Logo UAB
2020/2021

Escriptura Periodística I

Codi: 104971 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2501933 Periodisme OB 1 1
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Santiago Tejedor Calvo
Correu electrònic:
Santiago.Tejedor@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
espanyol (spa)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
No
Grup íntegre en espanyol:
Sí

Equip docent

Jordi Badia Perea
Lluís Pastor Pérez
David Revelles Soriano
Miquel Herrada Gómez-Rodulfo
Oriol Puig Cepero

Equip docent extern a la UAB

Jesús Martínez
Plàcid Garcia Planas

Prerequisits

Assignatura de primer en el Grau de Periodisme. Es necessitarà que l’alumne tingui un coneixement de temes d’actualitat; demostri capacitat per l’ús correcte oral i escrit dels seus idiomes propis; pugui llegir, analitzar i resumir textos.

Objectius

  • L’assignatura és la primera directament vinculada amb l’escriptura periodística.
  • L’assignatura és una introducció al llenguatge periodístic i a la redacció periodística en diferents suports, encara que amb una aposta major per la premsa i el ciberperiodisme.
  • Per tant, és una assignatura que prepara als alumnes pels diferents itineraris centrats tant en la informació a premsa com radio, televisió i multimèdia.

Competències

  • Aplicar l'ètica i la deontologia professionals del periodisme, així com l'ordenació jurídica de la informació.
  • Buscar, seleccionar i jerarquitzar qualsevol tipus de font i document útil per a l'elaboració de productes comunicatius.
  • Conèixer i aplicar els fonaments teòrics i pràctics de l'escriptura i la narrativa periodístiques i les seves aplicacions en els diferents gèneres, mitjans i suports.
  • Demostrar capacitat d'autoaprenentatge i autoexigència per aconseguir un treball eficient.
  • Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
  • Gestionar el temps de manera adequada.
  • Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
  • Transmetre informació periodística en el llenguatge propi de cada un dels mitjans de comunicació, en les seves formes combinades modernes o en suports digitals, i aplicar els gèneres i els diferents procediments periodístics.
  • Utilitzar les tecnologies avançades per al desenvolupament professional òptim.

Resultats d'aprenentatge

  1. Adequar els textos escrits a les necessitats específiques que impliquen la utilització de tecnologies i els seus sistemes per processar, elaborar i transmetre informació.
  2. Aplicar els principis deontològics i la norma jurídica en la producció de textos periodístics.
  3. Buscar, seleccionar i jerarquitzar qualsevol tipus de font i document útil per a l'elaboració de productes comunicatius.
  4. Demostrar capacitat d'autoaprenentatge i autoexigència per aconseguir un treball eficient.
  5. Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
  6. Distingir les teories de l'escriptura i la narrativa periodístiques per aplicar-les a la notícia i altres gèneres periodístics en premsa escrita.
  7. Escriure tot tipus de textos informatius per a premsa, ràdio, televisió i multimèdia.
  8. Gestionar el temps de manera adequada.
  9. Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
  10. Utilitzar les tecnologies avançades per al desenvolupament professional òptim.

Continguts

TEMA 1. Missió i valors del periodisme.

TEMA 2. Introducció general a la teoria dels gèneres periodístics.

TEMA 3. El procés de la informació.

TEMA 4. Concepte de notícia.

  • Definició de notícia.
  • Notícia i informació.
  • Valors de la notícia.
  • La notícia als diferents mitjans: ràdio, premsa, televisió i Internet/multimèdia.

TEMA 5. Estructura de la notícia.

  • Lid. Cos.
  • Lid i cos: seqüència de continuïtat.
  • Les 6 W.
  • Material principal i material secundari.
  • La crisis de la piràmide invertida a Internet?

TEMA 6. Tipologia de la notícia.

TEMA 7. Titulació.

  • Concepte i finalitat de la titulació.
  • Funcions i models.
  • Elements.
  • Tipus de titulars.
  • Normes de titulació.

TEMA 8. Les fonts informatives.

  • Tipologia.
  • Identificació de les fonts.
  • Diferents formes d’atribució.
  • L’ús de cites directes i indirectes.

TEMA 09. El periodista i la redacció.

TEMA 10. Els llibres d’estil i aspectos ètics.

TEMA 11. Les noves tecnologies en premsa, ràdio i TV.

 

 

El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura. Es penjarà també al Campus Virtual on l’alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per raons sanitàries, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l’assignatura i en les metodologies docents.

Metodologia

 

  • La metodologia de treball combina la teoria amb la pràctica. La resolució de problemes, l'estudi de cas, la creació de continguts i la lectura crítica de textos periodístics seran aspectes de gran importància.
  • El Campus virtual serà una eina de gran protagonisme en el curs.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes magistrals 15 0,6 2, 3, 6
Estudi i treball autónom 30 1,2 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10
Laboratori 27 1,08 1, 2, 3, 7, 8, 9, 10
Tipus: Supervisades      
Activitats d'avaluació 6 0,24 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 10
Tutories 7 0,28 4, 5, 8
Tipus: Autònomes      
Campus virtual 3 0,12 4, 5, 8

Avaluació

  • L'avaluació de l'assignatura tindrà dues parts clarament diferenciades i s'hauran de aprovar totes:
    1) Les activitats d'aprenentatge (60%): Pràctiques, comentaris, ressenyes, etc.
    2) Els test d'actualitat i la valoració dels continguts teòrics (40%): test i examens.
  • En ser una assignatura amb una gran càrrega pràctica, la valoració de les activitats docents serà la de major pes. De fet, s'han establert diferents proves pràctiques avaluables.

 

  • L’assignatura consta de les activitats d’avaluació següents:
  • - Activitat A: Examens, 40% sobre la qualificació final.
  • - Activitat B: Practiques, 40% sobre la qualificació final.
  • - Activitat C: Portafoli, 20% sobre la qualificació final.

 Per poder aprovar l’assignatura, caldrà treure una nota mínima de 5 en les activitats A, B i C.

  • L’alumnat tindrà dret a la recuperació de l’assignatura si ha estat avaluat del conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l'assignatura.
  • Per poder-se presentar a la recuperació de l’assignatura, s’haurà hagut d’obtenir la nota mitjana igual o superior a 3,5.
  • L’activitat que queda exclosa del procés de recuperació és el Portafoli.
  • En cas de segona matrícula, l’alumnat podrà fer una única prova de síntesi que consistirà en un examen teòric i práctic.
  • La qualificació de l’assignatura correspondrà a la qualificació de la prova síntesi.
  • L’estudiant que realitzi qualsevol irregularitat (còpia, plagi, suplantació d’identitat,...) que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació. En cas que es produeixin diverses irregularitats, la qualificació final de l’assignatura serà 0.

 IMPORTANT: La metodologia docent i l’avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Cobertura informativa 15 10 0,4 1, 2, 3, 4, 7, 8, 9, 10
Examen 40 6 0,24 2, 3, 5, 6, 8, 9, 10
Portafoli 20 40 1,6 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Redacció: Actualitat informativa 25 6 0,24 1, 2, 3, 6, 7, 8, 9, 10

Bibliografia

  • Álvarez, T.; Caballero, M. (1997): Vendedores de imagen. Los nuevos retos de los gabinetes de prensa. Ed. Paidós. Barcelona.
  • García Orousa, B. (2009): Gabinetes decomunicación on line. Claves para generar información corporativa en la red. Ed. Comunicación social. Ediciones y Publicaciones. Sevilla.
  • Haskovec, S (1983): La agencia de prensa en el sistema de medios de comunicación. Ed. Organización Internacional de Periodistas.
  • Lechuga, R.; Guasch, V.; Mora, C. (1991): Las agencias internacionales de noticias. Ed. Pablo de la Torriente. La Habana.
  • López Hidalgo, A. (2001): El titular. Manual de titulación periodística. Ed. Comunicación Social y Publicaciones. Sevilla.
  • Rodríguez, Pepe (1994). Periodismo de investigación: Técnicas y estrategias. Paidós, Barcelona.
  • Sabés, F; Verón, J.J. (2008):La gestión de la información en la administración local. Ed. Comunicación Social Ediciones y Publicaciones. Sevilla.
  • Savio, R.; Giffard, A. (1995) (Coords.): Las agencies de prensa en la comunicación global. Ed. Comunica. Madrid.
  • Secanella, Petra María (1980): El lid, fórmula inicial de la noticia. Ed. ATE. Barcelona.
  • De la Serna, V. (1996) (Coord.): El Mundo. Libro de Estilo. Ed. Ediciones Temas de Hoy. Madrid.
  • Tcherkarski, O. (1997) (Coord.): Clarín. Manual de estilo. Ed. Arte Gráfico Editorial Argentino SA Clarín. Buenos Aires.
  • Armentia, José Ignacio; Caminos, José María (2003): Fundamentos de periodismo impreso. Ed. Ariel. Barcelona.
  • Benavides, J.L.; Quintero, C. (2004): Escribir en prensa. Ed. Pearson. Madrid.
  • Cantavella, Juan; Serrano, José Francisco (2004): Redacción para periodistas: informar e interpretar. Ed. Ariel. Barcelona.
  • Berrocal, Salomé (1998). Análisis básico de la prensa diaria: Manual para aprender a leer periódicos. Universitas, Madrid.
  • Cantavella, J. y Serrano, J. F. (coords.). (2004). Redacción para periodistas: informar e interpretar. Barcelona: Ariel.
  • Casasús, J.M.; Roig Ximénez, X. (1981): La premsa actual: introducció als models de diari. Ed. Edicions. Barcelona.
  • Casasús, J.M.;Núñez Ladevéze, L. (1991): Estilo y géneros periodísticos. Ed. Ariel. Barcelona.
  • Casasús, J.M. (1986) (Coord.): La Vanguardia. Libro de Redacción. Ed. La Vanguardia. Barcelona.
  • Cassany, D. (1995). La cocina de la escritura. [8ª] Barcelona: Anagrama.
  • Cebrián Herreros, M. (1992): Géneros informativos audiovisuales. Ed. Ciencia 3 Distribución. Madrid.
  • Diezhandino, Pilar (1994): El quehacer informativo. Ed. Servicio de Publicaciones de la Universidad del País Vasco.
  • De Fontcuberta, M. (1993): La noticia. Pistas para percibir el mundo. Ed. Paidós Papeles de Comunicación. Barcelona.
  • El País (2003): Libro de estilo. Ed. Ediciones El País. Madrid.
  • El Periódico (2002): Llibre d’estil. El Periódico. Ed. El Periódico. Barcelona.
  • Edo, Concha (2009): Periodismo informativo e interpretativo. El impacto de internet en la noticia, las fuentes y los géneros. Ed. Comunicación Social. Sevilla.
  • Fox, Walter (2001): Writing the news. A Guide for Print Journalists. Ed. Iowa State University Press. Ames (Iowa).
  • Gómez Mompart, J. L. (1982): Los titulares en prensa. Ed. Mitre. Barcelona.
  • Grijelmo, Álex (1997). El estilo del periodista. Taurus, Madrid.
  • Guerriero, Leila (2014). Zona de obras. Barcelona: Círculo de Tiza.
  • Huertas, A.; Perona, J.J. (1999): Redacción y locución en los mediosaudiovisuales. La radio. Ed. Bosch Comunicación. Barcelona.
  • Kapuscinski, Ryszard (2003). Los cinco sentidos del periodista. Fundación Nuevo Periodismo Iberoamericano, Colombia.
  • Hernando Cuadrado, Luis Hernando (2000). El discurso periodístico. Verbum, Madrid.
  • Kapuscinski, Ryszard (2005). Los cínicos no sirven para este oficio. Anagrama, Madrid.
  • Kovach, Bill; Rosenstiel, Tom (2012). Los elementos del periodismo. Aguilar, Madrid.
  • Ladevéze, L. (1995): Introducción al periodismo escrito. Ed. Ariel, Barcelona.
  • Larrondo, Ainara (2008). Los géneros en la Redacción ciberperiodística. Contexto, teoría y práctica actual. Universidad del País Vasco, Bilbao.
  • La Voz de Galicia (2002): Libro de estilo. Ed. La Voz de Galicia. A Coruña.
  • López, M. (1995): Cómo se fabrican las noticias. Fuentes, selección y planificación. Ed. Paidós Papeles de Comunicación. Barcelona.
  • López, X. (1999): Comunicación e información escrita. Redacción periodística. Ed. Edicions Lea. Santiago de Compostela.
  • López, X.; Túñez, M. (1995): Redacción en prensa: a noticia. Santiago de Compostela. Ed. Lea.
  • López, X. y otros (2005): “Tipología de los cibermedios” en Salaverría, R. (2005): Cibermedios. El impacto de Internet en los medios de comunicación en España. Ed. Comunicación Social. Sevilla.
  • Martínez Albertos, J.L. (2006): El zumbido del moscardón. Periodismo, periódicos y textos periodísticos. Ed. Comunicación SociaL Ediciones y Publicaciones. Sevilla-Zamora.
  • Martínez Albertos, José Luis (2012). Curso general de redacción periodística. Paraninfo, Madrid, Col. Universidad.
  • Martínez de Sousa, J. (2003):Libro de estilo de Vocento. Ed. Trea. Gijón.
  • Mayoral, Javier (2013). Medios, géneros y formatos. Síntesis, Madrid.
  • Montagut, Albert (2012). NewPaper. Cómo la revolución digital transforma la prensa. Deusto - Grupo Planeta, Barcelona.
  • Núñez Ladevéze, L. (1995): Introducción al periodismo escrito. Ed. Ariel. Barcelona.
  • Pavlik, John V. (2005). El periodista y los nuevos medios de comunicación. Paidós, Barcelona.
  • Sabés, F; Verón, J.J. (2008): La eficacia de lo sencillo. Introducción a la práctica del periodismo. Segunda edición. Ed. Comunicación Social Ediciones y Publicaciones. Sevilla.
  • Tejedor, Santiago (2010). Ciberperiodismo: Libro de estilo para Ciberperiodistas. Itla Editorial, Santo Domingo (República Dominicana).
  • Tejedor, Santiago (2014). Escribir para la red. Reflexiones sobre la nueva (y vieja) escritura informativa online. Gabinete Comunicación y Educación, UAB, Barcelona.
  • Vigara, A.M. (2001) (Coord.): Libro de estilo de ABC. Ed. Ariel. Barcelona.