Antropologia econòmica
Codi: 101267 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500256 Antropologia Social i Cultural | OB | 2 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Hugo Valenzuela García
- Correu electrònic:
- Hugo.Valenzuela@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- espanyol (spa)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- Sí
Prerequisits
Coneixements generals d’Antropologia social i cultural.
Objectius
Competències
- Aprehendre la diversitat cultural a través de l'etnografia i avaluar críticament els materials etnogràfics com a coneixement de contextos locals i com a proposta de models teòrics.
- Demostrar que es coneix i es comprèn la història de la teoria antropològica i la gènesi dels seus conceptes bàsics.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
- Utilitzar el corpus etnogràfic i teòric de la disciplina amb capacitat d'anàlisi crítica i de síntesi.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar les complementarietats i les incongruències de diferents informes etnogràfics de la mateixa zona.
- Analitzar teòricament exemples etnogràfics de diversitat cultural en els àmbits del parentiu, l'economia, la política i la religió.
- Avaluar críticament els models teòrics explícits i implícits als materials etnogràfics.
- Conèixer i comprendre la incidència de la cultura en els diversos sistemes institucionals d'acció social.
- Establir la connexió històrica entre el coneixement etnogràfic i el desenvolupament teòric.
- Identificar la variabilitat sociocultural a través de textos etnogràfics i fonts audiovisuals.
- Identificar la variabilitat transcultural dels sistemes econòmics, de parentiu, polítics, simbòlics i cognitius, educatius i de gènere, i la teoria antropològica que hi fa referència.
- Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
- Interpretar la diversitat cultural a través de l'etnografia.
- Participar en debats sobre fets històrics i actuals respectant les opinions dels altres participants.
- Resumir les característiques d'un text escrit en funció dels propòsits comunicatius.
- Sintetitzar els coneixements adquirits sobre l'origen i les transformacions experimentades pels diversos camps d'estudi de la disciplina.
- Utilitzar els conceptes bàsics de la teoria antropològica.
Continguts
1. Antropologia i economia
Metodologia
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques | 35 | 1,4 | 2, 4, 7, 13 |
| Comentaris de text a classe | 10 | 0,4 | 2, 3, 6, 8, 10 |
| Visita externa (Museu etnològic, etc.) | 8 | 0,32 | 4, 5, 7 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Exercicis i pràctiques | 10 | 0,4 | 13 |
| Treball opcional | 20 | 0,8 | 2, 6, 8 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectura materials | 16 | 0,64 | 2, 9 |
| Recerca Internet | 5 | 0,2 | 6 |
Avaluació
Només són recuperables els examens parcials i els treballs d'avaluació mitjançant un trebal substitutori.
IMPORTANT:
La nota final es comunicarà pel campus virtual de forma individualitzada i es programarà una sessió de revisió de notes, així com una re-avaluació. Fora d'aquestes dates programades, o vies, no s’atendran reclamacions ni revisions. Tanmateix no es contestaran correus electrònics relacionats amb l'avaluació. Els dubtes i les reclamacions seran atesos exclusivament a les sessió programada de revisió de notes.
Els treballs es faran a mans exclusivament mitjançant l'opció "Lliurament d'arxius" del campus virtual que disposarà d'un període establert de vigència.
Les casuístiques personals que puguin influir en el seguiment normal del curs per part d'un alumne particular (malalties, feines, qüestions personals...) es podran discutir amb el professor, que tractarà de donar una opció flexible a l'estudiant si està raonadament justificat. Ara bé, només es tindran en compte aquestes qüestions quan siguin, sobrevingudes i convenientment justificades (amb certificats formals) i, quan es coneguin amb antelació, es discuteixin amb el professor durant el primer mes lectiu de l'assignatura - no després ni al darrer moment.
Per participar a la recuperació l’alumnat ha d’haver estat prèviament avaluat [no significa aprovat] en un conjunt d’activitats (mínim 2/3 parts de la qualificació total).
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Exàmen Parcial 1 | 20% | 10 | 0,4 | 2, 3, 12, 13 |
| Exàmen Parcial 2 | 20% | 10 | 0,4 | 5, 7, 11, 12, 13 |
| Participació i interacció | 20% | 10 | 0,4 | 3, 7, 8, 10, 13 |
| Treballs d'avaluació continuada (lectures, exercicis, debats, etc.) | 40% | 16 | 0,64 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
Bibliografia
BIBLIOGRAFIA (* s'ha optat per referenciar el nom complet de les autores per visibilitzar la seva aportació)
Manual de Curs obligatori
Molina, JL i Valenzuela, Hugo (2006) Invitación a la Antropología Económica. BCN: Bellaterra.
Manuals d’antropologia econòmica
Martínez Veiga, Ubaldo (1989). Antropología económica. Conceptos, teorías, debates. Cerdanyola: Icaria.
Narotzky, Susana (2005). Antropología económica. Barcelona: Melusina.
Plattner, S. (ed.) (1989). Economic Anthropology. Stanford: Stanford University Press.
Introducció: antropologia i economia
Dumont, Louis (1992).Homo aequalis. Génesis y apogeo de la ideología ec
onómica [Homo aqualis. Genèse et épanouissement de l'idéologie économique, 1977]. Madrid: Taurus.
Herskovits, Melville J. (1954). Antropología económica. Estudio de economía comparada. [Economic Anthropology. A Study in Comparative Economics (1952)]. México: F.C.E..
Barber, William J. (1992). Historia del pensamiento económico [A History of
Economic Thought, 1967]. Madrid: Alianza Universidad.
El debat formalistes - sustantivistes
Burling, Robbins (1976)."Teorías de maximización y el estudio de la antropología económica" en Godelier, M. (ed.), Antropología y economía. Barcelona: Anagrama.
Polanyi, Karl (1992). La gran transformación. Los orígenes políticos y económicos de nuestro tiempo [The Great Transformation. The Political and Economic Origins of our Time, 1944]. México: F.C.E.
Materialisme cultural i ecologia cultural
Harris, Marvin (1982). El materialismo cultural como estrategia de investigación. Madrid: Alianza.
Rappaport, Roy A. (1987). Cerdospara los antepasados. El ritual en la ecología de un pueblo en Nueva Guinea [Pigs for the ancestors. Ritual in the ecology of a New Guinea people, 1968]. Madrid: Editorial Siglo XXI.
Aproximació marxista
Parte III de Godelier, M. (1976). Antropología y Economía. Barcelona: Anagrama.
Meillassoux, Claude (1987). Mujeres, graneros y capitales. Economía doméstica y capitalismo [Femmes, greniers, capitaux. 1975]. Madrid: Siglo XXI.
El debat del desenvolupament
Viola, Andreu (2000). Antropología del desarrollo. Teorías y estudios etnográficos en América Latina. Barcelona: Paidós
Economia informal i ocupació
Mingione, Enzo (1993). Las sociedades fragmentadas. Una sociología de la vida económica más allá del paradigma del mercado [Fragmented Societies. A Sociology of Economic Life beyond the Market Paradigm, 1991]. Madrid: Ministerio de Trabajo y Seguridad Social.
Pahl, R.E. (1991). Divisiones del trabajo [Divisions of Labour, 1984]. Madrid: Ministerio de Trabajo y Seguridad social.
Rifklin, Jeremy (1996). El fin del trabajo. Nuevas tecnologías contra puestos de trabajo:el nacimiento de una nueva era [The end of work. The decline of the global labor force and the dawn of the post-market era, 1994]. Barcelona: Paidós.
Producció
Valdés del Toro (1976). "Ecología y trabajo, fiestas y dieta en un concejo del Occidente astur" en C. LISÓN (ed.),Temas de antropología española. Madrid: Akal.
Wolf, Eric R. (1978).Los campesinos [Peasants, 1971]. Barcelona: Labor.
Distribució
Malinowski, B. (1986).Els argonautes del Pacífic Occidental. Estudi sobre el tarannà emprenedor i aventurer dels indígenes dels arxipèlags de la Nova Guinea melànesia [Argonautes of the Western Pacific. An Account of Native Enterprise and Adventure in the Archipelagoes of Melanesian New Guinea, 1922]. Barcelona: Edicions 62/Diputació de Barcelona.
Piddocke, Stuart (1981). "El sistemade potlatch de los kwakiutl del sur: una nueva perspectiva" [Southwestern Journal of Anthropology , 1960] en Llobera, J.R., Antropologia Económica. Estudios Etnográficos. Barcelona: Anagrama.
Godelier, M. (1998). El enigma del don [L'ènigme du don, 1996]. Barcelona: Paidós.Economies multicéntriques i la moneda primitiva Armstrong, W.E. (1981). "La moneda de la isla Rossel: un sistema monetario único" [The Economic Journal , vol. XXXIV, sept. 1924] en Llobera, J.R., Antropologia Económica. Estudios Etnográficos. Barcelona: Anagrama.
Bohannan, Paul J. (1981). "El impacto de la moneda en una economía africana de subsistencia" [The Journal of Economic History, 19, dic. 1959] en Llobera, J.R., Antropologia Económica. Estudios Etnográficos. Barcelona: Anagrama.
Einzing, Paul (1949).Primitive Money. In its Ethnological, Historial and Economic Aspects. Glasgow: Pergamon Press.
Moreno Feliu, Paz (1991). ¿El dinero? Cuadernos A de Antropología , 11. Anthropos.
Consum
Veblen, Thorstein (1966). Teoria de la clase ociosa[1899]. F.C.E., México, 1966.
Fine, Ben (2002).The World of Consumption. The Material and Cultural Revisited.London & New York: Routledge.
Bourdieu, Pierre (1988).La distinción: criterio y bases sociales del gusto [ La Distinction, 1979]. Taurus, Madrid, 1988