Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
4310486 Formació de Professorat d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyaments d'Idiomes | OB | 0 | A |
No es contemplen
BLOC 1: Aprenentatge i desenvolupament de la personalitat
1. Créixer i desenvolupar-se en l'etapa de l'adolescència.
1.1. Les relacions entre desenvolupament, aprenentatge, cultura i educació.
1.2. El desenvolupament d'habilitats en els àmbits cognitiu, afectiu, social i corporal.
1.3. El desenvolupament cognitiu i la construcció del coneixement.
1.4. La formació de la identitat individual i social.
1.5. Les diferències individuals. Dificultats en el desenvolupament individual i social i en l’aprenentatge.
2. Estudiar a l'etapa de secundària.
2.1. La construcció de coneixements en el context escolar. Processos de memòria i organització del coneixement.
2.2. Tipus de continguts i tipus d'aprenentatge.
2.3. La construcció de coneixements compartits. La interacció com a motor d'aprenentatge.
2.4. La interacció entre alumnes. El treball de grup. Mètodes d’aprenentatge cooperatiu.
2.5. Desenvolupament, aprenentatge i ús de les TIC.
2.6. Aspectes psicosocials de l'aprenentatge. Desenvolupament de l'autoconcepte i l'autoestima. Funció de les representacions mútues, sobre un mateix i sobre els aprenentatges.
BLOC 2: Processos i contextos educatius
3. El sistema educatiu.
3.1. Característiques dels sistemes educatius.
3.2. L’evolució del sistema educatiu espanyol a partir de 1970 fins l’actualitat.
3.3. El sistema educatiu a Catalunya. L’actual marc normatiu de l’educació secundària.
4. L’organització a secundària.
4.1. Elements bàsics per a l’anàlisi de les organitzacions educatives. Context polític i normatiu dels instituts.
4.2.Autonomia i organització-gestió dels instituts: projecte educatiu, direcció i rendiment de comptes.
4.3. L’organització dels recursos materials. L’arquitectura escolar. El mobiliari i l’equipament. Els materials escolars. El paper de les TIC.
4.4. L’organització dels recursos funcionals. Temporalització, calendari i horari escolar.
5. El currículum a l’educació secundària.
5.1. Currículum i societat del coneixement.
5.2. Currículum i competències bàsiques.
5.3. El currículum i els objectius de l’educació secundària obligatòria i postobligatòria.
5.4. Currículum i valors.
5.5. Les TIC i el desenvolupament del currículum.
5.6. Avaluació d’aprenentatges i currículum.
6. La participació de la comunitat educativa.
6.1. Les estructures de participació de la comunitat educativa. Els consells escolars.
6.2. El clima institucional i la cultura de la participació. La presa de decisions.
6,3, La carta de compromís educatiu. La relació amb les famílies.
6.4. Les associacions de mares i pares (AMPA) i les d’estudiants.
7. Les relacions amb l’entorn.
7.1. Les xarxes de coordinació escolars.
7.2. Els Plans educatius d’entorn.
7.3. Els Projectes educatius de ciutat.
7.4. La coresponsabilitat de les administracions educatives. Les zones educatives.
8. L’atenció a la diversitat a l’educació secundària.
8.1. Concepte d’atenció a la diversitat. Diversitat i inclusió. Principis psicopedagògics per atendre la diversitat a secundària.
8.2. Els recursos interns i externs als centres per atendre la diversitat.
8.3. La diversitat a l’aula. Modalitats de diversitats que trobem a l’aula (necessitats educatives derivades de minusvalideses psíquiques, físiques o motòriques; trastorns i/o retards en l’aprenentatge; alumnes amb sobredotació intel·lectual; alumnes de nova incorporació; problemes de motivació i de conducta, etc.).
8.4. L’organització del grup-classe i la gestió de l’aula diversa. Tipologies d’agrupaments d’alumnat: agrupaments flexibles; desdoblaments; grups cooperatius i ensenyament multinivell. La gestió dels espais i els temps didàctics atenent la diversitat. Les TIC i l’atenció a la diversitat.
9. La comunicació a secundària.
9.1. Interacció i comunicació.
9.2. La comunicació educativa.
9.3. La competència comunicativa verbal i no verbal a l’aula i fora de l’aula.
10. El clima relacional de l’aula i la seva gestió.
10.1. La dinàmica dels grups.
10.2. La convivència en els centres i la utilització de la mediació de conflictes.
10.3. Les habilitats docents en les situacions potencialment conflictives.
10.4. L’educació emocional com a recurs per a la millora del clima de l’aula.
11. La tutoria i l’orientació.
11.1. Les funcions de tutoria del professorat de secundària.
11.2. El professor tutor i la coordinació de la funció de l’orientació educativa (personal, acadèmica i professional).
11.3. Tutoria, avaluació, promoció i acreditació de l’alumnat.
11.4. Models i experiències de tutoria.
12. El professorat de secundària.
12.1. Les competències professionals.
12.2. L’accés a la professió en el Servei d’Educació de Catalunya.
BLOC 3: Societat, família i educació
13. La societat i l’educació secundària.
13.1. Societat i educació: la perspectiva sociològica.
13.2. Canvis socials i educació secundària.
13.3. L’entorn social dels centres de secundària. Els IES i la comunitat local.
14. Reformes educatives i comprensivitat.
14.1. Les reformes educatives a l’educació secundària. De l’escola d’èlit a l’escola de masses.
14.2. Les reformes comprensives a Europa: debats i propostes.
14.3. La comprensivitat a Catalunya i Espanya: de la LOGSE a la LOE i a la LEC.
15. Les desigualtats socials i educatives.
15.1. Les desigualtats socials: classe, gènere, ètnia i col·lectius minoritzats.
15.2. Les desigualtats educatives: accés, procés i resultats.
15.3. Polítiques d’igualtat en l’educació secundària.
16. Les transicions a l’educació secundària.
16.1. Concepte de transició i itinerari.
16.2. La transició després de l’ESO: orientació, avaluació i itineraris postobligatoris.
16.3. La transició al mercat de treball: formació professional i dispositius d’inserció. Del mercat de treball a la formació: el reconeixement de competències.
17. Els actors de la comunitat educativa.
17.1. L’alumnat de secundària: condició social de l’adolescència i la joventut. Actituds de l’alumnat enfront l’educació i l’escolarització.
17.2. La família: canvis en els estils educatius familiars i en la relació entre pares i fills.
17.3. El professorat: condició social dels docents. Canvis en la professionalitat docent i cultures professionals.
Activitat |
Metodologia |
Activitat dirigida |
Exposicions magistrals i altres. Exemplificacions i estudis de casos. Exposició de treballs. Propostes didàctiques. Comentaris i/o exposició de lectures. Anàlisi de documents. Simulacions de situacions professionals. Pràctiques d’aula. Sessions monogràfiques. Comentari de textos escrits i videogràfics. Realització d’activitats pràctiques i propostes didàctiques en grups. Treball en grups cooperatius. |
Activitat supervisada |
Tutories especialitzades presencials, col·lectives o individuals. Revisió de treballs. Reflexions personals sobre les simulacions i altres pràctiques. Treballs temàtics individuals i/o grupals. Proves de procés. Observacions pautades. Qüestionaris inicial i final.
|
Activitat autònoma |
Estudi personal. Lectures i comentaris de textos. Consulta i lectura de la bibliografia recomanada. Preparació de treballs. Recerca de documents. |
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Activitat dirigida presencial | 97,5 | 3,9 | 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 13, 14, 16, 21, 22 |
Tipus: Supervisades | |||
Tasques especialitzades, de tutoria i d'avaluació | 97,5 | 3,9 | 3, 4, 6, 7, 10, 11, 12, 13, 16, 22 |
Tipus: Autònomes | |||
Activitats autònomes d'aprenentatge | 180 | 7,2 | 3, 4, 5, 7, 8, 11, 12, 15, 16, 21 |
L’avaluació del mòdul de Formació Psicopedagògica i social consistirà en la realització d’un treball globalitzador on es puguin reflectir les competències integrades dels diferents blocs, i un treball específic per a cada bloc.
El treball globalitzador tindrà dues parts. La primera part serà una anàlisi global d'un centre de secundària, amb una perspectiva interdisciplinar i que connecti aula-centre-entorn, a partir d'un repertori de tècniques d'observació i de recollida de dades que s'ha de fer al primer període de pràctiques. La segona part consisteix en una anàlisi reflexiva a partir dels aprenentatges realitzats i un seguit de propostes de millora.
El treball de psicologia (bloc 1) consistirà en la lectura d'un article i la presentació oral a classe per equips.
El treball de pedagogia (bloc 2) consistirà en un treball de grup petit amb exposició oral sobre una temàtica pedagògica (exposicions a partir de la tornada del primer període de pràctiques i fins al final del mòdul).
El treball de sociologia (bloc 3) consistirà en un exercici d’avaluació inicial i final de reflexió sobre les funcions socials de l’ensenyament secundari (inici i final del mòdul).
El pes de cada evidència i el calendari es mostren a la següent taula:
Evidència |
Pes respecte nota total |
Data lliurament |
Anàlisi d'un centre de secundària |
25% |
22 desembre 2020 |
Anàlisi reflexiva i propostes |
30% |
19 març 2021 |
Article (psicologia) |
10% |
Al llarg del curs. |
Exposició (pedagogia) |
25% |
Desembre-febrer |
Exercici inicial i final (sociologia) |
10% |
13 o 19 octubre 2020 i 22-23 febrer 2021 |
|
|
|
Les dates d'entrega són orientatives, en funció de l'alteració del curs degut a la situació de pandèmia es faran les adaptacions necessàries.
Per a ser avaluat és necessari assistir (en un mínim del 80% de les sessions) i participar a classe, col·laborar en els treballs de grup i presentar els escrits individuals obligatoris en els terminis fixats. Per fer mitjana cal tenir un mínim de 4 en cadascun dels treballs d'avaluació del mòdul.
Les entregues de treballs es realitzaran prioritàriament via virtual. Es podran habilitar altres vies d'entrega, previ acord amb el professorat, informades de forma presencial a la classe i via virtual. No s'acceptaran treballs lliurats per vies no acordades amb el professorat ni tampoc treballs lliurats amb formats incorrectes, que no incloguin el nom dels autors o que es lliurinfora de termini.
Les notes de les activitats d'avaluació es donaran a conèixer com a màxim un mes després del seu lliurament.
Els treballs escrits hauran de lliurar-se en llengua catalana (les excepcions raonades les valorarà l'equip docent)
Els estudiants que hagin suspès una de les 5 activitats d'avaluació amb una nota mínima de 3,5 podran presentar-se a la recuperació que consistirà en un treball o prova que es programarà amb un marge mínim de dues setmanes després de la comunicació del suspens. La recuperació es valorarà com a apte o no apte.
Les qüestions o dubtes referents a l'avaluació que no estiguin recollits en les indicacions anteriors es regiran pels següents documents:
-Criteris i pautes generals d'avaluació de la Facultat de Ciències de l'Educació (http://www.uab.cat/web/informacio-academica/avaluacio/normativa-1292571269103.html)
- Normativa d'Avaluació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Títol IV: Avaluació. Versió segons les modificacions aprovades per acord del Consell de Govern de 12 de juliol de 2017 (http://www.uab.cat/web/informacio-academica/avaluacio/normativa-1292571269103.html)
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Anàlisi d'un centre de secundària | 25% | 0 | 0 | 1, 5, 10, 17, 19, 20, 21 |
Anàlisi reflexiva i propostes | 30 | 0 | 0 | 3, 8, 9, 10, 11, 17, 18, 19, 20, 21 |
Exercici d'avaluació inicial i final de reflexió sobre les funcions socials de l'educació secundària | 10% | 0 | 0 | 2, 3, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 16, 21, 22 |
Lectura i presentació d'un article (psicologia) | 10% | 0 | 0 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 21, 22 |
Treball en petit grup amb exposició oral sobre una temàtica pedagògica | 25% | 0 | 0 | 3, 6, 7, 10, 12, 14, 16, 21 |
ARMENGOL, C.; FEIXAS, M.; PALLARÉS, R. M. (2000) Seguint el fil de l’organització Barcelona. Servei de Publicacions. Universitat Autònoma de Barcelona.
AYMERICH, R.; LLURÓ, J. M.; ROCA, E. (2011) Junts a l'aula? Present i futur del model d'educació comprensiva a Catalunya Barcelona. Fundació Jaume Bofill.
CALDERÓN, I.; HABEGGER, S. A. (2012) Educación, hándicap e inclusión: una lucha familiar contra una escuela excluyente Granada. Ediciones Mágina.
COLL, C. (Coord.). (2016 ). La personalització de l’aprenentatge. Dossier Graó. Barcelona.
DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ (2006) Comencem bé! Guia per al professorat novell Barcelona. Generalitat de Catalunya.
FEITO, R. et al. (2010) Sociología de la educación secundaria. Barcelona: Graó.
FERNÁNDEZ ENGUITA, M. (coord.) (1998) Sociología de las instituciones de educación secundaria Barcelona. ICE-UB-Horsori.
FONTANA, D. (2000) El control del comportamiento en el aula. Barcelona. Paidós.
FUNES; J. (2010) Educar en la adolescencia Barcelona,Graó.
GAIRÍN, J. (Coord.) (2003) Les relacions personals en l’organització Bellaterra. Sèrie organització i gestió 14, ICE Universitat Autònoma de Barcelona.
GARCÍA, M. (2003) “El sistema de enseñanza como construcción histórica y social” a FERNÁNDEZ PALOMARES, F. (coord.) Sociología de la Educación Madrid. Pearson, pp. 87-116.
GONZÁLEZ GALLEGO, I. (2010) El nuevo profesor de secundaria Barcelona, Graó.
GUITART, R. (1998) “La autoestima: qué es, qué papel juega en la adolescencia y cómo trabajarlaen el aula” en: CASAMAYOR, A. G. et al. Cómo dar respuesta a los conflictos. La disciplina en la enseñanza secundaria. Barcelona. Graó.
JOHNSON, D. W. JOHNSON, R. T.; HOLUBEC, E. J. (1999) El aprendizaje cooperativo en el aula. Barcelona. Paidós.
LA PROVA, A. (2017) La práctica del aprendizaje cooperativo. Madrid. Narcea.
LÓPEZ, A. M.; ZAFRA, M. (2003) La atención a la diversidad en la educación secundaria. La experiencia del IES “Fernando de los Ríos” de Fuente Vaqueros (Granada) Barcelona. Octaedro.
LOZANO, A. (Coord.) (2006) El éxito en la enseñanza. Aspectos didácticos de las facetas del profesor México, Trillas..
MARCHENA, R. (2005) Mejorar el ambiente en las clases de secundaria. Un enfoque práctico para responder a la diversidad desde el aula Málaga. Ed. Aljibe.
MARCHESI, A. (2004) Qué será de nosotros, los malos alumnos Madrid. Alianza Editorial.
MARCHESI, A.; MARTIN, E. (1998) Calidad de la enseñanza en tiempos de cambio. Madrid. Alianza Editorial.
MARTI, E.; ONRUBIA, J. (Coords.) (1997) Psicologia del desarrollo. El mundo del adolescente. Barcelona. ICE/Horsori.
MARTÍN CRIADO, E. (2010) La escuela sin funciones. Ed. Bellaterra.
MARTIN, E.; COLL, C. (2003) Aprender contenidos, desarrollar capacidades. Intenciones educativas y planificación de la enseñanza Barcelona. Edebé.
MARTÍNEZ, M.; TEY, A. (Coords.) (2003) La convivencia en los centros de secundaria. Estrategias para abordar el conflicto Bilbao.Desclée de Brouwer.
MAURI, T. MONEREO, C.; BADIA, A (Coords.) (2004) La pràctica psicopedagògica en educació formal. VolIBarcelona. Ediouc.
MERINO,R.; DE LA FUENTE, G. (2007) Sociología para la intervención social y educativa Madrid. Editorial Complutense-UAB.
MONEREO, C.; i MONTE, M. (2011). Docentes en tránsito. Editorial Graó. Barcelona.
MORENO, F. X. (2005) Los problemas de comportamiento en el contexto escolar Bellaterra. Servei de Publicacions (UAB).
MORODO, A. (2017). "Identitat discent i disseny universal de l’aprenentatge. Una proposta per a l’atenció de la diversitat». Revista Catalana de Pedagogia, [en línia] p. 57-77, https://www.raco.cat/index.php/RevistaPedagogia/article/view/95650 [Consulta: 9-09-2020].
PALACIOS, J, MARCHESI, A; COLL, C. (Coords) (2002) Desarrollo psicológico y educación V I Psicología Evolutiva. Madrid. Alianza
PAPALIA, D. E.; WENDKOS,S.; DUSKIN, R. (2012) Desarrollo humano. México, McGrau-Hill
PERINAT, A (Coord.) (2003) Els adolescents del segle XXI Barcelona. Ediuoc.
PUIG, C.; BALÉS, C. (2003) Estrategias para entender y ayudar a niños con trastorno por déficit de atención con o sin hiperactividad (TDA/H) Barcelona. Ediciones CEAC
POZO, J. I. (2016). Aprender en tiempos revueltos: La nueva ciencia del aprendizaje. Alianza Editorial. Madrid.
PRAT, A. (1998) “Hablar, escuchar, leer, escribir: habilidades básicas para aprender” Aula de innovación educativa, 65. 50-52
ROBINSON, K.; ARONICA, L. (2015) Escuelas creativas. Barcelona, Grijalbo.
Pàgines web recomanades:
Fundació Bofill, http://www.fbofill.cat/
Fundació dedicada a la promoció de la recerca en ciències socials centrada en el fet educatiu. Publica nombrosos estudis sobre educaciói ciutadania, a destacar l’anuari de l’educació.
Observatori Català de la Joventut, www.gencat.es/joventut/observatori
GRAI, http://grupsderecerca.uab.cat/grai/
Grup de recerca sobre aprenentatge entre iguals.
Edu21 http://www.edu21.cat