Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
4313300 Estudis Territorials i de la Població | OT | 0 | 1 |
Aquest mòdul no és una introducció als SIG, sinó que es donen per sabuts un seguit de conceptes fonamentals, així com habilitats bàsiques en algun programari de SIG. És per això que abans de començar les sessions pràctiques és imprescindible que aquells estudiants que no hagin fet cap assignatura de SIG ni coneguin el programa ArcGis, llegeixin els capítols recomanats del llibre de SIG online proposat (a la bibliografia). Així s’obtindran les nocions bàsiques indispensables per seguir l’assignatura, tant des d’un punt de vista conceptual com instrumental.
La necessitat de l’ús dels SIG com a suport a les tasques de planejament urbà i a l’anàlisi del territori és indiscutible. La seva capacitat d’interrelacionar amb facilitat el component espacial i el temàtic, els converteixen en una eina imprescindible per a totes aquelles tasques de planificació que tenen com a objectiu establir un principi de racionalitat i equilibri territorial. I per tant, és una eina d’anàlisi transversal a la resta de mòduls d’aquest màster, que a la vegada permet incorporar amb facilitat la dinàmica territorial en l’anàlisi a partir de la comparació de diferents moments. Un aspecte clau a l’hora d’afrontar el planejament urbà i territorial.
Amb els SIG fem una primera inspecció visual del territori a través de diferents fonts cartogràfiques i a diferents escales per respondre a la pregunta, on es localitzen els diferents objectes geogràfics?; però també, a partir de l’anàlisi espacial, ens hem d’atrevir a proposar on haurien de situar-se. Aquestes propostes, no parteixen només d’un coneixement instrumental de la tècnica cartogràfica, sinó que s’han d’alimentar del coneixement teòric i pràctic de l’ordenació territorial i els instruments d’anàlisi urbana, que ens han de permetre establir uns criteris de gestió i planificació més racionals. Per això, seguint els principis teòrics en els que es fonamenta l’estudi dels usos del sòl es farà un treball pràctic amb el SIG que consistirà en analitzar-los a diferents escales i en diferents àmbits. Fent‐ho, l’objectiu és aconseguir dotar al planejament de l’anàlisi empírica que ens aporten les eines SIG.
Aquest mòdul està pensat perquè l’alumne sigui capaç de, per un costat, familiaritzar‐se amb els conceptes que permeten entendre els fonaments dels SIG per a l’anàlisi urbana i els usos del sòl, i per l’altre, assolir les habilitats instrumentals necessàries per saber utilitzar els SIG en les tasques de planificació territorial.
Els objectius específics d’aquest mòdul són:
a) Assolir uns coneixements sòlids basats en els fonaments conceptuals i metodològics dels SIG aplicats al planejament territorial. No es pretén entrenar en un programari específic de SIG, sinó aprendre i dominar l’eina a partir de la necessitat que planteja l’elaboració dels diferents mapes bàsics per a la creació de mapes finals.
b) Saber (o aprendre si cal) els conceptes necessaris i entendre quines estratègies és convenient aplicar. Saber quines eines té al seu abast per buscar les funcionalitats que necessita del programa a cada cas i saber escollir o adaptar‐se a les possibilitats que anirà trobant amb la finalitat de resoldre problemes de gestió i planificació del territori.
c) Dissenyar i formular propostes en la gestió de l’anàlisi urbana que tinguin en compte la planificació territorial.
• Fonts de dades i eines SIG per a l’elaboració de mapes.
• Principals eines de representació espacial de variables socioeconòmiques y ambientals
• Generalitzacions i modelització cartogràfiques.
• Ús avançat d’eines d’anàlisi espacial.
• Representació gràfica dels canvis territorials i urbans.
• Elaboració de mapes a escala de barri i/o seccions censals.
La docència s’organitza mitjançant classes teòriques i pràctiques. Les pràctiques es recolzaran en programari específic de SIG i teledetecció: MiraMon, ArcGis o QGIS.
Les activitats que no es puguin fer presencialment s’adaptaran a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els exercicis, projectes i classes teòriques es realitzaran a través d’eines virtulals, com tutorials, vídeos, sessions de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes pràctiques | 22,5 | 0,9 | 2, 5, 16, 18, 20 |
Classes teòriques | 7,5 | 0,3 | 4, 14, 18 |
Tipus: Supervisades | |||
Sortida de camp | 5 | 0,2 | 1, 2, 5, 11, 13, 16, 18 |
Tallers | 20 | 0,8 | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 13, 15, 16, 18, 20 |
Tipus: Autònomes | |||
Elaboració treball troncal | 54 | 2,16 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20 |
Estudi autònom | 10 | 0,4 | |
Realització de pràctiques | 20 | 0,8 | 1, 2, 5, 11, 13, 15, 16, 18, 20 |
L’avaluació del mòdul es farà atenent als següents conceptes:
- Pràctiques individuals i en grup: 20% de l’avaluació.
- Prova escrita: 15% de l’avaluació.
- Treball troncal i mapes de la memòria final: 50% de l’avaluació
- Presentació oral del Treball troncal i mapes de la memòria final: 15% de l’avaluació
No hi haurà possibilitat de recuperació per al Treball troncal
MOLT IMPORTANT: El plagi total o parcial de qualsevol dels exercicis es considerarà automàticament un SUSPENS (0) de l’exercici plagiat. PLAGIAR és copiar de fonts no identificades d’un text, sigui una sola frase o més, que es fa passar per producció pròpia (AIXÒ INCLOU COPIAR FRASES O FRAGMENTS D’INTERNET I AFEGIR-LOS SENSE MODIFICACIONS AL TEXT QUE ES PRESENTA COM A PROPI), i és una ofensa greu. Cal aprendre a respectar la propietat intel·lectual aliena i a identificar sempre les fonts que es puguin fer servir, i és imprescindible responsabilitzar-se de l’originalitat i autenticitat del text propi.
En cas que les activitats d’avaluació no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Presentació treball troncal (Treball: 50%, Presentació oral: 15%) | 65% | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20 |
Prova escrita | 15% | 3 | 0,12 | 16, 17, 18 |
Pràctiques individuals | 20% | 7 | 0,28 | 2, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 12, 16, 18, 20 |
Bolstad, Paul (2016) GIS Fundamentals. Available in: http://www.paulbolstad.net/gisbook.html
Bonham-Carter, Graeme F, (1994) Geographic information systems for geoscientists modelling with GIS, Pergamon. Kidlington. 398 p.
Burrought, Peter A. i McDonnel, Richard A. (1998), Principles of Geographical Information Systems (2ond Edition). Oxford University Press.
Laurini, Robert i Tompson, Derek (1992) Fundamentals of Spatial Information Systems Academic Press. Londres. 680 p.
Longley, Paul A. Goodchild, Michael F. Maguire, David J. i Rhind, David.W. (2005), Geographical Information Systems and Science. John Wiley & Sons.
Maguire, David J., Goodchild Michaerl F., i Rhind David W, (eds.) (1991) Geographical Information Systems. Principles and Applications. 2 Vol. Longman Scienti Technical. Essex. 649+447 p.
Oyala, VÍctor (2011). Sistemas de Información Geográfica (enllaç).
Santos Preciado, José Miguel (2004) "Sistemas de información geográfica. Unidad didáctica". (60105UD01A01) UNED. Madrid. 460 p. ISBN: 84-362-2006-4.