Logo UAB
2020/2021

Coneixement local i gestió de recursos naturals

Codi: 101273 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500256 Antropologia Social i Cultural OT 3 0
2500256 Antropologia Social i Cultural OT 4 0
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Silvia Graciela Álvarez Litben
Correu electrònic:
Silvia.Alvarez@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
espanyol (spa)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
No
Grup íntegre en espanyol:
Sí

Prerequisits

Es recomana haver cursat l'assignatura Cultura Natura i Desenvolupament i Antropologia i Intervenció Sociocultural

Objectius

Assignatura de quart curs, forma part de l'àmbit especialitzat en Cultura i Medi Ambient que permetrà a l'alumne adquirir competències en aquest camp professional. El punt de partida és la crítica etnogràfica i ontològica a la dicotomia natura i cultura.
 
L'assignatura manté vincles amb altres matèries com Cultura, Natura i Desenvolupament, Aproximació etnogràfica a la diversitat cultural, Textos i audiovisuals etnogràfics, Antropologia i Intervenció Sociocultural, Antropologia Sociocultural, i es lliga amb temes de Desenvolupament i Sostenibilitat, i Ecologia Humana.
El Descriptor contempla: abordar l'estudi de les pràctiques, creences i sabers tradicionals relacionats amb la gestió dels recursos naturals, els sistemes tecnològics utilitzats històricament i els seus efectes en el territori, avaluant la possibilitat d'incorporar o preservar determinats models culturals en l'adequat aprofitament i gaudi dels espais naturals.
 
Els objectius formatius conduiran a que els estudiants siguin capaços de:
 
Plantejar-se preguntes sobre la relació societat naturalesa a través del temps i en diferents cultures.
Expressar punts de vista comparatius entre la societat Occidental i les anomenades "societats etnogràfiques"
Analitzar textos, documents, exposicions i audiovisuals considerats en el programa.
 
 

Competències

    Antropologia Social i Cultural
  • Aprehendre la diversitat cultural a través de l'etnografia i avaluar críticament els materials etnogràfics com a coneixement de contextos locals i com a proposta de models teòrics.
  • Demostrar que es coneix i es comprèn la història de la teoria antropològica i la gènesi dels seus conceptes bàsics.
  • Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  • Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar un fet d'actualitat des de la perspectiva antropològica.
  2. Aplicar el coneixement de la variabilitat cultural i de la gènesi d’'aquesta per evitar les projeccions etnocèntriques.
  3. Conèixer i comprendre la incidència de la cultura en els diversos sistemes institucionals d'intervenció mediambiental.
  4. Explicar els desenvolupaments disciplinaris i les tendències interdisciplinàries actuals de la crítica a la dicotomia cartesiana naturalesa-cultura.
  5. Identificar els processos diversos de relació entre les poblacions humanes i el seu hàbitat.
  6. Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
  7. Identificar les tendències interdisciplinàries actuals compartides per l'antropologia i les disciplines socials afins en el camp respectiu.
  8. Interpretar la diversitat cultural a través de l'etnografia.
  9. Participar en debats sobre fets històrics i actuals respectant les opinions dels altres participants.
  10. Reconèixer el caràcter cultural de les conceptualitzacions de la naturalesa i la societat.
  11. Sintetitzar els coneixements adquirits sobre la relació entre naturalesa, cultura i societat.

Continguts

Relació societat naturalesa; enfocaments teòrics, moviments socials i àmbit governamental com antecedents crítics al model hegemònic de la modernitat.
 Models de naturalesa basats en els llocs, les seves racionalitats, creences, significats i pràctiques culturals, ecològiques i econòmiques. Creences, representacions simbòliques i pràctiques en la gestió dels recursos naturals.
Teories i aportacions des de l'antropologia. La visió etnogràfica sobre el coneixement local o saber ancestral, i la interpretació del món des del marc cultural específic i des de la perspectiva de gènere.
 
Característiques del coneixement local o natiu. Emergència del concepte d'ambient, la seva construcció en el marc de la "crisi ambiental". Les bases conceptuals per al pensament complex i la intervenció integral. Coneixement local com a pràctica situada i constituïda en les dinàmiques del marc històric. El cas dels pobles i comunitats indígenes d'Amèrica i Espanya. Transformacions, adaptacions i intercanvi cultural a la història.
 Els nous models polítics i la natura, el cas de Bolívia i Equador. Els drets de la natura per aconseguir el Sumak Kawsay o Bon Viure enfront de models neoextractivistas i desigualtats socials. Incloure i preservar el coneixement local nadiu en els projectes d'intervenció ambiental.

Metodologia

Durant l'assignatura es realitzaran: classes teòriques i pràctiques dirigides per la professora amb suport de TIC i debats en grup. Recerca de documentació, lectura de textos, redacció de treballs, visionat i debat de documentals. Es realitzaran tutories individuals i recomanació de bibliografia complementària.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes teòric pràctiques amb suport de TIC i debat. 45 1,8 1, 2, 3, 4, 5, 10, 11
Tipus: Supervisades      
Lectures o visionats orientats, anàlisi de casos, debats a classe. 30 1,2 1, 3, 4, 5, 6, 9, 10, 11
Tipus: Autònomes      
Lectures, anàlisi, critiques a textos i documentals visionats a classe, preparació de debat, redacció de treballs. 75 3 2, 3, 4, 5, 6, 9, 10

Avaluació

L'avaluació de l'assignatura es realitzarà de manera processual, a través de diverses proves escrites de lectures, conferències i vídeos. Tindran un valor del 40% i 10% d'assistència i participació a l'aula.
Es realitzarà un treball en grup amb un valor del 40% i 10% de presentació oral.
 Al moment de realització de cada activitat evaluativa, s'informés del procediment i data de revisió de les qualificacions. 
Per superar l'assignatura cal aprovar el 60% de les activitats programades. Totes les proves suspeses podran ser recuperades en la re-avaluació. 
Es considera "No Avaluable" aquell alumne/a que no superi 2/3 parts (60%) de totes les proves escrites, sense causa justificada.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
 

 

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Elaboracio de treballs individual i en grup, participacio oral i debat de texts. 50 0 0 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11
Treball final en group 50 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11

Bibliografia

 

Proyecto Albarradas

 http://www.albarradas.espol.edu.ec/

“Grup interdisciplinar de recerca històrica, ambiental i cultural” (GIRHAC) en: Grupos de investigación del Departamento de Antropología Social y Cultural

http://www.uab.es/servlet/Satellite/la-investigacion/grupos-1263801907184.html

 

Álvarez, Silvia

2001    El manejo colectivo de los recursos naturales en la Península de Santa Elena, en: Revista Procesos, ESPOL, Guayaquil

 

2002        La vieja historia del control y la competencia por los recursos en territorios indígenas, en: Etnicidades de la costa ecuatoriana, Abya-Yala, Quito.

 

Balée, William,

1989    La cultura dels boscos de l’Amazònia, Avenços en botánica conómica 7: 1-21.

 

Bonfil Batalla G (1982)El etnodesarrollo: sus premisas jurídicas, políticas y de organización. En Rojas Aravena (ed) (1982) América

Latina, etnodesarrollo y etnocidio. San José de Costa Rica. Flacso, 133-

145.

 

Cunha Ribeiro, Gabriela y Schiavetti, Alexandre. 2009. Conocimiento, creencias y utilización de la mastofauna por los pobladores del Parque Estatal de la Sierra de Conduru, Bahia, Brasil.

 

Descola, Philippe. Las cosmologías indígenas de la amazonia. Tierra Adentro: Territorio Indígena y Percepción Del Entorno, 25.

 

Diawara M (2000)Globalization, Development Politics and Local Knowledges. International Sociology (2000) Vol 15 (2) 361-371 [EnLínea]. Pagina web de la versión electrónica de la revista

<http://iss.sagepub.com/content/15/2/361.abstract>

 

Escobar, Arturo, 2000El lugar de la naturaleza y la naturaleza del lugar: globalización o posdesarrollo, en: Andreu Viola (comp.) Antropología del Desarrollo. Teorías y estudios etnográficos en America Latina, Paidos eds, Barcelona.

 

Geertz C. (1994) Conocimiento local: ensayos sobre la interpretación de

las culturas. Barcelona. Paidós.

 

Gómez Muñoz, Maritza

2000    Saber indígena y medio ambiente: experiencia de aprendizaje comunitario, en: Leff, Enrique (coordinador) La Complejidad ambiental, Siglo XXI editores, PNUMA, Biblioteca aprender a aprender, Madrid.

 

Juliano, D., “Un Dios a nuestra imagen y semejanza: el mito del buen colonizador”, en: V Centenario del descubrimiento: historia de un genocidio, Langaiak, 1988 (11):17-27.

 

Lajo, Javier. 2003. Qhapaq Kuna. Más allá de la civilización. Crítica a la filosofía occidental.

 

Leff, E. (2002). Saber ambiental: Sustentabilidad, racionalidad, complejidad, poder Siglo XXI

 

Lischetti, Mirta, Naturaleza y Cultura,

 

Narotzky S. (2004) Producción. En Antropología económica. Nuevas

Tendencias. Melusina, Barcelona, 23-67.

 

Paulson, Susan

2009 Cuerpos sexuados en el paisaje, en: S. Paulson, S. Poats, y M. Arguello (eds) Huellas de género en el mar, el parque y el páramo, Ecociencias- Corporación Grupo Randi Randi- Abya-Yala, Quito.

 

Pérez Ruiz, Maya Lorena y Arturo Argueta Villamar, saberes indigenas y dialogo intercultural, en Cultura cientifica y saberes locales, año 5 Nº 10, 2011, Mexico.

 

Posey, Darrell A.

1996    Los Kayapó y la naturaleza, en: Juncosa, José E. (compilador), Los guardianes de la tierra. Los indígenas y su relación con el medio ambiente, Colección 500 años ·14, Abya-Yala-MLAL, Quito.  Pp.35-51

 

Posey, Darrell A. y Anthony B. Anderson

1996    Reforestación indígena, en: Juncosa, José E. (compilador), Los guardianes de la tierra. Los indígenas y su relación con el medio ambiente, Colección 500 años ·14, Abya-Yala-MLAL, Quito.  Pp.51-62

 

Santamarina Campos B. (2008) Antropología y Medio Ambiente.

Revisión de una tradición y nuevas perspectivas de análisis en la problemática ecológica. AIBR. Revista de antropología Iberoamericana.Mayo- Agosto Vol 3 N 002. 144-188. Antropólogos iberamericanos enred. Madrid. [En línea] Pagina web de la versión electrónica de la revista

<http:// www.aibr.org>

 

Santos, Didac

Aspectos socioculturales y religiosos que regularizan la cacería y contribuyen a la construcción del territorio entre los mayas macehuales del centro de Quintana Roo, México.

 

Toledo V. (1996) Principios etnoecológicos para el desarrollo sustentable de comunidades campesinas e indígenas. En Red

Latinoamericana y Caribeña de Ecología Social [En Línea] Pagina web

< http://ambiental.net/biblioteca/ToledoEtnoecolgía.htm>

 

Varios Artículos de:

  • El  Buen Vivir. Una vía para el desarrollo, Alberto Acosta y Esperanza Martínez (Comps.), Abya-Yala, Quito, 2009
  • Derechos de la Naturaleza. El futuro es ahora, Alberto Acosta y Esperanza Martínez (Comps.), Abya-Yala, Quito, 2009
  • La naturaleza con derechos. De la filosofía a la política, Alberto Acosta y Esperanza Martínez (Comps.), Abya-Yala, Quito, 2011.
  • Buen vivir. Sumak kawsay. Una oportunidad para imaginar otros mundos, Alberto Acosta, Abya-Yala, Quito, 2012.