Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2501928 Comunicació Audiovisual | OB | 2 | 1 |
Aquesta assignatura no té prerequists específics, però s’entén com una continuïtat de diverses matèries cursades a primer curs. En aquest sentit, es recomana aplicar els coneixements, les competències i les habilitats adquirides a les assignatures Llenguatges comunicatius escrits i audiovisuals, Narrativa audiovisual i Fonaments Tecnològics de l'Audiovisual,
L’assignatura s’integra dintre de la matèria “Llenguatge audiovisual” que proporciona coneixements específics sobre l’estructura expressiva de les formes sonores i visuals que caracteritzen els missatges audiovisuals.
L’objectiu de l’assignatura és formar els estudiants per a que coneguin la teoria i la tècnica de l’expressió televisiva i cinematogràfica en els seus diferents formats i puguin aplicar aquests principis de manera creativa a la realització de productes audiovisuals.
1. Els elements visuals i sonors
2. El muntatge i la construcció del discurs
3. El muntatge. Aspectes narratius
4. La retòrica audiovisual
5. Organitzar la producció
El contingut de l’assignatura serà sensible als aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere.
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura. Es penjarà també al Campus Virtual on l’alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per raons sanitàries, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l’assignatura i en les metodologies docents.
L’adquisició de coneixements es farà a través de diversos procediments metodològics que inclouen classes magistrals i pràctiques de laboratori.
En les sessions teòriques es farà l’exposició dels continguts del programa. Pel que fa a les pràctiques, es realitzaran en grup als estudis de televisió i a les sales d'edició i serviran per aplicar a casos reals allò après a les sessions teòriques prèvies. El seu disseny i preparació -junt amb els diferents documents relacionats encarregats per l’equip docent- formaran part del treball autònom previst a l’assignatura.
Es farà una prova escrita al final del període lectiu per conèixer, tant el grau d’assoliment dels coneixements teòrics, com la capacitat per aplicar-los.
Els estudiants podran realitzar tutories opcionals amb els seus professors.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Pràctiques de laboratori | 33 | 1,32 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 15 |
Sessions magistrals | 15 | 0,6 | 1, 8, 9 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 7,5 | 0,3 | 6, 12, 15 |
Tipus: Autònomes | |||
Lectures, preparació de practiques, preparació de proves, etc. | 87 | 3,48 | 2, 3, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 15 |
Examen escrit (30%)
- Pràctiques de laboratori (50%)
- Informes de pràctiques i documents de producció (20%)
Per a superar l’ assignatura és imprescindible realitzar les diferents proves i exercicis programats. La nota final resultarà de la suma de la puntuació obtinguda en les diferents proves.
L’alumnat tindrà dret a la recuperació de l’assignatura si ha estat avaluat d’un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l’assignatura. Aspectes a tenir en compte: cal haver obtingut una nota igual o superior a 3,5 en la mitjana de l’assignatura
Les persones que realitzin qualsevol irregularitat (còpia, plagi, suplantació d’identitat,...) que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació en un acte d’avaluació, seran qualificades amb 0 en aquest acte d’avaluació. En cas que es produeixin diverses irregularitats, la qualificació final de l’assignatura serà 0.
SEGUNDA MATRÍCULA
En cas de segona matrícula, l’alumnat podrà fer una prova de síntesi que consistirà en una prova escrita individual amb preguntes de contingut teòric i pràctic. La qualificació de l’assignatura correspondrà a la qualificació de la prova de síntesi.
Els estudiants que suspenguin la prova de síntesi amb una nota igual o superior a 3,5 tindran l’opció de revaluar aquesta prova.
La metodologia docent i l’avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Examen escrit | 30% | 2,5 | 0,1 | 1, 7, 8, 11, 12 |
Lectures, preparació de practiques, preparació de proves, etc. | 20% | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 12, 13, 14, 15 |
Pràctiques de laboratori | 50% | 4 | 0,16 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 |
Bibliografia obligatòria
- Castillo. J.M. (2016). Televisión, realización y lenguaje audiovisual. Madrid: Instituto RTVE.(Cap 2, 5, 7, 9, 12)
- Bestard, M., (2011) Realización audiovisual, Barcelona: UOC. (Cap 6, 7)
- Borràs J. i Colomer, A. (2010), El llenguatge cinematogràfic. Tot el que s’ha de saber per realitzar un film de ficció, Barcelona: Ed. UOC (Cap. 2, 3)
- Bordwell, D.. & Thompson, K. (1995) El arte cinematográfico. Barcelona: Ed. Paidós. (Cap. 9)
- Fernández F. i Martínez J. (1999). Manual básico de lenguaje y narrativa audiovisual, Barcelona: Ed. Paidos (Cap. 9, 10, 11)
- Martin, M. (2008), El lenguaje del cine, Barcelona: Ed. Gedisa (Cap, 4, 6, 8, 13)
- Millerson, G. (2009). Realización y producción en televisión, Barcelona: Ed. Omega (Cap. 6, 7, 8)
Bibliografia bàsica
- Barroso, Jaime (2008). Realización audiovisual, Madrid: Ed. Síntesis
- Chion, Michel (1993) La audiovisión. Introducción a un análisis conjunto de la imagen y el sonido. Barcelona: Ed. Paidós Comunicación.
- Mascelli, Joseph. V. (1998), Los cinco principios básicos de la cinematografía, Barcelona: Ed. Bosch.
- Reisz, Karel. (2003) Técnica del montaje cinematográfico, Madrid: Plot.
Bibliografia complementària
- Aumont, Jacques. et alt. (1989) Estética del cine. Espacio fílmico, montaje, narración, lenguaje, Barcelona, Ed. Paidos
- Barroso, Jaime (1996): Realización de los Géneros Televisivos, Madrid, Síntesis
- Burch, Noel (1970) Praxis de cine. Madrid, Fundamentos
- Cury, Ivan (2009) Dirección y producción en televisión. Un enfoque basado en el formato, Andoain: Escuela de Cine y Video
- Katz, Steven (2000), Plano a plano, de la idea a la pantalla, Madrid : Plot, 2000
- Metz, Christian (1973) Lenguaje y cine. Barcelona, Planeta.
- Miller, Pat P. (1987). La supervisión del guion, Madrid: Instituto Oficial Radio y Televisión
- Morales, Fernando (2013), Montaje audiovisual. Teoría, técnica y métodos de control, Barcelona: Ed. UOC
- Quintana, Ángel (2011) Después del cine. Imagen y realidad en la era digital. Barcelona, Acantilado
- Rowlands, Avril (1985), El guion en el rodaje y la producción, Madrid: Instituto Oficial de Radio y Televisión
- Sainz, Miguel (2002) El productor audiovisual, Madrid: Ed. Síntesis
- Ward, Peter (1997) Composición de la imagen en cine y televisión. Madrid, IORTV
- Zúñiga, José, (2006). Realización en televisión, Andoain: Escuela de Cine y Video