Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500786 Dret | FB | 2 | 1 |
No hi ha prerequisits.
Tots els grups faran la docència en català tret dels grups 1 i 52 que es farà en castellà.
Grau Dret:
Grup 01: Clàudia Jiménez
Grup 02: Jaume Munich
Grup 03: Sònia Güell
Grup 51: Ana Ayuso
Grup 52: Sebastian Andres Preller
Grup 70: Jaume Múnich
Grup Grau Ciència Política:
Grup 01: Sònia Güell
- Entendre que el sistema internacional és cada cop més interdependent i que la llibertat estatal per adoptar normes internacionals es veu limitada per la voluntat conjunta de la resta d'Estats
- Adonar-se que el dret internacional públic continua sent l'instrument necessari per a regular les relacions internacionals
- Assumir que són els mateixos subjectes que fan les normes internacionals els que han de complir-les. Només excepcionalment s'imposa coactivament el respecte del dret internacional públic
- Comprendre que el dret internacional públic té un nivell alt de compliment voluntari malgrat, a vegades, sembli el contrari. La raó és que s'adopta per l'interès comú dels Estats i per això es fa complir.
- Atendre que una part molt significativa de les normes internes dels Estats tenen el seu origen o estan relacionades amb el dret internacional públic
PROGRAMA DE DRET INTERNACIONAL PÚBLIC
I. EL SISTEMA INTERNACIONAL
Lliçó 1. La societat internacional i el dret internacional públic (DIP)
Origen i evolució. La institucionalització del sistema internacional. Les Nacions Unides i els seus principis. Concepte de DIP. El DIP com a sistema jurídic de la societat internacional actual.
II. LA SUBJECTIVITAT INTERNACIONAL
Lliçó 2. La subjectivitat internacional de l'Estat
Concepte i elements constitutius de l'Estat. El principi de la igualtat sobirana. Les immunitats de l'Estat. El principi de la no intervenció. La successió d’Estats. El reconeixement d'Estats. El reconeixement de governs. La representació exterior dels Estats.
Lliçó 3. La subjectivitat internacional de les organitzacions internacionals (OI) i l'estatut internacional d’altres actors
La personalitat jurídica internacional de les OI. Les competències de les OI. Situacions històriques. Els pobles. Les ONG. Les empreses transnacionals. L'individu. La humanitat.
III. EL PROCÉS DE FORMACIÓ DE NORMES EN EL DIP
Lliçó 4. L'estructura del sistema jurídic internacional
Concepte de font i les normes de lege ferenda. Consentiment i consens dels Estats en la formació de normes. La jerarquia de les normes internacionals: el ius cogens.
Lliçó 5. Els tractats com a font de DIP
Concepte de tractat. Classes de tractats i funcions. La celebració de tractats: especial referència a l'Estat espanyol. Les reserves. L’aplicació provisional. Dipòsit i registre dels tractats.
Lliçó 6. Altres fonts de DIP, mitjans auxiliars i la seva interacció
El costum. Els principis generals del dret. L'equitat. La jurisprudència i la doctrina. Concepte i classes d’actes unilaterals dels Estats. Els actes normatius de les OI: la funció normativa interna i la funció normativa externa. El soft law. La interacció entre fonts formals i mecanismes coadjuvants per la creació de normes.
IV. APLICACIÓ ORDINÀRIA DEL DIP
Lliçó 7. Les relacions del DIP amb els drets interns
La recepció del DIP i la seva jerarquia: especial referència a l'Estat espanyol. La interpretació. L’aplicació de les normes de DIP: especial referència a l'Estat espanyol. Les tècniques de seguiment i el control internacional.
Lliçó 8. Efectes de les normes internacionals i les seves eventuals alteracions
Els efectes de les normes internacionals, especial referència als efectes erga omnes. Nul·litat, modificació, terminació i suspensió dels tractats.
V. APLICACIÓ EXTRAORDINÀRIA DEL DIP
Lliçó 9. La solució pacífica de controvèrsies internacionals
Concepte i regulació de les controvèrsies. Els mitjans de solució diplomàtics. Els mitjans de solució jurisdiccionals: l'arbitratge i la solució judicial (especial referència al TIJ). La solució de controvèrsies a les OI.
Lliçó 10. La responsabilitat internacional
Concepte de responsabilitat internacional. L'element objectiu i l'element subjectiu. Les circumstàncies excloents. Conseqüències del fet internacionalment il·lícit: la reparació. L'obligació de reparar per actes lícits. La responsabilitat internacional del individu.
Lliçó 11. Mecanismes d’exigència del compliment del DIP
La protecció diplomàtica. Les mesures d'autotutela. Els procediments institucionalitzats: la sanció social, el poder disciplinari i el poder de coerció dels capítols VII i VIII de la Carta. La pràctica de les Nacions Unides i altres mecanismes internacionals.
VI. COMPETÈNCIES ESPACIALS I COOPERACIÓ INTERNACIONAL
Lliçó 12. Competències espacials i espais d’interès col·lectiu
L'espai terrestre. L'espai aeri. El dret del mar. Altres espais d’interès col·lectiu. La protecció del medi ambient.
Lliçó 13. Arquitectura econòmica internacional i cooperació per al desenvolupament
Les relacions financeres internacionals. Les relacions comercials internacionals. La cooperació per al desenvolupament.
Lliçó 14. Dret internacional dels conflictes armats.
Origen i evolució del dret internacional humanitari (DIH). Els principis rectors del DIH. El marc normatiu internacional. El paper de la Creu Roja.
Nota prèvia:
La docència de l'assignatura serà mixta: les classes magistrals seran virtuals i els seminaris seran presencials.
La metodologia docent i l'avaluació poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Activitats dirigides
- Classes teoriques: impartides pel professor.
- Classes pràctiques: cada professor a l'inici de curs explicarà el seu sistema.
- Judici simulat: cada profesor a l'inici de curs explicarà el seu model.
Activitats autònomes
Cada professor a l'aula o en el campus virtual explicarà la forma de preparar autònomament els continguts de l'assignatura.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes teòriques | 22,5 | 0,9 | 1, 8, 9, 10, 13 |
Judici simulat | 17,5 | 0,7 | 1, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 13, 15, 16, 17, 18, 19, 20 |
Resolució de casos pràctics | 5 | 0,2 | 1, 4, 5, 6, 11, 17, 18, 19, 20 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi | 49 | 1,96 | 1, 8 |
Preparació de casos pràctics | 18 | 0,72 | 1, 4, 5, 6, 11, 17, 18, 19, 20 |
Preparació i redacció de judici simulat | 18 | 0,72 | 1, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 13, 15, 16, 17, 18, 19, 20 |
Recenció | 15 | 0,6 | 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 12, 14, 18, 19, 20 |
AVALUACIÓ
Model d'avaluació: l'avaluació és continuada i té l'objectiu de que el professorat pugui establir el grau d'assoliment de les competències.
Les activitats pràctiques avaluables realitzades al llarg del curs suposaran el 50% de la nota final. Aquestes activitats consistiran en:
a) Un judici simulat (30%)
b) Una pràctica avaluable (10%)
c) Una recensió (10%)
Examen de continguts: es tracta d'un examen de preguntes relacionades amb el programa de l'assignatura, que equival al 50% de la nota final.
Reavaluació: hi ha reavaluació però nomes de l'examen de continguts (máx. 50%). No es demana nota mínima d'examen de continguts per anar a la reavaluació del mateix.
L’assignatura es considerarà aprovada si la suma de les notes obtingudes entre totes les activitats és com a mínim de 5, sempre i quan la nota de l'examen sigui igual o superior a 4.
Nota important:
Un alumne que copiï o intenti copiar un examen tindrá un 0 en l'examen. Un alumne que presenti una pràctica en el que hi hagi plagi obtindra un 0 i rebrà una advertencia. En cas de reiteració de la conducta, l'alumne suspendrà l'assignatura.
La simple possessió en els exàmens d'un mòbil o qualsevol altre instrument electrònic és presumirà que l'alumne esta copiant.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Cas pràctic | 15% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 11, 12, 13, 15, 16, 17, 18, 19, 20 |
Examen de continguts | 50% | 5 | 0,2 | 1, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 18, 20 |
Judici simulat | 30% | 0 | 0 | 1, 3, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 13, 15, 16, 17, 18, 19, 20 |
Recensió | 5% | 0 | 0 | 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 12, 14, 18, 19, 20 |
BIBLIOGRAFIA OBLIGATÒRIA
CASANOVAS, O.; RODRIGO, A. J., Compendio de derecho internacional público, 8ª ed., Tecnos, 2019.
BIBLIOGRAFIA RECOMANADA
ANDRES, P., Sistema de derecho internacional público, 5ª ed., Civitas, 2018.
CASADO, R., Derecho internacional, 3ª ed., Tecnos, 2017.
DÍEZ DE VELASCO, M., Las organizaciones internacionales, 16ª ed., Tecnos, 2010.
DIEZ DE VELASCO, M., Instituciones de derecho internacional público, 18º ed., Tecnos, 2013.
GONZÁLEZ, J. D., et al., Curso de derecho internacional público, 4ª ed.,Thomson/Civitas, 2008.
GUTIÉRREZ, C., CERVELL, M. J., El derecho internacional en la encrucijada. Curso general de derecho internacional público, 4ª ed., Trotta, 2017.
JUSTE, J., et al., Lecciones de derecho internacional público, 3ª ed., Tirant lo Blanch, 2018.
MARIÑO, F. M., Derecho internacional público (Parte General), 4ª ed., Trotta, 2005.
ORTEGA, M., Derecho global. Derecho internacional público en la era global, Tecnos, 2014.
PASTOR, J. A., Curso de derecho internacional público y organizaciones internacionales, 23ª ed., Tecnos, 2019.
PIÑOL, J. (coordinador), Dret internacional públic, UOC, 2000.
REMIRO, A., et al., Derecho internacional. Curso general, 1ª ed., Tirant lo Blanch, 2010.
RODRIGUEZ, A., Lecciones de derecho internacional público, 6ª ed., Tecnos, 2006.
SALINAS, Ana. (dir.), Lecciones de Derecho Internacional Público, Tecnos, 2015
COL·LECCIONS DE TEXTS BÀSICS
ANDRES, P., Legislación básica de derecho internacional público, 19ª ed., Tecnos, 2019.
TORRES, N., Derecho Internacional Público. Instrumentos normativos ,2ª ed., Tirant lo Blanch, 2017.