Botànica aplicada
Codi: 100800 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500250 Biologia | OT | 4 | 0 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Concepcion de Linares Fernandez
- Correu electrònic:
- Concepcion.DeLinares@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- No
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Equip docent
- Llorenç Sáez Gonyalons
- Concepcion de Linares Fernandez
- Andreu Salvat Saladrigas
- Cristina Roquet Ruíz
Prerequisits
No hi ha prerequisits
Objectius
L'objectiu general de l'assignatura és formar a l’alumnat en els principals conceptes i mètodes relacionats amb totes les disciplines relacionades amb l'amplíssim l’àmbit de les aplicacions relatives a plantes, fongs i algues.
Els objectius concrets són el següents:
(1) Aportar informació bàsica de la importància dels organismes estudiats per la Botànica en aspectes diversos, des d'una perspectiva pràctica i la seva incidència en la societat.
(2) Proporcionar un marc científic que integra informacions de diverses disciplines i que permet l’estudi de problemes biològics relacionats amb les aplicacions i les problemàtiques intrínseques d'algunes característiques dels organismes estudiats per la Botànica.
(3) Donar uns coneixements bàsics sobre diverses disciplines que tenen una clara incidència pràctica en la societat (aliments, matèries, aerobiologia, palinologia, biocombustibles, bioconstrucció, etnobotànica, aspectes normatius i de regulació, etc.).
Competències
- Caracteritzar, gestionar, conservar i restaurar poblacions, comunitats i ecosistemes.
- Sensibilitzar-se en relació amb temes mediambientals.
- Tenir capacitat d'anàlisi i de síntesi.
Resultats d'aprenentatge
- Interpretar valors de demografia i epidemiologia humana.
- Sensibilitzar-se en relació amb temes mediambientals.
- Tenir capacitat d'anàlisi i de síntesi.
Continguts
Llevat que les restriccions imposades per les autoritats sanitàries obliguin a una priorització o reducció d’aquests continguts, l’assignatura consta de tres parts: Classes teòriques, Seminaris i Pràctiques.
Classes teòriques:
1- Ús no alimentari de recursos vegetals
Les plantes com a font de fibres (roba, paper, vimeteria, etc) i de tints vegetals. Importància industrial i social. Les plantes com a elements de construcció (habitatges, mobiliari, instruments, utensilis, elements simbòlics...). Plantes productores de làtex, resines, gomes i olis. Obtenció i aplicacions. Biocombustibles (carbó, biodièsel, bioetanol, biomassa).
2- Compostos bioactius vegetals
Tòxics (verins, biocides). Psicoactius. Plantes medicinals i d'ús cosmètics.
3-Regulació i ètica sobre l’explotació de recursos vegetals (patents, bioprospecció...)
Regulació i normativa sobre la recol·lecció de plantes i fongs. Discussió sobre aspectes ètics en el cas de l’explotació de plantes endèmiques protegides que es recol·lecten com a medicinals, i en l’explotació del bosc per part de recol·lectors de bolets
4- Domesticació de les plantes
Origen de l’agricultura. Centres de domesticació i radiació de les plantes cultivades.
5- Les plantes d'ús alimentari
Plantes en la dieta humana i animal (cereals, plantes com a fonts de lípids, proteïnes, midó, vitamines i minerals, sucres).. Espècies i condiments. Additius alimentaris d'origen vegetal
6- Palinologia i les seves aplicacions
Introducció a la ciència palinològica. Definició; el gra de pol·len i les espores: origen biològic, morfologia i funcions. Contribucions de la Palinologia a altres ciències: Melissopalinologia, Aerobiologia, Actuopalinologia, Paleopalinologia. Melissopalinologia. Marcadors pol·línics; Relació flora mel·lífera / espectre pol·línic de la mel; Tipus de mels; L'anàlisi pol·línica de la mel com a element fonamental en el seu control de qualitat; Metodologia d’estudi. Aerobiologia. Partícules biològiques a l’atmosfera: pol·len i espores. Aplicacions de la aerobiología. Relació de les partícules aerobiològiques amb les al·lèrgies; Metodologia d’estudi. Visita al Punt d’Informació Aerobiològica.
7- Botànica forense
Botànica forense: Palinologia forense. Identificació macroscòpica i microscòpica de restes vegetals en cadàvers. Les algues en les investigacions forenses. Casos d'estudi.
Seminaris
S'impartiran diferents seminaris relacionats amb la Botànica aplicada.
Pràctiques
Les pràctiques es divideixen en 3 parts:
1- Pràctiques de Laboratori (3 sessions x 2h)
Sessió 1- Estudi morfològic i funcional d’espècies representatives
Sessió 2- Pràctiques de Palinologia I. Mètodes d’anàlisis en melissopalinologia i aerobiologia; Tractament i preparació de mostres; Tècniques melissopalinològiques; Tècniques aerobiològiques; Identificació de pòl·lens i espores al microscopi.
Sessió 3- Pràctiques de Palinologia II. Identificació de tipus pol·línics en mels i mostres aerobiològiques.
2- Aula Informàtica (1 sessió x 3h)
Sessió 1- Ús de bases de dades i pràctiques per establir l'estat de risc segons categories IUCN.
3- Sortides (2 sessións x 3h)
Hi haurà pràctiques de camp en què els estudiants visitaran àrees que permetin treballar, analitzar i criticar alguns dels conceptes i mètodes tractats tant en conferències com en seminaris.
Metodologia
La metodologia docent proposada pot experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
La metodologia d’aquesta assignatura es basa en les següents activitats, mitjançant la combinació de: classes de teoria, seminaris, i sessions de pràctiques.
(1) classes de teoria (en grup sencer) on s'expliquen els conceptes i els mètodes de la disciplina. A les sessions teòriques es destaquen i aborden els punts complicats i importants de cada unitat didàctica. Posteriorment, l’estudiant a partir del mapa conceptual realitzat podrà complementar-lo amb informació bibliogràfica a partir del seu treball no presencial. Les sessions teòriques són de 50 minuts de durada i es faran emprant material audiovisual preparat pel professor i que l’alumne tindrà disponible al Campus Virtual en format PDF.
(2) seminaris on s’analitzen casos concrets d’estudi i es fan debats participatius sobre la significació d'algunes disciplines colaterals respecte dels conceptes i els mètodes explicats a teoria. Aquests seminaris permeten tractar temes que acostumen a ser d’especial interès (per la seva aplicabilitat, actualitat o fins i tot controvèrsia) però que queden fora d’un temari general de l’assignatura, ja que es refereixen a una temàtica molt concreta i trencarien el fil conductor principal del temari.
(3) pràctiques. Es realitzaran pràctiques de camp, pràctiques de laboratori i amb ordinadors.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques | 29 | 1,16 | 2, 3 |
| Pràctioques amb ordinador | 3 | 0,12 | 2, 3 |
| Pràctiques de camp | 9 | 0,36 | 2, 3 |
| Pràctiques de laboratori | 6 | 0,24 | 3 |
| Seminaris | 5 | 0,2 | 2, 3 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi | 83 | 3,32 | 2, 3 |
Avaluació
L’avaluació proposada pot experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
L'assignatura s'avaluarà en base a les notes obtingudes en els dos examens parcials eliminatoris (amb recuperació), en els seminaris i en les pràctiques, tal i com es detalla a continuació:
1) 1er EXAMEN PARCIAL. Avalua la part teòrica corresponent mitjançant un examen eliminatori. Només se supera la matèria avaluada amb una nota mínima de 5. Aquest parcial representa un 40% de la nota final de l'assignatura.
2) 2er EXAMEN PARCIAL. Avalua la part teòrica i pràctica d'informàtica mitjançant un examen eliminatori. Només se supera la matèria avaluada amb una nota mínima de 5. Aquest parcial representa un 40% de la nota final de l'assignatura.
3) PRÀCTIQUES. L'avaluació es fa mitjançant un examen relatiu a les pràctiques de laboratori. El del bloc de pràctiques comptarà un 20% de la nota final.% de la nota final de l'assignatura. Caldrà obtenir una mínima de 5 per poder aprovar l'assignatura. No hi ha compensació ni recuperació.
4) EXAMEN DE RECUPERACIÓ. Només s'hi haurà de presentar qui hagi de recuperar un o dos parcials teòrics. Tindrà la mateixa estructura que els examens parcials i tindran el mateix pes (40% cada bloc). Caldrà aprovar cada parcial amb un mínim de 5 per poder aprovar l'assignatura. No hi ha compensacions.
Per participar a la recuperació, l'alumnat ha d'haver estar prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura o mòdul. Per tant, l'alumnat obtindrà la qualificació de "No Avaluable" quan les activitats d'avaluació realitzades tinguin una ponderació inferior al 67% en la qualificació final.
No-avaluable: Un alumne rep la qualificació de no-avaluable si el número d'activitats d'avaluació realitzades és inferior al 67% de les programades per l'assignatura.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen teoria 1er parcial | 35 | 2 | 0,08 | 2, 3 |
| Examen teoria 2n parcial | 35 | 2 | 0,08 | 2, 3 |
| Pràctiques de laboratori | 20 | 6 | 0,24 | 1, 3 |
| Seminaris | 10 | 5 | 0,2 | 2, 3 |
Bibliografia
Alonso, J.R. 2007. Tratado de fitofármacos y nutracéuticos. 1a reimpr. corr. y renovada. Corpus. Rosario, Argentina.
Anderson, E.N. [et al.] (eds.). 2011. Ethnobiology. Wiley-Blackwell. London.
Balick, M. J. 1996. Plants, people, and culture : the science of ethnobotany. Scientific American Library, New York.
Berdonces, J.L. 1998. Gran enciclopedia de las plantas medicinales: el dioscórides del tercer milenio. Tikal. Madrid.
Blumenthal, M. (ed.) 1998. Therapeutic guide to herbal medicines. Developed by a special expert committee of the German Federal Institute for Drugs and Medical Devices. American Botanical Council. Austin. Integrative Medicine Communications. Boston.
Bruneton, J. 2000. Plantas tóxicas: vegetales peligrosos para el hombre y los animales.: Editorial Acribia, DL. Zaragoza.
Coyle, H.M. 2004. Forensic Botany: Principles and Applications to Criminal Casework. CRC Press.
Erdtman, G. 1969. Handbook of palynology: morphology, taxonomy, ecology.
Font Quer, P. 2014. Plantas medicinales. El Dioscórides renovado. Ediciones Península. Barcelona.
Kapp, R. O., King, J. E., & Davis, O.K. 2000. Ronald O. Kapp's pollen and spores. American Association of Stratigraphic Palynologists Foundation Publication.
Laín, C.S. 2004. Glosario de términos palinológicos. Lazaroa 25: 93-112.
Levetin, E.; McMahon, K. 1996. Plants and society. McGraw-Hill. Boston (Mass.).
Lim, T. K. 2013-. Edible Medicinal and Non-Medicinal Plants: Fruits (Vol. 1-6). Springer.
Martin, G. J. 2004. Ethnobotany: a methods manual. Earthscan, London [etc.].
Martín, J., Julià, M.A., Riera, C. 2003. Diccionari de palinologia. UB, Barcelona.
Murphy, D.J. 2007. People, plants and genes: the story of crops and humanity. Oxford University Press. Oxford.
Prance, G.T, & al. 1994. Ethnobotany and the search for new drugs. John Wiley & Sons (Ciba Foundation Symposium 185). Chichester.
Sáenz de Rivas, C. (1978). Polen y esporas. H. Blume. Madrid, España.
Schultes, R.E.; Reis, S.V. (eds.). 2008. Ethnobotany: evolution of a discipline. Chapman and Hall, London [etc.].
Smartt, J. & N. Simmonds. 1995. Evolution of crop plants. 2nd Edition. Longman. New York.
Wink, M. & Van Wyk, B.-E. 2008. Mind-altering and poisonous plants of the world. Timber Press, Portland, London.