Llenguatges Sonors
Codi: 105008 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2501928 Comunicació Audiovisual | OB | 2 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Juan José Perona Páez
- Correu electrònic:
- JuanJose.Perona@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- espanyol (spa)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Equip docent
- María Luz Barbeito Veloso
- Josep Maria Bunyol Duran
Prerequisits
Aquesta assignatura no té prerequisits, però si ha de ser entesa com a una continuïtat d'algunes de les matèries cursades a primer. Per aquesta raó, es recomana especialment posar en pràctica els coneixements, les competències i les habilitats adquirides a Llenguatges Comunicatius Escrits i Audiovisuals, Narrativa Audiovisual i Locució i Presentació. També és molt important dominar alguns dels programes més coneguts d'edició sonora, com ara l'Audacity. Les sessions s'impartiran indistintament en català i castellà.
Objectius
Amb aquesta assignatura es pretén que les i els estudiants facin un ús creatiu del so i experimentin amb les possibilitats informatives i expressives que ofereixen la veu, la música, els efectes sonors i el silenci. Es pararà especial atenció, entre altres aspectes, a la sintaxi sonora i la locució expressiva, l'arquitectura del ritme sonor, la construcció d'ambients, paisatges i perspectives acústiques, la selecció musicall, la semàntica i l'estètica del muntatge sonor, el tractament del temps i les principals estructures narratives sonores.
Competències
- Aplicar la imaginació amb flexibilitat, originalitat i fluïdesa.
- Conèixer i utilitzar els diferents llenguatges audiovisuals.
- Demostrar capacitat d'autoaprenentatge i autoexigència per aconseguir un treball eficient.
- Demostrar capacitat de lideratge, negociació i treball en equip, així com resolució de problemes.
- Demostrar consciència ètica i empatia amb l'entorn.
- Demostrar esperit crític i autocrític.
- Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en català i castellà com en una tercera llengua.
- Divulgar els coneixements i les innovacions de l'àrea.
- Generar propostes innovadores i competitives en la recerca i en l'activitat professional.
- Gestionar el temps de manera adequada.
- Utilitzar les tecnologies avançades per al desenvolupament professional òptim.
- Valorar la diversitat i la interculturalitat com a base per a treballar en equip.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar els principis teòrics als processos audiovisuals.
- Aplicar la imaginació amb flexibilitat, originalitat i fluïdesa.
- Demostrar capacitat d'autoaprenentatge i autoexigència per aconseguir un treball eficient.
- Demostrar capacitat de lideratge, negociació i treball en equip, així com resolució de problemes.
- Demostrar consciència ètica i empatia amb l'entorn.
- Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
- Desenvolupar l'esperit crític i autocrític.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en català i castellà com en una tercera llengua.
- Divulgar els coneixements i innovacions de l'àrea.
- Dominar les eines tecnològiques a la producció audiovisual.
- Generar propostes innovadores i competitives en la recerca i en l'activitat professional.
- Gestionar el temps de manera adequada.
- Realitzar productes audiovisuals de qualitat i introduir-hi una estètica innovadora.
- Utilitzar les tecnologies avançades per al desenvolupament professional òptim.
- Valorar la diversitat i la interculturalitat com a base per a treballar en equip.
Continguts
-TEXT SONOR I SINTAXI SONORA
-COMPONENTS DEL LLENGUATGE SONOR: ESTÈTICA I SEMÀNTICA
-EL RITME SONOR
-EL MUNTATGE SONOR
-L'ESPAI SONOR: PERSPECTIVES, PAISSATGES I MOVIMENTS
-PRINCIPALS CONTINGUTS I FORMATS SONORS
Metodologia
Encara que es tracta d'una matèria fonamentalment pràctica, Llenguatges sonors es basa en uns continguts teòrics que es desenvoluparan tant en les diferents sessions magistrals programades com en el marc de les classes pràctiques d'anàlisi. Les sessions magistrals tindran una durada d'una hora i es portaran a terme en una aula convencional. Encara que l'assistència no és obligatòria, al llarg d'aquestes sessions es plantejaran problemes i qüestions susceptibles de ser avaluades en l'examen de teoria, per la qual cosa es recomana venir regularment a classe.
Les pràctiques, en grup i individuals, es faran als estudis de ràdio i consistiran en l'enregistrament dels productes sonors que es vagin encarregant. Totes les pràctiques, tant les d'enregistrament com les d'anàlisi, seran obligatòries i la seva preparació formarà sempre part del treball autònom que conforma la dedicació a aquesta assignatura.
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura. Es penjarà també al Campus Virtual on l’alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per raons sanitàries, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l’assignatura i en les metodologies docents.
A més a més, les i els estudiants hauran de fer ús de les tutories, les quals les fixarà el professorat al llarg del semestre.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Pràctiques de laboratori (estudi de ràdio) | 33 | 1,32 | 1, 2, 3, 4, 6, 8, 10, 12, 13, 14, 15 |
| Sessions magistrals | 15 | 0,6 | 1, 2, 7, 8 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories | 7,5 | 0,3 | 7, 12 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectures, preparació de practiques, preparació de proves, etc. | 87 | 3,48 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 10, 12, 13, 14, 15 |
Avaluació
La metodologia docent i l’avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
El sistema d'avaluació continuada està integrat per tres parts diferenciades, cadascuna de les quals s'ha d'aprovar, amb un mínim de 5 punts, per a superar l'assignatura. El pes d'aquestes parts és el següent:
a) Examen teòric: 30%
b) Pràctiques en grup i treballs associats a les pràctiques (guions, dossiers, etc.): 45%
c) Pràctiques individuals i treballs associats a les pràctiques (guions, dossiers, etc.): 25%
Els criteris d'avaluació estan íntimament relacionats amb els resultats d'aprenentatge. L'examen consistirà en el desenvolupament d'una prova escrita sobre els continguts de l'assignatura. Aquesta prova, la data de la qual estarà fixada a la planificació que es podrà consultar al Campus Virtual, constarà de cinc preguntes.
En tant que es tracta d'una assignatura "sumativa", en la que s'incorporen progressivament diferents aspectes que necessàriament s'han de veure reflectits en les pràctiques, la qualificació vindrà bàsicament marcada pel resultat de la pràctica final, així com per l'exercici individual pràctic anunciat, igualment, en la planificació. Es recorda que és obligatori fer totes les pràctiques programades.
ACTIVITATS DE REAVALUACIÓ:
Les activitats de reavaluació es portaran a terme durant la/es setmana/s fixades en el calendari acadèmic. S'hauran de presentar a aquestes activitats les i els estudiants que no hagin arribat a 5 punts en l'examen de teoria i/o en la pràctica individual.
La pràctica final no serà susceptible de reavaluació(les competències i les habilitats no adquirides al llarg del curs difícilment es poden assolir en un parell de setmanes).
SEGONA MATRÍCULA:
En cas de segona matrícula,l'alumnat podrà fer una única prova de síntesi que consisitirà en un exercici teòrico-pràctic. La qualificació de l'assignatura correspondrà a la qualificació de la prova de síntesi.
PLAGI. MOLT IMPORTANT:
L’estudiant que realitzi qualsevol irregularitat (còpia, plagi, suplantació d’identitat,...) es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació. En cas que es produeixin diverses irregularitats, la qualificació final de l’assignatura serà 0.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen de teoria | 30 | 2,5 | 0,1 | 1, 6, 7, 8, 9, 12 |
| Qualitat de les presentacions (guions, dossiers de pràctiques, etc.) i resultat de la pràctiques en grup. | 45 | 4 | 0,16 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 10, 11, 12, 14, 15 |
| Qualitat de les presentacions (guions, dossiers de pràctiques, etc.) i resultat de la pràctiques individuals | 25 | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 5, 6, 10, 12, 13, 14 |
Bibliografia
BIBLIOGRAFIA BÀSICA:
BALSEBRE TORROJA, Armand.: El lenguaje radiofònico. Ed. Cátedra, Madrid, 1994. BLANCH, Margarida i LÁZARO, Patrícia: Aula de locución. Edt. Cátedra, 2010.
GUTIÉRREZ GARCÍA, María i PERONA PÁEZ, Juan José: Teoría y técnica del lenguaje radiofónico. Ed. Bosch, Barcelona, 2002.
HUERTAS BAILÉN, Amparo i PERONA PÁEZ, Juan José: Redacción y locución en medios audiovisuales: la radio. Ed. Bosch, Barcelona, 1999.
MARTÍNEZ COSTA, María Pilar: "Radio y nuevas narrativas. De la crossradio a la transradio". En Oliveira, M y Ribeiro, F.: Radio, Sound and Internet. Proceedings of Net Station International Conference, 2015, pags. 168-187.
PERONA, Juan José, BARBEITO, Ma Luz i FAJULA, Anna: "Los jóvenes ante la sono-esfera digital: medios, dispositivos y consumo sonoro", Revista Comunicación y Sociedad, vol.27, núm. 1, 2014.
RODERO, Enma i SOENGAS, Xosé: Ficción radiofónica. Ed. Instituto RTVE, Madrid, 2010.
RODRÍGUEZ BRAVO, Ángel: La dimension sonora del lenguaje audiovisual. Ed. Paidós, Barcelona, 1998.
BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA:
ARNHEIM, Rudolf: Estética radiofónica. Gustavo Gili, Barcelona, 1990.
BAREA, Pedro: Redacción y guiones. Servicio Universidad del País Vasco, Bilbao, 1992.
BAREA, Pedro: La estirpe de Sautier: la época dorada de la radionovela en España (1924-1964). Ed. El Pais Aguilar, Madrid, 1994.
BELTRÁN MONER, Rafael: La ambientación musical. Ed. IORTV, Madrid, 1984.
BERRY, Richard: "A Golden Age of Podcasting? Evaluating Serial in the Context of Podcast Histories". Journal of Radio and Audio Media, Vol. 22, 2105, pp. 170-178.
CEBRIÁN HERREROS, Mariano: Información radiofónica: Mediación técnica, tratamiento y programación. Ed. Síntesis, Madrid, 1994.
FUZELLIER, Étienne.: Le langage radiophonique, IHEC, París, 1965.
KISCHiNHEVSKY, Marcelo: Mediaciones e interacciones radiofónicas digitales. Editorial UOC, 2017. https://cataleg.uab.cat/iii/encore/record/C__Rb2085376?lang=cat
MCLEISH, Robert: Técnicas de creación y realización en radio. IORTV, Madrid, 1983.
MERAYO PÉREZ, Arturo i PÉREZ, Carmen.: La magia radiofónica de las palabras. Ed. Librería Cervantes. 5
MERAYO PÉREZ, Arturo i PÉREZ, Carmen.: La magia radiofónica de las palabras. Ed. Librería Cervantes. Salamanca, 2001.
O'MEARA, Jennifer.: "Like Movies For Radio: Media Convergencia at he Serial Podcast Sensation". Recurs en línia:
http://framescinemajournal.com/article/like-movies-for-radio-media-convergence-and-the-serial-podcast-sensation/
PERONA, Juan José: El ritmo en la expresión radiofónica. Tesis doctoral. UAB, 1992.
TERRÓN, José Luis: El silencio en la radio. Tesis doctoral, UAB, 1990.