Gestió de projectes d'intervenció social I
Codi: 101124 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500262 Sociologia | OB | 2 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Albert Terrones Ribas
- Correu electrònic:
- Albert.Terrones@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Equip docent
- Rosario Scandurra
- Daniel Tarragó Sanfeliu
Prerequisits
Cap
Objectius
L’assignatura Gestió de Projectes I es situa en el segon quadrimestre del segon curs com a resposta a la necessitat d’introduir la dimensió professionalitzadora dins del grau de Sociologia. Conjuntament amb Gestió de Projectes II, respon a l’objectiu d’oferir a l’alumnat els coneixements i competències necessàries per l’exercici professional de la sociologia dins del món de la intervenció social i la gestió de polítiques públiques. Es parteix del fet que bona part dels estudiants de sociologia treballen, o poden treballar, en diversos àmbits de l’administració pública dissenyant, gestionant, implementant i avaluant projectes d’intervenció social. A partir d’aquesta constatació, l’assignatura Gestió de Projectes I respon a l’objectiu d’oferir una mirada integral al context on es desenvolupen els projectes d’intervenció social. Mentre que l’assignatura Gestió de Projectes II té per objectiu preparar els estudiants per a ser capaços de dissenyar, gestionar i desenvolupar un projecte d’intervenció social.
Competències
- Analitzar problemes derivats de l'aplicació de polítiques públiques i de situacions de conflicte reconeixent la complexitat dels fenòmens socials i de les decisions polítiques que afecten la democràcia, els drets humans, la justícia social i el desenvolupament sostenible.
- Aplicar els conceptes i els enfocaments de la teoria sociològica, especialment les explicacions de les desigualtats socials entre classes, entre gèneres i entre grups ètnics, a la posada en pràctica de les polítiques públiques i a la resolució de les situacions de conflicte.
- Buscar fonts documentals a partir de conceptes.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Generar propostes innovadores i competitives en la recerca i en l'activitat professional.
- Gestionar el propi temps: planificar l'estudi propi, gestionar la relació amb un tutor o tutora o un assessor o assessora, i establir i complir els terminis adequats per a un projecte de treball.
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
Resultats d'aprenentatge
- Buscar fonts documentals a partir de conceptes.
- Demostrar fins a quin punt la seva influència és important per al disseny o l'avaluació d'un projecte d'intervenció social.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Distingir les desigualtats subjacents a unes polítiques o a uns conflictes determinats.
- Generar propostes innovadores i competitives en la recerca i en l'activitat professional.
- Gestionar el propi temps: planificar l'estudi propi, gestionar la relació amb un tutor o tutora o un assessor o assessora, i establir i complir els terminis adequats per a un projecte de treball.
- Relacionar aquests conceptes, mètodes i tècniques amb els debats teòrics i metodològics generals.
- Relacionar els conceptes, els mètodes i les tècniques utilitzats per analitzar la cultura amb els debats teòrics i metodològics generals.
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
Continguts
1. La Sociologia aplicada a la gestió de projectes d’intervenció social
1.1 La pràctica professional de la sociologia en la gestió de projectes
1.2 Cap a una teoria de la complexitat: De les perspectives monofocals a l'interseccionalitat
1.3 Incorporar la teoria crítica a la gestió de projectes: estudis de gènere, estudis culturals, crítical race studies, practica reflexiva.
2. Context polític, tècnic i administratiu de l'administració pública local
2.1 Els diferents nivells administratius del món local: ajuntaments, consells comarcals i diputacions provincials
2.2 Què són i que fan els ajuntaments: organització interna, competències, polítiques publiques, govern local, etc.
2.3 Els reptes estructurals i el futur del món local
3. Gestió intel·ligent dels Projectes d’Intervenció Social
3.1 Democràcia deliberativa, participació ciutadana i innovació en l’àmbit públic
3.2 Planificació estratègica
3.4 Transparència i transversalitat
3.5. L’anàlisi i gestió organitzativa: formes d’organització, organigrames.
3.6. Fonts i estratègies de finançament d’un projecte
3.5 De la teoria a la pràctica
4. L'avaluació d’un projecte
4.1 ¿Que vol dir avaluar?
4.2 Interessos i actors en l’avaluació i les tipologies d’avaluació
4.3 Com avaluar un projecte o una políticapública?
4.5 Avaluació clàssica per objectius
4.6 Avaluació pluralista
4.7 Els indicadors
5. La comunicació
5.1 Lacomunicació pública
5.2 L'estratègia comunicativa
Metodologia
|
Atès el caràcter pràctic de l’assignatura, la metodologia docent i les activitats formatives de l’assignatura el situen en el centre del procés d’ensenyament-aprenentatge, a partir de la combinació de quatre tipus d’estratègies: sessions expositives a l’aula on el professorat explicarà el contingut teòric, pràctiques a l’aula que permetin aplicar els conceptes adquirits, tutories de seguiment i treball autònom. A continuació es concreten les diferents activitats, amb el seu pes específic dins de la distribució del temps total que l’estudiant ha de dedicar a l’assignatura. |
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes magistrals: Sessions expositives dels continguts del temari. Es realitza amb tot el grup classe, a través de la potenciació de la participació activa dels estudiants. | 38 | 1,52 | 2, 3, 4, 5, 8, 9 |
| Pràctiques a l'aula: Espais de treball amb grup dins l’aula per tal d'identificar, aplicar i exemplificar tot procés d'intervenció social en la gestió de polítiques públiques a partir d’activitats i exercicis que es resoldran a clase. | 15 | 0,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories grupals programades:Tutories a l’aula amb els equips de treball per tal de fer el seguiment de les pràctiques grupals | 10 | 0,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectura de textos: lectura comprensiva | 29 | 1,16 | 1, 6, 8 |
| Preparació individual de la prova escrita: redacció d'esquemes, mapes conceptuals i resums. Estudi i comprensió dels coneixements transmesos a l'assignatura | 9 | 0,36 | 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9 |
| Treball en equip: Cerca d'informació, anàlisi de la informació, redacció de les activitats que s’han de lliurar per escrit. Preparació de l’exposició en grup | 29 | 1,16 | 1, 2, 6, 7, 8 |
Avaluació
|
Per superar l’assignatura caldrà que: - La nota mitjana de les pràctiques grupals i individuals no sigui inferior a 5. En cas que no s’assoleixi aquesta nota mitjana mínima, l’assignatura quedarà suspesa, i per aprovar-la caldrà presentar-se directament a la prova escrita individual de recuperació, ja que tant les pràctiques grupals com les individuals no es poden recuperar en cas de suspendre.Les proves no presentades dins de termini comptabilitzen com a "0" - La nota mitjana mínima que cal treure a la prova escrita individual per tal que pugui fer mitjana amb les pràctiques és de 5. En cas que no s’assoleixi aquesta nota l’assignatura quedarà suspesa, i per aprovar-la caldrà presentar-se a la prova escrita individual de recuperació. - Per aprovar l’assignatura caldrà que la nota mitjana final (pràctiques + prova escrita individual) assoleixi com a mínim un 5. - La prova escrita individual de recuperació caldrà aprovar-la com a mínim a un 5 per aprovar l’assignatura. I malgrat que la nota d’aquesta prova de recuperació sigui superior a 5 no es podrà obtenir una qualificació superior a l’aprovat. - A l’acta d’avaluació tan sols tindran la qualificació de “no presentades” aquelles persones que no hagin fet les activitats d’avaluació corresponents al 50% del total de les activitats avaluables. D’acord amb l’article 117.2 de la Normativa acadèmica de la UAB, l’avaluació de l'alumnat repetidor podrà consistir en una sola prova de síntesi. L’alumnat repetidor que es vulgui acollir a aquesta possibilitat, caldrà que es posi encontacte amb el professorat a principi de curs. Els treballs que continguin plagi total o parcial podran ser motiu de no superació de l'assignatura. |
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Assistència a les pràctiques, lliuraments individuals i presentacions orals | 30% | 15 | 0,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9 |
| Lliuraments grupals relatius a cada un dels temes que integren el programa | 30% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
| Prova escrita individual per avaluar l'adquisició de conceptes i instruments bàsics de l'assignatura | 40% | 3 | 0,12 | 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9 |
Bibliografia
Agència catalana de joventut (2011) Guia breu de tècniques i eines d’anàlisi per a les polítiques de joventut. Barcelona
Aguilar Idánez, M.J.; Ander-Egg (1966). Cómo elaborar un proyecto. Buenos Aires: Ed. Lumen/Humanitas.
Aguilar Idánez, M.J.; Ander-Egg (1994). Evaluación de servicios y programas sociales. Buenos Aires: Ed. Lumen.
Batchelor, S, Fischer, C, Beynon, P (2013). Learning about Theories of Change and Embedding Reflection. IDS practice paper In Brief.
Botella, J. (1992). ; “La galaxia local en el sistema político español”. Revista de Estudios Políticos, 76:145-160.
Brugué, J.; Gomà, R. (1998); Gobiernos locales y políticas públicas: bienestar social, promoción económica y territorio. Barcelona: Ariel
Diputació de Barcelona (2012) Com comuniquem els plans de barris. Barcelona: Diputació de Barcelona
García Herrero, G-A.; Ramírez navarro, J.M. (1996). Diseño y evaluación de proyectos sociales. Zaragoza: Ed. Libros Certeza.
Hancock, A.-M. (2007). When Multiplication Doesn’t Equal Quick Addition: Examining Intersectionality as a Research Paradigm. Perspectives on Politics, 5(1), 63–79.
Martí, J. (2000). “La investigación acción participativa: estructura y fases. A: Villasante, T.R.; Montañes, M; Martí, J. La investigación social participativa. Construyendo ciudadanía. Vol I. Barcelona: El Viejo Topo.
Martí, J. (2004). “Els diagnòstics comunitaris: estratègies metodològiques”. A Quaderns d’Educació Contínua, 11: 18-47.
Meny, I & Thoening, J.C. (1992) Las políticas públicas. Barcelona: Ariel.
Mille Galán, J.M. (2004). Manual bàsic d’elaboració i avaluació de projectes. Barcelona: Participació ciutadana.
Mir, J. (2015) Ajuntament fácil. Barcelona: FMC https://www.fmc.cat/documents/20461/doc/AJUNTAMENT%20FACIL%202015.pdf
Nirenberg, O., Brawerman, J.; Ruiz, V. (2000).Evaluar para latransformación. Buenos Aires: Ed. Piados.
Palom Izquierdo, F.J.; Tort Raventós, Ll. (1991). Manegament en organitzacions al servei del progrés humà. Madrid: Ed. Espasa-Calpe.
Pérez Serrano, G. (1996). Elaboración de proyectos sociales. Madrid: Narcea S.A. de Ediciones.
Tayntor, C. (2010) Project Management Tools and Techniques for Success. Nova York: Taylor & Francis Group
Ubasart, G., Bonet, J. (2010) Guia de Govern Local. Barcelona: Icaria
Van Es, M, Guijt, I, Vogel, I (2015). Theory of Change. Thinking in practice. Hivos ToC Guidelines. The Hague:HIVOS.
Villafañe, J. (1999). La gestión profesional de la imagen corporativa. Madrid: Ed. Piràmide.
Enllaços:
Cercador d'Informació de Diaris Oficials: http://www.diba.cat/cido/NCIDO_2_3_1b.asp
Municat:http://www.gencat.cat/municat/
gestiodeprojectes.blogspot.com/