Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500249 Traducció i Interpretació | OB | 2 | 1 |
L’estudiant ha de ser capaç de:
Demostrar que posseeix coneixements gramaticals fonamentals per a traduir i interpretar.
Produir textos no especialitzats de tipologia diversa, d’una manera clara, ben estructurada i amb un estil adequat al lector a qui es destinen.
Comprendre textos d’un cert grau de complexitat de tipologia diversa.
La funció de l’assignatura és completar la competència gramatical de l’alumne en llengua A i capacitar-lo per a produir textos especialitzats senzills i per a comprendre textos amb problemes de variació lingüística a fi de preparar-lo per a la traducció directa i la traducció inversa.
En acabar l’assignatura l’estudiant serà capaç de:
L’aprenentatge d’aquesta assignatura per part de l’alumne es reparteix de la manera següent:
• Un 30% d’activitats dirigides
Aquestes activitats dirigides corresponen a les hores d’aula:
- Presentació de temes gramaticals i textuals
- Exercicis de reforç sobre els temes
- Indicacions dels treballs autònoms que cal realitzar
• Un 15% d’activitats supervisades
S’entén per activitat supervisada aquella que programa el professor perquè l’alumne treballi de manera autònoma, però amb la supervisió del professor.
- Exercicis de producció de textos de diverses tipologies
- Treball de camp sobre problemes gramaticals
• Un 50% d’activitats autònomes
En aquestes activitats es tenen en compte les hores d’estudi i la realització de treballs, en grup o individualment, que l’alumne ha de fer de manera autònoma.
- Seguiment i preparació de classes
- Preparació d’exercicis
- Preparació de la prova escrita
- Cerca de documentació
- Ampliació de coneixements
• Un 5% d’activitats d’avaluació
- Prova escrita
- Control de l’avaluació de les activitats avaluades
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classe magistral participativa | 23 | 0,92 | 1 |
Indicacions, control i valoració de les activitats supervisades | 3 | 0,12 | 1, 2, 5, 7 |
Realització i comentari dexercicis de problemes gramaticals | 23 | 0,92 | 1, 2, 3, 5, 7 |
Realització i comentari d'exercicis de tècniques d'escriptura | 6 | 0,24 | 1, 3, 7, 8 |
Tipus: Supervisades | |||
Redaccions i treball de text | 17 | 0,68 | 1, 3, 6, 8 |
Treball de camp | 10,5 | 0,42 | 2, 5, 6, 7, 8 |
Tipus: Autònomes | |||
Ampliació de coneixements | 5 | 0,2 | 6 |
Cerca de documentació | 5 | 0,2 | 6 |
Estudi per al seguiment de les classes | 25 | 1 | 1, 3, 6, 8 |
Preparació de la prova escrita | 25 | 1 | 1, 2, 5, 6, 7 |
La informació sobre l'avaluació, el tipus d'activitats d'avaluació i el seu pes sobre l'assignatura és a títol orientatiu. Aquesta informació es concretarà a començament de curs pel professor responsable de l'assignatura.
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta, el docent comunicarà per escrit una data i hora de revisió.
Podran accedir a la recuperació els estudiants que s’hagin presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i que hagin tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més.
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta de l’assignatura, el docent comunicarà per escrit el procediment de recuperació. El docent pot proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada o pot agrupar diverses activitats en una de sola.
S’assignarà un “no avaluable” quan les evidències d’avaluació que hagi aportat l’estudiant equivalguin a un màxim d’una quarta part de la qualificació total de l’assignatura.
En cas d’irregularitat (plagi, còpia, suplantació d’identitat, etc.) en una activitat d’avaluació, la qualificació d’aquesta activitat d’avaluació serà 0. En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d’avaluació, la qualificació final de l’assignatura serà 0.
S’exclouen de la recuperació les activitats d’avaluació en què s’hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d’identitat).
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
2 redaccions i 1 treball de text | 30% | 2 | 0,08 | 1, 2, 4, 5, 6, 7 |
Prova escrita final | 40% | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
Treball de camp | 30% | 2,5 | 0,1 | 1, 2, 4, 5, 6, 7 |
Dividim la bibliografia en els següents apartats:
a) Descripció i teoria gramatical
La bibliografia següent constitueix la base de la teoria i descripció gramatical utilitzades al llarg del curs. Es concep com a bibliografia de consulta puntual (no pas sistemàtica). L’obra descriptivament més completa i adequada és Solà (2008).
Bosque, Ignacio (1989) Las categorías gramaticales. Madrid: Síntesis.
Hernanz, M. Lluïsa; Brucart, José M. (1987) La sintaxis. (1) Principios teóricos. La oración simple. Barcelona: Crítica.
Ramos, Joan Rafael (1990) Introducció a la sintaxi. Anàlisi categorial i funcional de l'oració simple. València: Tàndem Edicions.
Solà, Joan (coord.) (2008) Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries [1a ed.: 2002].
Vilà Pijoan, Carme (1990) Sintaxi bàsica del català. Barcelona: Barcanova.
b) Descripció i normativa
La bibliografia d’aquest apartat té una orientació no purament descriptiva, sinó de posar la descripció de la llengua al servei de la fixació normativa i de la caracterització de l’estàndard escrit i oral. És una bibliografia de consulta que desenvolupa alguns dels aspectes que es treballen al llarg del curs: aspectes gramaticals en què la normativa, la descripció o les necessitats expressives de la llengua estàndard creen tensions que cal resoldre adequadament.
Fabra, Pompeu (1918) Gramàtica catalana. Barcelona: Aqua: 1981.
https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000044%5C00000005.pdf
Ferrater, Gabriel (1981) Sobre el llenguatge. Barcelona: Quaderns Crema.
Solà, Joan. (1972) Estudis de sintaxi catalana. Barcelona: Edicions 62.
Solà, Joan. (1987) Qüestions controvertides de sintaxi catalana. Barcelona: Edicions 62.
Solà, Joan. (1994) Sintaxi normativa: estat de la qüestió. Barcelona: Empúries.
c) Gramàtica normativa
Aquesta bibliografia constitueix la base de referència per a establir amb claredat un corpus normatiu poc o molt acceptat, que es pressuposa com a conegut en l’estudiant que ha cursat l’assignatura de Llengua catalana per a traductors i intèrprets 1. Cal insistir, però, que la normativa no es pot dominar plenament amb la memorització i que cal establir hàbits de consulta.
Badia i Margarit, Antoni M. (1962) Gramàtica catalana. Madrid: Gredos.
Badia i Margarit, Antoni M. (1994) Gramàtica de la llengua catalana. Descriptiva, normativa, diatòpica i diastràtica. Enciclopèdia Catalana.
Badia, Jordi; Brugarolas, Núria; Torné, Rafel; Fargas, Xavier (1997) El llibre de la llengua catalana. Barcelona: Castellnou Edicions.
Costa, Joan; Nogué, Neus (coord.) (2006) Curs de correcció de textos orals i escrits: Pràctiques autocorrectives. 3a ed. rev. [1a ed. 1998]. Vic: Eumo, Universitat de Vic.
Fabra, Pompeu (1956) Gramàtica catalana.Barcelona: Teide.
http://ocpf.iec.cat/obres/34gramatica56.pdf
Institut d'Estudis Catalans (2016) Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.
Resum d’innovacions:
https://www.iec.cat/Comunicacio_IEC/dossier_premsa_Gramatica.pdf
Institut d’Estudis Catalans. (2018). Gramàtica essencial de la llengua catalana. Barcelona: IEC.
Mas, Marta; Vilagrasa, Albert (2012) Gramàtica catalana de la A a la Z. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Mestres, J. M. et al. (2007) Manual d'estil de la redacció i l'edició de textos. 3a ed. act. i ampl. [1a ed. 1995]. Vic/Barcelona: EUMO/UB/UPF/Ass. Rosa Sensat.
Ruaix, Joan (2000) Català complet / 2: Morfologia i sintaxi. Reimpr. corregida [1a ed. 1998]. Moià: J. Ruaix