Logo UAB
2020/2021

Biologia i diversitat d'invertebrats no artròpodes

Codi: 100789 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500250 Biologia OT 4 0
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Ana Morton Juaneda
Correu electrònic:
Ana.Morton@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
espanyol (spa)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
No
Grup íntegre en espanyol:
No

Equip docent

Francesc Xavier Munill Bernardich
Maria Font Rifa

Prerequisits

És molt recomanable repassar els conceptes generals de Zoologia, així com les característiques dels grups principals d’invertebrats no artròpodes estudiats als cursos previs.

Objectius

Al llarg d’aquesta assignatura, l’alumnat adquirirà una visió el més completa possible de la diversitat dels animals invertebrats no artròpodes des d’una perspectiva anatòmica, funcional, sistemàtica i filogenètica.

Igualment serà capaç de situar a cada grup animal en un context ecològic, en relació al nombre d’espècies, hàbitat i forma de vida, posició dins els ecosistemes així com la seva importància en relació al seu interès per les ciències aplicades i d’interès econòmic.

Competències

  • Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  • Actuar en l’àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
  • Actuar en l’àmbit de coneixement propi valorant l’impacte social, econòmic i mediambiental.
  • Analitzar i interpretar l'origen, l'evolución, la diversitat i el comportament dels éssers vius.
  • Controlar processos i proporcionar serveis relacionats amb la biologia.
  • Introduir canvis en els mètodes i els processos de l’àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
  • Obtenir, manejar, conservar i observar espècimens.
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  • Sensibilitzar-se en relació amb temes mediambientals.
  • Tenir capacitat d'anàlisi i de síntesi.
  • Tenir capacitat d'organització i planificació

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar críticament els principis, valors i procediments que regeixen l’exercici de la professió.
  2. Analitzar i interpretar la diversitat animal i les línies filogenètiques dels metazous.
  3. Analitzar les desigualtats per raó de sexe/gènere i els biaixos de gènere en l’àmbit de coneixement propi.
  4. Analitzar una situació i identificar-ne els punts de millora.
  5. Aplicar mètodes de dissecció per observar i analitzar l'anatomia interna d'exemplars representatius dels principals grups d'animals.
  6. Aplicar mètodes de mostreig per obtenir espècimens animals.
  7. Aplicar mètodes per al maneig i la conservació d'espècimens animals.
  8. Aplicar tècniques d'estudi de l'anatomia animal.
  9. Proporcionar serveis relacionats amb la zoologia.
  10. Proposar nous mètodes o solucions alternatives fonamentades.
  11. Proposar projectes i accions que incorporin la perspectiva de gènere.
  12. Proposar projectes i accions viables que potenciïn els beneficis socials, econòmics i mediambientals.
  13. Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
  14. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  15. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  16. Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  17. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  18. Sensibilitzar-se en relació amb temes mediambientals.
  19. Tenir capacitat d'anàlisi i de síntesi.
  20. Tenir capacitat d'organització i planificació.

Continguts

I. INTRODUCCIÓ

1. Introducció i filogènia: Història evolutiva i filogenètica del grup dels invertebrats no artròpodes. Classificacions tradicionals i hipòtesis evolutives més recents.

2. La diversitat dels invertebrats no artròpodes: Grups majors i menors. Grups de posició filogenètica dubtosa.

II. BIOLOGIA I DIVERSITAT DELS GRUPS MAJORS I MENORS

3. Cnidaris i grups afins. Phylum Ctenophora. Característiques, classificació i diversitat. Relacions filogenètiques.

4. Platihelmints i grups afins: Phylum Phylum Xenacoelomorpha. Subphylum  Xenoturbellida. Subphylum  Acoelomorpha. Característiques generals dels Acoela i els Nemertodermatida. Característiques generals, biologia i diversitat dels grups.

5. Grups Platyzoa: Phylum Gastrotricha. Phylum  Acanthocephala. Phylum Gnathostomulida. Característiques generals, biologia i relació amb grups majors.

6. Anèl·lids i grups afins. Actualizació del filo, y situació dels grups Pogonophora, Myzostomida i Echiura. Phylum Sipunculida. Característiques generals, biologia i diversitat dels grups.

7. Grups afins a Bryozoa. Phylum Entoprocta. Phylum Phoronida. Phylum  Brachiopoda. Phylum Cycliophora. Característiques generals, biologia i diversitat dels grups.

8. Grups Ecdysozoa: Grups afins a Nematodes. Phylum Nematomorpha. Biologia i diversitat.Phylum Kinorhyncha. Phylum Priapulida. Phylum Loricifera. Característiques generals, biologia i diversitat dels grups. Grups afins a Artròpodes. Phylum Tardigrada. Phylum Onichophora. El phylum Caetognata.

9. Grup Ambulacraria. Equinoderms i grups afins.  Phyllum Hemichordata. Característiques generals, biologia i diversitat del grup.

 II. ADAPTACIONS ALS DIFERENTS ECOSISTEMES

10. Adaptacions al medi marí: Diversitat, principalsadaptacions. Mecanismes de fixació i osmoregulació. Competència per l’espai, i alimentació i reproducció en aquests ecosistemes.

11. Adaptacions als ecosistemes d’aigua dolça i terrestres. Diversitat, principals adaptacions. Estratègies de supervivència.

PROGRAMA DE PRÀCTIQUES

Pràctiques de camp:  Sortides de camp per estudiar els organismes en el medi marí. En la mesura que sigui possible, es realitzarà una primera sortida al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. La segona sortida de mar es realitzarà en una zona de mar del Delta del Ebre.

Pràctiques de laboratori: Identificació d’organismes d’un ecosistema. Identificació i classificació d’invertebrats no artròpodes. Metodologies de treball de laboratori. Utilització dels invertebrats no artròpodes a les ciències aplicades. 

 

*Llevat que les restriccions imposades per les autoritats sanitàries obliguin a una priorització o reducció d’aquests continguts.

 

Metodologia

La metodologia utilitzada en aquesta assignatura per assolir el procés d’aprenentatge es basa en fer que l’alumnat treballi la informació que se li posa al seu abast. La funció del professorat és donar-li la informació o indicar-li on pot aconseguir-la i ajudar-lo i tutorizant-lo perquè el procés d’aprenentatge pugui realitzar-se eficaçment. Per assolir aquest objectiu, l’assignatura es basa en les següents activitats:

Classes teòriques:

 Amb aquestes classes l’alumnat adquireix els coneixements científic-tècnics bàsics de l’assignatura que ha de complementar amb l’estudi personal dels temes explicats.

Seminaris:

La missió dels seminaris és promoure la capacitat d'anàlisi i síntesi, el raonament crític i la capacitat de resolució de problemes. Es realitzen dos tipus d’activitats:

1. Conferencies amb la presencia de professionals que treballen en temes relacionats amb els invertebrats no artròpodes, on es pretén apropar el món de la recerca i de l’empresa a l’alumnat d’aquest últim curs de grau.

2. Treball en grup: a partir dels coneixements científic-tècnics exposats a les classes magistrals es realitza un treball. Es caracteritza pel treball actiu de l'alumnat. L’alumnat es divideix en petits grups de treball, i cada grup tria un tema prèviament acordat amb el professorat, com pot ser l’aplicabilitat d’alguns grups zoològics (porífers, cnidaris, mol·luscs, nematodes, equinoderms), l’evolució d’alguna estructura de un taxó, etc. Sempre es treballa en grup, no admetent cap treball individual. Cada grup realitza diverses tutories de seguiment al llarg del desenvolupament del treball. Els treballs són finalment exposats a la resta de la classe, per part de tots els integrants dels grups.

 

Pràctiques:

A les sessions pràctiques de mar, l’alumnat aprèn de manera pràctica com s’estudia la fauna marina, i es realitza un treball sobre la diversitat de la fauna invertebrada de la zona mostrejada.

A les sessions de pràctiques al laboratori, es treballa el material zoològic per realitzar una guia d'identificació dels invertebrats no artrópodes d'un ecosistema, i s’identifica i classifica material zoològic fresc. L’objectiu de les classes pràctiques és completar i reforçar els coneixements zoològics adquirits a les classes teòriques i seminaris. A les sessions pràctiques s’estimulen i desenvolupen en l’alumnat habilitats empíriques com la capacitat d’observació, anàlisi i reconeixement de la diversitat zoològica.

 

Tutories:

L'objectiu d'aquestes sessions és resoldre dubtes, repassar conceptes bàsics no explicats a classe i orientar sobre les fonts consultades per l’alumnat. Igualment, aquestes tutories permeten l’orientació dels treballs que es realitzen als seminaris. L’horari de les tutories es concreta amb el professorat a través del campus virtual.

 

*La metodologia docent proposada pot experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes teòriques 21 0,84 2, 8, 9, 13, 17, 18, 19, 20
Pràctiques de camp (mar) 12 0,48 2, 4, 6, 7, 17, 18, 20
Pràctiques de laboratori 14 0,56 5, 6, 7, 8, 9, 18, 19, 20
Seminaris 5 0,2 2, 9, 18, 19, 20
Tipus: Supervisades      
Tutories 6 0,24 2, 19, 20
Tipus: Autònomes      
Estudi i resolució de problemes 50 2 2, 19, 20
Preparació de treballs i resolució de qüestions 33 1,32 2, 3, 4, 8, 9, 13, 14, 15, 16, 18, 19, 20

Avaluació

Aquesta assignatura té un procés d’avaluació continuada al llarg de tot el curs que inclou més de tres activitats avaluatives, de tipologies diferents, distribuïdes al llarg del curs, i cap de les activitats representa més del 50% de la qualificació final.

 Avaluació dels seminaris:

L'assistència a les sessions de seminaris és obligatòria.

 

Es realitza una valoració individual dels temes tractats a la teoria, i una valoració grupal del treball desenvolupat durant les sessions de seminari. Es realitza una valoració del treball en relació a l’exposició oral de tots els membres de cada grup. La valoració individual i grupal de cada seminari juntament amb l’exposició del treball dirigit equival al 20 % de la nota final. Aquesta activitat no té possibilitat de recuperació.

Avaluació dels exàmens:

Exàmens parcials:

En aquesta part s’avaluen individualment els coneixements assolits per l’alumnat a la assignatura, així com la seva capacitat d’anàlisi i síntesi, i de raonament crític. L’examen pot tenir preguntes tipus test o preguntes conceptuals, esquemes, etc.

 

Es realitzen dos exàmens parcials eliminatoris de matèria, cadascun amb un pes del 30% de la nota global.

Examen final:

L’alumnat que no superi un dels dos exàmens parcials (nota mínima:  5 sobre 10), pot recuperar l’examen no superat a l’examen final. Igualment, l’alumnat que desitgi millorar nota d’una o les dues parts ho pot fer presentant-se a l’examen final, però es perd la nota obtingudaprèviament.

 

La nota corresponent a cadascun dels dos exàmens té un pes del 30% de la nota final. Per poder fer la mitjana amb les altres activitats avaluatives (seminaris i pràctiques) la nota mitjana dels dos exàmens  ha de ser igual o superior a 4.

Avaluació de les pràctiques:

L'assistència a les sessions de pràctiques de laboratori i a les sortides de camp és obligatòria.

Per l’avaluació de les pràctiques es fan servir tres activitats d’avaluació:

- Carpeta docent:

Consisteix en una sèrie de material d’aprenentatge que es fa durant les diferents activitats de pràctiques (sortides i laboratori) i que l’alumnat va acumulant al llarg de l’assignatura. Aquests materials poden tractar-se de la elaboració d’una guia d’identificació d’un ecosistema, fitxes de seguiment de les sortides, llibretes de camp de les observacions, petites proves d’avaluació sobre alguna pràctica o sortida, etc. Aquesta activitat no té possibilitat de recuperació.

- Registre d’observació de l’alumnat:

Es tracta d’identificar si l’alumnat assoleix les competències de caràcter més actitudinal mitjançant l’observació per part del professorat de la seva actitud en els diferents tipus d’activitats que es desenvolupen a les pràctiques (sortides de camp i sessions de laboratori). La valoració d’aquesta activitat té un valor que oscil·la entre el -1 i 1 que s’afegeix a la nota de pràctiques aconseguida per les avaluacions anteriors. Aquesta activitat no té possibilitat de recuperació.

La nota final obtinguda a les pràctiques, té un pes global del 20%de la nota final de l’assignatura.

Consideracions finals:

La nota mínima de cada una de les activitats necessària per fer mitja amb les notes de la resta d'activitats és de 4. La qualificació mínima global necessària per superar l'assignatura és de 5 sobre 10.

 

Per participar a la recuperació, l'alumnat ha d'haver estar prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura o mòdul. Per tant, l'alumnat obtindrà la qualificació de "No Avaluable" quan les activitats d'avaluació realitzades tinguin una ponderació inferior al 67% en la qualificació final.

 

*L’avaluació proposada pot experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Avaluació de les pràctiques 20% 2 0,08 5, 6, 7, 8, 9, 14, 18, 20
Avaluació dels seminaris 20% 2,5 0,1 1, 2, 3, 4, 8, 9, 10, 11, 12, 18, 19, 20
Examen parcial I (examen final I) 30% 2,25 0,09 2, 8, 9, 13, 15, 16, 17, 18, 19, 20
Examen parcial II (examen final II) 30% 2,25 0,09 2, 8, 9, 13, 15, 16, 17, 18, 19, 20

Bibliografia

 ANDERSON, D. T. (2001). Invertebrate Zoology. Second edition. Oxford University Press, Melbourne. 476 pp.

 BARNES (2009). Zoologia de los Invertebrados. Ed. MacGraw-Hill. Interamericana. Setene edició.

 BARNES, R.S.K, CALOW, P. i OLIVE, P.J.W. (1988). The Invertebrates: a new synthesis. Ed. Blackwell Scientific Publications.

 BRUSCA R.C. i BRUSCA G.J. (2005). Invertebrados. Ed. MacGraw-Hill. Interamericana. Segunda edición.

 CAMPBELL, A.C. (2009). Guía de la Flora y la Fauna de las costas de España y de Europa. Ed. Omega.

 CARERE, C., MATHER, J. (2020) The Welfare of Invertebrate Animals. Ed. Springer.

 GRASSÉ, P.P. (1982) Manual de Zoología I y II. Invertebrados. Toray-Masson. 

 HAYWARD P., NELSON-SMITH, T. I SHIELDS, C. (1998). Flora y fauna de las costas de España yde Europa. Ed. Omega.

 HISTÒRIA NATURAL dels Països Catalans. Vol. 8. Ed. Enciclopèdia Catalana.

 MEGLITSCH, P.A. i SCHRAM, F.R. (1991). Invertebrate Zoology. Oxford University Press, New York.

 MOORE, J. (2006). An introduction to the invertebrates. Cambridge University Press.

 RIEDL. R. (2000). Fauna y flora del Mar Mediterráneo. Ed. Omega.

 

 

 Enllaços web:

 Adena/World Wildlife Found: http://www.wwf.es/

 Animal Diversity Web: http://animaldiversity.ummz.umich.edu/

 ARKive, Images of life on Earth: http://www.arkive.org

 Aula Virtual de l'Autònoma Interactiva: https:cv2008.uab.cat

 Biodidac: http://biodidac.bio.uottawa.ca

 California Academy of Sciences: http://www.calacademy.org

 Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrid (CSIC): http://www.mncn.csic.es/

 Natural History Museum, Londres: http://www.nhm.ac.uk/

 Tree of Life Project: http://phylogeny.arizona.edu/tree/phylogeny.html