2020/2021
Tècniques de Redacció i Comunicació Audiovisual de les Organitzacions
Codi: 104786 Crèdits: 12| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2503868 Comunicació de les Organitzacions | OB | 2 | A |
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Professor/a de contacte
- Nom:
- Luis Fernando Morales Morante
- Correu electrònic:
- Fernando.Morales@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Prerequisits
Els estudiants han d'haver aprovat prèviament l'assignatura Teoria i Tècniques de la Construcció i la Locució del Discurs
Els i les estudiants hauran d'adquirir de forma autònoma (amb suport puntual de l'professorat) coneixements bàsics de cert programari, com ara editors de textos, editors de vídeo, editors d'àudio (audacity), i eines de xarxa com ara l'entorn de google ( google docs, gmail ...) i hostings com youtube, vimeo
o soundcloud.
Objectius
Dominar les eines teoricopràctiques que possibilitin millorar els processos de redacció, aprofitament i perfeccionament continu de l'escriptura en les organitzacions en les quals estem immersos.
Conèixer les caraterístiques dels diferents formats audiovisuals de comunicació corporativa, els usos i la seva relació amb les audiències.
Coneixer les eines i tècniques de narració audiovisual i aplicar-les de manera creativa i eficient a contrucció de missatges i continguts pensats per a qualsevol tipus de públic i suport.
Competències
- Adaptar la comunicació generada per la pròpia organització al llenguatge dels mitjans de comunicació tradicionals i digitals.
- Cercar, seleccionar i jerarquitzar qualsevol tipus de font i de document útil per a l’elaboració de missatges.
- Concebre, planificar i executar projectes de comunicació sobre l’organització en tot tipus de suports per als públics interns i externs.
- Gestionar el temps de manera adequada i ser capaç de planificar tasques a curt, mitjà i llarg terminis.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Treballar d’acord amb la deontologia professional.
Resultats d'aprenentatge
- Contrastar i verificar la veracitat de les informacions aplicant criteris de valoració.
- Elaborar documents sonors i audiovisuals per enviar-los als periodistes dels mass-media o per incloure'ls als propis mitjans de l'organització.
- Elaborar notes de premsa, dossiers, informes i tot tipus de documents per enviar-los als periodistes dels mass-media o per incloure'ls als propis mitjans de l'organització.
- Presentar els treballs de l'assignatura en els terminis previstos i mostrar-ne la planificació individual o grupal aplicada.
- Realitzar activitats comunicatives escrites, sonores, audiovisuals i digitals.
- Reconèixer la virtualitat i els límits de la llibertat d'expressió en la producció de documents informatius en i per a qualsevol tipus de suport.
- Redactar i produir documents sonors i audiovisuals per a qualsevol tipus de suport sobre aquells temes que generin o afectin les organitzacions.
- Treballar de manera autònoma i, a partir del coneixement adquirit, resoldre problemes i prendre decisions estratègiques.
- Trobar el que és substancial i rellevant en documents de l'assignatura.
Continguts
REDACCIÓN Y GUIONIZACION
Técnicas de redacción de textos para diversos formatos audioviosuales.
Modelos y estilos de guion sonoro, audiovisual y multimedia
NARRATIVA AUDIOVISUAL
Construcción de historias y tratamiento de contenidos
Procesos de creación y producción en el entorno organizacional
CREACION SONORA
Lenguaje sonoro, montaje y formatos corporativos
CREACION AUDIOVISUAL
Lenguaje audiovisual, montaje y fortmatos corporativos
Desarrollo de proyectos
TESTEO DE MENSAJES
Eficacia comunicativa, métodos de validación y percepción de relatos y contenidos.
Encuestas, focus groups, experimentos
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura. Es penjarà també al Campus Virtual on l’alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per raons sanitàries, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l’assignatura i en les metodologies docents.
Metodologia
La metodologia docent de les sessions teòriques es basa en el mètode expositiu. Aquestes sessions fan servir recursos audiovisuals com a suport pedagògic i treballen l'ús de la pregunta com a instrument per promoure la síntesi o
l'avaluació de temes centrals.
Les sessions pràctiqesari dirigides s'orienten a la tasca de dirigir els estudiants en els processos de anàlisi de les técniques de redacció i realització de peces organitzacionals. Aquesta tasca la recerca l'aplicació dels continguts treballats en les sessions expositives i les activitats autònomes de lectura i anàlisi de textos escrits i visionat de materials audiovisuals.
A les sessions de pràctiques de laboratori es treballaran els aspectes relacionats amb la creació i producció audiovisuals atenent específicament a l'ús dels llenguatges i narratives en formats audiovisuals organitzacionals.
Amb les tutories, com a activitat supervisada, es fa una tasca d'acompanyament i suport dels estudiants, de forma individualitzada o en petits equips de treball, per a l'aplicació dels coneixements adquirits en les activitats autònomes i les dirigides.
La metodologia docent i l’avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Descripció i anàlisis de peçes audiovisuals | 20 | 0,8 | 2, 3, 5, 8 |
| Producció de peces audiovisuals | 130 | 5,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 |
| Sessions expositives | 40 | 1,6 | 1, 5, 6, 8, 9 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Seguiment de les produccions audiovisuals organitzacionals | 10 | 0,4 | 2, 3, 5, 7, 8 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectures, visionat i anàlisi audiovisuals | 20 | 0,8 | 1, 2, 4, 5, 8, 9 |
Avaluació
LES ACTIVITATS D'AVALUACIÓ SÓN:
- Activitat A, PROVES TEÒRIQUES (PT): 30% sobre la qualificació final
- Activitat B, PRÀCTIQUES DE LABORATORI (PL): 40% sobre la qualificació final
- Activitat C, TREBALL DE CURS (TC): 20% sobre la qualificació final
- Activitat D, TREBALLS INDIVIDUALS (TI): 10% sobre la qualificació final
Per poder aprovar l'assignatura, caldrà tenir una nota mínima de 5 en les activitats A, B, C i D que s'obtindrà de calcular ponderat de les notes de cada activitat. Per poder fer aquest càlcul ponderat, les activitats hauran de tenir una nota mínima de 4,5. Si algun dels apartats no arriba a 4,5 no es calcularà la mitjana i no se superarà l'assignatura. No obstant això, els estudiants podran tornar a avaluar les PT el TC o els TI.
Les PL no podran ser reavaluadaes ja que es tracta de competències i habilitats adquirides al llarg de el curs que no poden ser valorades en una prova de reavaluació.
Recuperació:
Els alumnes que hagin participat de l'avaluació contínua i que no superin les PA, els TI o el TC, podran recuperar sempre que hagin obtingut una nota mínima de 3,5 punts en l'activitat que hagin suspès.
Les PA es torna a avaluar amb una nova PA. El TC i el TI es tornaran a avaluar repetint les proves supeses.
En cas de segona matrícula, l’alumnat podrà fer una única prova de síntesi. La qualificació de l’assignatura correspondrà a la qualificació de la prova de síntesi.
Plagi:
L'estudiant que realitzi qualsevol irregularitat (còpia, plagi, suplantació d'identitat ...) que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació. En cas que es produeixin diverses irregularitats, la qualificació final de l'assignatura serà 0.
La metodologia docent i l'avaluació propostes poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Proves teòriques (PT) | 30% | 5 | 0,2 | 4, 6, 8, 9 |
| Pràctiques de laboratori (PL) | 40% | 40 | 1,6 | 2, 3, 4, 5, 6, 7 |
| Treball de curs (TC) | 20% | 20 | 0,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
| Treballs individuals (TI) | 10% | 15 | 0,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
Bibliografia
Bibliografía Bàsica:
Barroso, Jaime (1996). La realización de los géneros televisivos, Madrid: Síntesis.
Fernández, Federico y Martínez Abadía, José Luís (1999). Manual básico de lenguaje y narrativa audiovisual. Paidós.
Morales, Fernando (2013). Montaje audiovisual: teoría, técnica y métodos de control. UOC.
Bibliografía Complementària:
Balsebre, Armand; Mateu, Manel y Vidal, David (2008). La entrevista en radio, televisión y prensa, Madrid, Cátedra (2ª edició).
Blanch, Margarita; Lázaro, Patrícia (2010). Aula de locución. Madrid. Cátedra.
Fog, Klaus; Budtz, Chistian y Yakaboylu, Baris (2005). Storytelling. Berlin: Springer.
García Jiménez, Jesús (1993). Narrativa audiovisual. Madrid: Ediciones Cátedra.
Guarinos, Virginia (2009). Manual de narrativa radiofónica, Madrid, Editorial Síntesis
Guisado Rodríguez, Ana María (2017). Storytelling: cómo contar historias ayuda a la estrategia de marketing.
Gutiérrez, María y Perona, Juanjo (2002). Teoría y técnica del lenguaje radiofónico, Bosch, Barcelona.
Herrera, Susana (2008). Cómo elaborar reportajes en radio, La Cruíja, Buenos Aires.
Herrera, Susana (2007). La estructura del reportaje en radio. En Area Abierta, núm. 17, Madrid
Huertas, Amparo y Perona, Juanjo (1999). Redacción y locución en medios audiovisuales: la radio. Barcelona, Bosch.
Lambert, J., & Hessler, B. (2018). Digital storytelling: Capturing lives, creating community. Routledge.
Lorán, María y Cano, Pablo (2017). La Comunicación audiovisual en la empresa: formatos, nuevas fórmulas y usos. Edit. UOC.
Marsh, Charles; Guth, David & Short, Boonie (2017). Strategic writing: Multimedia writing for public relations, advertising and more. Routledge.
Martínez-Costa y Herrera, Susana (2008). La crónica radiofónica, Instituto Oficial de Radio y Televisión, Madrid.
Mas, Lluís (2015). Discurso informativo 2.0.: La estructura formal, textual y oral de la noticia en el siglo XXI (Vol. 310). Editorial UOC.
Mayoral, Javier (coord.). Sapag, Pablo; Huerta, Armando y Díez, Francisco Javier (2008). Redacción periodística en televisión. Síntesis: Madrid.
Merayo Pérez, A. (1992). Para entender la radio. Estructura del proceso informativo radiofónico. Publicaciones, Universidad Pontificia de Salamanca.
Niqui, Cinto (2007). Disseny i creativitat sonora, Barcelona, Editorial UOC
Owens, Jim (2015). Television production. CRC Press.
Rodero, Emma y Soengas, Xose (2010) Ficción radiofónica: Cómo contar una historia en la radio. Madrid.
Rodero, Emma (2004). Producción radiofónica (Vol. 85). Anaya-Spain.
Rodero, Emma (2003). Locución radiofónica, Madrid.
Rodríguez, Ángel (1998). La dimensión sonora del lenguaje audiovisual. Barcelona. Paidós.
Salmon, Christian (2016). Storytelling: la máquina de fabricar historias y formatear las mentes. Península.
Sweetow, Stuart (2016). Corporate video production: Beyond the board room (and OUT of the bored room). CRC Press.
Vale, Eugene (1991). Técnicas del guion para cine y televisión. Barcelona, Editorial Gedisa.