Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500250 Biologia | OB | 1 | 2 |
Dominar els continguts del programa de Biologia Cel·lular del primer semestre.
Per poder cursar aquesta assignatura cal que l’estudiant hagi superat la prova de seguretat que trobarà en el Campus Virtual.
“Histologia” en el Grau de Biologia:
Es tracta d’una assignatura de primer curs, de caràcter obligatori, que desenvolupa els fonaments cel·lulars de l’organització tissular dels Vertebrats. Ha estat dissenyada suposant que l’estudiant té els coneixements bàsics de Biologia cel·lular, alhora que permet una continuació natural en segon curs en l’assignatura de “Ampliació d’Histologia”. L’estudiant que hagi aprofitat ambdues assignatures té la possibilitat, en el quart curs, d’assolir una visió integradora de l’organisme animal en les assignatures optatives “Histologia d’òrgans i sistemes” i “Biologia del desenvolupament”.
Finalment, cal assenyalar que “Histologia” es una assignatura teòrico-pràctica. Això fa possible relacionar contínuament els conceptes científico-teòrics amb els continguts de les pràctiques.
Objectius de l’assignatura:
Conèixer en termes de biologia cel·lular la diversitat de les cèl·lules animals.
Tema 1. Concepte de teixit animal
Components cel·lulars i extracel·lulars. Relacions intercel·lulars: comunicació i coordinació. Manteniment de l’integritat tissular. Classificació dels teixits animals.
Tema 2. Teixit epitelial
Diferenciacions de la superfície de la cèl·lula epitelial. Polaritat cel·lular i unions intercel·lulars. Làmina basal. Epitelis de revestiment: característiques estructurals i fisiològiques. Tipus d’epitelis de revestiment. Epitelis glandulars: tipus de cèl·lules secretores. Classificació i propietats generals de les glàndules exocrines. Funcions integratives de les glàndules endocrines.
Tema 3. Teixit conjuntiu
Matriu extracel·lular: fibres i substància fonamental. Cèl·lules fixes i lliures del teixit conjuntiu. Fibroblast i fibrogènesi. Mastòcits. Plasmòcits. Macròfags i sistema fagocític mononuclear. Varietats del teixit conjuntiu. Relacions epiteli-conjuntives.
Tema 4. Teixit adipós
L’adipòcit. Teixit adipós unilocular i multilocular: estructura, funció i distribució. Regulació nerviosa i endocrina.
Tema 5. Teixit Cartilaginós
Matriu cartilaginosa. Condròcit. Varietats del teixit cartilaginós: hialí, elàstic i fibrós. Histofisiologia i processos involutius.
Tema 6. Teixit ossi
Organització arquitectònica de l’os. Matriu òssia. Osteoblasts-osteòcits: estructura i funció. Osteoclast i resorció òssia. Histofisiologia.
Varietats del teixit ossi: laminar i no laminar. Osteones, sistemes intersticials i circumferencials. Osteogènesi: ossificació intramembranosa i endocondral. Remodelació òssia: unitats de reabsorció.
Tema 7. Sang
Plasma sanguini i elements formes. Eritròcit: estructura i funció. Trombòcits i plaquetes: coagulació sanguínia. Leucòcits. Granulòcits: neutròfils, eosinòfils i basòfils. Agranulòcits: monòcits i limfòcits.
Esquema general de la hematopoesi. Medul·la òssia vermella. Eritropoesi. Trombocitopoesi. Origen i formació dels leucòcits.
Tema 8. Bases cel·lulars del sistema immunitari
Resposta humoral i cel·lular. Cèl·lules efectores i cèl·lules amb memòria. Limfòcits T i B. Paper del macròfag en la resposta immunitària.
Tema 9. Teixit muscular
Varietats del teixit muscular. Histoarquitectura del múscul esquelètic. Fibra muscular estriada. Aparell contràctil. Miofibril·les i sarcòmers. Citofisiologia de la contracció muscular. Fibra muscular cardíaca. Discs intercalars. Fibra muscular llisa: mecanisme de contracció.
SESSIONS PRÀCTIQUES*
Pràctica 1.- Iniciació a les tècniques histològiques pel processament de material animal. Identificació microscòpica de teixits epitelials. Anàlisi d'ultramicrografias.
Pràctica 2.- Identificació microscòpica dels teixits conjuntiu i adipós. Anàlisi d'ultramicrografias.
Pràctica 3.- Identificació microscòpica dels teixits cartilaginós i ossi. Anàlisi d'ultramicrografias.
Pràctica 4.- Elaboració i tinció de frotis de sang d'ovella. Identificació dels elements formes sanguinis. Identificació microscòpica del teixit muscular. Anàlisi d'ultramicrografies.
*Llevat que les restriccions imposades per les autoritats sanitàries obliguin a una priorització o reducció d’aquests continguts.
Els continguts d’Histologia comprenen classes teòriques magistrals, seminaris i classes pràctiques.*
Classes de teoria
El programa de teoria s’impartirà en 30 classes. Es realitzaran utilitzant material audiovisual preparat pel professor, material que els alumnes tindran a la seva disposició en el Campus Virtual.
Seminaris
Els 6 seminaris programats estan dissenyats per a que els alumnes treballin en grups reduïts, i adquireixin habilitats de treball en grup i de raonament crític. El alumnes es dividiran en grups de 4 a 6 per treballar en comú dins i fora de l’aula.
Aquest apartat inclou dues modalitats de seminaris:
La bibliografia que han d’utilitzar els alumnes així com els treballs científics relacionats amb els temes es trobaran recollits al Campus Virtual. L’assistència als seminaris és obligatòria.
Tutories
Les tutories es realitzaran de forma personalitzada en el despatx del professor (horari a convenir). Les tutories han d’utilitzar-se per clarificar conceptes, assentar els coneixements adquirits i facilitar l’estudi per part dels alumnes. També poden aprofitar-se per resoldre dubtes que els alumnes tinguin sobre la preparació dels seminaris
Classes pràctiques
Les sessions pràctiques s’impartiran en grups reduïts d’alumnes (d’uns 20 per sessió) en el laboratori. Estan dissenyades per aprendre a utilitzar l’instrumental tècnic i complementar la formació teòrica. Comprenen la confecció de preparacions microscòpiques, diagnòstic microscòpic i lliurament individual de qüestionaris.
Els estudiants disposaran d’un manual de pràctiques detallat a l’inici del curs. Per aconseguir un bon rendiment i adquirir les competències corresponents d’aquesta assignatura és imprescindible una lectura comprensiva de la pràctica proposada abans de la seva realització. El seguiment de la classe pràctica també implicarà elrecull individual de les observacions microscòpiques en un dossier d’activitats. Al final de cada sessió caldrà respondre individualment i en un temps limitat a un qüestionari amb l’ajuda del dossier d’activitats.
Hi haurà una proba global que consistirà en el diagnòstic d'estructures microscòpiques proposades al llarg del curs.
L’assistència a les pràctiques és obligatòria.
*La metodologia docent proposada pot experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes magistrals | 30 | 1,2 | 5, 14 |
Pràctiques de laboratori | 14 | 0,56 | 6, 7, 14 |
Seminaris | 6 | 0,24 | 5, 14, 16 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories personalitzades | 6 | 0,24 | 5, 14 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi | 60 | 2,4 | 5, 14 |
Preparació de seminaris | 25 | 1 | 5, 6, 14, 16 |
Resolució de qüestionaris de pràctiques | 2,5 | 0,1 | 6, 7, 14 |
Les competències d’aquesta assignatura seran avaluades mitjançant avaluació continua, la qual inclourà proves individuals de coneixements teòrics i pràctics i seminaris realitzats en grup.*
El sistema d'avaluació s'organitza en tres apartats, cadascun dels quals s’avalua de forma independent i tindrà assignat un pes específic en la qualificació final de l’assignatura:
Proves escrites (70% de la nota global): En aquest apartat s’avalua individualment amb exàmens tipus test els coneixements assolits per part de cada alumne. Es realitzaran dues proves parcials, eliminatòries de matèria, al llarg del curs i una prova final de recuperació (veure programació de l’assignatura).
Els alumnes que hagin obtingut una nota inferior a 4 (sobre 10) en qualsevol d’aquestes proves no podran ponderar-la amb la nota obtinguda en els seminaris i, per tant, hauran de realitzar l’examen de recuperació a la prova de maduresa final.
Seminaris (10% de la nota global). En aquest apartat s’avalua la capacitat d’anàlisi i de síntesi dels alumnes de cada grup, així com les habilitats de treball en grup i de presentació oral.
Els seminaris es valoraran de la següent manera:
Treball escrit |
40% |
El professor avalua (sobre 10) els treballs entregatsper cada grup d’alumnes (veure lliuraments)
|
Presentació oral |
15% |
El professor avalua (sobre 10) les habilitats de cada grup d’alumnes en la presentació pública del seu treball
|
Qualificació inter-grup
|
5% |
Cada grup d’alumnes avalua (sobre 10) als grups que realitzen l’exposició oral del treball
|
Problemes |
30% |
El professor avalua (sobre 10) els problemes resolts per cada grup d’alumnes
|
Qualificació intra-grup
|
10% |
Dins de cada grup, cada alumne avalua (sobre 10) als seus companys a l’últim seminari
|
TOTAL |
100% |
|
L’assistència als seminaris és obligatòria. En cas de no assistir a alguna de les sessions, per causa no justificada, hi haurà una penalització en la qualificació final dels seminaris:
Pràctiques (20% de lanota global). En aquest apartat s’avalua individualment els coneixements pràctics adquirits per cada alumne.
Les pràctiques es valoraran de la següent manera:
1) Avaluació dels continguts al final de cada pràctica (50% de la nota). Aquesta prova consisteix en un qüestionari i en el reconeixement d’estructures microscòpiques.
La nota d'aquesta secció s'obté del promig de les qualificacions obtingudes en cada pràctica. En cas de no assistir a alguna de les sessions, sense causa justificada, la nota corresponent de la pràctica serà considerada com a zero.
2) Prova global de diagnòstic microscòpic (50% de la nota).
Per poder ponderar les notes obtingudes en cada apartat, serà imprescindible que l’alumne obtingui una qualificació igual o superior a 4 punts (sobre 10) en cada una d’elles. Els alumnes que hagin obtingut una nota final inferior a 5 (sobre 10) hauran de realitzar un examen de recuperació, que consistirà en una prova de diagnòstic microscòpic i un qüestionari.
Les pràctiques són obligatòries. En cas de no assistir a alguna de les sessions, sense causa justificada, la nota del corresponent qüestionari serà 0.
Els alumnes que hagin obtingut una nota final inferior a 5 (sobre 10) no podran ponderar-la amb les notes corresponents als exàmens de teoria i als seminaris i, per tant, hauran de realitzar un examen escrit de recuperació en la prova de maduresa final (veure programació de l’assignatura). Aquest examen de pràctiques consisteix en el diagnòsticd’imatges microscòpiques i resolució de qüestions.
Superació de l’assignatura
Per aprovar l’assignatura s’han de complir els dos requisits següents:
– obtenir, com a mínim, 5 punts sobre 10 en el còmput global de les proves escrites de teoria i dels seminaris.
– obtenir, com a mínim, 5 punts sobre 10 en les pràctiques.
La presentació de l’estudiant a qualsevol examen de recuperació (teoria i/o pràctiques) comporta la renuncia a la qualificació obtinguda prèviament.
Un alumne obtindrà la qualificació de "no evaluable" quan les activitats d'avaluació realitzades tinguin una ponderació inferior al 67% de la qualificació final.
Alumnes repetidors
Respecte la superació de l’assignatura per part dels repetidors, no caldrà tornar a repetir les proves escrites, els seminaris o les pràctiques si l’alumne hagués obtingut prèviament una nota mínima de 5 en qualsevol de aquestes proves. Aquesta exempció es mantindrà per un període de tres matrícules addicionals.
*L’avaluació proposada pot experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Probes escrites de teoria i pràctiques | 70% | 5 | 0,2 | 5, 6, 7, 9, 10, 14, 15 |
Qüestionaris de pràctiques | 20% | 1 | 0,04 | 5, 6, 9, 14, 15 |
Seminaris | 10% | 0,5 | 0,02 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16 |
TEXTOS
Alberts y col. : Biologia Molecular de la Célula (ed. Omega).
Gartner, L.P. Hiatt, J.L.: Texto atlas de Histología (ed. McGraw Hill).
Geneser, F.: Histología (ed. Panamericana).
Junqueira, L.C. y Carneiro, J.: Histología básica (ed. Masson).
Krstic, R.V.: Los tejidos del hombre y de los mamíferos (ed. McGraw Hill).
Paniagua, R. y col.: Citología e Histología vegetal y animal (ed. McGraw Hill).
Ross, M.H. y Pawlina, W: Histología. Texto y atlas color con Biología celular y molecular (ed. Panamericana).
Stevens, A. y Lowe, J.: Histología humana (ed. Elsevier).
Welsch. U.: Sobotta Welsch Histología (ed. Panamericana).
ATLAS
Boya, J.: Atlas de Histología y Organografía microscópica (ed. Panamericana).
Cross, P.C. y Mercer, K.L.: Cell and tissue ultrastructure. A functional perspective (ed. Freeman and Company).
Eroschenko, V.P.: Di Fiore’s atlas of Histology (ed. Lea and Febiger).
Fawcett, D.W.: The Cell (ed. W.B. Saunders).
Gartner, L.P. y Hiatt, J.L.: Atlas color de Histología (ed. Panamericana).
Kühnel, W.: Atlas color de Citología e Histología (ed. Panamericana).
Stanley, L.E. y Magney, J.E.: Coloratlas Histología (ed. Mosby).
Young, B. y Heath, J.W.: Histología funcional (Wheater) (ed. Churchill Livingstone).