Logo UAB
2020/2021

Llengua catalana per a traductors i intèrprets 2

Codi: 101426 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500249 Traducció i Interpretació OB 2 1
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Jaume Solà Pujols
Correu electrònic:
Jaume.Sola@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Grup íntegre en espanyol:
No

Equip docent

Jaume Solà Pujols

Prerequisits

L’estudiant ha de ser capaç de:

 

  • Demostrar que posseeix coneixements gramaticals fonamentals per a traduir i interpretar.

  • Produir textos no especialitzats de tipologia diversa, d’una manera clara, ben estructurada i amb un estil adequat al lector a qui es destinen.

  • Comprendre textos d’un cert grau de complexitat de tipologia diversa.

Objectius

La funció de l’assignatura és completar la competència gramatical de l’alumne en llengua A i capacitar-lo per a produir textos especialitzats senzills i per a comprendre textos amb problemes de variació lingüística a fi de preparar-lo per a la traducció directa i la traducció inversa.

En acabar l’assignatura l’estudiant serà capaç de:

  • Demostrar que posseeix coneixements gramaticals avançats per a traduir i interpretar.
  • Produir textos especialitzats senzills de tipologia diversa, d’una manera clara, ben estructurada i amb un estil adequat al lector a qui es destinen.
  • Comprendre textos complexos de tipologia diversa i amb problemes de variació lingüística. 

Competències

  • Aplicar coneixements culturals per poder traduir. 
  • Comprendre textos escrits en llengua A per a poder traduir
  • Produir textos escrits en llengua A per poder traduir.
  • Utilitzar els recursos de documentació per poder traduir.

Resultats d'aprenentatge

  1. Aplicar coneixements lèxics, morfosintàctics, textuals, retòrics i de variació lingüística: Aplicar coneixements gràfics, lèxics, morfosintàctics, textuals, retòrics i de variació lingüística.
  2. Aplicar estratègies per comprendre textos escrits de diversos àmbits: Aplicar estratègies per comprendre textos escrits complexos de tipologia diversa (narratius, descriptius, expositius, argumentatius i instructius) i amb problemes de variació lingüística.
  3. Aplicar estratègies per produir textos escrits de diversos àmbits i amb finalitats comunicatives específiques: Aplicar estratègies per produir textos escrits especialitzats senzills de tipologia diversa (narratius, descriptius, expositius, argumentatius i instructius).
  4. Aplicar estratègies per produir textos escrits de diversos àmbits i amb finalitats comunicatives específiques: Aplicar estratègies per produir textos escrits no especialitzats de tipologia diversa (narratius, descriptius, expositius, argumentatius i instructius).
  5. Comprendre la intenció comunicativa i el sentit de textos escrits de diversos àmbits: Comprendre la intenció comunicativa i el sentit de textos escrits complexos de tipologia diversa i amb problemes de variació lingüística.
  6. Formular adequadament les necessitats informatives per poder traduir: Formular adequadament les necessitats informatives per poder traduir textos escrits no especialitzats amb problemes de variació lingüística i de referents culturals, de diferents àmbits i amb diferents funcions.
  7. Identificar la necessitat de mobilitzar coneixements culturals per poder traduir: Identificar la necessitat de mobilitzar coneixements culturals per a la comprensió de textos escrits complexos de tipologia diversa i amb problemes de variació lingüística.
  8. Produir textos escrits adequats al context i amb correcció lingüística: Produir textos escrits especialitzats senzills de tipologia diversa, adequats al context i amb correcció lingüística.

Continguts

  • Aprofundiment en els coneixements morfosintàctics i lèxics per a traduir i interpretar.
  • Introducció al coneixement dels problemes de variació lingüística i estilístics per a traduir i interpretar.
  • Aprofundiment en les estratègies i tècniques per a la producció de textos especialitzats senzills de tipologia diversa.
  • Aprofundiment en les estratègies i tècniques per a la comprensió de textos complexos de tipologia diversa.

Metodologia

L’aprenentatge d’aquesta assignatura per part de l’alumne es reparteix de la manera següent:

 

• Un 30% d’activitats dirigides

Aquestes activitats dirigides corresponen a les hores d’aula:

- Presentació de temes gramaticals i textuals

- Exercicis de reforç sobre els temes

- Indicacions dels treballs autònoms que cal realitzar

 

• Un 15% d’activitats supervisades

S’entén per activitat supervisada aquella que programa el professor perquè l’alumne treballi de manera autònoma, però amb la supervisió del professor.

- Exercicis de producció de textos de diverses tipologies

- Treball de camp sobre problemes gramaticals

 

• Un 50% d’activitats autònomes

En aquestes activitats es tenen en compte les hores d’estudi i la realització de treballs, en grup o individualment, que l’alumne ha de fer de manera autònoma.

- Seguiment i preparació de classes

- Preparació d’exercicis

- Preparació de la prova escrita

- Cerca de documentació

- Ampliació de coneixements

 

• Un 5% d’activitats d’avaluació

- Prova escrita

- Control de l’avaluació de les activitats avaluades

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classe magistral participativa 23 0,92 1
Indicacions, control i valoració de les activitats supervisades 3 0,12 1, 2, 5, 7
Realització i comentari d’exercicis de problemes gramaticals 23 0,92 1, 2, 3, 5, 7
Realització i comentari d'exercicis de tècniques d'escriptura 6 0,24 1, 3, 7, 8
Tipus: Supervisades      
Redaccions i treball de text 17 0,68 1, 3, 6, 8
Treball de camp 10,5 0,42 2, 5, 6, 7, 8
Tipus: Autònomes      
Ampliació de coneixements 5 0,2 6
Cerca de documentació 5 0,2 6
Estudi per al seguiment de les classes 25 1 1, 3, 6, 8
Preparació de la prova escrita 25 1 1, 2, 5, 6, 7

Avaluació

La informació sobre l'avaluació, el tipus d'activitats d'avaluació i el seu pes sobre l'assignatura és a títol orientatiu. Aquesta informació es concretarà a començament de curs pel professor responsable de l'assignatura.

En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta, el docent comunicarà per escrit una data i hora de revisió.

 

Podran accedir a la recuperació els estudiants que s’hagin presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i que hagin tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més.

 

En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta de l’assignatura, el docent comunicarà per escrit el procediment de recuperació. El docent pot proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada o pot agrupar diverses activitats en una de sola.

S’assignarà un “no avaluable” quan les evidències d’avaluació que hagi aportat l’estudiant equivalguin a un màxim d’una quarta part de la qualificació total de l’assignatura.

 

 

En cas d’irregularitat (plagi, còpia, suplantació d’identitat, etc.) en una activitat d’avaluació, la qualificació d’aquesta activitat d’avaluació serà 0. En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d’avaluació, la qualificació final de l’assignatura serà 0.

S’exclouen de la recuperació les activitats d’avaluació en què s’hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d’identitat).

 

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
2 redaccions i 1 treball de text 30% 2 0,08 1, 2, 4, 5, 6, 7
Prova escrita final 40% 3 0,12 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8
Treball de camp 30% 2,5 0,1 1, 2, 4, 5, 6, 7

Bibliografia

Dividim la bibliografia en els següents apartats:

 

a) Descripció i teoria gramatical

La bibliografia següent constitueix la base de la teoria i descripció gramatical utilitzades al llarg del curs. Es concep com a bibliografia de consulta puntual (no pas sistemàtica). L’obra descriptivament més completa i adequada és Solà (2008).

Bosque, Ignacio (1989) Las categorías gramaticales. Madrid: Síntesis.

Hernanz, M. Lluïsa; Brucart, José M. (1987) La sintaxis. (1) Principios teóricos. La oración simple. Barcelona: Crítica.

Ramos, Joan Rafael (1990) Introducció a la sintaxi. Anàlisi categorial i funcional de l'oració simple. València: Tàndem Edicions.

Solà, Joan (coord.) (2008) Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries [1a ed.: 2002].

Vilà Pijoan, Carme (1990) Sintaxi bàsica del català. Barcelona: Barcanova.

 

b) Descripció i normativa

La bibliografia d’aquest apartat té una orientació no purament descriptiva, sinó de posar la descripció de la llengua al servei de la fixació normativa i de la caracterització de l’estàndard escrit i oral. És una bibliografia de consulta que desenvolupa alguns dels aspectes que es treballen al llarg del curs: aspectes gramaticals en què la normativa, la descripció o les necessitats expressives de la llengua estàndard creen tensions que cal resoldre adequadament.

Fabra, Pompeu (1918) Gramàtica catalana. Barcelona: Aqua: 1981.

   https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000044%5C00000005.pdf

Ferrater, Gabriel (1981) Sobre el llenguatge. Barcelona: Quaderns Crema.

Solà, Joan. (1972) Estudis de sintaxi catalana. Barcelona: Edicions 62.

Solà, Joan. (1987) Qüestions controvertides de sintaxi catalana. Barcelona: Edicions 62.

Solà, Joan. (1994) Sintaxi normativa: estat de la qüestió. Barcelona: Empúries.       

 

c) Gramàtica normativa

Aquesta bibliografia constitueix la base de referència per a establir amb claredat un corpus normatiu poc o molt acceptat, que es pressuposa com a conegut en l’estudiant que ha cursat l’assignatura de Llengua catalana per a traductors i intèrprets 1. Cal insistir, però, que la normativa no es pot dominar plenament amb la memorització i que cal establir hàbits de consulta.

Badia i Margarit, Antoni M. (1962) Gramàtica catalana. Madrid: Gredos.

Badia i Margarit, Antoni M. (1994) Gramàtica de la llengua catalana. Descriptiva, normativa, diatòpica i diastràtica. Enciclopèdia Catalana.

Badia, Jordi; Brugarolas, Núria; Torné, Rafel; Fargas, Xavier (1997) El llibre de la llengua catalana. Barcelona: Castellnou Edicions.

Costa, Joan; Nogué, Neus (coord.) (2006) Curs de correcció de textos orals i escrits: Pràctiques autocorrectives. 3a ed. rev. [1a ed. 1998]. Vic: Eumo, Universitat de Vic.

Fabra, Pompeu (1956) Gramàtica catalana.Barcelona: Teide.

   http://ocpf.iec.cat/obres/34gramatica56.pdf

Institut d'Estudis Catalans (2016) Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.

   Resum d’innovacions:

     https://www.iec.cat/Comunicacio_IEC/dossier_premsa_Gramatica.pdf

Institut d’Estudis Catalans. (2018). Gramàtica essencial de la llengua catalana. Barcelona: IEC.

   https://geiec.iec.cat/

Mas, Marta; Vilagrasa, Albert (2012) Gramàtica catalana de la A a la Z. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Mestres, J. M. et al. (2007) Manual d'estil de la redacció i l'edició de textos. 3a ed. act. i ampl. [1a ed. 1995]. Vic/Barcelona: EUMO/UB/UPF/Ass. Rosa Sensat.  

   https://estil.llocs.iec.cat/

Ruaix, Joan (2000) Català complet / 2: Morfologia i sintaxi. Reimpr. corregida [1a ed. 1998]. Moià: J. Ruaix