Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500786 Dret | FB | 1 | 2 |
L’assignatura Història del Dret i de les Institucions no requereix coneixements o requisits específics previs.
Es tracta d’una assignatura de formació jurídica bàsica.
L’assignatura proporciona: a) el coneixement de l’estructura bàsica i l’evolució del dret peninsular en el marc de la història europea; i b) les claus històriques imprescindibles per a l’adquisició de la cultura jurídica que la complexitat dels nostres dies exigeix dels juristes.
La Introducció de l’assignatura ofereix la terminologia i els elements conceptuals i metodològics indispensables per a la seva comprensió.
En les altres seccions del programa, que constitueixen el cos de l’assignatura i que es refereixen als diferents períodes històrico-jurídics, s’expliquen sumàriament les bases econòmiques i socials de cadascun, les característiques generals del Dret amb els seus elements formatius, les fonts jurídiques (normatives, d’aplicació del Dret...) i les institucions més importants, centrat en el territori de l’Espanya actual i en les diferents comunitats polítiques en què ha estat dividida a través de la Història, i emmarcat en la cultura, la política i el Dret del món occidental.
L'assignatura també centra part del programa en l'anàlisi de la història social i jurídica amb perspectiva de gènere, de manera que les categories històriques i jurídiques tradicionals demostren la construcció en determinades etapes històriques d'un model basat en la discriminació per raó de sexe, amb la qual cosa l'anàlisi a través del gènere esdevé fonamental.
Els diferents continguts s'agrupen en les següents unitats, que bàsicament consisteixen en una introducció general i quatre períodes identificables des del punt de vista jurídic (amb una expressió adoptada per alguns grans mestres de la historiografia jurídica italiana, podria dir-se que cadascun d'aquests períodes es correspon amb una experiència jurídica diversa, en la història i en relació amb el present):
1. Introducció metodològica i conceptual. Història i Dret: mètode comparatiu; consciència històrica del Dret; de l’humanisme a la ciència jurídica moderna. Importància de la Història i de la cultura jurídiques en la formació dels juristes. Història crítica del Dret. La nova història institucional. La historiografía jurídica i les seves escoles.
2. L'ordre jurídic medieval. Religió i Dret. La formació del ius commune. El naixement del jurista: escoles i universitats. El ius commune en les diferents branques jurídiques. Drets propis i pluralisme jurídic. Els drets dels regnes peninsulars.
3. Itineraris jurídics de L'Edat Moderna: Renaixement i humanisme jurídics. La Monarquia Universal: estat, guerra, hisenda, govern, gràcia i justícia. Una primera “globalització”: el problema de la conquesta d’Amèrica i de la incorporació de les Índies. El règim de Nova Planta. Dret i comerç: el ius mercatorum.
4. Crisi del Dret al final de l'Antic Règim. Iusnaturalisme racionalista. Sistema normatiu de l'Estat liberal del Dret. Revolució burgesa i Dret. Constitucions espanyoles (1812-1931). Codificació.Diversitat jurídica existent a Espanya.
5. Història del dret social a l'etapa contemporània. Anàlisi amb perspectiva de gènere de les principals normes socials aprovades en el trànsit de l'estat liberal a l'estat intervencionista.
6. Segona república espanyola. Totalitarismes i dictadura franquista.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes magistrals | 24,5 | 0,98 | 1, 2, 6, 8, 10, 13 |
Seminaris (presentacions orals, realització comentaris i test a l'aula, etc.) | 25,5 | 1,02 | 1, 2, 3, 7, 10, 12 |
Tipus: Autònomes | |||
Avaluació | 5 | 0,2 | 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 13 |
Estudi | 35 | 1,4 | 1, 2, 5, 8, 9, 10 |
Lectura de textos i preparació debats a l'aula | 35 | 1,4 | 1, 2, 6, 8, 10, 13 |
Recerca materials i preparació activitats avaluables | 25 | 1 | 3, 4, 5, 6, 9, 11 |
Les activitats d'avaluació es poden realitzar al llarg del curs en part de manera individual i en part, en grup. L'avaluació és continuada i s'organitza en funció de les activitats formatives anteriorment descrites.
El sistema d' avaluació continuada combina l' assistència a les classes teòriques/magistrals, la participació activa als seminaris, la realització de les activitats avaluables (amb un pes global del 50%) i la superació de la prova final (amb un pes global del 50%). Atenent a que la prova final implica l'avaluació dels coneixements adquirits de manera acumulativa a través de les activitats d'avaluació continuada, és requisit imprescindible superar la prova final amb un 5/10.
Avaluació
1. Model d'avaluació
El model d'avaluació és continuada i té l'objectiu formatiu que alumnat i professorat pugui conèixer el grau d'assoliment de les competències per tal d'orientar el seu procés formatiu.
Valor de cada ítem d'avaluació: treballs individuals (20%); treball grupal (20%); prova final (50%); assistència i participació activa (10%).
2. Condicions par a ser avaluat
L'alumnat nomes podrà ser avaluat si assisteix a les classes amb un mínim del 80%, realitza un mínim del 80% dels treballs individuals, el treball de grup i la prova/s.
3. Requisits per a superar l'assignatura y recuperacions
Cal tenir una nota mínima de 5 en els quatre ítems que conformen l'avaluació. Si un alumne no supera la part d'avaluació corresponent al treball individual, al treball grupal o laprova final tindrà la possibilitat de recuperar el dia establert per re-avaluar. Els treballs individual i el treballs grupal es recuperan a través d'una o vàries preguntes teòriques sobre els continguts i matèries treballats a les respectives activitats.
Per aprovar l'assignatura a re-avaluació cal tenir igualment un 5 a tots els ítems. Si no s'obté aquesta qualificació mínima a cada ítem, encara que la mitja aritmètica dels quatre ítems d'avaluació superi el 5, la nota final a l'acta serà suspès 4'5.
Atenent a que es tracta d'una segona oportunitat, la nota màxima de proves i treballs recuperats és de 5.
4. Presentacions fora de termini
No s'accepten, salvant situacions de força major. L'alumne obtindrà un 0 en la pràctica no entregada.
5. Excuses
Les excuses per complir amb les obligacions degudes a malaltia o a raons de força major podran ser acceptades sempre que es compti amb un certificat oficial. Absències per raons acadèmiques hauràn de ser prèviament acceptades pel professorat.
6. Conductes fraudulentes
Un alumne que copiï o intenti copiar a un examen tindrà un 0 en aquesta prova. Un alumne que presenti una pràctica en el que hi hagi indicis de plagi o que no pugui justificar els arguments de la seva pràctica obtindrà un 0 i rebrà una advertència.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Participació activa a classe i fòrum/assistència | 10% | 0 | 0 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 13 |
Proves escrites | 50% | 0 | 0 | 1, 2, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 13 |
Treball indvidual (lectures, assajos, comentaris de text, etc.), treball en grup (debats, treballs, etc.) | 40% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
Bibliografia recomanada:
Bartolomé CLAVERO, Manual de historia constitucional de España, Madrid, Alianza Editorial, 1989.
Francisco TOMÁS Y VALIENTE, Manual de Historia del Derecho, Madrid, Tecnos, 1983 (4ª edº).
José Antonio ESCUDERO, Curs d'Història del Dret: fonts i institucions politicoadministratives, San Vicente del Raspeig, Publicaciones de la Universidad de Alicante, 2008.
Guadalupe GÓMEZ FERRER-MORANT, "Hacia una redefinición de la identidad femenina: las primeras décadas del siglo XX", Cuadernos de historia contemporánea, ISSN 0214-400X, Nº 26, 2004, págs. 9-22.
Paolo GROSSI, Europa y el Derecho, Barcelona, Crítica, 2007.
Paolo GROSSI, El orden jurídico medieval, Madrid, Marcial Pons, 1996.
António M. HESPANHA, Cultura jurídica europea. Síntesis de un milenio (edº d’A. Serrano), Madrid, Tecnos, 2002.
Marta LORENTE, Jesús VALLEJO (coords.), Manual de Historia del Derecho, València, Tirant lo Blanch, 2012.
Tomás DE MONTAGUT, Història del Dret espanyol, Barcelona, UOC, 1999.
Alfredo J. MARTÍNEZ GONZÁLEZ, Formación Historica del derecho. Del primitivismo jurídico al Ius Commune, Tecnos, Madrid 2019
Gloria NIELFA, ¿El siglo de las mujeres?, Cuadernos de historia contemporánea, ISSN 0214-400X, Nº 21, 1999, págs. 63-82.
Sebastià SOLÉ, Lliçons d'Història del Dret i de les Institucions (autoedició).
Arenal: Revista de historia de mujeres, ISSN 1134-6396, Vol. 1, Nº 1, 1994 (Ejemplar dedicado a: Lahistoria de las mujeres en Europa. Revisión teóricay metodológica).