Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2501928 Comunicació Audiovisual | OT | 3 | 0 |
Els estudiants han de tenir coneixements bàsics de cert programari, com ara editors de textos, editor de pàgines web, editors de vídeo (programari lliure) i editors d'àudio (Audacity).
Els principals objectius són:
- Conèixer i entendre els conceptes teòrics fonamentals per la creació de guions audiovisuals de no ficció.
- Relacionar i aplicar els conceptes teòrics i pràctics en la creació de guions de no ficció en l'àmbit de la comunicació radiofònica i televisiva principalment.
- Treballar el procés de la idea fins al guió audiovisual.
Tenint present que els alumnes han cursat l'assignatura Guió Audiovisual de Ficció, els temes proposats al temari es centraran en la complexitat de l'elaboració de guions audiovisuals de no ficció. Els temes proposats són:
- Del fet a la narració de no ficció
- El material audiovisual. Producció i rutines.
- La conversa audiovisual
- La construcció de la narració audiovisual de no ficció
- Noves formes d'expressió audiovisual de no ficció.
Aquesta assignatura té un component teòric-pràctic que queda reflectit en l'abordatge del temari. Les classes teòriques proporcionaran els conceptes bàsics que els alumnes hauran de desenvolupar en el seu projecte de treball. Aquest ha de servir per a verificar els continguts de l'assignatura. Els seminaris facilitaran principalment l'anàlisi, reflexió i debat entorn als processos de construcció del guió audiovisual de no ficció.
La metodologia docent i l’avaluacióproposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura. Es penjarà també al Campus Virtual on l’alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l’adequatseguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per raons sanitàries, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l’assignatura i en les metodologies docents.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes teòriques | 15 | 0,6 | 8, 13 |
Pràctiques | 22 | 0,88 | 2, 10, 12 |
Seminaris | 15 | 0,6 | 5, 6, 7 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 7 | 0,28 | 7 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi personal | 40 | 1,6 | 2, 11 |
Realització del projecte | 41 | 1,64 | 3, 8, 12 |
El sistema d’avaluació continuada està integrat per tres parts diferenciades, cadascuna de les quals s’ha d’aprovar per a superar l’assignatura:
- Examen teòric: 50%
- Pràctiques: 40%
- Participació activa a les pràctiques i als seminaris: 10%
Els alumnes que hagin participat de l’avaluació continuada i suspenguin la teoria podran recuperar-la sempre que hagin obtingut una nota mínima de 3,5 punts i hagin realitzat la revisió ordinària. La nota obtinguda serà la nota definitiva d’aquesta part. El resultat d’aquesta activitat no ha de representar la qualificació final. Les pràctiques i els seminaris no es poden recuperar.
L’estudiant que realitzi qualsevol irregularitat (còpia, plagi, suplantació d’identitat,...) es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació. En cas que es produeixin diverses irregularitats, la qualificació final de l’assignatura serà 0.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Examen teòric | 50% | 3 | 0,12 | 5, 7, 9, 13 |
Participació activa a les pràctiques i als seminaris | 10% | 4 | 0,16 | 4, 5, 6, 7 |
Pràctiques | 40% | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 6, 8, 10, 11, 12, 14 |
Brichs, Xavier (2004). Reflejos de la realidad. Así son y así se hacen los mejores programas de reportajes de la televisión. Editorial Cims/Midac. Barcelona.
Gifreu, Arnau (2015). "Evolución del concepto de no ficción". Obra digital Revista de Comunicación. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5287851
Halperín, Joaquin. (2008) La Entrevista Periodística. Ed. Aguilar. Madrid.
Herrera, Susana. (2008). Cómo elaborar reportajes en radio, La Cruíja, Buenos Aires.
Herrera, Susana (2007). "La estructura del reportaje en radio". En Area Abierta, núm. 17, Madrid.
Míguez, Roberto (2014). "Ficción y no ficción en la cultura audiovisual digital". Telos 99. https://books.google.es/books?hl=es&lr=&id=QrCwCgAAQBAJ&oi=fnd&pg=PA126&dq=no+ficci%C3%B3n&ots=lJqH9MBA9E&sig=_GjatAYw_c8AQcNN6x5rHVqNJj4#v=onepage&q=no%20ficci%C3%B3n&f=false
Ortells-Badenes, Sara i alt. (2015). “Los magazines de actualidad basados en el infoentretenimiento: nuevos rasgos del lenguaje audiovisual en el periodismo televisivo”. En Signo y Pensamiento. Avances. 66, Vol. XXXIV. p.44-61.
Rodero, Emma (2011). Creación de programas de radio. Síntesis. Madrid.
Rodríguez Ferrándiz, Raúl (2014). “El relato por otros medios: ¿un giro transmediático?. En Cuadernos de Información y Comunicación, 19, pp. 19-37.
Romero, Laura (2012). “Radio y arte sonoro: ¿es posible la integración?”. En Gallego, J. Ignacio y García Leiva, M. Trinidad (coords.) Sintonizando el futuro: Radio y producción sonora en el siglo XXI. Instituto RTVE, Madrid
Scolari, Carlos A. (2014) “Narrativas transmedia: nuevas formas de comunicar en la era digital”.En Anuario AC/E de Cultura Digital, pp. 72-81. https://www.socialnautas.es/wpcontent/uploads/2016/10/6Transmedia_CScolari.pdf
Vilalta, J. (2008). El reportero en acción. Comunicación activa, 2. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona. Barcelona.