Continguts

42498   Llengua Catalana: Anàlisi, Codificació, Comunicació i Aprenentatge 

 

Primer semestre

 

• dilluns 18h-20h UAB 
• dimarts 18h-20h UB 

 

Professors: Anna Bartra-Kaufmann (UAB), M.Teresa Espinal Farré (UAB), Jordi Fortuny Andreu (UB) i Clàudia Pons Moll (UB).

 

El mòdul s’organitza en quatre blocs, en què s’estudiaran diferents aspectes de la sintaxi, la semàntica i la fonologia de la llengua catalana.

 

BLOC1. Responsable: Anna Bartra (UAB) anna.bartra@uab.cat

 

BLOC2. Responsable: M.Teresa Espinal (UAB) teresa.espinal@uab.cat

 

BLOC3. Responsable: Jordi Fortuny (UB) jordifortuny@ub.edu

 

BLOC4. Responsable: Clàudia Pons (UB) claudia.pons@ub.edu

 

1.    Fenòmens d’anàlisi sintàctica i semàntica del català: les construccions de subjecte no especificat

1.1.          Les construccions passives perifràstiques com a estratègia d’impersonalització 

1.1.1.    Estructura i propietats. Passives llargues i curtes. Restriccions 

1.1.2.   Evolució, adquisició i ús de les construccions passives perifràstiques

1.2.          Altres estratègies de supressió de l’agent

1.2.1.    Les oracions passives pronominals i impersonals

1.2.2.   Les construccions de subjecte arbitrari

1.2.3.   Variació geogràfica i de registre

1.3.          Comparació entre els diversos tipus de construccions i l’ús en la llengua actual

1.4.          Variació i norma

1.5.          Les oracions dislocades com a alternativa a la passiva

1.5.1.   La tematització

1.5.2.   Tematització i impersonalització: intersecció de propietats

 

Bibliografia 

Alexiadou, A., Anagnostopoulou, E., & Schäfer, F. (2015). External arguments in transitivity alternations: A layering approach (Vol. 55). Oxford Studies in Theoretical Linguistics.

Bartra, A. 2002/2008. “Les passives i les construccions que s’hi relacionen”, dins Solà & al., Gramàtica del català contemporani, 2. Barcelona, Empúries: 2111-2179.

Bartra, A. 2016.“Els components de la passiva. Una perspectiva diacrònica”, Caplletra 61: 295-327.

Bosque, I. & J. Gutiérrez-Rexach 2009. Fundamentos de sintaxis formal. Madrid: Akal.

Collins, C. 2005. "A smuggling approach to the passive in English", Syntax, 8.2:81-120.

Fabra, P. 1956. Gramàtica catalana. Barcelona: Teide.

Gehrke, B. & Grillo, N. “How to become passive”. In: Explorations of phase theory: Features, arguments, and interpretation at the interfaces, 231-268.

Institut d’Estudis Catalans 2016. Gramàtica de la llengua catalana.

Mendikoetxea, A. 1999a. “Construcciones inacusativas y pasivas”, dins Bosque, I. & V. Demonte (eds.), Gramática Descriptiva de la Lengua Española, 2: 1575-1629. 

Mendikoetxea, A. 1999b. “Construcciones con se: medias, pasivas e impersonales”, dins Bosque, I. & V. Demonte (eds.), Gramática Descriptiva de la Lengua Española, 2: 1631-1722.

Rizzi, L. 1997. “The Fine Structure of the Left periphery”, a Haegeman, Liliane (ed.),Elements of Grammar, 281-337. Amsterdam, Kluwer.

Vallduví, E. 2002. “L’oració com a unitat informativa”, dins Solà & al., Gramàtica del català contemporani, 2: 1221- 1279. 

Villalba, X. 1996. “Sobre la dislocació a la dreta”, Llengua i Literatura, 7: 209-234.

Zubizarreta, M.L. 1999. “Las funciones informativas: Tema y foco”, dins Bosque, I. & V. Demonte (eds.), Gramática Descriptiva de la Lengua Española, 3: 4215-4244.

 

2. Fenòmens d'anàlisi sintàctica i semàntica del català: la negació

2.1. L’expressió de la negació

            2.1.1 Valors fonamentals

            2.1.2 Formes de la negació

            2.1.3 Negació externa i negació interna

            2.1.4 Caracterització dels mots negatius

2.2. Aspectes sintàctics i semàntics

            2.2.1 Tipus de marcadors negatius

            2.2.2 L’abast de la negació

                        2.2.2.1 Negació i quantificadors

                        2.2.2.2 Negació i polaritat

            2.2.3 Concordança negativa

2.2.4 Negació expletiva

2.2.5 Indefinits negatius com a fragments oracionals

2.3. Estudis experimentals sobre la interpretació d’expressions negatives en català

            2.3.1 Interacció sintaxi-prosòdia

            2.3.2 Contradicció

 

Bibliografia:

Déprez, V., S. Tubau, A. Cheylus & M.T. Espinal (2015), “Double Negation in a Negative Concord Language: An Experimental Investigation”. Lingua, 163, 75-107. http://dx.doi.org/10.1016/j.lingua.2015.05.012.

Déprez, V. & M.T. Espinal (2020). The Oxford Handbook of Negation. Oxford: OUP.

Espinal, M.T. (2002), “La negació”, in J. Solà, M.R. Lloret, J. Mascaró & M. Pérez Saldanya (eds.), Gramàtica del català contemporani, chapter 24, Empúries / Grup 62, Barcelona, 2687-2757.

Espinal, M.T.& P. Prieto (2011), “Intonational encoding of double negation in Catalan”. Journal of Pragmatics, 43, 2392-2410. DOI 10.1016/j.pragma.2011.03.002 

Espinal, M.T. & S. Tubau (2016a), “Interpreting argumental n-words as answers to negative questions”. Lingua, 177:41-59. http://dx.doi.org/10.1016/j.lingua.2015.12.013. 

Espinal, M.T. & S. Tubau (2016b), “Meaning of words, meaning of sentences. Building the meaning of n-words”. In S. Fischer & Ch. Gabriel (eds.), Manual of grammatical interfaces in Romance linguistics. Berlin: Mouton de Gruyter, 187-212.

Espinal, M.T., S. Tubau, J. Borràs-Comes & P. Prieto (2016), “Double negation in Catalan and Spanish. Interaction between syntax and prosody”. In P. Larrivée & C. Lee (eds.), Negation and polarity: experimental perspectives. Chapter 7. Berlin: Springer, 145-176.

González-Fuente, S., S. Tuabu, M.T. Espinal & P. Prieto (2015), “How do languages reject negative propositions? Typological evidence on the use of prosody and gesture”. Frontiers in Psychology. Language Sciences, 6:899. DOI 10.3389/fpsyg.2015.00899.

Horn, L. (1989), A Natural History of Negation. Chicago: Chicago University Press.

Prieto, P., J. Borràs-Comes, S. Tubau & M.T. Espinal (2013), “Prosody and gesture constrain the interpretation of double negation”. Lingua, 131, 136-150. DOI 10.1016/j.lingua.2013.02.008. 

Tubau, S., V. Déprez, J. Borràs-Comes & M.T. Espinal (2018). “How speakers interpret the negative markers no and no…pas in Catalan”. Probus, 30(1):121-167. https://doi.org/10.1515/probus-2017-0008

Tubau, S. & M.T. Espinal (2012), “Doble negació dins l’oració simple en català”. Estudis Romànics, XXXIV, 145-164

 

3. Fenòmens d’anàlisi sintàctica del català: la sintaxi de la coordinació 

3.1. Problemes fonamentals de l’anàlisi de la coordinació

3.1.1 L’organització sintàctica de les estructures coordinades

3.1.2 L’etiqueta de les estructures coordinades

3.1.3 Selecció i el·lipsi

3.2. La Restricció de l’Estructura Coordinada

3.2.1 Definició i exemples 

3.2.2 Alguns intents de derivar la Restricció de l’Estructura Coordinada

3.2.3 La coordinació asimètrica

3.2.4 El moviment Across the Board

3.2.5 Les dependències encreuades

3.2.6 Bases per a una explicació

 

Bibliografia: 

Goldsmith, John. 1985. A Principled Exception to the Coordinate Structure Constraint. Papers from the Twenty-First Annual Regional Meeting of the Chicago Linguistic Society, Chicago: Chicago Linguistic.

Society, pp. 133-143.

Institut d'Estudis Catalans. 2016. Gramàtica de la Llengua Catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.

Johannessen, Janne Bondi. 1998. Coordination. Oxford: Oxford University Press.

Kehler, Andrew. 2002. Coherence, Reference and the Theory of Grammar. Stanford, CA: CSLI Publications.

Lakoff, George. 1986. Frame semantic control of the coordinate structure constraint. Dins A. M. Farley et al. (eds.), Chicago Linguistics Society 22. Part 2: Papers from the Parasession on Pragmatics and Grammatical Theory, Chicago: CLS, 152-167.

Postal, Paul Martin. 1999. Three Investigations of Extraction. Cambridge, MA: MIT Press.

Rizzi, Luigi. 2006. On the Form of Chains: Criterial Positions and the ECP Effects. Dins Lisa Lai-Shen Cheng i Norbert Corber (eds.)n On Wh Movement. Cambridge (MA): The MIT Press.

Rizzi, Luigi. 2010. On Some Properties of Criterial Freezing. Dins E. Phoevos Panagiotidis (ed.), The complementizer phase: subjects and operators. Oxford: Oxford University Press.

Ross, John Robert. 1967. Constraints on Variables in Syntax. PhD dissertation. MIT.

Serra, Enric i Manuel Prunyonosa. 2002. Dins Joan Solà et al. (coordinadors). La Gramàtica del Català Contemporani. Barcelona: Empúries.

Zhang, Niina Ning. 2010. Coordination in Syntax. Cambridge: Cambridge University Press.

 

4. Fenòmens d’anàlisi fonològica del català: la reducció vocàlica i altres fenòmens que afecten les vocals

4.1. Eines per a l’anàlisi fonològica

4.1.1 L’anàlisi fonològica. Objectius, fases i requisits

4.1.2 De la generalització descriptiva a l’anàlisi formal

4.1.3 Bases de la teoria de l’optimitat

4.2. La reducció vocàlica

4.2.1 Casos generals i variació dialectal

4.2.2 Casos particulars

4.2.2.1  Excepcions lèxiques

4.2.2.2 Infraaplicació condicionada morfològicament

4.2.2.3 Infraaplicació per interacció amb altres fenòmens

4.2.2.4 Transferència a la L2

4.2.3 Altres processos que afecten les vocals

4.2.4 Fenòmens paral·lels

  

Bibliografia

Bonet, Eulàlia, Lloret, Maria-Rosa (1998). Fonologia catalana. Barcelona: Ariel.

IEC (2016). Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Jiménez, Jesús (2002 / 2008). Altresfenòmens vocàlics en el mot. Dins: Solà, Joan; Lloret, Maria-Rosa; Mascaró, Joan; Pérez Saldanya, Manuel (dir.), (2002 / 2008): Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, 3 vol. pàg. 169-193.

Kager, René (1999). Optimality Theory. A textbook. Cambridge: Cambridge University Press.

Lloret, Maria-Rosa; Jiménez, Jesús (2008). Marcatge posicional i prominència en el vocalisme àton. Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 45. pàg. 55-91.

Mascaró, Joan (2002 / 2008). El sistema vocàlic. Reducció vocàlica. Dins: Solà, Joan; Lloret, Maria-Rosa; Mascaró, Joan; Pérez Saldanya, Manuel (dir.), (2002 / 2008): Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, 3 vol. pàg. 89-123.

McCarthy, John J. (2008). Doing Optimality Theory. Applying theory to data. Malden, Oxford, Victoria: Equinox.

Pons-Moll, Clàudia (2013). (Des)obediències de la reducció vocàlica en el català de Mallorca. Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 55. pàg. 49-85.