Estructura del Sistema Audiovisual
Codi: 103021 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2501928 Comunicació Audiovisual | OB | 3 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Montse Bonet Bagant
- Correu electrònic:
- Montse.Bonet@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Equip docent
- Xavier Casanovas Zurano
- Josep Àngel Guimerà Orts
Prerequisits
Per cursar aquesta assignatura cal no oblidar tot el que s’ha après en cursos anteriors, especialment els conceptes i les idees fonamentals de les assignatures Estructura de la Comunicació i Tecnologies de la Informació i la Comunicació. També és d'interès el que s'ha fet a l'assignatura Models de Producció i Difusió de la Indústria Audiovisual.
A més, es requereix una bona comprensió lectora de l'anglès.
Objectius
L’assignatura s’ubica dintre de la matèria Indústria Audiovisual, impartida entre el segon i tercer curs del grau. Per tant, els objectius formatius d’aquesta assignatura es materialitzen en el conjunt que forma amb l’altra assignatura que també és part de la matèria, Models de Producció i Difusió de la indústria audiovisual, ambdues de 6 crèdits ECTS i Obligatòries.
Tal com es defineix en el pla d’estudis, es tracta de proporcionar una visió panoràmica de l’estructura del sistema audiovisual i els actors que el componen: indústries culturals de caire divers, organismes reguladors, legisladors, grups de comunicació, nous actors, etc.
L'objectiu general és donar les claus bàsiques de què podem entendre quan parlem de 'sistema audiovisual', com s’estructura, com es relacionen els seus principals protagonistes i quins canvis ha experimentat i encara segueix experimentant.
Competències
- Aplicar el pensament científic amb rigor.
- Buscar, seleccionar i jerarquitzar qualsevol tipus de font i document útil per a l'elaboració de productes comunicatius.
- Conèixer i interpretar els fenòmens industrials i empresarials del sector audiovisual.
- Demostrar capacitat d'autoaprenentatge i autoexigència per aconseguir un treball eficient.
- Demostrar capacitat de lideratge, negociació i treball en equip, així com resolució de problemes.
- Demostrar consciència ètica i empatia amb l'entorn.
- Demostrar esperit crític i autocrític.
- Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
- Generar propostes innovadores i competitives en la recerca i en l'activitat professional.
- Gestionar el temps de manera adequada.
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar el pensament científic amb rigor.
- Buscar, seleccionar i jerarquitzar qualsevol tipus de font i document útil per a l'elaboració de productes comunicatius.
- Demostrar capacitat d'autoaprenentatge i autoexigència per aconseguir un treball eficient.
- Demostrar capacitat de lideratge, negociació i treball en equip, així com resolució de problemes.
- Demostrar consciència ètica i empatia amb l'entorn.
- Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
- Desenvolupar l'esperit crític i autocrític.
- Generar propostes innovadores i competitives en la recerca i en l'activitat professional.
- Gestionar el temps de manera adequada.
- Identificar les característiques específiques del sistema audiovisual.
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
Continguts
L'assignatura gira al voltant d'uns grans temes, de sòlida base teòrica, però que acostumen a incloure constant actualització, seguint el propi desenvolupament del sector. És per això que el seguiment de determinades fonts d'informació més o menys especialitzades té un pes rellevant. Els grans eixos sobre els que s'articula el contingut són:
- Introducció a l’Estructura del Sistema Audiovisual. Aproximació a una definició.
- Aprofundiment en les característiques de producció i distribució de les indústries culturals. Com afecten el sector.
- La filera audiovisual a l'era de les OTT: "plataformització" de la comunicació, tecnologia i grups de comunicació.
- Estructura de la comunicació local.
- La indústria dels vídeojocs. De sector 'maleït' a promesa de l'audiovisual.
- La indústria discogràfica / la indústria dels continguts musicals.
- El sector radiofònic: la gran incògnita analògica.
- L'espectre radioelèctric com a camp de batalla pel domini de l'audiovisual.
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura. Es penjarà també al Campus Virtual on l’alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per raons sanitàries, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l’assignatura i en les metodologies docents.
Metodologia
L’adquisició de coneixements i competències per part de l'alumnat es farà a través de diversos procediments metodològics que inclouen les classes magistrals a l’aula, exercicis de debat i reflexió proposats pel professorat, les lectures i els seminaris, a més dels materials textuals i audiovisuals de suport disponibles a través de Moodle.
En concret, els seminaris es focalitzaran en temes específics del temari, per als quals es proporcionaran un seguit de lectures prèvies o es demanarà recerca prèvia d'informació i / o preparar una presentació.
A més, una part important del curs es basa en la realització del treball, que implica un contacte directe amb especialistes del sector, tant des de la vessant acadèmica com des de la vessant dels professionals que hi treballen.
És important que l’alumnat no vegi aquestes tres activitats de manera diferenciada sinó com a parts d’un tot, que s’interrelacionen i serveixen per assolir més fàcilment els objectius i per consolidar millor els coneixements.
Aquesta és una assignatura que té una relació molt clara, directa i constant amb l'actualitat, per la qual cosa es recomana el seguiment de tot tipus d'informació referida al sistema audiovisual.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques | 37,5 | 1,5 | 1, 6, 7, 9, 10, 11 |
| Seminaris (participació i treballs) | 15 | 0,6 | 1, 3, 6, 7, 10, 11 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories | 7,5 | 0,3 | 1, 2, 3, 9 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectura, anàlisi i síntesi de textos, preparació i realització de treballs | 82,5 | 3,3 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11 |
Avaluació
El sistema d’avaluació continuada està integrat per tres parts diferenciades, cadascuna de les quals s’ha d’aprovar per superar l’assignatura:
- Examen teòric, 30 % sobre la qualificació final.
- Seminaris (intervenció i treballs), 20 % sobre la qualificació final.
- Treball de curs (incloent-hi la presentació), 50 % sobre la qualificació final.
Per poder aprovar, caldrà treure un mínim de 5 a totes les activitats d'avaluació.
L’examen teòric serà tipus test i inclourà el que s’ha vist i fet a les sessions teòriques de classe, dels seminaris i les lectures que s’hauran de fer al llarg del curs.
Quant al funcionament dels seminaris, la nota deriva de la informació aconseguida prèviament i/o la presentació en grup i/o la pràctica feta allà mateix. La intervenció als seminaris s’articularà a partir de les pautes que es facilitaran i pujaran al Moodle. Cada sessió comptarà prèviament amb un protocol explicatiu de funcionament.
El treball és una activitat realitzada en grup que serà tutoritzada. Es valorarà especialment la capacitat d’acotar bé el tema, emprar un llenguatge adequat al tipus de treball, establir connexions entre la teoria i la pràctica i la capacitat de síntesi del material consultat o aconseguit per qualsevol altra via (entrevistes, fonts de vídeo, àudio...). Tot just començat el curs, es pujarà al Moodle el protocol específic de desenvolupament del treball i es parlarà amb cada grup sobre el tema a estudiar. La nota del treball inclourà la seva presentació a final de curs.
Existeix un segon criteri de caire formal i naturalesa substractiva, és a dir, el seu compliment no augmenta la puntuació final però el seu incompliment resta punts. En concret, es valorarà el compliment de les característiques tècniques explicitades en la pauta que s’oferirà a l’inici de curs (tipografia, cos, interlineat, alineació i marges), a raó de 2 dècimes per característica. L’ortografia també és un criteri formal. Cada falta d’ortografia restarà 0,3 punts. Els errors de citació i elaboració i tractament de les referències usades al treball restaran 0,3 punts.
Sobre el període i les condicions de recuperació
Podran acollir-se a aquestes activitats els/les alumnes que compleixin les següents condicions:
En cas d’haver suspès:
- que hagin obtingut una nota mínima de 3 a l'examen de teoria,
- que hagin obtingut una nota mínima de 3,5 al treball amb les següents excepcions: no es re-avaluarà un treball plagiat en part o en la seva totalitat (és un 0 directament) o aquells que no compleixin els requisits formals especificats prèviament (que tinguin faltes d’ortografia, no compleixin els mínims quant a citació, etc.).
L’alumnat tindrà dret a la recuperació de l’assignatura si ha estat avaluat del conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínimde 2/3 parts de la qualificació total de l'assignatura.
Per poder-se presentar a la recuperació de l’assignatura, s’haurà hagut d’obtenir la nota mitjana de 3,5.
No són recuperables els treballs plagiats. Quant als seminaris, només se'n pot fer recuperació un cop posada la nota final del conjunt de seminaris, quan ja s'han fet tots; és a dir, no es recuperen un a un.
En cas de / que
a) Voler apujar la nota, la qualificació ha de ser igual o superior a 8 i s'ha d'avisar amb antelació. La presentació a aquesta prova pot comportar, si fos el cas, una baixada de la nota.
b) Segona matrícula, l'alumnat podrà realitzar una única prova de síntesi. La qualificació de l'assignatura correspondrà al resultat d'aquesta prova.
c) Un / una estudiant realitzi qualsevol irregularitat (còpia, plagi, suplantació d'identitat ...), aquest acte d'avaluació serà qualificat amb un 0. En cas que es produeixin diverses irregularitats, la qualificació final de l'assignatura serà 0 .
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen teòric | 30 % | 2 | 0,08 | 1, 3, 9, 10 |
| Seminaris (participació i treballs) | 20 % | 2,5 | 0,1 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
| Treball de curs (inclosa la presentació) | 50 % | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11 |
Bibliografia
Referències bàsiques
Ala-Fossi, Marko & Bonet, Montse (2016) 'Clearing the skies: European spectrum policy and future challenges of DTT in Finland and Spain'. International Journal of Digital Television 7(3): 363-377.
Ala-Fossi, Marko & Bonet, Montse (2018) ‘Who’s afraid of a Pan-European Spectrum Policy? The EU and the Battles Over the UHF Broadcast Band’, International Journal of Communication 12: 337-358
Albújar Villarrubia, Marta (2016) ‘Les plataformes OTT per a la distribució de continguts audiovisuals: una amenaça per al duopoli de la televisió en obert a Espanya?’, Quaderns del CAC 42:21-28. Disponible a: http://www.cac.cat/pfw_files/cma/recerca/quaderns_cac/Q42_Albujar.pd
Arboledas, Luis (2009) ‘Clientelismo y concentración en la radio española. Comparación entre cuatro comunidades autónomas’. Revista Latina de Comunicación Social 64: 909-925. Disponible a: http://www.revistalatinacs.org/09/art/870_UGR/71_107_Luis_Arboledas.html
Bonet, Montse (coord.) (2016) El imperio del aire. Espectro radioeléctrico y radiodifusión. Barcelona: UOC. Llibre en línia.
Bonet, Montse (2017) ‘Every Window of Opportunity Needs a Frame to Support It. DAB in Spain: Analog Matters’, Journal of Radio & Audio Media, 24(1): 61-76.
Bonet, Montse & Sellas, Toni (2019) ‘Del flujo al stock: el programador radiofónico ante la gestión del catálogo digital’, El Profesional de la Información, 28(1): 1-8.
Bonet, Montse; Corominas, Maria; Fernández Alonso, Isabel; Díez, Mercè (2009) ‘Keys to the failure of DAB in Spain’. Journal of Radio and Audio Media 16(1): 83–101.
Buquet Corleto, Gustavo (2005) El poder de Hollywood. Un análisis económico del mercado audiovisual en Europa y Estados Unidos de América. Ediciones y Publicaciones Autor.
Bustamente, Enrique (ed.) (2011) Industrias creativas. Amenazas sobre la cultura digital. Barcelona: Gedisa.
Clares Gavilán, Judith; Casado del Río, Miguel Ángel; Fernández-Quijada, David; Guimerà i Orts, Josep Àngel (2013) Políticas culturales y de comunicación. La intervención pública en cine, televisión y prensa. Barcelona: Editorial UOC. Llibre en línia.
Clares-Gavilán, Judith (coord); Merino Álvarez, Cristina; Neira, Elena (2019) La revolución over the top. Del vídeo bajo demanda a la televisión por internet. Editorial UOC. Col·leccio Manuales.Llibre en línia.
Fernández Alonso, Isabel (ed.) (2017) Austeridad y clientelismo. Política audiovisual en España en el contexto mediterráneo y de la crisis financiera. Barcelona: Gedisa. Llibre en línia.
Fernández-Quijada, David & Arboledas, Luis (2013) ‘The Clientelistic Nature of Television Policies in Democratic Spain’. Mass Communication and Society 16(2): 200–221.
Flew, Terry; Iosifidis, Petros; Steemers, Jeanette (eds.) (2016) Global media and national policies. The Return of the State. Hampshire: Palgrave MacMillan. Llibre en línia.
García Leiva, M. Trinidad (2013) ‘El futuro del espectro radioeléctrico: entre laspolíticas de comunicación y el mercado’, a G. Mastrini, A. Bizberge y D. De Charras (eds.) Las políticas de comunicación en el sigloXXI. Argentina: La Crujía Ediciones.García Leiva, M. Trinidad & Albornoz, Luis A. (2020) ‘VOD service providers and regulation in the European Union: an audiovisual diversity approach’. International Journal of Cultural Policy. https://doi.org/10.1080/10286632.2020.1769614
Guimerà, Josep Àngel (2014) Les polítiques de mitjans de comunicació durant els governs de Jordi Pujol. Premsa, ràdio i televisió en el procés de reconstrucció nacional de Catalunya(1980-2003). Barcelona: Proa.
Guimerà i Orts, Josep Àngel i Bonet, Montse (2013) ‘El model de negoci en cadena a Catalunya: de l’èxit radiofònic al fracàs televisiu’, Quaderns del CAC, 38. Disponible a: http://www.cac.cat/pfw_files/cma/recerca/quaderns_cac/Q38_guimera_bonet_ES.pdf
Herzog, Christian; Hilker, Heiko; Novy, Leonard and Torun, Orkan (2018) Transparency and funding of public service media : die deutsche Debatte im internationalen Kontext. New York: Springer. Llibre en línia.
Hesmondhalgh, David (2019) (4th. ed) The Cultural Industries. London: SAGE.
Jordan, Tim (2020) The Digital Economy. Cambridge: Polity Press. Llibre en línia.
Kehoe, Keith & Mateer, John (2015) ‘The Impact of Digital Technology on the Distribution Value Chain Model of Independent Feature Films in the UK’, International Journal on Media Management 17(2): 93-108.
Larson, Rob (2020) Bit Tyrants. The Political Economy of Silicon Valley. Chicago: Haymarket Books. Llibre en línia.
Lee, David (2018) Independent television production in the UK : from cottage industry to big business. London : Palgrave Macmillan. Llibre en línia.
Lugmayr, Artur & Dal Zotto, Cinzia (eds.) Media Convergence Hadbook- Vol 2. Firms and User Perspectives. Berlin: Springer.
Llorens, Carles (2010) ‘Spain’s Media Concentration Policy: A Patchwork Crucial to the Understanding of the Spanish Media System’, International Journal of Communication 4: 844-864. Disponible a: http://ijoc.org/index.php/ijoc/article/view/791/462
Maxwell, Richard (ed.) (2016) The Routledge Companion to Labor and Media.New York: Routledge.
Michalis, Maria (2007) Governing European Communications. From Unification to Coordination. United Kingdom: LexingtonBooks.
Miguel de Bustos, Juan Carlos & Casado del Río, Miguel Ángel (coords.) (2012) Televisiones autonómicas. Evolución y crisis del modelo público de proximidad. Barcelona: Gedisa. Llibre en línia.
Miñarro, Laura (2013) Cómo vender una obra audiovisual. Una aproximación a la distribución de contenidos audiovisuales. Barcelona: UOC. Llibre en línia.
Mueller, Milton (2017) Will the Internet Fragment?: Sovereignty, Globalization and Cyberspace. Cambridge: Polity Press. Llibre en línia.
Navarro Remesal, Víctor (2019) Cine ludens. 50 diálogos entre cine y juego. Editorial UOC. Col·lecció Filmografías esenciales.
Simpson, Seamus (2016) ‘Intervention, net neutrality and European Union media policy’, International Journal of Digital Television 7(3): 331-346.
Voltmer, Karen (2013) The Media in Transitional Democracies. Cambridge: Polity Press.
Zallo, Ramón (2016) Tendencias en comunicación. Cultura digital y poder. Barcelona: Gedisa. Llibre en línia.
Fonts en línia
AER (Association of European Radios) http://www.aereurope.org/
ACT (Association of Commercial Television in Europe) http://www.acte.be/
BNE (Broadcast Network Europe) http://www.broadcast-networks.eu/
CAC (Consell de l'Audiovisual de Catalunya) : http://www.cac.cat
EBU (European Broadcasting Union)http://www.ebu.ch/mis
ETNO (European Telecommunications Network Operators) https://www.etno.eu/
ETSI (European Telecommunications Standards Institute) http://www.etsi.org/
FCC (Federal Communications Commission) http://www.fcc.gov/
GSMA (GSM Association) http://www.gsma.com
Proyecto Europa 2020. http://ec.europa.eu/europe2020/index_es.htm
Proyecto Agenda Digital para Europa http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/?uri=URISERV%3Asi0016
Pew Research Center http://www.pewresearch.org/
RSPG (Radio Spectrum Policy Group) http://rspg-spectrum.eu/
SABI (Sistema de Análisis de Balances Ibéricos. Bureau van Dijk). Accés a través de la Biblioteca (dintre de la UAB o des dequalsevol punt gràcies a la Xarxa Privada Virtual).
SETSI (Secretaría de Estado de Telecomunicaciones y para la Sociedad de la Información) http://www.minetur.gob.es/telecomunicaciones/es-ES/SecretariaDeEstado/Paginas/secretaria_estado.aspx
Wider Spectrum Group http://www.widerspectrum.org/aboutus/
OFCOM : http://www.ofcom.org.uk
World DAB: http://www.worlddab.org
Observatori de la Comunicació Local: http://www.portalcomunicacion.com/ocl/cat/home.asp
Bases de dades de l’Observatori Europeudel’audiovisual: IRIS Merlin, Lumiere,Korda, Persky : http://www.obs.coe.int/, http://merlin.obs.coe.int/
Ministerio de Cultura: http://www.mecd.gob.es/cultura-mecd/areas-cultura/cine/inicio.html;jsessionid=B213EEFECC7FB0B6557805FEDB0BC107
La resta de fonts s'anirà donant al llarg de l'semestre, especialment en funció de les necessitats concretes de cada grup per al treball de curs o sempre que algú ho demani.