Logo UAB
2020/2021

Ecologia

Codi: 101954 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500890 Genètica FB 2 1
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Javier Retana Alumbreros
Correu electrònic:
Javier.Retana@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
No
Grup íntegre en espanyol:
No

Equip docent

Miquel Riba Rovira

Equip docent extern a la UAB

Rafael Poyatos

Prerequisits

  • Tot i que no hi ha prerequisits oficials, és convenient que l’estudiant hagi cursat les assignatures optatives de Biologia i Ciències de la Terra i el Medi Ambient del Batxillerat de Ciències.
  • Igualment es recomana que l'estudiant hagi assolit uns coneixements bàsics mínims sobre Zoologia, Botánica, Matemàtiques i Estadística.

Objectius

El curs es centrarà en aspectes importants als nivells d'organisme, població, comunitat i ecosistema, emmarcats en cinc contextos:

 1. l'efecte de la maquinària ecològica: el medi actua sobre la vida de l'organisme, modifica les expectatives de supervivència i reproducció (selecció fenotíptica). Els aspectes de autoecologia, el nivell d'organisme, són la matèria bàsica per a comprendre la distinció entre els modes de selecció suau i dura (soft and hard selection).

 2. Les diverses accepcions del concepte d’ambient, que han condicionat la nostra perspectiva per entendre, ecològica i evolutivament, la relació entre l’entorn i l’organisme. Es presentaran els atributs bàsics de la història natural dels organismes, i que es resumeixen en les estratègies de vida de r  i de K clàssiques, que ajuden a comprendre la gran variació de cicles biològics i els seus components importants: durada de la vida, edat de la maduresa sexual, etc.

 3. L'èxit biològic que comporta un determinat estil de vida, plasmat en el concepte de fitness darwiniana, es pot veure modificat per l'acumulació d'individus. Es tracta llavors el nivell de complexitat de la població. Els estadístics vitals, resumits per la demografia, canvien amb la mida de les poblacions (i la seva distribució espacial) i fan de preludi a la introducció de la idea de selecció suau, o selecció a nivell local.

 4. L'estudi dels canvis numèrics de les poblacions i les seves causes (dinàmica de poblacions) són la base del canvi de freqüències al·lèliques, i la possibilitat de canvi evolutiu. La velocitat de creixement d'una població queda determinat per la disponibilitat de recursos i els seus tipus, de manera que es descriuranels models de creixement de les poblacions. Com tot organisme durant la seva vida pot ser vist com a recurs per un altre organisme, apareixen diversos tipus d'interaccions binàries, i més complexes, que es resumeixen en mutualisme, competència, depredació, parasitisme i infortunis. S'abordarà l'essència general del tipus d'interacció, la qual cosa requereix un plantejament essencialment basat en equacions, la comprensió es portarà fins al nivell que sigui aconsellable.

 5. La persistència d'una espècie a llarg termini pot dependre també, en part, de com es realitzi la transmissió dels atributs individuals a les següents generacions (selecció natural), la qual cosa, al seu torn, pot estar condicionada per com està configurada la població en el context espacial, ja sigui com a població repartida de forma contínua o bé repartida en un mosaic espacial de poblacions locals de mida i extensió variable. Per això es consideraran aspectes bàsics de l'ecologia de la dispersió i la migració, i alguns dels processos que les dificulten (fragmentació d'hàbitats, "impermeabilitat" de la matriu).

 Finalment, les raons de la desigual repartiment de les abundàncies d'organismes i nombre de poblacions en una àrea geogràfica donada, corresponen al nivell de complexitat de comunitats. La idea central en aquest nivell és la diversitat, i es descriuran les hipòtesis principals per explicar les causes de la (alta) diversitat. Es donarà una visió sinòptica de la biodiversitat i la seva actualitat més social.

Competències

  • Aplicar el mètode científic a la resolució de problemes.
  • Demostrar sensibilitat en temes mediambientals, sanitaris i socials.
  • Descriure la diversitat dels éssers vius i interpretar-la evolutivament.
  • Reconèixer i descriure estructuralment i funcionalment els diferents nivells d'organització biològica, des de la macromolècula fins a l'ecosistema.
  • Tenir capacitat d'anàlisi i de síntesi.
  • Utilitzar i gestionar informació bibliogràfica o recursos informàtics o d'Internet en l'àmbit d'estudi, en les llengües pròpies i en anglès.

Resultats d'aprenentatge

  1. Aplicar el mètode científic a la resolució de problemes.
  2. Demostrar sensibilitat en temes mediambientals, sanitaris i socials.
  3. Explicar com els diferents nivells d'organització biològica s'integren en ecosistemes.
  4. Interpretar els cicles biològics dels grups animals.
  5. Reconèixer la complexitat de la dinàmica global dels sistemes naturals en les seves diferents escales d'anàlisi.
  6. Tenir capacitat d'anàlisi i de síntesi.
  7. Utilitzar i gestionar informació bibliogràfica o recursos informàtics o d'Internet en l'àmbit d'estudi, en les llengües pròpies i en anglès.

Continguts

Continguts de l'assignatura, llevat que les restriccions imposades per les autoritats sanitàries obliguin a una priorització o reducció dels mateixos.

  1. Introducció a l'Ecologia
  2. Ecologia i evolució
  3. Resposta dels organismes als factors ambientals
  4. Poblacions: conceptes i processos demogràfics bàsics
  5. Dinàmica de poblacions
  6. Interaccions entre espècies
  7. Composició i estructura de les comunitats
  8. Dinàmica de les comunitats – Successió i Pertorbació
  9. Xarxes tròfiques i nivells tròfics
  10. Funcionament dels ecosistemes
  11. Canvi global

Metodologia

Es combinaran diverses estratègies d’ensenyament-aprenentatge per tal que l’estudiant tingui un paper especialment actiu durant tot el seu procés de formació:

 1) Classes magistrals. Les classes magistrals o expositives representen la principal activitat a realitzar a l’aula i permeten transmetre conceptes bàsics a un gran nombre d’alumnes en relativament poc temps. Es complementaran amb presentacions tipus Power Point i material didàctic divers que serà lliurat als alumnes principalment a l’inici del curs.

 2) Seminaris / pràctiques d’aula. Són sessions de treball per grups amb un nombre reduït d’alumnes, basades en preguntes o exercicis lliurats per a la seva realització a classe. En aquests seesions es treballarà al voltant d’estudis de casos. En aquesta metodologia, el professor hi te un rol conductor, mitjançant preguntes que inciten a la reflexió i el debat entre els estudiants, sense transmetre’ls tota la informació sobre el tema a tractar.

 3) Lliurament de treballs i correcció a les tutories i pràctiques d'aula. Els treballs lliurats seran objecte de presentació, orientació, seguiment i correcció en grup a les tutories, les quals també serviran per a resoldre els dubtes particulars dels estudiants.

*La metodologia docent proposada pot experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes Magistrals 29 1,16 2, 3, 5, 6
Seminaris / Pràctiques d'aula 15 0,6 1, 6, 7
Tipus: Autònomes      
Estudi 73 2,92
Lectura de Textos 26 1,04 6, 7

Avaluació

S'estableixen dos mòduls d'avaluació:

1. Examen de Teoria: 50% de la qualificació global, distribuït en dos proves d’examen individuals.

2. Lliurament de treballs individuals o de grup sobre lectures dirigides, exercicis i casos d'estudi: 50% de la qualificació global.

Atès el pes en l'avaluació individual dels exàmens de teoria, s'exigirà una nota mínima global de teoria de 3,5/10 per aprovar l'assignatura, independentment de les qualificacions obtingudes en el altre mòdul.  Asimateix, s'exigirà nota mínima de 3,5/10 en qualsevol dels exàmens parcials per aprovar la parte de teoria.

El mòdul de teoria podrà ser re-avaluat amb una prova específica de recuperació al final del curs. Aquesta prova de recuperació inclourà tot el temari de teoria, no segregat per parcials. La qualificació obtinguda al l'examen de recuperació anula les qualificacions dels parcials.

Els estudiants que ho desitgin poden presentar-se igualment a l'examen de recuperació al final del curs per tal de millorar la seva qualificació. Les condicions són les mateixes que para el alumnes que recuperen nota suspessa.

Per participar a la recuperació, l'alumnat ha d'haver estar prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura o mòdul. Per tant, l'alumnat obtindrà la qualificació de "No Avaluable" quan les activitats d'avaluació realitzades tinguin una ponderació inferior al 67% en la qualificació final.

       Un estudiant obtindrà la qualificació de "No Avaluable” quan la valoració de totes les activitats d’avaluació realitzades no permeti assolir la qualificacióglobal de 5,0 en el supòsit que hagués obtingut la màxima nota en totes elles.

*L’avaluació proposada pot experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Avaluació individual sobre comprensió i síntesi de lectures dirigides i casos d'estudi 50%, el pes de les variables específiques és variable en funció de la complexitat de la tasca d'aprenentage suggerida 1 0,04 1, 5, 6, 7
Exàmens de Teoria 50%: repartit a parts iguals entre ambdós parcials 6 0,24 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7

Bibliografia

Begon M.,  Townsend, C.R. & Harper, J.L. (2006). Ecology: From Individuals to Ecosystems (4th Edition). Blackwell, Oxford

Ricklefs R.E. (2010). The Economy of Nature. W.H. Freman, New York

Piñol J. & Matrínez-Vilalta J. (2006). Ecología con Números. Lynx Edicions, Bellaterra

 

Altres textes recomenats:

Vandermeer J.H. &  Goldberg D.E. (2013). Population Ecology: First Principles (2nd edition). Princeton University Press, Princeton, New Jersey

Townsend C.R., Harper J.L. & Begon M. (2003). Essentials of Ecology (2nd Edition). Blackwell Science, Oxford

Ricklefs R.E. (2010). The Economy of Nature. W.H. Freman, New York

Ricklefs R.E. & Miller G.L. (2000). Ecology (4ª ed.) W.H. Freeman & Co., New York.

Krebs C.J. (2001). Ecology: The Experimental Analysis of Distribution and Abundance (5ª ed.). Benjamin-Cummings Publishers Co.

Pianka E.R. (2000). Evolutionary Ecology. 6th. ed. Addison Wesley Longman, San Francisco.