Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2503873 Comunicació Interactiva | OB | 1 | 2 |
Coneixements previs de composició visual i informàtica per a usuari
Té en general com a objectiu l'estudi de tots els grafismes en webs i mòbils, des del punt de vista del disseny i composició visual. Permet reflexionar sobre la seva implicació en les necessàries representacions gràfiques i documentals associades a imatge i continguts.
1. Generalitats del disseny gràfic
2. Tipologia general: Llenguatges i metallenguatges
3. Els productes gràfics en web
4. Interactivitat en web
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura. Es penjarà també al Campus Virtual on l’alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per raons sanitàries, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l’assignatura i en les metodologies docents.
El desenvolupament de l'assignatura implica la realització de diferents tipus d'activitats formatives:
- Activitats dirigides
a) Classes magistrals: explicació dels conceptes teòrics i anuncis i regles per a pràctiques.
c) Pràctiques al Laboratori. Els principals objectius són que l'alumne / a realitze pràctiques de disseny.
- Activitats supervisades
a) Tutories presencials individuals o en grup. La seva finalitat és resoldre problemes d'aprenentatge.
- Activitats autònomes
a) Els alumnes / as hauran de fer les lectures indicades com a obligatòries i totes les activitats planificades per a un correcte desenvolupament de la teoria i les pràctiques en el Laboratori; a més de l'estudi amb una lectura comprensiva de la bibliografia bàsica.
Activitats d'avaluació
(Part d'una sessió presencial es dedicarà a la realització d'un examen escrit).
En total, hi participen 1 professor / a que s'encarrega de les classes magistrals de la teoria i dos professors / es en pràctiques que desenvolupen activitats individuals o en grup.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes magistrals amb suport TIC | 24 | 0,96 | 3 |
Preparació pràctiques laboratori | 40 | 1,6 | 1, 2, 4 |
Pràctiques de laboratori | 30 | 1,2 | 3, 4, 5 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories (activitat presencial individual o en grup orientada a resoldre problemes d'aprenentatge) | 13 | 0,52 | 1, 2 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi: Lectura i síntesi de documents científics | 40 | 1,6 | 1, 2 |
L'alumnat tindrà dret a la recuperació de l'assignatura si ha estat avaluat del conjunt de
activitats, el pes de les quals sigui d'un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l'assignatura.
Per poder presentar-se a la recuperació de l'assignatura, caldrà haver obtingut una nota de 3,5.
Les activitats que queden excloses del procés de recuperació són algunes pràctiques col·lectives que representen un 25% de la qualificació.
Tenint en comte que el pes de la teoria és de l' 40%, serà obligatori aprovar-la atès que la resta de l'assignatura obté qualificacions grupals de dues o quatre persones.
Per poder presentar-se a la recuperació de l'assignatura, caldrà haver obtingut una nota de 3,5. Les activitats que queden excloses de l' procés de recuperació són algunes pràctiques col·lectives que representen un 25% de la qualificació.
En cas de segona matrícula, l’ alumnat podrà fer una única provade síntesi que consistirà en un examen global. La qualificació de l’ assignatura correspondrà a la qualificació de la prova síntesi.
L’ estudiant que realitzi qualsevol irregularitat (còpia, plagi, suplantació d’ identitat,...) que pugui
conduir a una variació significativa de la qualificació d’ un acte d’ avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte
d’ avaluació. En cas que es produeixin diverses irregularitats, la qualificació final de l’ assignatura serà 0.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Examen escrit | 40% tenen de demostrar coneixements teòrics de les lectures i lliçons magistrals | 1 | 0,04 | 2, 3 |
Lliuraments treballs pràctics colectius | 30% totes les activitat de les participacions, presentacions i defenses davant del grup | 1 | 0,04 | 1, 4, 5 |
Lliuraments treballs pràctics individuals | 30% El treball pràctic s'elabora individualment i tenen un conjunt d'activitats a desenvolupar | 1 | 0,04 | 2, 4, 5 |
Aguado, Juan Miguel, (coord.), Feijóo, Claudio (coord.) y Martínez,Inmaculada (coord.). (2013). La comunicación móvil: hacia un nuevo ecosistema digital. Barcelona: Gedisa.
Andreu-Sanchez, Celia. y Martín-Pascual, Miguel Ángel. (2020). “Imágenes falsas del coronavirus SARS-CoV-2 en la comunicación de la información al comienzo de la pandemia del Covid-19”. El Profesional de la Información. e-ISSN: 1699-2407. http://www.elprofesionaldelainformacion.com/contenidos/2020/may/andreu-martin_es.pdf
Aumont, Jacques. (1998). La estética hoy. Madrid: Cátedra.
Caballero, Víctor., Sánchez, Silvia. y Codina, Lluís. (2014). Estrategias y gestión de la comunicación online y offline. Barcelona: Editorial UOC.
Cairo, Alberto. (2011). El arte funcional. Madrid: Alamut.
Costa, Joan. (2005). Identidad televisiva en 4 D. Design.
Crovi, Delia. Educar en la red. Nuevas tecnologías y procesos educativos en la sociedad de la información. Incom.com https://incom.uab.cat/portalcom/wp-content/uploads/2020/01/9_esp.pdf.
De Pablos, José Manuel. (2001). La red es nuestra. Barcelona: Paidós.
Fabris, Stefano. y Germani, Remo. Color. Barcelona: EDB.
Fabris, Stefano. y Germani, Remo. Fundamentos del proyecto gráfico. Barcelona: EDB.
Gifreu, Arnau. (2013). Pioneros de la tecnología digital: ideas visionarias del mundo tecnológico actual. Barcelona: Editorial UOC.
Hervàs, Christian. (2002). Eldiseñográfico en televisión. Madrid: Cátedra.
Huguet, Enric. (2016). 60 años de la historia del diseño gráfico catalán. Barcelona: CODGC.
Lapolli, Mariana. y Vanzin, Tarzisio. (2016). Infografía na era da cultura visual. Florianópolis: Pandion.
Martín, Euniciano. (1974). La composición en artes gráficas. Tomos I y II. Barcelona: EDB.
Martín, Euniciano. (1995). Composición gráfica. Barcelona: EDB.
Morera, Francisco José. (2017). Aproximación a la infografía como comunicación efectiva. (Tesis doctoral). Barcelona: Publicaciones UAB. https://ddd.uab.cat/pub/tesis/2017/hdl_10803_457366/fjmv1de1.pdf
Owen, William. (1991). Diseño de revistas. Barcelona: Ed. Gustavo Gili.
Puente, María Luz y Viñals, Francisco. (2019). Grafología digital, tipográfica y del diseño visual. Barcelona: Editorial UOC.
Ràfols, Rafel. y Colomer, Antoni. (2003). El diseño audiovisual. Barcelona: Gustavo Gili. ISBN: 84-252-1538-2.
Ricarte, José María. (1999). Creatividad y comunicación persuasiva. 2ª ed. Barcelona: Servicio de Publicaciones de la Universidad Autónoma de Barcelona y otros.
Riva José Luis. y Maldonado, Juan. Diseño y dirección de arte en periódicos y revistas. Barcelona: JLR Editor.
Valero, José Luis (2012). Infografía digital. La visualización sintética. Barcelona: Bosch.
Valero, José Luis. (2008): “Tipología del grafismo informativo” , en Estudios sobre elmensaje periodístico, 14. Madrid: Universidad Complutense. |http://revistas.ucm.es/index.php/ESMP/article/view/ESMP0808110631A.