Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500893 Logopèdia | OT | 4 | 1 |
Sense prerequisitis específics.
L'objectiu general de l'assignatura és que l'estudiant adquereixi les competències necessàries per a dur a terme de forma metodològicament correcta un Treball de Fi de Grau orientat a la producció científica en logopèdia.
Per aconseguir aquest objectiu general, l'estudiant haurà de ser capaç de:
- Entendre les recerques logopèdiques publicades prototip que es presenten.
- Aprendre a redactar els informes científics amb base en els patrons que es proporcionen.
L'assignatura revisa els continguts relatius als aspectes metodològics fonamentals dels 3 tipus principals de Treballs de Fi de Grau orientats a la producció científica:
- Treballs de revisió: revisions sistemàtiques amb anàlisis de resultats narratius.
- Treballs empírics que impliquen recollida de dades: dissenys experimentals, quasi-experimentals, de cas únic o observacionals (enquesta, ex-post facto o d'obervació sistemàtica).
- Treballs d'elaboració d'instruments de mesura: creació o adaptació de tests o qüestionaris.
Els continguts es presenten a partir de recerques publicades prototípiques i estructures de reportestandarditzades.
En aquesta assignatura es combinen tècniques didàctiques tradicionals amb altres recursos orientats a fomentar l'aprenentage significatiu.
Nota: La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries. L’equip docent detallarà a través de l’aula moodle o el mitjà de comunicació habitual el format presencial o virtual/on-line de les diferents activitats dirigides i d’avaluació, tenint en compte les indicacions de la facultat en funció del que permeti la situació sanitària.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Exposicicons i activitats a l'aula | 36 | 1,44 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutoria | 7,5 | 0,3 | 2, 3, 7, 8, 9, 10, 13, 14 |
Tipus: Autònomes | |||
Lectura de textos i articles, resums conceptuals, preparació i realització de treballs i estudi personal. | 100,5 | 4,02 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 |
En aquesta assignatura pretenem que l'avaluació compleixi una funció pedagògica i no només acreditativa, i totes les evidències es programen de manera que puguin tenir el corresponent retorn formatiu.
A continuació, indiquem les evidències d'aprenentatge que el/la estudiant haurà d'aportar, el seu tipus i pes en la qualificació final:
- Evidència 1. (Setmana 5). Prova virtual individual de lliurament obligatori. Continguts: Documentació científica i revisions sistemàtiques. Permet obtenir fins a 3 punts.
- Evidència 2. (Setmana 10). Prova presencial individual de realització obligatòria. Continguts: Creació i adaptació de tests i qüestionaris. Permet obtenir fins a 3,5 punts.
- Evidència 3. (Setmana 15). Prova presencial individual de realització obligatòria. Continguts: Anàlisi de dades. Permet obtenir fins a 3,5 punts.
Estudiant "avaluable": un/a estudiant es considera avaluable quan hagi presentat evidències d'aprenentatge amb un pes major o igual a 4 punts; en cas contrari constarà en actes com a "no avaluable".
Assignatura superada: un/a estudiant ha superat l'assignatura quan ha obtingut una qualificació mínima de 5 punts i ha lliurat totes les evidències obligatòries.
Recuperació: per aquells estudiants que no hagin assolit els criteris per superar l'assignatura i que hagin estat prèviament avaluats en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura i hagin obtingut una puntuació total d'almenys 3,5 punts.
https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.html
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Evidència 1. (Setmana 5). Prova virtual individual de lliurament obligatori.Continguts: Documentació científica i revisions sistemàtiques. | 3 punts | 2 | 0,08 | 1, 2, 10, 11, 12, 13, 14 |
Evidència 2. (Setmana 10). Prova presencial individual de realització obligatori. Continguts: Creació i adaptació de tests i qüestionaris. | 3,5 punts | 2 | 0,08 | 4, 6, 7, 14 |
Evidència 3. (Setmana 15). Prova presencial individual de realització obligatòria. Continguts: Anàlisi de dades | 3,5 punts | 2 | 0,08 | 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
Bibliografia bàsica
Els estudiants tindran accés a través del moodle als documents en format pdf que constitueixen la bibliografia bàsica de l'assignatura.
Bibliografia complementària
Abad, F., Olea, J., Ponsoda, V. i García, C. (2011). Medición en Ciencias Sociales y de la Salud. Madrid: Síntesis.
American Psychological Association (2010). Publication manual of the American Psychological Association (6th ed.). Washington, DC: Author.
American Psychological Association Publications and Communications Board Working Group on Journal Article Reporting Standards (2008). Reporting standards for research in psychology. Why do we need them? What might they be? American Psychologist, 63(9), 839-851.
APA Presidential Task Force on Evidence-Based Practice. (2006). Evidence-based practice in psychology. American Psychologist, 61, 271-285.
Atkins D.C., Bedics J.D., McGlinchey J.B., & Beauchaine T.P. (2005). Assessing clinical significance: does it matter which method we use? Journal of Consulting and Clinical Psychology, 73(5)5, 982-989. doi: 10.1037/0022-006X.73.5.982
Babbie, E. (2000). Fundamentos de la investigación social. México: Thomson.
Botella, J. & Sánchez Meca, J. (2015). Meta-análisis en ciencias sociales y de la salud. Madrid: Síntesis.
Botella-Ausina J., Suero-Suñe M., & Ximénez-Gómez C. (2012). Análisis de datos en Psicología I. Madrid: Ediciones Pirámide.
Espelt, A., Viladrich, C., Doval, E., Aliaga, J., García-Rueda, R. i Tárrega, S. (2014). Uso equitativo de tests en ciencias de la salud. Gaceta Sanitaria, 28, 408-410. doi: 10.1016/j.gaceta.2014.05.001
Guardia-Olmos J., Freixa-Blanchart M., Peró-Cebollero M., & Turbany-Oset J. (2010). Análisis de Datos en Psicología (2a Ed). Madrid: Delta publicaciones.
Higgins, J. P. T., Green, S., & Cochrane Collaboration. (2008). Cochrane handbook for systematic reviews of interventions. Chichester, England; Hoboken, NJ: Wiley-Blackwell.
Higgins, J. P. T. & Green, S. (Eds.) (2011). Cochrane handbook for systematic reviews of interventions Version 5.1.0. The Cochrane Collaboration. Disponible a: www.cochrane-handbook.org. Versió española disponible a: http://www.cochrane.es/?q=es/node/269
Jacobson N, & Truax P. (1991). Clinical significance: a statistical approach to defining meaningful change in psychotherapy research. Journal of Consulting and Clinical Psychology, 59 (1), 12–19. doi:10.1037/0022-006x.59.1.12.
Kazdin A.E. (1999). The meanings and measurement of clinical significance. Journal of Consulting and Clinical Psychology, 67(3), 332-339.
León, O. y Montero, I. (2003). Métodos de investigación en Psicología y Educación (3ª ed.). Madrid: McGrawHill.
Martínez Arias, M.R., Hernández, M.J. i Hernández, M.V. (2006). Psicometría. Madrid: Alianza Editorial.
Martínez-Arias R, Castellanos-López MA, & Chacón-Gómez JC. (2015). Análisis de Datos en Psicología y Ciencias de la Salud. Volumen I: Exploración de Datos y fundamentos. Madrid: EOS Universitaria.
Meneses, J. (Co.). (2013). Psicometría. Barcelona: FUOC.Martínez-Arias R, Castellanos-López MA, & Chacón-Gómez JC. (2015). Análisis de Datos en Psicología y Ciencias de la Salud. Volumen II: Inferencia Estadística. Madrid: EOS Universitaria.
Moreno, R.; Martínez, R.J. y Chacón, S. (2000). Fundamentos metodológicos en psicología y ciencias afines. Madrid: Pirámide.
Muñiz, J. (2009). Teoría clásica de los tests. Madrid: Pirámide.
Pardo A., Ruiz M.A., & San Martín R. (2009). Análisis de datos en ciencias sociales y de la salud (I). Madrid: Editorial Síntesis.
Pardo A, & San Martín R. (2010). Análisis de datos en ciencias sociales y de la salud (II). Madrid: Editorial Síntesis.
Portell, M. & Vives, J. (2013). Mètodes d'investigació.Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.
Sánchez-Meca, J., & Botella, J. (2010). Revisiones sistemáticas y meta-análisis: herramientas para la práctica profesional. Papeles del Psicólogo, 31(1), 7-17.
Silva, L.C. (2000). Diseño razonado de muestras y captación de datos para la investigación sanitaria. Madrid: Diaz de Santos.
Solanas, A., Salafranca, L., Fauquet, J. y Núñez, M.I. (2005). Estadística descriptiva en Ciencias del Comportamiento. Madrid: Thomson.
Viladrich, C. i Doval E. (Eds.). (2008). Psicometria. Barcelona: Editorial UOC.