Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500249 Traducció i Interpretació | FB | 1 | 2 |
Aquesta asignatura requereix la capacitat de:
- Produir textos generals en llengua espanyola que siguin clars i ben estructurats, amb correcció lingüística.
- Comprendre textos generals d'estructura clara en anglès.
Nivell mínim de castellà: B2.
La funció d’aquesta assignatura és proporcionar una introducció als principis metodològics bàsics que regeixen la pràctica de la traducció professional i en els aspectes contrastius fonamentals de la combinació lingüística.
En finalitzar l'assignatura la persona serà capaç de:
- Demostrar que posseeix i comprèn coneixements sobre els principis metodològics bàsics que regeixen la traducció, els aspectes professionals i instrumentals bàsics i els problemes bàsics de contrastivitat entre l'anglès i l'espanyol.
- Aplicar aquests coneixements per a resoldre problemes bàsics de traducció de gèneres no especialitzats en llengua estàndard.
- Principis metodològics bàsics que regeixen la pràctica de la traducció. Problemes, tècniques i estratègies fonamentals de la traducció de textos en llengua estàndard.
- Resolució de dificultats contrastives: diferències de convencions de l'escriptura, lèxiques, morfosintàctiques i textuals.
- Aspectes bàsics del mercat laboral i de l'exercici de la professió: àmbits d'ocupabilitat, drets i deures de la persona que tradueix.
- Ús d'eines tecnològiques i de documentació bàsiques per a la traducció de textos no especialitzats en llengua estàndard: diccionaris monolingües i bilingües generals, gramàtiques, manuals d'estil, cercadors generals, recursos tecnològics bàsics per a l'optimització de l'edició i correcció de textos; gestió bàsica de carpetes i arxius.
El treball que ha de portar a terme l’alumnat consisteix en:
- Exercicis
- Tasques de traducció
- Projectes de traducció
- Presentacions de treballs individuals/en grup
- Debats (presencials o en línia)
- Treballs escrits
- Exàmens
Totes les activitats tenen un termini que cal complir estrictament, segons el calendari de l’assignatura. El calendari podria modificar-se en funció del ritme de treball del grup.
L'alumnat ha de tenir en compte les notícies i les informacions publicades al Campus Virtual / Moodle.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Exercicis | 20 | 0,8 | 2, 3, 4, 5, 13 |
Tasques i projectes de traducció | 32,5 | 1,3 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 13, 14 |
Tipus: Supervisades | |||
Autoavaluació | 2,5 | 0,1 | 4 |
Debats (presencials o en línia) | 2,5 | 0,1 | 6, 9, 11 |
Treballs escrits i tasques de traducció | 10 | 0,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 |
Tipus: Autònomes | |||
Autoavaluació | 5 | 0,2 | 4 |
Exercicis | 15 | 0,6 | 3, 4, 5, 8, 13 |
Translation tasks | 37,5 | 1,5 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 |
Treballs escrits | 15 | 0,6 | 2, 8, 12, 13 |
L'avaluació és continuada. L'alumnat ha de demostrar el seu progrés realitzant activitats i exàmens. Els terminis d'aquestes activitats d'avaluació s'indiquen al calendari que es lliura el primer dia de classe, tot i que el calendari podria modificar-se en funció del ritme de treball del grup. Qualsevol canvi es notificarà al Campus Virtual/Moodle.
Observacions
La informació sobre l’avaluació, les activitats d'avaluació i la seva ponderació són merament orientatives. El professorat responsable de l’assignatura proporcionarà tota la informació quan comenci a impartir la docència.
Revisió
Quan el professorat lliuri la qualificació final prèvia a l'acta, comunicarà per escrit una data i hora de revisió. La revisió de les diverses activitats d'avaluació s'acordarà entre el/la docent i el/la estudiant.
No presentat / suspens
Podran accedir a la recuperació d'activitats no realitzades o suspeses les persones que hagin realitzat, com a mínim, el 66,6% de les activitats d'avaluació i que hagin obtingut una mitjana ponderada de, com a mínim, 3,5. En cap cas es podrà recuperar una activitat d'avaluació que representi el 100% de la nota final. En cas de recuperació, la nota màxima que es podrà obtenir és 5.
El professorat informarà per escrit als alumnes sobre el procediment a seguir en la publicació de les notes finals abans del seu registre a l'expedient acadèmic. El professorat pot establir una tasca per activitat d'avaluació fallida o perduda o una sola tasca per a cobrir un nombre de tals activitats.
Consideració de “no avaluable”
S'assignarà un “no avaluable” a l'acta quan les activitats d'avaluació que hagi aportat l'estudiant equivalguin al 25% o menys de la qualificació total de l'assignatura.
Irregularitats a les activitats d’avaluació
En cas d'irregularitat (plagi, còpia, suplantació d'identitat, etc.) en una activitat d'avaluació, la qualificació d'aquesta activitat d'avaluació serà 0. En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d'avaluació, la qualificació final de l'assignatura serà 0.
S'exclouen de la recuperació les activitats d'avaluació en què s'hagin produït irregularitats.
Es considera “plagi” el fet de presentar part o tot un text d'un autor o una autora com a propi, és a dir, sense citar-ne les fonts, sigui publicat en paper o en format digital. Es considera “còpia” un treball que reprodueix tot o gran part del treball d'un altre/a company/a. En el cas de còpia entre dos alumnes/as, si no es pot saber qui ha copiat a qui, s'aplicarà la sanció a les dues persones.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Autoavaluació/Carpeta de l'estudiant/Debat/Informe/Treball escrit/Exercicis | 10 % | 2 | 0,08 | 4 |
Prova de traducció | 30 % | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 5, 7, 8, 10, 11, 12, 13 |
Tasca de traducció | 20 % | 2 | 0,08 | 6, 9, 11, 13, 14 |
Tasca de traducció | 20 % | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 5, 9, 11, 12, 13 |
Tasca de traducció | 20 % | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 |
1. Diccionaris monolíngües en espanyol |
Casares, Julio, Diccionario ideológico de la lengua española, Barcelona, Gustavo Gili, 1999. Clave. Diccionario de uso del español actual, Madrid, SM, 2000, 4ª ed. Diccionario general de la lengua española (DGLE), Barcelona, Biblograf, 1999, 1ª reimpr. Moliner, María, Diccionario de uso del español, 2 vols., Madrid, Gredos 1999, 2ª ed. Real Academia Española, Diccionario de la lengua española, Madrid, Espasa-Calpe, 1992, 21ª ed. Seco, Manuel, Olimpia Andrés y Gabino Ramos, Diccionario del español actual, 2 vols., Madrid, Aguilar, 1999. |
2. Diccionaris monolíngües en anglés |
The Collins Dictionary of the English Language The Collins COBUILD English Language Dictionary The Longman Dictionary of Contemporary English The Concise Oxford Dictionary of current English Webster’s Third New International Dictionary. Springfield (Mass.): Merriam-Webster, 1993. Chambers Twentieth Century Dictionary The New Oxford English Dictionary. Òxford: Clarendon Press, 1989. The New Shorter Oxford English Dictionary. Òxford: Clarendon Press, 1994. Chapman, Robert L.New dictionary of American Slang.Londres: McMillan, 1995. Kirpatrick, Betty [ed.]. Roget’s Thesaurus of English Words and Phrases. Londres: Penguin, 1987. Partridge, Eric. A Dictionary of Slang and unconventional English. Londres:Routledge, 1987. |
3. Diccionaris bilíngües |
Collins. Diccionario español-inglés/English-Spanish Dictionary, Barcelona, Grijalbo, 2000, 6ª ed. Diccionario Oxford español-inglés inglés-español, Madrid, Oxford University Press, 2003, 3ª ed. Diccionario internacional Simon&Schuster inglés-español español-inglés, Nueva York, MacMillan, 1997, 2ªed. Gran diccionario Larousse español-inglés English-Spanish, Barcelona, Larousse, 2004, 1ª ed. |
4. Gramàtiques, diccionaris, manuals i altres obres de referència en espanyol |
Agencia Efe, Manual del español urgente, Madrid, Cátedra, 1998, 12ª ed. corr. y aum. <http://www.efe.es/>. Alarcos Llorach, Emilio, Gramática de la lengua española, Madrid, Espasa Calpe, 1994. Bosque, Ignacio (director), Redes. Diccionario combinatorio del español contemporáneo, Madrid, SM, 2004 Cassany, Daniel. La cocina de la escritura. Barcelona: Anagrama, 1995. ―. Afilar el lapicero. Guía de redacción para profesionales. Barcelona: Anagrama, 2007. Corripio, Fernando, Diccionario de ideas afines, Barcelona, Herder, 2000, 7ª ed. García Yebra, Valentín, Claudicación en el uso de las preposiciones, Madrid, Gredos, 1988. Gili Gaya, Samuel, Curso superior de sintaxis española, Barcelona, Vox, 1993, 15ª ed. Grosman, Paula y Rogante, Alejandra. Cuatro tramas. Orientación para leer, escribir, traducir y revisar.Buenos Aires, autoras, 2009. Lázaro Carreter, Fernando, El dardo en la palabra, Barcelona, Círculo de lectores, 1997. ―, El nuevo dardo en la palabra, Madrid, Aguilar, 2003. Lorenzo, Emilio, El español de hoy, lengua en ebullición, Madrid, Gredos, 1994, 4ª ed. ―, Anglicismos hispánicos, Madrid, Gredos, 1996. ―, El español en la encrucijada, Madrid, Espasa Calpe, 1999. Martínez de Sousa, José, Diccionario de usos y dudas del español actual, Barcelona, Biblograf, 1998, 2ª ed. ―, Manual de estilo de la lengua española, Oviedo, Trea, 1999. ―, Ortografía y ortotipografía del español actual, Trea, 2004. Marsá, Francisco, Diccionario normativo y guía práctica de la lengua española, Barcelona, Ariel, 1994. Mederos, H., Procedimientos de cohesión en el español actual, Santa Cruz de Tenerife, Cabildo Insular, 1988. Montolio, E., Manual práctico de escritura académica, Barcelona, Ariel, 2001, 3 vols. Ortega, G., y G. Rochel, Dificultades del español, Barcelona, Ariel, 1995. País, El, Libro de estilo, Madrid, El País, 1994. Real Academia Española, Esbozo de una nueva gramática de la lengua española, Madrid, Espasa Calpe, 1995, 14ª reimp. Real Academia Española, Ortografía de la lengua española, Madrid, Espasa Calpe, 1999. Rodríguez-Vida, Susana. Curso práctico de corrección de estilo. 2ª edición. Barcelona: Octaedro, 2006. Seco, Manuel, Diccionario de dudas y dificultades de la lengua española, Madrid, Espasa-Calpe, 2000, 10ª ed. 2ª reimpr. Torrents dels Prats, A., Diccionario de dificultades del inglés, Barcelona, Juventud, 1989. |
5. Gramàtiques i diccionaris de dubtes en anglès |
Alexander, L. G., Longman English Grammar, Londres, Longman, 1988. Collins Cobuild English Grammar, Londres, HarperCollins, 1990. Cowie, A.; Mackin, R. Oxford Dictionary of Phrasal Verbs. Òxford: Oxford University Press, 1994. Eastwood, J.; Mackin, R. A Basic English Grammar. Òxford: Oxford University Press, 1990. Huddleston, R.; Pullum, G.K. The Cambridge Grammar of the English Language. Cambridge: Cambridge University Press, 2002. Leech, G. A Communicative Grammar of English. Londres:Longman, 1990. Mcarthur, T.; Atkins, B. Dictionary of English Phrasal Verbs and their Idioms. Londres: Collins, 1990. Nunan, David. Discourse Analysis. Londres, Penguin, 1993. Quirk, R.; Greenbaum, S.; Leech, G.; Svartik, J. A Comprehensive Grammar of the English Language. Londres: Longman, 1985. Quirk, Randolph, y Greenbaum, Sidney, A University Grammar of English, Harlow (Essex), Longman, 1993, 28ª reimpr. Swan, Michael. Practical English Usage. Nueva York, Oxford University Press, 1995. Thompson, A. J., y A. V. Martinet, A Practical English Grammar. Oxford, Oxford University Press, 1996, 4ª ed.
|
6. Manuals de teoria i pràctica de la traducció |
Ainaud, J.; Espunya, A.; Pujol, D.. Manual de traducció anglès-català. Vic : Eumo, 2003. García Yebra, Valentín, Teoría y práctica de la traducción, Madrid, Gredos, 1982. López Guix, Juan Gabriel, y Jacqueline Minett Wilkinson, Manual de traducción inglés/castellano, Barcelona, Gedisa, 2003, 4ª ed. Newmark, Peter, A Textbook of Translation, Londres/Nueva York, Prentice Hall International Ltd, 1987. (Existe versión castellana: Manual de traducción, trad. Virgilio Moya, Madrid, Cátedra, 1992.) Orozco, M. Metodología de la traducción directa del ingles al español. Materiales didácticos para traducción general y especializada. Granada: Comares, 2012. 2ª ed. Stockwell, R. P., J. D. Bowen y J. W. Martin, The Grammatical Structures of English and Spanish, Chicago-Londres, University of Chicago Press, 1965. Wandruska, Mario, Nuestros idiomas comparables e incomparables, trad. Elena Bombín, Madrid, Gredos, 1976. |
7. Sobre traducció |
Ayala, Francisco, «Breve teoría de la traducción» (1946), en La estructura narrativa, Barcelona, Crítica, 1984. Bacardí, M.; Fontcuberta, J.; Parcerisas, F.[eds.]. Cent anys de traducció al català (1891-1990). Antologia. Vic: Eumo Editorial, 1998. Borges, Jorge Luis, «Las versiones homéricas» (1932), en Obras completas, Barcelona, Emecé, 1989. ―, «Los traductores de las 1001 noches» (1936), ibíd. ―, «Piere Menard, autor de El Quijote» (1939), ibíd. ―, «La busca de Averroes» (1947), ibíd. Catelli, Nora, y Marietta Gargatagli, El tabaco que fumaba Plinio, Barcelona, Serbal, 1998. Coseriu, Eugenio, «Lo erróneo y lo acertado en la teoría de la traducción», en El hombre y su lenguaje, Madrid, Gredos, 1977. García Yebra, Valentín, En torno a la traducción. Teoría, crítica, historia, Madrid, Gredos, 1983. ―, Traducción: teoría y práctica, Madrid, Gredos, 1994. Gentzler, Edwin, Contemporary Translation Theories, Londres/Nueva York, Routledge, 1993. Larbaud, Valéry, Sous l’invocation de Saint Jérome, París, Gallimard, 1946. Mallafrè, J. Llengua de tribu i llengua de polis: bases d’una traducció literària. Barcelona: Quaderns Crema, 1991. Marías, Javier, «Ausencia y memoria en la traducción poética» (1980), en Literatura y fantasma, Madrid, Siruela, 1993. ―, «La traducción como fingimiento y representación» (1982), ibíd. Monterroso, Augusto, «Llorar a orillas del río Mapocho» (1983), en La palabra mágica, Barcelona, Anagrama, 1996. Ortega y Gasset, José, «Miseria y esplendor de la traducción» (1937), en Obras completas, Madrid, Alianza, 1983, t. V. Palomero, Mari Pepa (compiladora), Antología de El trujamán, Madrid, Instituto Cervantes, 2002. http://cvc.cervantes.es/trujaman Paz, Octavio, Traducción: literatura y literalidad, Barcelona, Tusquets, 1971, 1990. Ruiz Casanova, José Francisco, Aproximación a una historia de la traducción en España,Madrid, Cátedra, 2000. |