i38.404
Rorty, Richard (2002). El descenso de la verdad redentora y el surgimiento de la cultura literaria . Ciencias de Gobierno, 6(11), 103-123 . Disponible en: http://arteymedios.files.wordpress.com/2008/02/rorty-2002-el-descenso-de-la-verdad-redentora-y-el-surgimiento-de-la-cultura-literaria.pdf
Sedeño Pérez, E., Alcalá, P., González, M. I., De Villota, P., & Santesmases, M. J. (2006). Ciencia, tecnología y género en Iberoamérica. Editorial CSIC - CSIC Press.
Shotter, John (1993). Realidades conversacionales. La construcción de la vida a través del lenguaje. Buenos Aires: Amorrortu, 2001.
Spink, Peter (2007). Procesos de Organización y Acción Pública, las posibilidades de autonomía del lugar. Trabajo preparado para el Simposio Procesos de Organización, Comunidades y Prácticas Sociales. XIV Encuentro Nacional ABRAPSO. Universidad Estadual de Río de Janeiro – UERJ (31 octubre – 3 de noviembre, 2007)
Visweswaran, K. (1997). Histories of Feminist Ethnography. Annual Review of Anthropology, 26, 591-621.