Logo UAB
2020/2021

Antropologia de l'educació

Codi: 101253 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500256 Antropologia Social i Cultural OB 3 2
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Pepi Soto Marata
Correu electrònic:
Pepi.Soto@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Sí
Grup íntegre en espanyol:
No

Prerequisits

No hi ha prerequisits per cursar aquesta assignatura.

Objectius

Es tracta d’una assignatura obligatòria que està programada pel segon semestre del tercer curs del Grau en Antropologia Social i Cultural. Els estudiants que la cursin ja disposaran de coneixements bàsics sobre l’Antropologia Social i Cultural, els seus conceptes clau, els camps clàssics d’estudi, la història de la disciplina o la formació tècnica i metodològica, com per encarar assignatures més especialitzades en àmbits de recerca teòrica i etnogràfica de l’Antropologia Social, d’aprofundiment i de caràcter obligatori, que els ha de facultar per optar a les mencions de quart curs del Grau.

L’Antropologia de l’Educació és una assignatura de 6 ECTS obligatoris que forma part, juntament amb unes altres quatre assignatures, de la matèria Àmbits temàtics generals de l’Antropologia. 

Els objectius generals de l’assignatura Antropologia de l’Educació són:

  1. Aprofundir en els conceptes clau de l’antropologia pel que fa a la dimensió educativa de les cultures humanes.
  2. Saber aplicar el marc conceptual del temari, tant a l’anàlisi d’etnografies clàssiques com a l’anàlisi de l’actualitat.
  3. Comprendre la complexitat dels processos pels quals esdevenim éssers culturals.

Competències

  • Aprehendre la diversitat cultural a través de l'etnografia i avaluar críticament els materials etnogràfics com a coneixement de contextos locals i com a proposta de models teòrics.
  • Demostrar que es coneixen i es comprenen els debats epistemològics i metodològics en antropologia i les principals tècniques de recerca.
  • Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  • Utilitzar el corpus etnogràfic i teòric de la disciplina amb capacitat d'anàlisi crítica i de síntesi.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar teòricament exemples etnogràfics de diversitat cultural en els àmbits de l'educació, el gènere i els sistemes d'inclusió-exclusió.
  2. Analitzar un fet d'actualitat des de la perspectiva antropològica.
  3. Aplicar el coneixement de la variabilitat cultural i de la gènesi d’'aquesta per evitar les projeccions etnocèntriques.
  4. Aprehendre la diversitat cultural a través de l'etnografia i avaluar críticament els materials etnogràfics com a coneixement de contextos locals.
  5. Conèixer i comprendre els processos diversos de relació intercultural.
  6. Diferenciar entre els conceptes teòrics de l'antropologia i els conceptes indígenes.
  7. Identificar la variabilitat sociocultural a través de textos etnogràfics i fonts audiovisuals.
  8. Identificar la variabilitat transcultural dels sistemes econòmics, de parentiu, polítics, simbòlics i cognitius, educatius i de gènere, i la teoria antropològica que hi fa referència.
  9. Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
  10. Interpretar els esdeveniments del món actual a partir de la diversitat física, econòmica, social i cultural.
  11. Interpretar la diversitat cultural a través de l'etnografia.
  12. Resumir les característiques d'un text escrit en funció dels propòsits comunicatius.
  13. Sintetitzar els coneixements adquirits sobre l'origen i les transformacions experimentades pels diversos camps d'estudi de la disciplina.
  14. Utilitzar el corpus etnogràfic en la crítica cultural.

Continguts

L’assignatura ofereix la possibilitat d’aprofundir en la comprensió de com s’esdevé subjecte cultural en el sí d’un grup humà i en la rellevància social i política d’aquesta comprensió.

Els humans i les humanes, aprenem a ser membres d’un grup del que formem part des del naixement –i que no triem-, però també aprenem moltes altres coses al llarg de la vida –en contextos i situacions que de vegades podem triar i moltes d’altres no-. Gràcies a la interacció permanent amb el nostre entorn –sigui quin sigui- i les persones que l’habiten –siguin quines siguin-, assolim un conjunt d’habilitats i coneixements que permeten l’adaptació i la supervivència allà on ens trobem. Així doncs, la plasticitat i la capacitat d’aprenentatge caracteritzen la humanitat i els trajectes vitals de totes i cada una de les persones. Aquestes possibilitats i necessitats adaptatives ens predisposen a incorporar representacions del món i dels altres que poden ser de signe molt diferent, però, en tots els casos, configuren models de normalitat, també al nivell de les pràctiques culturals.

L’antropologia de l’educació es centra en la comprensió dels entorns i dels sistemes que permeten la transmissió i l’aprenentatge d’aquests models de normalitat en el sí dels grups humans i investiga la vida en comunitat des d’una perspectiva educativa, també en contextos escolars.

Temari: 

  1. Cultura i educació. Criança i educació. Enculturació.
  2. L’Antropologia de l’Educació i l’Antropologia de l’Aprenentatge.
  3. Transmissió cultural. Adquisició i aprenentatge cultural.
  4. Cicle vital, fases i trànsitsdel cicle vital, continuïtats i discontinuïtats.
  5. Agents socialitzadors. Tècniques educatives. Pressió cultural.
  6. Comunicació no verbal.
  7. Bagatges culturals, expectatives socioculturals i continguts educatius.
  8. Models de normalitat, aculturació i canvi.
  9. L’escola: institució política i proposta cultural.
  10. Etnografiar l’educació i l'escola.
  11. Aplicar l’antropologia a l’educació.

Metodologia

Les tres hores setmanals de classe s’organitzen en una única sessió de doble durada que permet resoldre, el mateix dia i en franges temporals no fragmentades, l’aprofundiment temàtic, la discussió crítica i la descripció i/o l’anàlisi de casos o situacions.

La dinàmica de treball es planteja participativa a partir de l’exposició de continguts del temari per part de la professora, la preparació de les lectures obligatòries i la reflexió i descripció de casos i/o situacions etnogràfiques en diferents suports, escrits o audiovisuals per part de les estudiants i dels estudiants.

El treball es durà a terme individualment o en petits grups, depenent de les activitats o exercicis que calgui resoldre.

Es farà especial èmfasi en l’aplicació del marc conceptual de l’assignatura a l’anàlisi d’etnografies clàssiques i a l’anàlisi de casos actuals.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes teòriques amb suport TIC i classes pràctiques per a l'anàlisi de casos i de textos etnogràfics 45 1,8 1, 2, 4, 6, 8, 9, 10, 11
Tipus: Supervisades      
Exercicis descriptius o d'anàlisi, individuals o en grup. 12 0,48 2, 3, 4, 5, 7, 9, 10, 11, 12, 13
Tipus: Autònomes      
Lectura, anàlisi de textos, realització d'esquemes i resums, cerca d'informació i preparació de discussions i de presentacions en grup, redacció de treballs. 85 3,4 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14

Avaluació

L'avaluació, d'acord amb l'establert a la fitxa de matèria del Pla d'Estudis, està organitzada en tres mòduls el valor de cada un dels quals es determina a continuació:
 
Mòdul d'elaboració de treballs (40%)

Realització d’un treball en grup sobre material etnogràfic que requerirà l'aplicació del marc teòric de la primera part del temari, per realitzar una anàlisi que precisi alguns dels aspectes de l’educació en el sí de les cultures humanes o de les institucions escolars. El treball en grup està explícitament relacionat amb les lectures obligatòries i es presentarà públicament.

El lliurament de la proposta del treball es farà en una tutoria de grup obligatòria la segona quinzena de març 2021. La data de presentació pública del treball i de lliurament escrit està prevista per dimarts 20 d'abril de 2021, sempre que no hi hagi imponderables que facin que s'hagi de modificar.

Mòdul de participació activa a classe (30%):

L’estudiant haurà de participar en la dinàmica de debat i reflexió de les classes, especialment a les de tipus pràctic, mitjançant la preparació prèvia de les discussions, la contribució amb exemples empírics o teòrics relacionats amb el tema que s’estigui tractant, amb l'elaboració i discusió d'arguments al voltant de les lectures obligatòries o de casos o situacions que aporti la professora o d’altres estudiants.

Concretament s'avaluarà: - l'assistència a les classes pràctiques, - l'assistència a les presentacions dels treball de grup de tota la classe, - l'assistència a la tutoria sobre el treball en grup.

Les evidències sobre la participació seran: les signatures a totes les classes anteriors i el lliurament de les aportacions escrites quan les activitats ho requereixin. El mòdul de participació activa no és recuperable.

Mòdul de proves teòriques (30%):

Es farà una prova teòrica individual sobre el conjunt del temari treballat a classe i les lectures obligatòries. La prova està prevista pel dimarts dia 25 de maig de 2021, tot i que aquesta data es confirmarà durant el semestre, d'acord amb els imponderables que es puguin presentar. És necessari aprovar l'examen amb una nota mínima de 5 per a poder fer mitjana amb la resta de notes. 

AVISOS IMPORTANTS:

No avaluable: Es considerarà estudiant no avaluable aquella o aquell estudiant que no hagi realitzat dos dels tres mòduls d'avaluació, un dels quals ha de ser -obligatòriament- el de proves teòriques (30%) i hagi obtingut una nota mitja dels dos mòduls igual o inferior a 3,5.   

Nota final: La nota final dels qui siguin avaluables s'obtindrà fent la mitja entre les notes obtingudes als tres mòduls d'avaluació, sempre i quan s'hagi aprovat l'examen amb un 5.

Recuperació: Podrà optar a recuperació tothom qui sigui avaluable però tingui l'assignatura suspesa, o bé perquè no hagi obtingut un 5 a l'examen o bé perquè la nota mitja final sigui un suspès. En tots dos casos es resoldrà la recuperació amb una prova teòrica específica. La nota del mòdul de participació activa no és recuperable. 

No s'admeten exercicis per millorar nota. 

Plagi: En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

Avaluació en cas de no-presencialitat: En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Prova escrita individual 30% 8 0,32 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14

Bibliografia

La Bibliografia OBLIGATÒRIA es lliurarà a l'inici del semestre organitzada en dossiers de lectura d'acord amb el temari de l'assignatura.

BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA.

APPLE, M.W. (1997 [1986]) Maestros y textos. Una economía política de las relaciones de clase y de sexo en educación. Barcelona-Madrid: Paidós-MEC.

APPLE, M.W. (1994 [1982]) Educación y poder. Barcelona-Madrid: Paidós-MEC.

BARRY, H., i altres (1993 [1957]) "Una revisión transcultural de algunas diferencias de sexo en la socialización" a Lecturas de antropología social y cultural. La cultura y las culturas. Madrid: UNED, pp. 327-332.

BAUMAN, Z. (2013 [2012]) Sobre la educación en un mundo líquido. Conversaciones con Riccardo Mazzeo. Barcelona: Paidós.

BAUMAN, Z. (2008) “L’educació en un món de diàspores”. Debats d’Educació. nº11, Barcelona: Fundació Jaume Bofill.

BAUMAN, Z. (2007 [2006]) Els reptes de l’educació en la modernitat líquida. Barcelona: Arcàdia.

BENEDICT, R., (2003 [1946]) El crisantemo y la espada. Patrones de la cultura japonesa. Madrid: Alianza Editorial.

BERNSTEIN, B. (1990) Poder, educación y conciencia. Sociología de la transmisión cultural. Barcelona: El Roure.

BOURDIEU, P. (2012 [1979]) La distinción. Bases y criterios sociales del gusto. Madrid: Taurus.

BOURDIEU, P. (2005 [1996]) Sobre la televisión. Barcelona: Anagrama.

BOURDIEU, P., i PASSERON, J.C. (1977) La reproducción. Elementos para una teoria del sistema de enseñanza. Barcelona: Laia.

CAMILLERI, C. (1985) Antropología cultural y educación, París: Unesco.

CAVALLI-SFORZA, L. i CAVALLI-SFORZA, F. (1994 [1993]) Qui som. Història de la diversitat humana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

CUEVAS NOA, F.J. (2003) Anarquismo y educación. La propuesta sociopolítica de la pedagogía libertaria. Madrid: Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo.

CYRULNIK, B. (2002) Los patitos feos. La resiliencia: una infancia infeliz no determina la vida. Barcelona: Gedisa.

CHINOSI, L. (2002) Sguardi di mamme. Modalità di crescita dell’infanzia straniera. Milano: FrancoAngeli.

CHOMSKY, N. (2012 [2000]) La (des)educación. Barcelona: Crítica.

CHOMSKY, N. (2005 [2003]) L’educació. La millor eina per formar persones lliures i amb criteri. Barcelona: Columna.

DELORS, J. (1996) La educación encierra un tesoro. Comisión Internacional sobre la educación para el siglo XXI, Informe a la UNESCO. Madrid: Santillana.

DEVOS, G. (1981) Antropología psicológica. Barcelona: Anagrama.

DÍAZ DE RADA, Á. (2010) Cultura, antropología y otras tonterías. Madrid: Trotta.

DÍAZ DE RADA, Á. (1996) Los primeros de la clase y los últimos románticos. Una etnografía para la crítica de la visión instrumental de la enseñanza. Madrid: Siglo XXI.

ERNY, P., (1988) Les premiers pas dans la vie de l’enfant. París: L’Harmattan.

ERNY, P., (1987) L’enfant et son milieu en Afrique noire. París: L’Harmattan.

ESQUIROL, J.M. (2005) Uno mismo y los otros. De las experiencias existenciales a la interculturalidad. Barcelona: Herder.

ESTEVA FABREGAT, C. (1978) Cultura, sociedad y personalidad. Barcelona: Anthropos.

EVANS-PRITCHARD, E.E., (1977 [1940]) Los Nuer. Barcelona: Anagrama.

FEIXA, C. (1993) La joventut com a metàfora. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

FIGIEL, S. (1999)L’indret d’on venim. Barcelona: La Magrana.

FONS, V. (2002) Records d’una escola de fusta. La trajectòria migratòria i educativa dels guineans a Catalunya. Barcelona: Ceiba Edicions.

FREIRE, P. (1973) Education for Critical Consciousness. Nova York: Seabury Press.

GALEANO, E. (2003) Patas arriba. La escuela del mundo al revés, Madrid: Siglo XXI.

GARCÍA AMILBURU, M. (1996) Aprendiendo a ser humanos. Una antropología de la Educación. Pamplona: Ediciones de la Universidad de Navarra.

GARCIA CASTAÑO, J. i PULIDO MOYANO, R.A. (1994) Antropología de la educación. El estudio de la transmisión-adquisición de cultura. Madrid: Eudema Antropología.

GARCÍA PASTOR, B. (2009) ‘Ser gitano’ fuera y dentro de la escuela. Una etnografía sobre la educación de la infancia gitana en la ciudad de Valencia. Madrid: CSIC.

GIROUX, H.A. (1997 [1992]) Cruzando límites. Trabajadores culturales y políticas educativas. Barcelona: Paidós.

GIROUX, H.A. (1990 [1988]) Los profesores como intelectuales. Hacia una pedagogía crítica del aprendizaje. Barcelona-Madrid: Paidós-MEC.

GIROUX, H.A. i FLECHA, R. (1992) Igualdad educativa y diferencia cultural. Barcelona: El Roure.

GODENZZI, J.C. (1999) “Pedagogía del encuentro. El sujeto, la convivencia y el conocimiento” a Bulletin de l’Institut Français d’Études Andines, 28 (3), pp.323-328.

GRAU, J., RODRÍGUEZ, D., i VALENZUELA, H. (eds) (2011) ParentescoS. Modelos culturales de reproducción. Barcelona: PPU,Promociones y Publicaciones Universitarias, S.A.

HALL, E.T. (1978) Mas allá de la cultura. Barcelona: Gustavo Gili.

HARGREAVES, A. (1996) Profesorado, cultura y postmodernidad (Cambian los tiempos, cambia el profesorado), Madrid: Morata.

JOCILES, M.I. (2007) “Panorámica de la antropología de la educación en España: estado de la cuestión y recursos bibliográficos” a Revista de Antropología Social, 16, pp.67-116.

JOCILES, M.I. (2007) “La antropología de la educación en España. La impronta de la inmigración y de los intereses académicos” a Alteridades, 17 (34), pp.117-133.

JULIANO, D. (1993) Educación intercultural. Escuela y minorías étnicas. Madrid: Eudema Antropología.

KAPLAN, A. (1998) De Senegambia a Cataluña. Procesos de aculturación e integración social, Barcelona: Fundació La Caixa.

KNIPMEYER, M., GONZÁLEZ BUENO, M. i SAN ROMÁN, T. (1980) Escuelas, pueblos y barrios: tres ensayos de antropología educativa. Madrid: Akal.

KROEBER, T., (2008 [1964]) Ishi, el último de su tribu. Barcelona: Antoni Bosch editor.

KYMLICKA, W. (1996 [1995]) Ciudadanía multicultural. Una teoría liberal de los derechos de las minorías. Barcelona: Paidós.

LEWONTIN, R.C., i altres (1987) No está en los genes. Racismo, genética e ideología. Barcelona: Crítica.

LISÓN TOLOSANA, C. (ed.) (2005) Antropología: Horizontes educativos. Granada: Universidad de Granada/Universitat de València.

MALINOWSKI, B., (2001 [1972]) Los argonautas del Pacífico Occidental. Comercio y aventura entre los indígenas de la Nueva Guinea Melanésica. Barcelona: Península.

MEAD, M., (1990 [1939]) Adolescencia y cultura en Samoa. Barcelona: Paidós.

MEAD, M., (1999 [1982]) Sexo y temperamento en tres sociedades primitivas. Barcelona: Paidós.

OGBU, J., (1993 [1981]) “Etnografía escolar. Una aproximación a nivel múltiple” a Velasco Maillo, H.M., García Castaño, F.J., Díaz de Rada, Á., (eds.) Lecturas de antropología para educadores. El ámbito de la antropologia de la educación y de la etnografía escolar. Madrid: Trotta, pp.145-174.

PÉREZ ALONSO-GETA, P.Mª. (2007) El brillante aprendiz. Antropología de la educación. Barcelona: Ariel.

ROCKWELL, E. (Coord.) (1995) La escuela cotidiana. México: Fondo de Cultura Económica.

ROCKWELL, E. (1986) “”Etnografía y teoría en la investigación educativa” a Enfoques (Cuadernos del Tercer Seminario Nacional de Investigación en Educación). Bogotá: Centro de Investigación de la Universidad Pedagógica, pp. 29-56.

RODRIGO, M. (2006) “Comunicación intercultural: de los prejuicios a la eficacia” a Soto, P. (dir) Hacia el aula intercultural. Experiencias y referentes. Madrid: MEC, pp.129-152.

RODRIGO, M. (1999) Comunicación intercultural, Barcelona: Anthropos.

ROGOFF, B. (1993 [1990]) Aprendices del pensamiento. El desarrollo cognitivo en el contexto social. Barcelona: Paidós.

SAN ROMAN, T. (1996) Los muros de la separación. Ensayo sobre alterofobia y filantropía. Madrid-Bellaterra: Tecnos i UAB.

SAN ROMAN, T., CARRASCO, S., SOTO, P. i TOVÍAS, S. (2001) Identitat, pertinença i primacia a l'escola. La formació d'ensenyants en el camp de les relacions interculturals, Bellaterra: Publicacionsd'Antropologia Cultural UAB, nº17.

SAN ROMÁN, T., DIAO, A., BARRY, A., CAMARA, M. (2004) Sueños africanos para una escuela catalana. Bellaterra-Barcelona: UAB-Ceiba Edicions.

SANTAMARIA, E. i GONZÁLEZ PLACER, F. (coords.) (2003 [1998]) Contra el fundamentalismo escolar. Reflexiones sobre educación, escolarización y diversidad cultural. Barcelona: Virus.

SOTO, P. (2013) “¿Dónde está la educación? La dimensión educativa de la cultura en las etnografías no específicamente educativas. Una propuesta de análisis” a Actas del III Congreso Internacional sobre Etnografía y Educación. Madrid: CSIC. Publicación en línea (próxima aparición).

SOTO, P. (2011) “Intersecciones entre la antropología de la educación y la antropología del parentesco: una primera aproximación” en Grau, J., Rodríguez, D., y Valenzuela, H. (eds) ParentescoS. Modelos culturales de reproducción. Barcelona: PPU, Promociones y Publicaciones Universitarias, S.A, pp. 87-110.

SPINDLER, G., (1993 [1987]) "La transmisión de la cultura" a Velasco Maillo, H.M., García Castaño, F.J., Díaz de Rada, Á., (eds.) Lecturas de antropología para educadores. El ámbito de la antropologia de la educación y de la etnografía escolar. Madrid: Trotta, pp.205-242.

SPINDLER, G. D. (Ed.) (1987) Education and Cultural Process. Anthropological Approaches. Second edition. Illinois: Waveland Press.

SPINDLER, G. (ed) (1980) The Making of Psychological Anthropology. Berkeley: University of California Press.

STEINER, G. i LADJALI, C. (2005) Elogio de la transmisión. Maestro y alumno. Madrid: Ediciones Siruela.

TODOROV, T. (2008 [1995]) La vida en común. Ensayo de antropología general. Madrid: Taurus.

TODOROV, T. i altres (1988) Cruce de culturas y mestizaje cultural. Madrid: Júcar.

TURNBULL, C., (2011 [1961]) La gente de la selva. Santander: Milrazones.

VELASCO MAILLO, H., (comp.) Lecturas de antropología social y cultural. La cultura y las culturas, Madrid: UNED.

VELASCO MAILLO, H., DÍAZ DE RADA, A. (1999 [1997]) La lógica de la investigación etnográfica. Un modelo de trabajo para etnógrafos de la escuela. Madrid: Trotta.

VELASCO MAILLO, H., GARCÍA CASTAÑO, F.J., DÍAZ DE RADA, A. (1993) Lecturas de antropología para educadores. El lugar de la antropología de la educación y de la etnografía escolar. Madrid: Trotta.

VV. AA. (2005) Actas de la I Reunión Científica Internacional sobre Etnografía y Educación. Valencia: Germania.

VV.AA. (2013) Actas del III Congreso Internacional sobre Etnografía y Educación. Madrid: CSIC. Publicación en línea (próxima aparición).

WHITING, J. i CHILD, I. (1953) Child training and personality: a cross-cultural study. New Haven: Yale University Press.

WHITING, B. i EDWARDS, C. (1992 [1988]) Children of Different Worlds. The Formation of Social Behavior. Harvard University Press.

WHITING, J. i WHITING, B., (1975) Children of Six Cultures: A Psycho-Cultural Analysis. Harvard University Press.

WILLIS, P. (1981) "Cultural Production is Different from Cultural Reproduction is Different from Social Reproduction is Different from Reproduction" a Interchange, vol. 12, (2-3), pp.48-67.

WILLIS, P. (1988 [1977]) Aprendiendo a trabajar. Cómo los chicos de clase obrera consiguen trabajos de clase obrera. Madrid: Akal.

WOLCOTT, H. F. (1993 [1985]) “Sobrela intención etnográfica” a Velasco Maillo, H., García Castaño, F.J. y Díaz de Rada, A. (Eds.) Lecturas de antropología para educadores. El ámbito de la antropología de la educación y de la etnografía escolar. Madrid: Trotta, pp. 127-144.

WOLCOTT, H. (1993 [1974]) “El maestro como enemigo” a Velasco Maillo, H., García Castaño, F.J. y Díaz de Rada, A. (Eds.) Lecturas de antropología para educadores. El ámbito de la antropología de la educación y de la etnografía escolar. Madrid: Trotta, pp. 243-258.

WOLCOTT, H.F. (1987 [1982]) “The Anthropology of Learning” en Spindler, G. D. (Ed.) Education and Cultural Process. Anthropological Approaches. Second edition. Illinois: Waveland Press, pp. 26-52. Traducción del original: Esther Prats Ollero (2008).

WOODS, P. (1987 [1986]) La escuela por dentro. La etnografía en la investigación educativa. Barcelona-Madrid: Paidós-MEC.

WOODS, P., HAMMERSLEY, M. (1995) Género, cultura y etnia en la escuela. Informes etnográficos. Barcelona: Paidós.