Logo UAB
2020/2021

Metodologia de la Recerca en Ciències de la Música i Aplicació Interpretativa de la Recerca

Codi: 42203 Crèdits: 15
Titulació Tipus Curs Semestre
4312637 Musicologia, Educació Musical i Interpretació de la Música Antiga OB 0 1
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Jordi Ballester Gibert
Correu electrònic:
Jordi.Ballester@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)

Equip docent

Cecilia Gassull Bustamante
Jordi Ballester Gibert
Jordi Rifé Santaló
Jessica Perez Moreno

Prerequisits

Tenir un títol universitari oficial espanyol o un títol superior de música o altres expedit per una institució superior de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES) o de tercers països, que al país expendidor del títol faculti per a l'accés als ensenyaments de màster.

Disposar de coneixements profunds en teoria i interpretació musical.

Tenir un nivell de llengua castellana o catalana equivalent a C1.

Objectius

1) Demostrar el coneixement i la comprensió a un nivell avançat els fonaments teoricopràctics i les aplicacions metodològiques de la investigació en musicologia, en educació i en interpretació musicals.

2) Conèixer les problemàtiques fonamentals de la recerca en musicologia, en educació i en interpretació musicals.

3) Saber comunicar de manera oral i escrita, d'acord amb una adequada metodologia científica i tenint present el context acadèmic, els aspectes musicològics, pedagògics i interpretatius més rellevants desenvolupats en els projectes corresponents.

4) Desenvolupar les habilitats d'aprenentatge necessàries per poder continuar amb una certa autonomia la pròpia formació com a investigador.

5) Saber formular judicis crítics relacionats amb la recerca en l'àmbit de la música.

6) Elaborar projectes d'investigació sobre musicologia, educació i interpretació musicals coherents amb el context de cada àmbit científic.

Competències

  • Analitzar i interpretar les fonts històriques i documentals en relació amb la música.
  • Aplicar la capacitat crítica en projectes de recerca musicològica i en projectes interpretatius.
  • Demostrar habilitats d'autoaprenentatge en l'àmbit d'estudi de la musicologia, l'educació musical i la interpretació.
  • Desenvolupar recerques en les disciplines de la musicologia i l'educació musical, i col·laborar en projectes col·lectius.
  • Distingir i aplicar les diferents metodologies de la recerca musicològica i de la recerca en educació musical orientades als projectes de recerca.
  • Dur a terme activitats de recerca arxivística, hemerogràfica i bibliogràfica relacionades amb l'àmbit de la música.
  • Treballar en contextos interdisciplinaris relacionats amb la musicologia, l'educació musical i la interpretació.
  • Utilitzar a nivell d'usuari els diferents programaris de música disponibles al mercat per a aplicar-los a la recerca musicològica i al desenvolupament de projectes interpretatius.

Resultats d'aprenentatge

  1. Aplicar de manera elemental aquests recursos bàsics per a obtenir diferents classes de dades.
  2. Aplicar la capacitat crítica en projectes de recerca musicològica i en projectes interpretatius.
  3. Aplicar les anàlisis sonològiques i els programes de tractament de partitures en el desenvolupament d'un projecte de recerca determinat
  4. Col·laborar activament en el desenvolupament de projectes col·lectius assumint el rigor en la feina i les responsabilitats pertinents.
  5. Demostrar habilitats d'autoaprenentatge en l'àmbit d'estudi de la musicologia, l'educació musical i la interpretació.
  6. Descriure i explicar els procediments del positivisme, l'anàlisi pragmàtica, l'hermenèutica i les perspectives postmodernes de les diferents perspectives de recerca sobre música
  7. Discernir la idoneïtat de les metodologies de recerca més adequades i aplicar-les a cada tipus de projecte de recerca musicològica
  8. Distingir la idoneïtat de cada metodologia analítica i interpretativa en relació amb les problemàtiques abordades i amb cada tipus de font històrica i documental
  9. Identificar i discernir les diferents metodologies i recursos bàsics per a obtenir dades d'arxiu
  10. Planificar un projecte adequant el rigor científic de les disciplines a la temàtica d'estudi plantejada per l'estudiant.
  11. Treballar en contextos interdisciplinaris relacionats amb la musicologia, l'educació musical i la interpretació.

Continguts

•    Metodologies en els projectes d’investigació en música
•    Mètodes quantitatius i qualitatius en la recerca de les ciències socials
•    La innovació i la recerca en educació̀ músical
•    Models de recerca en musicologia
•    Disseny d'un treball de recerca

Metodologia

Les sessions alternaran els procediments següents:
•    Exposició per part del professorat del contingut del curs
•    Fòrums de discussió de diversos aspectes del programa
•    Seminaris sobre lectures proposades
•    Realització de tasques concretes sobre  les bases fonamentals de la recerca en els diferents àmbits musicals
•    Elaboració d’una proposta de treball de recerca

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Seminaris a partir de lectures i debats 20 0,8 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11
Sessions magistrals i conferències 42,5 1,7 1, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11
Tipus: Supervisades      
Aprenentatge basat en estudi de casos 15 0,6 1, 2, 5, 7, 8, 9, 10, 11
Recensions bibliogràfiques i anàlisi de documents 22,5 0,9 1, 2, 3, 5, 7, 8, 9, 11
Tipus: Autònomes      
Disseny de projectes i treballs de recerca 62,5 2,5 1, 2, 3, 4, 7, 8, 9, 10, 11
Ús crític d'eines de recerca aplicades 25 1 1, 2, 5, 7, 8, 9, 10, 11

Avaluació

Activitats d'avaluació*:

a. Disseny d’una proposta de treball de recerca (aquest exercici es lliurarà per escrit, aproximadament, quinze dies abans de la finalització del semestre; la data exacta de lliurament es fixarà a principi de curs). Per a l’avaluació d’aquest treball es tindrà en compte no només el treball lliurat sinó també el procés de realització, el seguiment del qual es farà al llarg de tot el semestre (d’acord amb les indicacions que es concretaran a principi de curs) (pes global en la qualificació final: 30%).

b. Exposició oral de la proposta de treball de recerca (en la que es valorarà no només el contingut sinó la capacitat comunicativa i expressiva de l’alumnat) –les exposicions es faran durant la darrera setmana del semestre, d’acord amb les dates concretes que es fixaran a principi del curs– (pes global en la qualificació final: 20%).

c. Realització de tasques i exercicis, en diversos formats, relacionats amb educació musical (pes global en la qualificació final: 20%).

d. Realització de tasques i exercicis, en diversos formats, relacionats amb musicologia (pes global en la qualificació final: 20%).

e. Assistència i participació a classe -només es tindrà en compte si l'assistència és igual o superior al 80% dels dies de classe, tant si són presencials com eventualment telemàtics- (pes global en la qualificació final: fins a un 10%).

[*Al llarg del curs es fixarà la revisió per a les activitats d'avaluació; en qualsevol cas les revisions es realitzaran -sempre que sigui possible- durant els quinze dies posteriors a l'activitat d'avaluació, bé sigui de manera presencial (dins dels horaris de despatx/tutoria que elprofessorat tingui estipulats per aquell semestre), bé telemàtica (mitjançant la plataforma TEAMS o similar) o bé mitjançant la plataforma MOODLE].

Recuperació: Els alumnes que al final de semestre tinguin una nota mitjana inferior al 5, podran demanar –únicament– ser reavaluats del treball de recerca –bé sigui de la part escrita, bé de la part oral, o d’ambdues– (el pes del qual representa –com a màxim– el 50% de la qualificació final). L'alumnat que s'aculli a aquesta possiblitat únicament podrà optar a un 5 com a nota mitjana final.

Definició de "No avaluable": Es considerarà com a "No avaluable" l'alumne que lliuri menys d'un 60% de les evidències d'aprenentatge.

Molt important: En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació finald’aquesta assignatura serà 0.

En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’estudiantat hi pot accedir.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Assistència i participació a classe (mínim 80%) 10 18,76 0,75 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11
Disseny del treball de recerca 30 73,7 2,95 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11
Educació musical 20 37,52 1,5 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11
Musicologia 20 37,52 1,5 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11
Presentació oral del treball de recerca 20 20 0,8 2, 5, 6

Bibliografia

 

BEARD, D. & K. GLOAG (eds.) (2005). Musicology: The Key Concepts. London: Routledge.

BISQUERRA, F. R. (coord.) (2004). Metodología de la investigación educativa. Madrid: La Muralla.

BLACKING, J. (2001). "El análisis cultural de la música", in Las culturas musicales. Lecturas de etnomusicología. Madrid: Trotta.

BOWMAN, W. D. (1998). Philosophical Perspectives on Music. New York – Oxford: Oxford University Press.

CLARKE, E. & N. COOK, eds. (2004). Empirical Musicology: Aims, Methods, Prospects. New York-Oxford: Oxford University Press.

COOK, N. A. (1987). Guide to Musical Analysis. London: J. M. Dent & Sons.

ELLIOT, D. J. (1995). Music matters. A new philosophy of music education. Oxford: Oxford University Press.

GREER, D. (ed). (2000). Musicology and Sister Disciplines. Past, Present, Future. New York – Oxford: Oxford University Press.

HARGREAVES, D.K. (1998). Música y desarrollo psicológico. Barcelona: Graó.

HERNÁNDEZ SAMPIERI, R. et alii (2007). Fundamentos de metodología de la investigación. Madrid: McGraw-Hill.

KEEVES, J.P. (ed.) (1988). Educational Research, Methodology, and Measurement: An International Handbook. Oxford: Pergamon Press.

KERMAN, J. (1985). Contemplating Music: Challenges to Musicology. Cambridge: Harvard University Press.

KERMAN, J. (1985). Musicology. London: Fontana Press.

KIVY, P. (2005). Nuevos ensayos sobre la comprensión musical. Barcelona: Paidós.

LATORRE, A. (2003). La investigación-acción: conocer y cambiar la práctica educativa. Barcelona: Graó.

LAWSON, C. & STOWELL, R. (2005). La interpretación histórica de la música. Madrid: Alianza Editorial.

LEPPERT, R. & MCCLARY, S. (eds). (1996). Music & Society. The Politics of Composition, Performing and Reception. Cambridge. New York – Melbourne: Cambridge University Press.

MACONIE, R. (1997). The Science of Music. Oxford: Clarendon Press.

MARTIN, P. J. (1995). Sounds & Science.Manchester. New York: Manchester University Press.

MARTÍNEZ OLMO, F. (2002). El cuestionario. Un instrumento para la investigación en las ciencias sociales. Barcelona: Laertes.

PHILLIPS, K.H. (2008). Exploring research in music education and music therapy. Oxford: Oxford University Press.

QUIVY, R. & VAN CAMPENHOUNDT, L. (2001). Manual de investigación enciencias sociales. Mexico, D.F.: Limusa Noriega ed.

RAMOS LÓPEZ, P. (2005) "Nuevas tendencias en la investigación musicológica", in Revista de Musicología, XXVIII/ 2, pp. 1381-1401.

RIFÉ, J. (2009). "El patrimoni musical: les obres i el seu estudi musicològic", in Perspectiva musical de Catalunya des de la Revista Musical Catalana (1904-2008). Barcelona: Ed. Institut d'Estudis Catalans.

RILM International Center. (200-). RILM Abstracts of Music Literature. Recurs Electrónic. Recuperat de https://cataleg.uab.cat/iii/encore/record/C__Rb1547632__Srilm__Orightresult__X6?lang=cat&suite=def

SCHNEIDER, A. (ed.) (2008). Systematic and Comparative Musicology: Concepts, Methods, Fields. Frankfurt am Main: Peter Lang.

SWANWICK, K. (1998). Música, pensamiento y educación. Madrid: Morata.

ZARAGOZÀ, J. Ll. (2009). Didáctica de la música en la educación secundaria. Competencias docentes y aprendizaje. Barcelona: Graó.