Logo UAB
2020/2021

Biogeografia

Codi: 101617 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2501002 Geografia i Ordenació del Territori OB 3 2
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Albert Pèlachs Mañosa
Correu electrònic:
Albert.Pelachs@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Grup íntegre en espanyol:
No

Prerequisits

Els coneixements adquirits a les assignature de Geografia Física es donen per suposats, i no es tornaran a explicar.

Objectius

Aquest curs introdueix als estudiants alguns conceptes de biogeografia i ecologia.

Els principals objectius del curs són:

- Identificar, descriure, explicar, classificar i determinar les principals espècies vegetals dels paisatges de Catalunya.

- Analitzar i interpretar un paisatge amb especial atenció a la seva dinàmica i als diferents éssers vius que el componen.

Competències

  • Actuar i intervenir en el territori i en la seva gestió, i mostrar el caràcter aplicat i experimental de la formació geogràfica.
  • Analitzar i explicar els esdeveniments del món actual des d'un punt de vista geogràfic.
  • Analitzar i interpretar els paisatges.
  • Aplicar mètodes i tècniques de treball de camp per adquirir un coneixement directe del territori.
  • Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar les principals dinàmiques del món actual des d'un vessant geogràfic.
  2. Aplicar els coneixements en geologia, topografia i clima per planificar el territori.
  3. Combinar mètodes i tècniques de treball de camp per adquirir un coneixement directe de les interrelacions físiques i humanes que tenen lloc al territori.
  4. Definir els paisatges en relació amb el clima i les aigües, la biogeografia i la geomorfologia. 
  5. Descriure els esdeveniments del món actual en relació amb el clima i les aigües, la biogeografia i la geomorfologia.
  6. Elaborar un treball individual en el qual s'expliciti el pla de treball i la temporalització de les activitats.
  7. Expressar-se eficaçment aplicant els procediments argumentatius i textuals en els textos formals i científics
  8. Fer presentacions orals utilitzant un vocabulari i un estil acadèmics adequats
  9. Identificar les idees i expressar-les amb correcció lingüística en diverses llengües.
  10. Resoldre problemes de manera autònoma.
  11. Sintetitzar els coneixements adquirits sobre l'origen i les transformacions experimentades pels diversos camps d'estudi de la disciplina.

Continguts

Bloc 1.- Què és la biogeografia?

Bloc 2.- Biogeografia ecològica

- Patrons de distribució

- Comunitats i ecosistemes

- Patrons de la biodiversitat

Bloc 3.- Biogeografia històrica

Bloc 4.- Fitogeografia

Bloc 5.- Treball de camp

Dues sortides de camp (Vegetació tipus Garraf i tipus Montseny). En cas que les sortides de camp no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB.



En aquesta assignatura es tindrà en compte la perspectiva de gènere en els aspectes següents:

- No permetre un ús sexista del llenguatge a les contribucions orals i escrites de l’alumnat.

- Posar a la bibliografia els noms complets dels autors i autores, en comptes de només la inicial.

 

 

 

Metodologia

Activitats a classe

- Apunts

- Exposicions orals del professor durant les sortides camp.

- Debat, discussió i anàlisi crítica dels treballs realitzats a partir de casos

 

Pràctiques en grup (màxim 3 estudiants per grup):

- Confecció d'un herbari virtual a partir del treball de camp:

- Treballs de classe

            a)  Resolució de casos (http://wiki.uab.cat/).

            b) Recerca d’informació a internet.

 

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes Teòriques 50 2 2, 3, 4, 5
Tipus: Supervisades      
Exercicis de classe i treball de camp 25 1 1, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11
Tipus: Autònomes      
Activitats autònomes 65 2,6 1, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11

Avaluació

Avaluació

La nota final es calcularà de la manera següent:

Teoria (40%)

  • Examen parcial 1: 5%
  • Examen parcial 2: 5%
  • Examen final teoria: 20% (mínim 5 de nota per fer mitjana)
  • Examen final pràctic 10% (mínim 5 de nota per fer mitjana)

 Pràctica (40%)

  • Resoldre 4 casos: 4x10% = 40%

 Camp (20%)

  • Herbari virtual: 15%
  • Perfils de vegetació: 5%

 

S’ha de tenir en compte el següent:

1)      Els exàmens i les sortides de camp són OBLIGATORIS, així com el 80% dels deures i dels exercicis fets a l’aula.

2)      La nota mínima per fer mitjana en els exàmens finals és 5.

3)      El lliurament de 50% de les tasques d'avaluació (treball/exercici/examen) exclou la possibilitat d’obtenir la qualificació de No avaluable com a nota final del curs.

4)      MOLT IMPORTANT sobre el plagi. En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

5)      L’alumne de Grau té dret a una reavaluació dels exàmens.

 

Procediment de revisió de les qualificacions:

En el moment de realització de cada activitat avaluativa, s’informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.

En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Examen final (teoria) 20% 1,5 0,06 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11
Examen teòric parcial 1 (teoria) 10% 1 0,04 1, 2, 6, 7, 8, 9, 10, 11
Examen teòric parcial 2 (teoria) 10% 1 0,04 1, 2, 6, 7, 8, 10, 11
Herbari virtual i transecte 20% 0,5 0,02 3, 5, 6, 7, 9, 10, 11
Pràctiques (Estudis de Casos) 40% 6 0,24 1, 5, 6, 7, 9, 10, 11

Bibliografia

Bibliografia bàsica general

- BOADA, Martí; GOMEZ, Francisco Javier (2011). Biodiversidad. Ed. Rubes. Barcelona.

- BOLÒS, Oriol de (2001). Vegetació dels Països Catalans. Terrassa, editorial Aster.

- COSTA, Margarita; MORLA, Carlos i SAINZ, Helios (1998). Los Bosques Ibéricos. Una interpretación geobotánica. Barcelona, Planeta.

- FERRERAS, Casildo i FIDALGO, Concepción (1991): Biogeografía y Edafogeografía. Madrid, editorial Síntesis.

- FOLCH, Ramon (1981). La vegetació dels Països Catalans. Barcelona, Ketres.

- FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa i CAMARASA, Josep Ma. (1984). Història Natural dels Països Catalans. Vegetació (volum número 7), Barcelona, Enciclopedia Catalana.

- FOLCH, Ramon (dir.) (1993). Biosfera, Barcelona, Enciclòpedia Catalana

- LACOSTE, Alain i SALANON, Robert (1977). Biogeografía. Vilassar de Mar, Oikos-tau

- LLISTOSELLA, Jaume i Sànchez-Cuxart, Antoni (2015). Guia il·lustrada per a conèixer els arbres (3a edició). Barcelona. Publicacions de la UB.

- LLORET, Francisco; SOLÉ, Anna; VAYREDA, Jordi; ESTEVAN, Helena; TERRADAS, Jaume (2009). L'Atles d'espècies lleyoses dels boscos de Catalunya. Bellaterra, Lynx ediciones

- MARGALEF, Ramon (1991). Teoría de los sistemas ecológicos. Barcelona, Universitat de Barcelona.

- MASCLANS, Francesc (1999). Guia per a conèixer els arbres. Barcelona. Montblanc-Martin i Centre Excursionista de Catalunya. [1a. edició 1958]

- MASCLANS, Francesc (1989). Guia per a conèixer els arbusts i les lianes. Barcelona, Montblanc-Martin i Centre Excursionista de Catalunya. [1a. edició 1963]

- NUET, Josep; PANAREDA, Josep Ma. i ROMO, Àngel (1991). Vegetació de Catalunya. Capellades, Eumo.

- PASCUAL, Ramon (1999). Guia dels arbres dels Països Catalans, Sabadell, Pòrtic.

- SIMMON, I.G. (1982). Biogeografía Natural y Cultural. Barcelona. Omega

- TERRADES, Jaume i RODÀ, Ferran (2004). “Els boscos de Catalunya. Estructura, dinàmica i funcionament”. Documents dels Quaderns de medi ambient 11. Barcelona, Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.