Lingüística de les Llengües de l'Àsia Oriental
Codi: 101540 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500244 Estudis d'Àsia Oriental | OB | 3 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Makiko Fukuda
- Correu electrònic:
- Makiko.Fukuda@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- No
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Altres indicacions sobre les llengües
Part del Japó (Makiko Fukuda): Català, Part de la Xina (Leonor Sola): EspanyolEquip docent
- Leonor Sola Comino
Prerequisits
No hi ha prerequisits.
Objectius
L'objectiu d’aquesta assignatura és iniciar l’estudiant en el coneixement dels aspectes enciclopèdics fonamentals relacionats amb les dues principals llengües de l’Àsia Oriental: el xinès i el japonès. En acabar aquesta assignatura l’alumne serà capaç de:
- Conèixer i comprendre els principis que regeixen la variació lingüística en les llengües de l’Àsia Oriental.
- Identificar, analitzar, diferenciar, sintetitzar i explicar els principis que regeixen la variació lingüística en xinès i el japonès.
- Determinar els valors, creences i ideologies expressats en textos orals i escrits en xinès o japonès.
- Aplicar coneixements lingüístics, culturals i temàtics per a l’anàlisi i comprensió de textos escrits en xinès o japonès.
- Aplicar coneixements de valors, creences i ideologies de l’Àsia Oriental per comprendre i valorar textos escrits en xinès o japonès.
- Desenvolupar un pensament i raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Desenvolupar estratègies d’aprenentatge autònom.
Competències
- Conèixer i comprendre els principis que regeixen la variació lingüística en les llengües de l'Àsia oriental.
- Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Identificar, analitzar, diferenciar, sintetitzar i explicar els principis que regeixen la variació lingüística en les llengües de l'Àsia oriental.
- Treballar en equip en un context internacional multilingüe i multicultural.
- Vetllar per la qualitat del propi treball.
Resultats d'aprenentatge
- Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Identificar, analitzar, diferenciar, sintetitzar i explicar els principis que regeixen la variació lingüística en les llengües de l'Àsia oriental.
- Identificar, diferenciar i utilitzar els diferents gèneres lingüístics.
- Reconèixer els diferents dialectes.
- Treballar en equip en un context internacional multilingüe i multicultural.
- Vetllar per la qualitat del propi treball.
Continguts
El curs s’estructura en dues parts: el Japó i la Xina.
Japó:
- Història de la formació de la llengua japonesa
- Alguns trets de la llengua japonesa contemporània
- Les llengües al Japó
- Ideologies lingüístiques del Japó
- Temes sociolingüístics de la llengua japonesa
- Polítiques lingüístiques del Japó
- Diversitat lingüística del Japó
Xina:
- Visió diacrònica i sincrònica de l’escriptura xinesa
- Aproximació als orígens i evolució del xinès estàndard en les diferents comunitats xineses
- Introducció al xinès estàndard contemporani
- Les llengües de la Xina
- Situació sociolingüística actual a les diferents comunitats xineses
- El xinès i el progrés científicotècnic
- La nostra interacció amb el xinès
- El xinès i els seus veïns lingüístics
Metodologia
El curs s’estructura en dues parts: el Japó i la Xina, amb 13 sessions cadascuna (inclosa la seva avaluació), més una darrera sessió que es dedicarà a l’avaluació conjunta de tots els continguts de l’assignatura.
Les activitats formatives es divideixen en activitats dirigides, activitats supervisades, treball autònom i activitats d’avaluació. En el temps d’activitat dirigida les professores explicaran els continguts més importants de cada unitat, a partir d’unes lectures recomanades prèviament als alumnes. Finalment, aquest serà l’espai idoni per aclarir dubtes d’interès comú.
Activitats formatives
Les activitats formatives s’organitzen en tres categories basant-se en el grau d’autonomia dels estudiants que s’impliquen:
- Activitats dirigides: dutes a terme d'acord amb un calendari establert i en presència del professorat (classes magistrals, comentari crític de les lectures, debat sobre els temes tractats a classe).
- Activitats supervisades: dutes a terme sota la supervisió d'un professor o tutor (lectures recomanades).
- Activitats autònomes: dutes a terme pels estudiants sense supervisió, que hagin de organitzar el seu propi temps i treball, ja sigui en grups o individualment (lectures recomanades, preparació d'exercicis proposats pel professorat, revisió matèria donada).
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes magistrals | 45,5 | 1,82 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 |
| Comentari crític de les lectures | 4 | 0,16 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 |
| Debat sobre els temes tractats a classe | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Lectures recomanades | 10,5 | 0,42 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectures recomanades | 18 | 0,72 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 |
| Preparació d'exercicis proposats pel professorat | 16 | 0,64 | 1, 2, 3, 7 |
| Revisió matèria donada | 50 | 2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 |
Avaluació
L'avaluació consistirà en una prova per a cada part (cadascuna de les quals valdrà 30% de la nota final) i una prova tipus test en acabar l’assignatura que inclourà tots els continguts que s’hi han treballat i que valdrà (40% de la nota final). Aquesta assignatura no té segona convocatòria.
Altres consideracions
La informació sobre l’avaluació, el tipus d’activitat d’avaluació i el seu pes sobre l’assignatura és a títol informatiu. El professorat responsable de l’assignatura la concretarà en començar-ne a impartir la docència.
Revisió
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta, el docent comunicarà per escrit una data i hora de revisió. La revisió de les diverses activitats d’avaluació s’acordarà entre el docent i l’estudiant.
Recuperació
Podran accedir a la recuperació els estudiants que s’hagin presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i que hagin tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més.
L'estudiant es presentarà exclusivament a les activitats o proves no presentades o suspeses. En cap cas es podrà recuperar nota mitjançant una prova final equivalent al 100% de la nota.
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta de l’assignatura, el docent comunicarà per escrit el procediment de recuperació. El docent pot proposar una activitat de recuperació pera cada activitat suspesa o no presentada o pot agrupar diverses activitats en una de sola.
Consideració de “no avaluable”
S’assignarà un “no avaluable” quan les evidències d’avaluació que hagi aportat l’estudiant equivalguin a un màxim d’una quarta part de la qualificació total de l’assignatura.
Irregularitats en les activitats d’avaluació
En cas d’irregularitat (plagi, còpia, suplantació d’identitat, etc.) en una activitat d’avaluació, la qualificació d’aquesta activitat d’avaluació serà 0.En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d’avaluació, la qualificació final de l’assignatura serà 0.
S’exclouen de la recuperació les activitats d’avaluació en què s’hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d’identitat). Es considera com a "còpia" un treball que reprodueix tot o gran part del treball d'un/a altre/a company/a, i com a "plagi" el fet de presentar part o tot un text d'un autor com a propi, és a dir, sense citar-ne les fonts, sigui publicat en paper o en forma digital. En el cas de còpia entre dos estudiants, si no es pot saber qui ha copiat qui, s'aplicarà la sanció a ambdós.
Més informació: https://www.uab.cat/web/estudiar/grau/informacio-academica/avaluacio/en-que-consisteix-l-avaluacio-1345662177201.html
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen amb preguntes obertes sobre la part de la Xina | 30% | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 |
| Examen amb preguntes obertes sobre la part del Japó | 30% | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 |
| Test final sobre les dues parts | 40% | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 7 |
Bibliografia
JAPÓ
Backhaus, P. (2005): Signs of multilingualism in Tokyo — a diachronic look at the linguistic landscape, International Journal of the Sociology of Language, 175/176, pp.103-121.
Beckwith, C.I. (2005): “The Ethnolinguistic History of the Early Korean Peninsula Region: Japanese-Koguryō and other Languages in the koguryō, Paekche, and Sillakingdoms”, Journal of Inner and East Asian Studies, vol.2-2, pp.33-64
Coulmas, F. (1989). The writing systems of the world. Oxford: Blackwell Publishers.
Fukuda, M. (2008). “Colonias japonesas en el extranjero: miniatura de la sociedad japonesa”. INTER ASIA PAPER núm.3. Bellaterra: Institut d’Estudis Internacionals i Interculturals; Grup de recerca INTER-ASIA, Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.
Goelbel Noguchi, M.; Fotos, S.(eds.)(2001) Studies in Japanese Bilingualism, Clevedon: Multilingual Matters.
Goodman, R. (1993). Japan’s International Youth.The Emrgence of a New Class of Schoolchildren. Oxford: Clarendon Press.
Gottlieb, N. (2009). Language and Society in Japan. 3rd edition. Cambridge: Cambridge University Press.
Gottlieb, N. (2011): Language Policy in Japan. The Challenge of Change. Cambridge: Cambridge University Press.
Hagerman, C. (2009): “English Language Policy and Practice in Japan”, The Journal of Osaka Jogakuin University, vol.6, 47-64.
Hashimoto, K. (2000).'Internationalisation' is 'Japanisation': Japan's foreign language education and national identity, Journal of Intercultural Studies,21:1, pp.39-51.
Kanno, Y. (2003). Negotiating bilingual and bicultural identities: Japanese returnees betwixt two worlds. New Jersey: Lawrence Erlbaum Associates Publishers.
Lee, Yeounsuk (2009). The ideology of kokugo: nationalizing language in modern Japan. University of Hawaii Press.
Maher, J.; Yashiro, K. (eds) (1995). Multilingual Japan. Clevedon: Multilingual Matters.
Onishi, T. (2009): “Dialectology in the National Institute for Japanese Language”, Dialectologia, 2, 37-50.
Senko K. Maynard (1997) Japanese communication: language and thought in context. Universityof Hawaii Press.
- Durant el curs es proporcionaran més referències sobre temes específics.
XINA
Abbiati, M. La Lingua Cinese. Venecia: Cafoscarina, 1992. Print.
Bisang, W. "Southeast Asia as a Linguistic Area." Encyclopaedia of Language and Linguistics. Ed. K. Brown. 2nd ed. Amsterdam: Elsevier, 2006. 587-595. Print.
Casas-Tost, H., and Sara Rovira-Esteva. "Orientalism and Occidentalism: Two Forces Behind the Image of the Chinese Language and Construction of the Modern Standard." Journal of Multicultural Discourses4.2 (2009): 107-21. Print.
---. "Orientalismo y Occidentalismo: Dos Fuerzas Subyacentes En La Imagen y La Construcción De La Lengua China." Inter Asia Papers 2 (2008): 1-25. Print.
Casas-Tost, Helena; Rovira-Esteva, Sara (Eds.). 2015. Guia d’estil per al tractament de mots xinesos en català. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Biblioteca tècnica de política lingüística, 2. ISBN: 978-84-393-9241-5. DOI: 10.2436/15.8040.02.1. En línia: http://www.gencat.cat/llengua/BTPL/xines.
Chang, Raymond, and Margaret Scrogin Chang. Speaking of Chinese. A Cultural History of the Chinese Language. New York etc.: W.W. Norton, 2001. Print.
DeFrancis, John. The Chinese Language :Fact and Fantasy. Honolulu: University of HawaiiPress, 1986. Print.
Gao, M. C. F. Mandarin Chinese. an Introduction. Melbourne, Oxford: Oxford University Press, 2000. Print.
García Noblejas, Gabriel. China, Madrid: Alianza Editorial, 2012.
Gu, Y. "Chinese." Encyclopedia of Language & Linguistics. Ed. E. K. Brown. 2nd ed. Amsterdam: Elsevier, 2006. 343-350. Print.
Hannas, W. C. Asia's Orthographic Dilemma. Honolulu: University of Hawaii Press, 1997. Print.
---. The Writing on the Wall: How Asian Orthography Curbs Creativity. Univ of Pennsylvania Pr, 2003. Print.
Kane, Daniel. The Chinese Language: Its History and Current Usage. North Clarendon: Tuttle Publishing, 2006. Print.
Martínez Robles, David. La Lengua China: Historia, Signo y Contexto :Una Aproximación Sociocultural. Barcelona: Editorial UOC, 2007. Print.
Moore, O. Chinese. Univ of California Pr, 2000. Print.
Norman, Jerry. Chinese. Cambridge etc.: Cambridge University Press, 1988. Print.
Rovira-Esteva, Sara. "Chinese Linguistics in Spain: Historical and Institutional Review." Encyclopedia of Chinese Language and Linguistics Online. Brill, En premsa. Print.
---. "La Lingüística no Tiene Quien Le Escriba o 10 Años De Soledad. Condiciones Para La Investigación En Lingüística China En España: Historia Reciente y Perspectivas (Cap. 3)." La Investigación Sobre Asia Pacífico En España. Granada 2006. Ed. Pedro San Ginés. Colección Española de Investigación sobre Asia Pacífico (CEIAP), 1 ed. Granada: Editorial de Granada, 2007. 55-75. Print.
Rovira-Esteva, Sara. 2010. Lengua y escritura chinas: Mitos y realidades. Barcelona: Edicions Bellaterra.
- Durant el curs es proporcionaran més referències sobre temesespecífics.