Epistemologia i mètodes de recerca en antropologia social i cultural
Codi: 101264 Crèdits: 12| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500256 Antropologia Social i Cultural | OB | 2 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Dan Rodríguez García
- Correu electrònic:
- Dan.Rodriguez@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- espanyol (spa)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- No
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Altres indicacions sobre les llengües
Entrega de treballs en català o castellàEquip docent
- Dan Rodríguez García
- Beatriz Ballestin Gonzalez
Prerequisits
Per poder cursar correctament l'assignatura és nescessari haver completat prèviament l'assignatura de Pràctiques de Treball de Camp I.
Objectius
Es tracta d’una assignatura que forma part d’una seqüència d'assignatures metodològiques-tècniques que constitueix un model a escala de la investigació etnogràfica en Antropologia: Pràctiques de Camp en ASiC I (fase exploratòria o prospectiva), Epistemologia i mètodes d'investigació en ASiC (disseny teòric), Tècniques d'investigació en ASiC (disseny tècnic), Recursos instrumentals per a la investigació a l’Antropologia (competències instrumentals), Pràctiques de camp en ASiC II (posada a prova de les hipòtesis segons els dissenys previstos, recollida de dades, anàlisi i conclusions), i Treball de fi de Grau (model a escala de la investigació etnogràfica en Antropologia).
L’assignatura d’Epistemologia i mètodes forma part de la Matèria principal 11, Mètodes, tècniques i instruments d'investigació en Antropologia, i els seus continguts es refereixen a la fase de disseny teòric de la investigació (formulació de les hipòtesis, elaboració del marc teòric, proves de contrastació, etc.) i als supòsits epistemològics subjacents a la seqüència d'assignatures metodològiques i tècniques del grau.
Aquesta assignatura enllaça amb Camp I, i té els següents objectius:
1. Conèixer el desenvolupament històric de les diferents propostes de mètodes d'investigació científics i hermenèutics i les diferents propostes d'anàlisi de les teories científiques, amb especial èmfasi en la concepció estructural.
2. Realitzar una primera aproximació als supòsits metodològics subjacents als treballs clàssics i contemporanis de l'Antropologia.
3. Arribar a conclusions respecte al debat sobre l'aplicació de mètodes científics i interpretatius en Antropologia i al paper que tenen en aquesta disciplina les estructures hermenèutiques de la pre-comprensió d'una banda i per una altra les descripcions, els procediments interpretatius i les explicacions que s'adonen relacions diverses entre fenòmens socioculturals.
4. Prendre consciència que el coneixement antropològic, i de manera general els coneixements disciplinaris, són productes culturals propis de societats desiguals, immersos en les cosmovisions compartides i estretament relacionat amb les relacions de poder, en especial les relacions de gènere el que exigeix una crítica no empírica de teories i conceptes, que afegeix a la crítica metodològica l'epistemològica.
5. Adquirir la capacitat de desenvolupar per posar a prova una hipòtesi explicativa d'un problema sociocultural (formulada a partir d'una fase inicial de treball de camp) tenint en compte la seva plausibilitat, la seva adequació a les dades i la seva relació amb altres hipòtesis alternatives.
Competències
- Aprehendre la diversitat cultural a través de l'etnografia i avaluar críticament els materials etnogràfics com a coneixement de contextos locals i com a proposta de models teòrics.
- Demostrar que es coneixen i es comprenen els debats epistemològics i metodològics en antropologia i les principals tècniques de recerca.
- Produir materials relacionats amb la diversitat cultural susceptibles de tenir un impacte crític en les concepcions de sentit comú.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
- Utilitzar els procediments, les tècniques i els recursos instrumentals per desenvolupar treball de camp etnogràfic.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar críticament les dades procedents de les recerques i els informes antropològics.
- Analitzar un fet d'actualitat des de la perspectiva antropològica.
- Aplicar el coneixement de la variabilitat cultural i de la gènesi d’'aquesta per evitar les projeccions etnocèntriques.
- Aplicar els codis ètics vigents al treball de camp etnogràfic.
- Aplicar una perspectiva holística al problema d'estudi i analitzar les institucions humanes dins de configuracions culturals més àmplies.
- Avaluar críticament els materials etnogràfics com a proposta de models teòrics.
- Avaluar críticament els models teòrics explícits i implícits als materials etnogràfics.
- Conèixer i avaluar els debats metodològics de l'antropologia social i cultural.
- Conèixer i valorar la diferència entre la crítica epistemològica i la crítica metodològica de conceptes.
- Elaborar un treball individual en el qual s'expliciti el pla de treball i la temporalització de les activitats.
- Establir relacions etnològiques de confiança amb els subjectes, que estimulin la producció i la fiabilitat de les dades.
- Exposar en forma narrativa els resultats del treball, d'acord amb els cànons crítics de la disciplina i tenint en compte els diferents públics a qui van dirigits.
- Obtenir i registrar dades etnogràfiques aplicant les diferents tècniques de recollida i anàlisi, utilitzant en especial procediments qualitatius i la pràctica de l'observació participant.
- Operacionalitzar els conceptes teòrics i posar a prova les explicacions dels fenòmens socioculturals.
- Participar en debats sobre fets històrics i actuals respectant les opinions dels altres participants.
- Relacionar els elements i factors que intervenen en el desenvolupament dels processos científics.
- Resoldre problemes de manera autònoma.
Continguts
0. Presentació de el curs: estructura, contingut, avaluació.
1. Definicions preliminars i supòsits bàsics. El concepte "folk" de ciència: suposada objectivitat, suposades veritats. Historicitat de les propostes de mètode científic. Crítica de les dicotomies tradicionals: ciències naturals / socials, disciplines nomotéticas i idiogràfiques, antropologia interpretativa i antropologia científica.
2. L'inici de la metodologia científica en antropologia: l'Evolucionisme, Tylor i la ciència de la cultura; les primeres aproximacions a l'mètode: el Funcionalisme estructural de Radcliffe-Brown i l'aplicació de l'inductivisme en antropologia: el mètode inductiu-verificacionista. Mètode inductiu i mètode deductiu.
3. El falsacionisme: de la certesa a la conjectura. Les primeres aproximacions: Herschel i Duhem ( "falsacionisme tou"). Popper ( "falsacionisme dur") i el mètode hipoteticodeductiu-falsacionista: crítica a l'inductivisme; la relativitat del concepte "veritat"; la falsabilitat com a criteri de demarcació entre ciència i no-ciència.
4. El probabilisme lògic: Carnap, Kaplan i Manners. Explicació i predicció.
5. Hempel, conceptes metodològics clàssics: hipòtesi, implicació contrastadora, corroboració / falsació, suport teòric i suport empíric, probabilitat lògica, explicació nomológico-deductiva, etc. Els límits de la falsació i de la verificació de teories.
6. Sociologia i metodologia de la ciència. Kuhn i la teoria dels paradigmes: ciència normal i revolucions científiques.
7. El falsacionisme sofisticat de Lakatos. Metodologia dels programes d'investigació: heurísitica negativa i heurística positiva. Desenvolupament de programes i formació de conceptes.
8. Entre la crítica radical de Feyerabend (anarquisme metodològic i incommensurabilitat) i la "sagesse" de Lévi-Strauss. Irracionalitat i racionalitats en els processos de coneixement.
9. Propostes constructives: L'anàlisi estructural de les teories científiques: Moulines i l'èmfasi en la discussió i en la crítica de el coneixement; Giddens, la Teoria de l'estructuració i la doble hermenèutica de les Ciències Socials.
10. Interpretació i explicació (Agar). Perspectivisme i poder en els processos de coneixement.
11. Interpretació i explicació en Antropologia. Les etnografies com predicats d'estructura.
12. Perspectivisme i poder en els processos de coneixement. La crítica no empírica de conceptes.
Metodologia
L'assignatura consta de 12 ECTS: 4 de classes i tutories individualitzades i 8 de treballs i lectures.
La comprensió preliminar dels temes s'aconsegueix a través de les classes i les lectures obligatòries. La comprensió profunda s'aconsegueix amb el desenvolupament d'un treball i dos essajos teòrics i amb el desenvolupamemt d´un treball pràctic tutoritzat que va desenvolupant-se en diverses etapes a mesura que s'avança en l'aprenentatge dels continguts teòric-metodològics, i de diversos assajos teòrics que constitueixen fites en el desenvolupament del curs.
La part de Pràctiques inclou vàries sessions abligatòries amb tota la classe, per explicació dels guions del disseny de la Pràctica i per entregues i devolucions de correccions.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques i de discussió de lectures teòriques | 45 | 1,8 | 1, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 13, 14, 16 |
| Elaboració d'assajos | 30 | 1,2 | 1, 5, 6, 7, 8, 9, 16 |
| Selecció d'una hipòtesi de treball i aplicació dels conceptes teòrics bàsics a la hipòtesi | 25 | 1 | 2, 4, 14, 17 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Realització d'un disseny de posada a prova i desenvolupament d'una hipòtesi | 45 | 1,8 | 2, 4, 14, 17 |
| Tutories individuals | 5 | 0,2 | 2, 4, 5, 10, 11, 13, 14, 17 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectura i comentari de la bibliografia obligatòria | 75 | 3 | 1, 3, 6, 12, 15, 16 |
| Treballs successius i acumulatius de desenvolupament de la hipòtesi | 75 | 3 | 2, 4, 10, 14, 15, 17 |
Avaluació
El seguiment de el curs en la part de Teoria suposarà el 50% de la nota de el curs, i s'avaluarà a partir de les recenciones de lectures (20%) i un treball de definició de conceptes d'Hempel (30%).
L'altre 50% correspon a la part de Pràctiques, que consisteix en l'elaboració, en diversos lliuraments, d'un disseny teòric d'investigació a partir d'una hipòtesi de treball.
Els lliuraments de tots els treballs s'han de fer en les dates estipulades. Pel que fa a la part de Pràctiques, cal haver assistit a totes les tutories de seguiment relacionades amb el desenvolupament del disseny.
Per aprovar l'assignatura, cal haver aprovat cada part (Teoria i Pràctica) independentment amb un mínim de 5 sobre 10.
Per poder ser reavaluat, cal haver estat avaluat en avaluació contínua i haver suspès. La qualificació mínima conjunta (mitjana de Teoria i Pràctica) per poder ser reavaluat és de 3,5 punts.
La part de Teoria es tornarà a avaluar amb un examen, i la part de Pràctiques amb un treball de conjunt.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Entrega i discussió de recensions de lectures obligatòries, i elaboració d'assajos | 50% | 0 | 0 | 1, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 12, 16 |
| Realització tutoritzada d'un disseny d'investigació | 50% | 0 | 0 | 2, 4, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 17 |
Bibliografia
BIBLIOGRAFIA OBLIGATÒRIA (en ordre de lectura)
GONZÁLEZ ECHEVARRIA, A. (2011), “De la certeza a la conjetura. Evolución de las propuestas de método científico”. Adaptado de “Del utillaje conceptual de la antropología: los usos del términos “inductivismo” y los usos del término “hermeneútica”. Dos propuestas de clarificación”, Revista de Antropología Social, 15: 327-372.
RADCLIFFE-BROWN, A. R. (1975) [1958] “Definición [de Antropología Social]”, en J.R. Llobera, ed. La Antropología como ciencia, Barcelona: Anagrama, 1975: 47-53.
RADCLIFFE-BROWN, A. R. (1974) [1925] “El hermano de la madre en África del sur”, en Estructura y función en la sociedad primitiva, Barcelona: Península, pp. 25-41.
POPPER, K. (1967) [1935] “Panorama de algunos problemas fundamentales”; “Sobre el problema de una teoría del método científico”, Caps. 1 y 2 de La lógica de la investigación científica, Madrid: Tecnos: 27-54.
KAPLAN, David y MANNERS, R.A. (1979) “Antropología: métodos y problemas en la formulación de teorías”; “Algunos temas viejos y nuevas direcciones”, Caps. 1 y 5 de Introducción crítica a la teoría antropológica, Buenos Aires: Nueva Imagen, pp.19-66 y 313-341.
HEMPEL, C. (1979) Filosofía de la ciencia natural. Madrid: Alianza.
KUHN, T. S. (1971) [1962] “Introducción” y “Posdata 1969”, en La estructura de las revoluciones científicas, México: Fondo de Cultura Económica, pp.20-32 y 268-319.
LAKATOS, I. (1983) [1978] “La falsación y los programas de investigación científica”, en La metodología de los programas de investigación científica, Madrid: Alianza, pp. 17-72.
FEYERABEND, P. K. (1982) [1978] “La ciencia en una sociedad libre”, en La ciencia en una sociedad libre, Madrid: Siglo XXI, 2ª parte, pp. 82-142.
GONZÁLEZ ECHEVARRÍA, A. (2003) “Un Esquema conceptual para el análisis del conocimiento”, en Crítica de la singularidad cultural, Barcelona: Anthropos, pp. 371-381.
MOULINES, C. L. (1980) “Análisis estructural de las teorías”, en Exploraciones metacientíficas, Madrid: Alianza, pp. 74-87, 108-116.
GIDDENS, A. (1987) [1967] “Conclusiones: Algunas nuevas reglas del método sociológico”, en Las nuevas reglas del método sociológico. Crítica positiva de las sociologías interpretativas, Buenos aires: Amorrortu, pp. 159-167.
AGAR, M. [1982] (1992) “Hacia un lenguaje etnográfico”, en Reynoso, C. (comp.) El surgimiento de la antropología postmoderna, Barcelona: Gedisa, pp. 117-137.
BIBLIOGRAFÍA COMPLEMENTARIA DE RECOLZAMENT
CHALMERS, A. F. (1982) ¿Qué es esa cosa llamada ciencia?, Madrid: S. XXI.
CHALMERS, A. F. (1992) La ciencia y cómo se elabora, Madrid: S. XXI.
GIDDENS, A.(1967) Las nuevas reglas del método sociológico. Una crítica positiva de la sociología interpretativa. Buenos Aires. Amorrortu.
GONZÁLEZ ECHEVARRIA, A. (1987) La Construcción teórica en Antropología, Barcelona, Anthropos.
— (1989) “Del estatuto científico de la Antropología”, en J. Contreras y otros (dirs.) Antropología de los Pueblos de España. Madrid. Taurus: 177-191.
— (1990) Etnografía y comparación. La investigación intercultural en Antropología. Barcelona: Servei de Publicacions de la UAB.
— (2003) Crítica de la singulariad cultural, Barcelona/ México, Anthropos y Universidad Autónoma Metropolitana.
— (2006) “Del utillaje conceptual de la antropología: los usos del términos “inductivismo” y los usos del término “hermeneútica”. Dos propuestas de clarificación”, Revista de Antropología Social, 15: 327-372.
— (2009) La dicotomía emic/etic. Historia de una confusión. Barcelona. Anthropos
SAN ROMÁN ESPINOSA, T. (2006) “Acaso es evitable? El impacto de la Antropología en las relaciones e imágenes sociales” Revista de Antropología social 15: 373-410.
BIBLIOGRAFÍA GENERAL
ADORNO, T.W. (1969) La disputa del positivismo en la filosofía alemana. Barcelona. Grijalbo. 1973.
AGAR, M. (1982) “Hacia un lenguaje etnográfico”, en Reynoso, comp. 1992:779-95
ATAL, Y. 1981 “The Call for Indigenization”. International Social Science Journal, vol. 32, I: 189-197.
BACHELARD, G.1975b (1938) La formation de l’Esprit Scientifique. Contribution a une Psychanalise de la Connaissance Objective. París. Vrin. .
BARNES, B. 1982, T.S. Kuhn and Social Science. Londres. Mac Millan
BAUMAN, Z. 1978 Hermeneutics and Social Science. Approach to Understanding. Londres. Hutchinson.
BERGER, A. T. & LUCKMAN (1966) La construcción social de la realidad. Buenos Aires. Amorrortu.
BOAS, F. 1896 “The Limitations of the Comparative Method in Anthropology” Science, N.S. 4: 901-908, en Boas, 1968: 270-288.
— 1968 (1940) Race, Language and Culture. Canadá. Collier-Macmillan.
BOHANNAN, L.1956 “Miching Mallecho: that means withchcraft”, en J. Morris, ed. From the third Programme: 174-188 Nonesuch Press, Ltd. London, en “The Bobbs-Marrill reprint series in Social Sciences”, A.403.
BOURDIEU, P., CAMBORDEON, J.C. y PASSERON,J.C.(1973) El oficio de sociólogo. Madrid, s. XXI.
CARNAP, R.1969 Fundamentación lógica de la Física. Buenos Aires. Editorial Sudamericana. 1974 “Qué es la probabilidad” en D.M. Messick, ed. Matemáticas en las ciencias del comportamiento. Madrid. Alianza. 39-49.
CARRITHERS, M. (1990) “Is Anthropology Art or Science?”, Current Anthropology, 131 (3): 263-282 (traducción castellana en Alteridades. Anuario de Antropología, México: UAM).
CICOUREL, A. V.1979 (1973) La sociologie cognitive. París. P.U.F.
CHALMERS, A. F. (1982) ¿Qué es esa cosa llamada ciencia?, Madrid: S. XXI.
CHALMERS, A. F. (1992) La ciencia y cómo se elabora, Madrid: S. XXI.
CLIFFORD, J. (1988) “Sobre la autoridad etnográfica” en Reynoso, comp. 1992: 141-170.
COLLINGWOOD, R.G. An Essay on Methaphysics. Oxford. Citado por Toulmin,1977.
COULON, A. 1988 (1987) La Etnometodología. Madrid. Cátedra.
DAVIDSON, D. 1990 (1984) De la verdad y de la interpretación. Barcelona. Gedisa.
— 1992, Mente, mundo y acción. Barcelona. ICE/Paidós.
DILTHEY, W.1966 (1883) Introducción a las ciencias del espíritu. Madrid. Revista de Occidente.
DUHEM, P.(1906) The Aim and Structure of Physical Theory. Princeton: Princeton U.P.
ESTUPINYÀ, P. (2010) El ladrón de cerebros: Compartiendo el conocimiento científico de las mentes más brillantes. Barcelona: Debate.
EVANS-PRITCHARD, E-E.(1937) Brujería, magia y oráculos entre los Azande. Barcelona. Anagrama.
FEYERABEND, P.K. (1974) Contra el método, Barcelona: Ariel.
— 1982 La ciencia en una sociedad libre. Madrid. S. XXI.
FLECK, L. (1935) La génesis y el desarrollo de un hecho científico. Introducción a la teoría
del estilo de pensamiento y del colectivo de pensamiento. Madrid. Alianza Editorial.
FOUCAULT, M. [1973] (2003) La verdad y las formas jurídicas. Barcelona: Gedisa.
FOUCAULT, M. [1971] (1993) Microfísica del Poder. Madrid: La Piqueta.
FOUCAULT, M. [1969] (1987) Arqueología del Saber. Madrid: Siglo XXI.
FOUCAULT, M. [1970] (1992) El orden del discurso. Buenos Aires: Tusquets.
GADAMER, H.G.1993(1960) Verdad y Método I. Salamanca. Sígueme.
— 1994 (1986) Verdad y Método, II. Salamanca. Sígueme.
GARFINKEL, H., 1990 (1967) Studies in Ethnometodology. Cambridge. Polity Press.
GEERTZ, C. (1984) “Distinguished Lecture: Anti, Anti, Relativism”, American Anthropologist, vol. 86: 263-278.
— 1987 (1973) La interpretación de las culturas. México. Gedisa.
— 1988 El antropólogo como autor. Barcelona. Paidós.
GIDDENS, A. (1967) Las nuevas reglas del método sociológico. Una crítica positiva de la sociología interpretativa. Buenos Aires. Amorrortu.
GOODENOUGH, W.H. 1970 Description and Comparation in Cultural Anthropology. Cambridge: C.U.P.
HABERMAS, J.1973a (1963) “Teoría analítica de la ciencia y dialéctica. Apéndice a la controversia entre Popper y Adorno”, en Adorno y otros, 1973: 147-180.
— 1982 (1968) Conocimiento e Interés. Madrid. Taurus.
— 1990 (1970) La lógica de las ciencias sociales. Madrid. Tecnos.
HANSON, N.R. (1958) Patrones de descubrimiento. Observación y explicación. Barcelona. Alianza Editorial.
HARRIS, M.1986 (1976) “Historia y significación de la distinción emic/etic”. Luego, 2,3, 1-17, 1-24.
HEMPEL, C.G. 1965 Aspects of Scientific Explanation. New York. Free Press.
HOLLIS, M.1979a “The limits of Irrationality”, en Wilson, 1979 (1970): 214-220.
— 1979b “Reason and Ritual”, en Wilson, 1979 (1970): 167-239.
HOLTON, G.1973 Thematic Origins of Scientific Thought. Kepler to Einstein. Cambridge, Masc. Harvard University Press.
— 1979 The Scientific Imagination: Case Studies.
— 1982 La imaginación científica. México. F.C.E.
HORKHEIMER, M. 1974 (1968) Théorie traditionnelle et théorie critique. París. Gallimard.
— 1974a (1937) “Théorie traditionnelle et théorie critique”, en Horkheimer, 1974: 17-80.
— 1974b (1937) “Appendice”, en Horkheimer, 1974: 80-90.
JARVIE, I.C.1967 (1964) The Revolution in Anthropology. Londres. Routledge and Kegan Paul.
— 1981, “Rationalism and Relativism”, en The British Journal of Sociology, 34 : 44-60.
JOHNSON, A.W. (1978), Research Methods in social Anthropology, Stanford University Press.
KUHN, T.S.1971a (1962) La estructura de las revoluciones cientificas. México. F.C.E.
— 1971b (1969) “Posdata: 1969”, en La estructura de las revoluciones científicas. México. F.C.E.
— 1975 (1969) “Consideraciones en torno a mis críticos”, en I. Lakatos y A. Musgrave, eds. 1975: 391-354.
— 1977 “El cambio de la teoría como cambio de estructura: comentarios sobre el formalismo de Sneed”, Teorema VII (2); pp. 141-165.
— 1979 “Segundas reflexiones acerca de los paradigmas”, en F. Suppe, (ed.), La estructura de las revoluciones científicas, Madrid: Editora Nacional;pp. 529-569.
LAKATOS, I. 1975a “La falsación y la metodología de los programas de investigación científica”, en I. Lakatos y A. Musgrave, eds. 1975: 203-343..
— 1978 “Formación de conceptos”, cap. 8 de Pruebas y Refutaciones. La lógica del descubrimiento matemático, Madrid: Alianza; pp. 103-120.
— 1981 Matemáticas, ciencia y epistemología. Escritos Filosóficos, 2. Madrid. Alianza.
— 1980 La metodología de los programas de investigación científicos. Madrid. Alianza.
LAKATOS, I. y MUSGRAVE, A., eds.La crítica y el desarrollo del conocimiento. Barcelona. Grijalbo.
LATOUR, B. y WOOLGAR, S.(1979) La vida en el laboratorio. La construcción de los hechos científicos. Madrid. Alianza.
— 1989 (1986) Epílogo a la segunda edición de La vida en el laboratorio. Madrid. Alianza.
LAUDAN, H. Progress and its Problems: Towards a Theory of Scientific Growth. Berkeley. University of California Press.
LLOBERA, J.R. (comp.) (1975) La Antropología como ciencia, Barcelona: Anagrama.
MACINTYRE, A.1979a (1964) “Is understanding religion compatible with believing”, en Wilson, 1979 (1970): 62-77.
MANNHEIM, K.1987 (1936, 1º ed. 1929) Ideología y utopía. Barcelona. Ediciones 62/Diputació de Barcelona.
MARCUS, G.; CUSHMAN, D.E. “Las etnografías como textos”, Annual Review of Anthropology. 2: 25-69.
MARCUS, G.E. “Rethoric and Ethnographic Genre in Anthropological Research”, Current Anthropology. 21, 4: 507-10.
MARWICK, M.G. 1963 “The sociology of sorcery in a Central African Tribe”. African Studies,22,1:1-21.
— 1965 Sorcery in its social setting. A study of the Northern Rhodesian Cewa. Manchester. Manchester U.P.
MASTERNAM, M. 1975 (1965) “La naturaleza de los paradigmas”, en Lakatos y Musgrave, eds, 159-201.
MERLEAU-PONTY1975 (1945) Fenomenología de la percepción. Barcelona. Península.
MILLS, .W. 1992 (1959) La imaginació sociològica. Barcelona. Herder.
MORROW, R.A. y BROWN, D.D. Critical Theory and Methodology. London. Sage Publications.
MOULINES, C.L. 1983 Exploraciones metacientíficas. Madrid. Alianza.
NAGEL, E.1978 La estructura de la ciencia. Problemas de la lógica de la investigación científica. Buenos Aires. Paidós.
NAROLL, R. y R. COHEN (1973) A Handbook of method in Cultural Anthropology.
NEWTON-SMITH, H.W.The Rationality of Science. USA. Routledge and Kegan Paul.
O’MEARA, J.T. (1989) “Anthropology As Empirical Science”, American Anthropologist, 91: 354-369.
PELTO, P.J. & G.H. PELTO (1978) Anthropological research: the structure of enquiry, CUP.
POPPER, K.R. 1963 Conjetures and Refutations. The Growth of Scientific Knowledge. Londres. Routledge and Kegan Paul.
— 1966 (1934) La lógica de la investigación cientifica. Madrid. Tecnos.
— 1972 Objective Knowledge. An Evolutionary Approach. Oxford. Clarendon Press.
— 1973 (1961) “La lógica de las ciencias sociales”, en Adorno y otros, 1973: 101-119.
— 1973a (1944-45) La miseria del historicismo. Madrid. Alianza.
— 1975 “La ciencia normal y sus peligros”, en I. Lakatos y A. Musgrave,eds. 1975: 149-158.
— 1976 “A Note on Verosimilitude” The British Journal for Philosophy of Science, 27:147-59.
— 1976 “La racionalidad de las revoluciones científicas” Teorema, XIII (1-2): 109-131.
QUINE, W.V. 1992 La búsqueda de la verdad (versión revisada por Quine de la 1ª edición Harvard U.P. 1990) Barcelona. Crítica.
RADCLIFFE-BROWN, A.R. (1974) “Introducción” (pp. 11-21) y “Los métodos de la etnología y antropología social” (pp. 25-59), en Estructura y función en la sociedad primitiva, Barcelona: Península.
REICHENBACH, H. 1938 Experience and prediction. Chicago: Chicago U.P.
— 1953 “The verificability Theorie of Meaning”, en H.Feigl y M. Brodbech, Readings in the Philosophy of Science, New York, Appeton-Century-Croftal.
REYNOSO, C. (comp.) 1992 El surgimiento de la Antropología Postmoderna. Barcelona. Gedisa.
RICOEUR, P. Hermeneutis and the Human Sciences. Edición y traducción de J.B. Thompson. Cambridge/París. Cambridge U.P. y Maison des Sciences de L’Homme.
RIGGS, F.W., 1983, “Los conceptos indígenas: un problema para las ciencias sociales y las cienciaa de la información” UNESCO. Revista Internacional de Ciencias Sociales, nº 144: a las teorías de la Antropología Social: 166-169. Barcelona. Anagrama. 172-184.
RIVIERE, P.G. (1987) “Nuevas tendencias en la Antropología Social Británica”, Anales de la Fundación Joaquín Costa, 4: 33-50.
SAN ROMÁN, T. (1984) “Sobre l’objecte i el mètode de l’Antropologia”, Quaderns ICA 5, pp. 122-133.
SANGREN, P.S. 1988 “Rhetoric and Authority of Ethhnography. Postmodernism and the Social Reproduction of Text”. Current Anthropology, 29, 3:405-425.
SAYER, A.1992 (1984) Method in Social Science. A realist approach. London & New York: Routledge
SCHÜTZ, A.1972 (1932) Fenomenología del mundo social. Introducción a la sociología comprensiva. Buenos Aires. Paidós.
— 1974-I El problema de la realidad social. Buenos Aires. Amorrortu.
— 1974-II Estudios sobre teoría social. Buenos Aires. Amorrortu.
SNEED, J. 1971 The Logical Structure of Mathematical Physics. Dordreath (Holland). Reidel.
SPERBER, D. 19885“Interpretative Ethnography and Theoretical Anthropology”, en Sperber. On Anthropological Knowledge. Cambridge. Cambridge U.P.: 9-34.
STEGMÜLLER, W. , 1976 (1973) The Structure and Dynamics of Theories. Nueva York.
— 1980 La concepción estructuralista de las teorías. Madrid. Alianza.
SUPPE, F. (ed.) 1979 (1974) La estructura de las teorías científicas. Madrid. Editora Nacional.
SUPPES, S.1962 “Models of Data”, en E. Nagel, F. Suppe y A. Tarsk (ed.) Logic, Methodology and Philosophy of Science: Proceeding of the 1960 International Congress: 252-261. Stanford (California). Stanford University Press.
— 1964 “What is a Scientific Theory2”, en S. Morgenbesser, ed. Philosophy of Science Today: 55-67. Nueva York. Basis Books.
TAYLOR, C. 1985 Philosophy and the Human Sciences. Philosophical Papers, 2. Cambridge. C.U.P.
— 1985a (1971) “Interpretation and the sciences of man”, en Taylor, 1985: 15-57.
— 1985b (1981) “Social Theory as practice”, en Taylor, 1985: 91-115.
— 1985c (1981) “Understanding and ethnocentricity”, en Taylor, 1985: 116-133.
TOULMIN, S. (1977) La comprensión humana, Madrid: Alianza.
VON WRIGHT, G. H.1887 (1971) Explicación y comprensión. Madrid. Alianza Universidad.
WALLACE, W.L. 1980 La lógica de la ciencia en la sociología. Madrid. Alianza
WEBER, M. 1922 (1984) La acción social. Ensayos metodológicos. Barcelona. Península.
WILSON, B.A. 1979 (1970) Rationality. Basil Backwell. Londres.
WINCH, P. 1976 (1958) The Idea of a Social Science and its Relations to Philosophy. London. Routledge and Kegan Paul.
WITTGENSTEIN, L. (1953) Investigaciones filosóficas. Barcelona/México D.F. Editorial Crítica/Instituto de Investigaciones Filosóficas UNAM.