Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500786 Dret | OB | 4 | 1 |
No hi ha prerequisits
Professors i idioma del curs:
Grup 1: Rafael Arenas García. Castellà.
Grup 2: Blanca Vilà Costa. Castellà.
Grup 3: Josep Maria de Dios Marcer. Català.
Grup 51: Josep Gràcia i Casmitjana i Milagros Orozco Hermoso. Català.
ADE + Dret: Miquel Gardeñes Santiago. Català.
- Comprendre la problemàtica del tràfic jurídic internacional a les seves vessants processal i substancial.
- Identificar en un supòsit complex donat les qüestions que s'incardinan dins del dret internacional privat i entendre les seves relacions amb altres branques de l'ordenament jurídic.
- Conèixer els elements bàsics del sistema espanyol de Dret internacional privat, tant de dret intern com de dret convencional i europeu.
PROGRAMA DE DRET INTERNACIONAL PRIVAT
Tema 1
Objecte, concepte i contingut del DIPr. Pressupòsits: pluralitat d’ordenaments jurídics i tràfic privat internacional. Evolució de l’objecte del DIPr.- Precisió del concepte de DIPr.- Delimitació del seu contingut: concepcions en presència i matèries incloses. – La dimensió interna del sistema de DIPr: els Estats plurilegislatius. L’Estat espanyol com a Estat plurilegislatiu.
Tema 2
Fonts del DIPr. Les fonts internes: importància de la Constitució de 1978.- Fonts internacionals: els diferents tipus de convenis internacionals. La tasca de la Conferència de La Haia de Dret internacional privat.- La lex mercatoria.- Dret internacional privat i Dret de la Unió Europea: El Dret originari. El Dret derivat.
Tema 3
La competència judicial internacional (I). Les fonts de regulació de la competència judicial internacional: el Dret autònom, els convenis internacionals i el Dret de la Unió Europea.- Els Reglaments 1215/2012: àmbit d’aplicació temporal i material. El paper del domicili del demandat. Les competències especials. Les competències exclusives. L’autonomia de la voluntat expressa. La submissió tàcita. Els fors de protecció. Les mesures cautelars. Litispendència i connexitat. La verificació d’ofici de la competència judicial internacional. Impugnació de la competència judicial internacional. – El Reglament 2201/2003: regles de competència en matèria de nul·litat, separació i divorci. Regles de competència en matèria de litigis relatius a la responsabilitat sobre els menors. Problemes d’aplicació. El Reglament 201971111.
Tema 4
La competència judicial internacional (II). El sistema autònom espanyol: la Llei Orgànica del Poder Judicial, estructura i contingut.- Les immunitats estatals de jurisdicció i d’execució.- La regulació de la competència judicial internacional: estructura de les regles de competència. El problema de la derogatio fori.- La verificació d’ofici de la competència judicial internacional. La impugnació de la competència judicial internacional: la declinatòria internacional. Litispendència internacional i connexitat internacional, Llei 29/2015, de 30 de juliol, de Cooperació jurídica internacional.
Tema 5
Les técniques de reglamentació en el sector del Dret aplicable.- La distinció fonamental entre tècniques directes i indirectes.- Les técniques indirectes: la norma de conflicte de lleis:objecte, estructura i funció.- Normes de conflicte unilaterals i bilaterals.- Evolució de la tècnica conflictual al llarga del temps.- les tècniques directes: les normes materials especials. Les normes materials imperatives o lleis de policia.
Tema 6
Problemes d'aplicació de les normes de conflicte. La qualificació iel conflicte de qualificacions.- El reenviament.- La qüestió prèvia.- La remissió de la norma de conflicte a un sistema plurilegislatiu:solucions convencionals i autónoma.- El conflicte mòbil.- Excepcions a l'aplicació del dret estranger: L'excepció d'ordre públic. L'excepció de frau a la llei.
Tema 7
Les normes de conflicte de lleis en matèria d'obligacions contractuals i extracontractuals. Les normes de conflicte de lleis en matèria de contractes: el Reglament 593/2008, de 17 de juny de 2008, sobre llei aplicable a les obligacions contractuals. El seu àmbit d'aplicació. L'autonomia de la volunatat de les parts.- Llei aplicable en defecte d'elecció de les parts.- Capacitat per a contractar i forma del contracte.- Contractes en particular: especial consideració del contracte de consum i del contracte de treball.- Tractament de les normes imperatives.- Les normes de conflicte de lleis en matèria d'obligacions extracontractuals: El Reglament 864/2007, d' onze de juliol de 2007.- El Dret autònom.- Els convenis internacionals.
Tema 8
Aplicació judicial del dret estranger.- Imperativitat de la norma de conflicte i tractament processal del dret estranger.- Al·legació del dret estranger.- La prova del dret estranger.- la participació del jutge en l'al·legació i prova del dret estranger.- Convenis per facilitar la informació del dret estranger.-L'aplicació del dret estranger per autoritats no judicials.
Tema 9
Reconeixement iexecució de decisions estrangeres (I). Àmbit de la regulació del reconeixement i execució de decisions: decisions susceptibles d’execució. Efectes del reconeixement. Condicions del reconeixement. Procediments de reconeixement i declaració d’executivitat (exequàtur).- Reconeixement i declaració d’executivitat en el Reglament 1215/2012: condicions de reconeixement. El reconeixement automàtic i el reconeixement incidental. El reconeixement a títol principal. El procediment de declaració d’executivitat de les decisions estrangeres al Reglament 1215/2012. – Reconeixement i declaració d’executivitat en el Reglament 2201/2003 i en el Reglament 2019/1111.- El reconeixement i execució de decisions en matèria d’aliments: el Reglament 4/2009. – Supòsits de supressió dels procediments d’exequàtur a la Unió Europea: el títol executiu europeu per a crèdits no impugnats (Reglament 805/2004). Les decisions sobre drets de visita i sobre restitució de menors (Reglament 2201/2003 i Reglament 2019/1111). El procés monitori europeu (Reglament 1896/2006). El procés europeu d’escassa quantia (Reglament 861/2007).
Tema 10
Reconeixement i execució de decisions estrangeres (II). El sistema autònom espanyol de reconeixement i execució de decisions.- Condicions del reconeixement.- Procediment de reconeixement: l’exequàtur.- Elreconeixement i execució als convenis internacionals: àmbit d’aplicació dels convenis. Relacions entre els convenis i el dret autònom i entre els diferents convenis.
Tema 11
Cooperació judicial internacional en matèria civil. La notificació internacional: els sistemes de notificació. Els Convenis de La Haia de 1954 i de 1965. El Reglament 1393/2007, de 13 de novembre de 2007. El dret autònom espanyol en la llei 29/2015 de 30 de juliol.- La cooperació en la pràctica de proves: els Convenis de La Haia de 1954 i 1970. El Reglament 1206/2001, de 28 de maig de 2001. – La justícia gratuïta en els litigis transfronterers.
METODOLOGIA DOCENT
Nota prèvia
La docència de l'assignatura serà mixta: les classes magistrals seran virtuals i els seminaris/pràctiques d'aula seran presencials.
La metodologia docent i l'avaluación poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
El procés d'aprenentatge dels/les alumnes s'organitza a partir de tres tipus d'activitas formatives:
1. ACTIVITATS DIRIGIDES
Aquestes activitats són les que es desenvolupen a l'aula, en els horaris previstos per a l'assignatura i amb participació principal del professor. Inclouen exposicions per part del professor, formulació de preguntes per part dels estudiants, formulació de preguntes per part del professor i altres activitas orientades a que els alumnes assoleixin els elements bàsics de la matèria.
Les classes es basen en l'exposició per part del professor dels temes que configuren el temari. La lectura prèvia a la classe de les parts del manual que es refereixen al tema tractat és recomanable; com també, quan sigui adient, dels materials que es facilitin mitjançant el Campus Virtual. Durant el desenvolupament de les classes s'analitzarà la normativa pertinent. Per la qual cosa és impresicindible portar a classe la normativa de Dret internacional privat.
La classe inclou la interrelació amb l'alumne. A la classe es formularen preguntes i es plantejaran casos per a la seva resolució i debat per tal d'ajudar a la comprensió. L'actitud a la classe per part de l'alumne ha de ser activa i participativa.
El Dret internacional privat no és un conjuntdesordenat de normes sinó un sistema. Això implica que tot es relaciona amb tot, de tal manera que no és possible seguir una part de les classes, deixar-les i desprès retornar. Probablement si es fa això a la tornada a les classes l'alumne no entendrà res del que s'està parlant. L'assistència a classe no es controlarà; però la docència està programada de tal forma que només amb una assistència continuada es podrà assolir una comprensió suficient de la matèria.
Les classes que es desenvolupin on-line demanaren també la participació del estudiant. Es combinaren les sessions mitjançant Teams o plataforma equivalent i la realització de tasques en temps real al Moodle.
2. ACTIVITATS SUPERVISADES A L'AULA
Es desenvolupan a classe i inclouen activitats que han de realitzar els alumnes individualmente o en grup. Inclouen l'anàlisi específic de normativa o jurisprudència, la resolució de casos (emissió de dictàmens) i la redacció d'escrits forenses o jurídics en general sobre la matèria. Els materials es facilitaran mitjançant el Campus Virtual i la seva lectura prèvia és imprescindible.
No solament es desenvoluparan les competències específiques de la matèria (comprensió dels problemes i normativa pròpies del dret internacional privat) sinò també les d'expressió oral i escrita, lectura i anàlisi de texts jurídics, organització del treball i treball en equip.
3. ACTIVITAS AUTÒNOMES
Les activitats autònomes són totes aquelles en les quals els/lesalumnes s'organitzen el seu temps i esforç de forma autònoma, individualment o en grup. Aquesta activitat es concreta en la lectura i estudi dels manuals i resta de materials, la cerca dels materials necessaris per a la preparació de les classes i de les proves i el treball en equip necessari per a una i altra activitat.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes teòriques | 35 | 1,4 | 2, 6, 7, 8, 14, 15 |
Preparació i realització de pràctiques i activitats formatives | 35 | 1,4 | 2, 3, 10, 11, 12, 14, 16 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi | 100 | 4 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 14, 15, 16 |
Preparació de pràctiques i activitats fora de l'aula | 50 | 2 | 6, 7, 8, 9, 12, 14, 16 |
AVALUACIÓ ORDINARIA
L’avaluació de l’assignatura es realitzarà de la manera següent:
a) El 50 % de la qualificació (5 punts) correspondrà a la valoració de l’examen final teòric, que constarà de dues preguntes teòriques (2,5 punts cadascuna)
b) Un 25% de la qualificació (2,5 punts) correspondrà a una prova pràctica que es realitzarà a classe en una data que es fixarà al començament del curs i que es publicarà al Campus Virtual.
c) Un 25% de la nota (2,5 punts) correspondrà a dues pràctiques que es realitzaran per escrit a classe en dates de les que s'informarà mitjançant el Campus Virtual al començament del curs. Cadascuna d'aquestes dues pràctiques tindrà una incidència del 12,5% (1,25 punts) a la nota final.
d) La nota final serà la que correspongui a la ponderació de l'examen final teòric [apartat "a)"], la prova pràctica [apartat "b)"] i les dues pràctiques que es realitzaran a classe [apartat "c)"]. La no realització de les pràctiques que es preveuen a l'apartat "c)" no impedeix la superació de l'assignatura si la qualificació finalque s'obté a les proves previstes als apartats "a)", "b)" i "c)" arriba al 5 d'acord amb les ponderacions que s'han explicat. En tot cas, per aprovar l’assignatura caldrà obtenir una puntuació mínima de 2.5 punts sobre 10 en cadascuna deles preguntes de l'examen teòric final i en la prova pràctica. No es requereix cap nota mínima a les dues pràctiques que es realitzaran a classe [apartat "c)"]
PROCEDIMENT DE REVISIÓ DE LES QUALIFICACIONS
a) La publicación de les calificaciones finals inclourà la informació sobre la data de revisió de la mateixa. Aquesta revisió inclourà totes les proves avaluables que es van realitzar durant el curs.
b) Durant el desenvolupament del curs els alumnes podran demanar entrevista amb el professor per tal de ser informats de les raons de la calificació i de la valoració feta pel professor. En cap cas aquestes entrevistes durant el curs impedeixen realitzar la revisió ordinària que es preveu a l'apartat a).
REAVALUACIÓ
Els alumnes que no hagin superat l'assignatura a la avaluació ordinària podran accedir a la reavaluació. La reavaluació inclourà una prova teòrica, amb les mateixes característiques que la prova teòrica de l'avaluació ordinària (apartat "a)" anterior) i una prova pràctica (apartat "b)" anterior). Les qualificacions obtingudes en aquesta prova teòrica i en aquesta prova pràctica de reavaluació comptaran un 75% de la nota final. El 25% restant serà el corresponent a les dues pràctiques realitzades durant el curs (apartat "c") de l'avaluació ordinària, que no seran objecte de reavaluació.
Si el alumne ho desitja, pot realitzar només la reavalució de la part pràctica o de la part teòrica, de tal manera que es conserva per a la calificació final la nota de l'avaluació ordinaria de la part que no es objecte de reavalució.
A la reavaluació també s'aplicarà el criteri de l'apartat "d)" de l'avaluació ordinària. Si en qualsevol pregunta de la prova teòrica o a la prova pràctica no s'assoleix una qualificació de, al menys, 2,5 sobre 10 la assignatura no es pot superar.
CONDUCTES FRAUDULENTES
Qualsevol activitat frauduelenta a les proves d'avaluació serà comunicada a les autoritats acadèmiques. Qualsevol conducta fraudulenta a una activitat avaluable implicarà que aquesta activitat serà avaluada amb un 0
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Primera prova pràctica | 12,5% (1,25 punts sobre 10) | 1,5 | 0,06 | 2, 4, 6, 10, 11, 13, 14, 16 |
Prova final teòrica | 50% (5 punts sobre 10) | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 13, 14, 15, 16 |
Prova pràctica final | 25% (2,5 punts sobre 10) | 1 | 0,04 | 2, 3, 4, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 16 |
Segona prova pràctica | 12,5% (1,25 punts sobre 10) | 1,5 | 0,06 | 2, 4, 6, 10, 11, 13, 14, 16 |
1) Recopilacions de legislació:
- Legislación Básica de Derecho internacional privado, Madrid, Tecnos, (darrera edició).
- Legislación de Derecho Internacional Privado, Granada, Comares, (darrera edició).
- Derecho internacional privado, Navarra, Thomson / Aranzadi (darrera edició)
2) Manuals:
- FERNÁNDEZ ROZAS, José Carlos/SÁNCHEZ LORENZO, Sixto Alfonso, Derecho internacional privado, Navarra. Thomson/Reuters 10ª edició, 2018.
- ESPLUGUES MOTA, Carlos/IGLESIAS BUHIGUES, José Luis/PALARO MORENO, Guillermo, Derecho internacional privado, València, Tirant lo Blanch, 13ª ed. 2019.
- GARCIMARTÍN ALFÉREZ, Francisco Javier, Derecho internacional privado, Cizur Menor, Civitas/Thomson Reuters, 5ª ed. 2019.
NOTA: Les edicions dels manuals que es citen son els existents en el moment de tancament de la Guia Docent (juliol 2020). Es recomana coomprovar i utilitzar les eventuals edicions actualitzades dels manuals i recopilacions legislatives tan de les proposades com d'altres.
Qualsevol d'aquests manuals pot servir per a la preparació de l'assignatura
3) Materials pràctics:
- ARENAS GARCÍA, Rafael, Casos básicos de Derecho internacional privado con sus soluciones, Barcelona, Atelier, 2020
- Materials diversos, que es podran posar a disposició dels alumnes al campus virtual