Logo UAB
2020/2021

Biología humana

Código: 101975 Créditos ECTS: 6
Titulación Tipo Curso Semestre
2500890 Genética OT 4 0
La metodología docente y la evaluación propuestas en la guía pueden experimentar alguna modificación en función de las restricciones a la presencialidad que impongan las autoridades sanitarias.

Contacto

Nombre:
Maria Eulàlia Subirà i de Galdàcano
Correo electrónico:
Eulalia.Subira@uab.cat

Uso de idiomas

Lengua vehicular mayoritaria:
catalán (cat)
Algún grupo íntegramente en inglés:
No
Algún grupo íntegramente en catalán:
Algún grupo íntegramente en español:
No

Equipo docente

María Pilar Aluja París

Prerequisitos

No se requiere de ningún prerrequisito. Se aconseja tener aprovada la genética de primer curso.

Objetivos y contextualización

La ciencia de la Biología Humana estudia la variabilidad de la especie Homo sapiens sapiens, desde la morfología, como del desarrollo y de la genética de nuestra especie. La asignatura de Biología Humana se estructura en dos partes bien diferenciadas:

a) el conocimiento del origen y evolución de nuestra especie, y

b) la variabilidad humana actual, tanto morfológica como fisiológica y genética.

Competencias

  • Asumir un compromiso ético.
  • Definir la mutación y sus tipos, y determinar los niveles de daño génico, cromosómico y genómico en el material hereditario de cualquier especie, tanto espontáneo como inducido, y evaluar sus consecuencias.
  • Describir e interpretar los principios de la transmisión de la información genética a través de las generaciones.
  • Describir la diversidad de los seres vivos e interpretarla evolutivamente.
  • Describir la organización, evolución, variación interindividual y expresión del genoma humano.
  • Diseñar e interpretar estudios de asociación entre polimorfismos genéticos y caracteres fenotípicos para la identificación de variantes genéticas que afectan al fenotipo, incluyendo las asociadas a patologías y las que confieren susceptibilidad a enfermedades humanas u otras especies de interés.
  • Medir e interpretar la variación genética dentro y entre poblaciones desde una perspectiva clínica, de mejora genética de animales y plantas, de conservación y evolutiva.
  • Saber comunicar eficazmente, oralmente y por escrito.
  • Utilizar e interpretar las fuentes de datos de genomas y macromoléculas de cualquier especie y comprender los fundamentos del análisis bioinformático para establecer las relaciones correspondientes entre estructura, función y evolución.
  • Valorar la importancia de la calidad y del trabajo bien hecho.

Resultados de aprendizaje

  1. Asumir un compromiso ético.
  2. Describir e interpretar evolutivamente la diversidad de los homínidos.
  3. Describir la estructura y variación del genoma humano desde una perspectiva funcional, clínica y evolutiva.
  4. Determinar la base genética y calcular el riesgo de recurrencia de enfermedades humanas.
  5. Enumerar y describir las diferentes técnicas de análisis de polimorfismos de DNA que se pueden aplicar en los estudios de variación genética asociada a patologías humanas.
  6. Evaluar e interpretar la variación genética dentro y entre poblaciones humanas desde una perspectiva clínica y evolutiva.
  7. Reconocer las anomalías génicas, cromosómicas y genómicas humanas y evaluar sus consecuencias clínicas.
  8. Saber comunicar eficazmente, oralmente y por escrito.
  9. Utilizar e interpretar las fuentes de datos del genoma humano.
  10. Valorar la importancia de la calidad y del trabajo bien hecho.

Contenido

Tema 1. Mecanismos de evolución humana. Variabilidad y procesos de especiación humana.

Tema 2. Biodemografía de poblaciones humanas. Estructura  y evolución de la población.

Tema 3. Niveles de análisis de la variabilidad humana. Polimorfismos de DNA.

Tema 4. Caracterización y distribución hematológica de las poblaciones humanas. Sistemas de grupos sanguíneos, linfocitarios y plaquetarios.

Tema 5. Evolución del ciclo vital. Desarrollo, crecimiento y maduración. Curvas de crecimiento. Envejecimiento.

Tema 6. Ajustando el pull genético con el ambiente. Adaptación y aclimatación, significado biológico.

Tema 7. Nutrición y enfermedad en la especie humana.

Tema 8. Ecología Urbana. Energía contaminante, ruido y radioactividad. Contaminación atmosférica y salud humana. Hábitos tóxicos. Factores ambientales en la etiología del cáncer.

Tema 9.Los primates y la evolución humana. Relaciones sociales de los primates. Ecología de los primates.

Tema 10. Técnicas aplicadas a la evolución humana. Escalas cronológicas. Métodos de datación. Métodos de reconstrucción ambiental.

Tema 11. El Mioceno. Movimiento de las placas tectónicas. Condiciones ambientales. La aparición de los primeros homínidos.

Tema 12. El origen del bipedismo. Cambios anatómicos que comporta el bipedismo. Los australopitecinos.

Tema 13. Homo. Las primeras evidencias de un razonamiento humano. De los primeros Homo hasta Homo erectus. Laexpansión por Ásia. La expansión por Europa.

Tema 14. Características morfológicas de los neandertales respecto al hombre anatómicamente moderno. Tipo de vida y extinción.

 

“*A menos que las restricciones impuestas por las autoridades sanitarias obliguen a una priorización o reducción de estos contenidos.”

 

Metodología

El desenvolupament de les activitats formatives de l’assignatura de Biologia Humana es realitzarà amb: classes de teoria, seminaris, realització d’un treball i classes de pràctiques de laboratori. Cadascuna d’aquestes tipologies amb la seva metodologia que li és pròpia. Aquestes activitats seran complementades per una sèrie de sessions de tutoria.

Classes de teoria: En aquestes classes l'alumnat adquireix els coneixements científics propis de la assignatura. Es tracta de classes magistrals amb suport de TIC, que es complementen amb l'estudi personal dels temes exposats. El material audiovisual utilitzat a classe el podrà trobar l'alumnat a l'eina de "material docent" del Campus Virtual. Aquestes classes estan concebudes com un mètode fonamentalment unidireccional de transmissió de coneixements del professorat cap a l'alumnat que obliga a aquest a desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom fora de l’aula.

 Seminaris: Amb la suficient antelació el professorat proporcionarà a l'alumnat la documentació necessària a debatre en els seminaris; l'alumnat els haurà d'haver preparat a partir del material lliurat amb anterioritat al Campus Virtual (aportació de material per part dels estudiants i del docent, debat).

 Classes de pràctiques als laboratoris: L'alumnat entra en contacte amb el material i tècniques de laboratori. Es debatran els resultats al final de cada pràctica i/o es recollirà els materials avaluables. L'alumnat podrà accedir als protocols i les guies de pràctiques mitjançant el Campus Virtual. Els coneixements adquirits en les classes de teoria i en l'estudi personal s'apliquen a la resolució de casos pràctics. L’alumnat treballa en grups reduïts permetent que s’adquireixi la capacitat de treball en grup, d'anàlisi i de síntesi. A més permet aplicar recursos estadístics en la interpretació de dades.

 Tutories: L'objectiu d'aquestes sessions és múltiple: resoldre dubtes, dur a terme debats sobre temes que s'hagin proposat a classe, orientar sobre les fonts consultades pels alumnes i explicar l'ús de les eines del Campus Virtual necessàries per a les activitats proposades. Aquestes sessions no són expositives ni en elles s'avança matèria del temari, sinó que són sessions de debat i discussió. Bona part del contingut de les sessions de tutories es basen en el treball realitzat per l'alumne de manera autònoma.

 Treball: el primer dia de classe es facilitarà una llista de treballs per a triar-ne un. Al llarg de tota l'execució del treball l’alumnat serà tutoritzat i supervisat. El treball s'haurà d'exposar i serà avaluable.

 

“*La metodología docente propuesta puede experimentar alguna modificación en función de las restricciones a la presencialidad que impongan las autoridades sanitarias.”

 

Actividades

Título Horas ECTS Resultados de aprendizaje
Tipo: Dirigidas      
seminarios 4 0,16 1, 8, 10
teoria 35 1,4 2, 3, 4, 5, 7, 9
Tipo: Supervisadas      
Prácticas 10 0,4 1, 8, 10
realización de un trabajo 40 1,6 1, 8, 10
salida de campo 3 0,12 1, 10
Tipo: Autónomas      
Estudio 58 2,32 1, 6, 4, 5, 7, 9

Evaluación

En tractar-se d'una avaluació continuada es tindrà en compte la participació de l'alumnat, la preparació dels seminaris, dels materials de pràctiques i les notes dels controls. Per poder assistir-hi cal que l’estudiant justifiqui haver superat les proves de bioseguretat i de seguretat que trobarà en el Campus Virtual i ser coneixedor i acceptar les normes de funcionament dels laboratoris de la Facultat de Biociències.

Per a l'avaluació de l'assignatura es faran dos controls eliminatoris amb un pes cadascun del 20% de l’assignatura. L’alumnat que no hagi superat mitjançant avaluació continuada algun dels controls disposarà d’un control de recuperació de la part que no hagi superat.

La nota mínima en cadascuna de les parts avaluables serà de 4. Per aprovar l'assignatura la nota ha de ser igual o superior al 5.

Als alumnes que aprovin ambdós controls se'ls permetrà pujar la nota dels mateixos amb un control integrador de tota l'assignatura. En aquest cas, la nota que es considerarà serà aquesta última independentment de que sigui superior o inferior a la obtinguda prèviament.

El treball per si mateix tindrà un pes d’un 35% de la nota i es farà seguint les directrius que estaran penjades al campus virtual.

Pel que fa a les pràctiques de laboratori l'assistència és obligatòria i es valora l'actitud, destresa i el divers material que lliurarà el professorat a l’alumnat en funció de la pràctica (problemes, qüestionari,...). L'assistència a les sessions pràctiques  és obligatòria. L'alumnat obtindrà la qualificació de "No Avaluable" quan l'absència sigui superior al 20% de les sessions programades. El pes de les pràctiques a la nota final de l'assignatura és del 15%.

Els seminaris es treballaran a classe i s’avaluaran amb l’entrega de qüestions i problemes entregats el mateix dia del seminari. El pes serà d’un 10%.

Per participar a la recuperació, l'alumnat ha d'haver estar prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura o mòdul. Per tant, l'alumnat obtindrà la qualificació de "No Avaluable" quan les activitats d'avaluació realitzades tinguin una ponderació inferior al 67% en la qualificació final.

 

“*La evaluación propuesta puede experimentar alguna modificación en función de las restricciones a la presencialidad que impongan las autoridades sanitarias.”

 

Actividades de evaluación

Título Peso Horas ECTS Resultados de aprendizaje
Prácticas 15% 0 0 1, 8, 10
control 40% 0 0 1, 6, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9
seminarios 10% 0 0 8, 10
trabajo 35% 0 0 1, 8, 10

Bibliografía

Bibliografía

BIBLIOGRAFÍA BÁSICA

 

BANDELT, H.J. et al (eds.) (2006) (Human mitochondrial DNA and the evolution of Homo sapiens. Ed  Springer, cop. Berlin)

BOYD, R.; SILK, J.B. (2004). Como evolucionaron los humanos. Ariel Ciencia.

COOPER, D.N. i KEHRER-SAWATZKI, H. (2008). Handbook of Human Molecular Evolution. Wiley.

COSTA, L.G. i EATON D.L. (2006). Gene-Environment interactions - Fundamentals of Ecogenetics.Wiley-Liss.

DANIELS, G. (2002). Human Blood Groups. Blackwell Science.

IRALA-ESTÉVEZ, J.I. et al. (2004). Epidemiología Aplicada. Ariel Ciencias Médicas.

JOBLING, M.A. i HURLES, M.E. (2004). Human Evolutionary Genetics - origin, peoples & disease. Garland Science.

LOZANO, Marina i RODRÍGUEZ, Xose Pedro. (2010). Dón venim? l'origen de l'Homo sapiens. Ed: Rafael Dalmau, col·lecció evoluciona núm 2.

JURMAIN, R. et al. (2009). Essentials of Physical Anthropology. Wadsworth Cengage Learning.

LUCOCK, M. (2007). Molecular Nutrition and Genomics Nutrition and the Ascent of Humankind. Wiley-Liss.

MORAN, E.F. (2008). Human Adaptability - An introduction to Ecological Anthropology. Westview press.

MUEHLENBEIN, M.P. (2010). Human Evolutionary Biology. Cambridge University Press.

REBATO, E.; SUSANNE, Ch. i CHIARELLI (2005). Para comprender la antropología biológica. Evolución y Biología Humana . Ed Verbo Divino

RELETHFORD, J. (2001) Genetics and the search for modern human origins. Wiley-Liss, New York, USA.

WEINER, M.P. et al. (2007) Genetic variation: a laboratory manual. Ed Cold Spring Harbor: Cold Spring Harbor Laboratory Press, cop.

 

 

BIBLIOGRAFÍA ESPECÍFICA

Se facilitará a lo largodel curso.