Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500241 Arqueologia | OB | 3 | 2 |
No hi ha prerequisits especials, més enllà d'haver realitzat el primer i segon cursos del Grau d'Arqueologia, que són essencials per comprendre les implicacions històriques i tècniques dels continguts.
Aquesta matèria és de caràcter teoricopràctic i capacita els/les estudiants per enfrontar-se amb èxit a la lectura arqueològica relativa a les estructures arquitectòniques i els espais socials.
El Grup 11 de Pràctiques d´Aula (Prehistòria) es revisaran les claus socials de l'estructuració arquitectònica i de la configuració econòmica i político-ideològica dels espais socials en els assentaments. Sobre bases teòrico-metodològiques encaminades al desenvolupament de l'Arqueologia Social, es pararà esment especial a l'expressió material de les pràctiques socials, des de la producció arquitectònica (terrenys, matèries, tecnologies i treball) a les activitats realitzades en els conjunts socials, i la seva articulació en unitats arquitectòniques relacionades amb determinats col·lectius, així com a l'organització dels espais en els assentaments (urbanisme).
El Grup 12 de Pràctiques d´Aula (Història Antiga i Medieval) es farà un ènfasi en la lectura arqueològica de l estratigràfica del patrimoni edificat. L’objectiu principal és la definició dels edificis com a dipositaris d’informació arqueològica i l’ensinistrament per poder registrar-la i interpretar-la, tal com es fa en els jaciments on només s’estudien les restes dipositades per sota de la cota 0. D’aquesta manera, es pretén, en primer lloc, d’impartir tècniques de representació de les estructures arquitectòniques i, en segon lloc, el mètode de registre de les unitats estratigràfiques muràries i dels horitzons cronològics de què formen part. En tercer lloc, es donen les claus per a la interpretació de tot plegat, de tal manera que pugui traduir-se en informació arqueològica relativa a la datació i evolució formal dels elements, edificis, conjunts o estructures urbanesi situar-los en el seu context històric.
L´assignatura está configurada en els seus continguts a partir de dos grups de Pràctiques d´Aula dirigits especialment a l´Arqueología Prehistòrica (Grup 11) i a l´Arqueologia Clasica i Medieval (Grup 12).
GRUP 11 (ARQUEOLOGIA PREHISTÒRICA)
1.-L'ESPAI SOCIAL I LES PRÀCTIQUES SOCIALS.
-Arqueologia dels Assentaments com a Arqueologia Social.
-Teories de l'Espai Social.
-Paisatges, Escenaris, Ruïnes i Monuments.
-Funcionalitat i Eficiència: Sistémica de l'Espai.
-Fenomenologies i Construcció Social de l'Espai.
-Materialitat Social de l'Espai.
-Les Pràctiques Socials i l'Espai Social
-Areas d'Activitat i Estructures Socials
-Espais Socials vs Assentaments
-Temporalitat: Provisionalitat, Precarietat, Mobilidad i Sedentarització.
-Discontinuïtats dels Assentaments: Patró d'Assentament.
2.-REGISTRES ARQUEOLOGICS EN ELS JACIMENTS (ARQUEOLOGIA PREHISTORICA).
-Jaciments Arqueològics i Assentaments
-Formació de Jaciments Arqueològics: Fases (Seqüència Temporal) i Problemes de Conservació.
-Teories de l'Excavació Arqueològica: Metodologies del Registre. Nivells Teòrics, Estrats, Unitats Estratigràfiques i Conjunts.
-Registres: Unitats Descriptives.
3.-ARQUEOLOGIA DE L'ARQUITECTURA: 1. TREBALL SOCIAL I ARQUITECTURA.
-Arquitectura: Monuments, Art i Arquitectura Popular.
-Treball i Arquitectura
-Terrens i Materials
-Matèria Base i Tècniques Arquitectòniques
-Tipologia Arquitectònica d'Estructures.
-Producció de Manteniment Arquitectònic
4.-ARQUEOLOGIA DE L'ARQUITECTURA: 2. LLOCS SOCIALSI ASSENTAMENTS.
-Els Llocs Socials: Realitat de la Vida Social.
-Llocs Socials: Forma, Funció i Ús.
-Llocs Domèstics i Singulars
-Unitats Domèstiques: Grups Domèstics, Famílies i Grups de Parentiu.
-Llocs Singulars.
-Llocs Especialitzats (Econòmics, Polítics, de Resistència i Coerció, Ideològics i de Suport Simbòlic).
-Necròpoli: Llocs Funeraris
-Llocs de Circulació, de Reunió i de Trobada
-Demografia i Grups Socials.
-Ús, Possessió i Propietat de l'Espai
-La Fal·làcia del Privat i el Públic
-Política i Coerció als Espais Socials
-Quotidianitat i Excepcionalitat en els Llocs Socials.
5.- COMUNITAT, CIUTAT I URBANISME.
-Campaments, Llogarets i Ciutats
-Espacialidad i Especialització
-Centralització vs Segmentació
-Jerarquització vs Horizontalització.
-Urbanisme, Ciutat i Estat.
6.-ESTUDIS DE CASOS. ASSENTAMENTS PREHISTORICOS (Selecció).
-SUD-EST IBÈRIC: HORITZÓ DE VILLENA (1500-1200 cal ANE).
-MALLORCA: HORITZÓ DE SON FERRAGUT (700-450 cal ANE).
-COSTA SUD DE PERU: HORITZONS DEL CERRO DE EL TRIGAL (700-100 cal ANE).
-COSTA SUD DE PERU: HORITZONS DE CAHUACHI (100 cal ANE-400 cal DNE)
GRUP 12 (ARQUEOLOGIA CLASICA I MEDIEVAL)
Ensenyaments teòrics. Primera part
I. Antecedents. Orígen i evolució de l'Arqueologia de l'Arquitectura. De l'estratigrafia del subsòl a l'estudi de la formació del registre arqueològic construït
II. Els conceptes bàsics de l’estratigrafia aplicats a la lectura arqueològica de paraments. Les unitats estratigràfiques muràries, les activitats, els horitzons cronològics
III. La lectura estratigràfica dels paraments. Sistemes de registre i de datació
IV. Introducció a l'edificació històrica i construcció. Materials i tècniques constructives històriques
V. La recerca integral sobre els edificis històrics: arqueologia de subsòl, estudi de paraments, recerca documental. Anàlisi de casos
Ensenyaments teòrics. Segona part
I. Metrologia històrica. Principis, relacions proporcionals i valors mètrics
II. El procés constructiu. De la idea al fet actual. L’edifici i la ciutat com ens vius en continua evolució
III. La mecànica de laconstrucció. Com i per que se sosté un edifici. Solucions aplicades
IV. Els materials de construcció. Els paraments i els opera
V. Introducció al urbanisme. La morfologia de les ciutats i la seva evolució
VI. Com documentar l’arquitectura. Principis de la documentació gràfica. El dibuix com a eina de comprensió
VII. La fotogrametria digital aplicada a l’arquitectura històrica
Ensenyaments pràctics
• Classes magistrals i sesions de debat.
• Grup 1 de Pràctiques d´Aula (Arqueologia Prehistòrica): Treballs de curs sobre casos de anàlisi de la estructuració arquitectónica i dels espais socials als assentaments.
• Grup 2 de Práctiques d´Aula (Arqueologia Clàssica i Medieval): Anàlisi de casos a classe. Treballs de camp, tant individuals com de grup, a diversos edificis històrics i conjunts arqueològics.
• Exposició i debat a l’aula dels avenços i resultats dels treballs de grup
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes Teòriques | 10 | 0,4 | |
Pràctiques d´Aula | 75 | 3 | |
Visites a Jaciments Arqueològics | 15 | 0,6 | |
Tipus: Supervisades | |||
Realització d'exercicis pautats d'aprenentatge | 5 | 0,2 | |
Tutories | 15 | 0,6 | |
Tipus: Autònomes | |||
Recerca de documentació i lectura de textos | 20 | 0,8 | |
Redacció de treballs i estudi | 10 | 0,4 |
La nota final de l'assignatura s'obtindrà a partir de l'avaluació realitzada en el marc dels Grups de Pràctiques d'Aula.
Grup 11 (Arqueologia Prehistòrica)
-Participació a les discussions, questions rellevants, assistencia a activitat de camp i disseny en tutories dels continguts i guió del Treball (25%)
-Exposició en classe dels Anàlisis dels Espais Socials en un Assentament, autoevaluable pel alumnat (25%)
-Presentació per escrit de l'Anàlisi Crítica de la Publicació dels Estudis dels Espais Socials en un Assentament (50%). Reevaluable.
Grup 12 (Arqueologia Clàssica i Medieval)
Dos treballs pràctics, un d’individual i un de grup, i una prova escrita.
No Presentat: El no presentat serà l’alumne que no lliuri res o que lliuri només la meitat de les evidències.
Reevaluació: Segons el “Protocol de Reevaluació” de la Facultat de Lletres, es farà una reavaluació al final del semestre. Tindran dret a la reavaluació els/les alumnes que hagin presentat el conjunt de les evidències avaluables. La reavaluació no serà en cap cas utilitzada com a segona convocatòria. La nota mínima per tenir dret a reavaluar serà el 3.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Presentació i discussió de treballs | 50% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
Seguiment i participació | 50% | 0 | 0 |
BIBLIOGRAFIA GRUP 11 (ARQUEOLOGIA PREHISTÒRICA)
Claus i Conceptes de l'assignatura.
CASTRO-MARTINEZ, PV; GONZALEZ MARCEN, P (1989), “El Concepto de Frontera. Impliaciones Teóricas de la Noción de Territorio Político”, Arqueología Espacial, 13: 7-18.
CASTRO-MARTÍNEZ, PV; LULL,V; MICO, R. (1993), “Arqueología algo más que Tafonomía”, Arqueología Espacial, 16-17. Teruel.
CASTRO-MARTÍNEZ, PV et al. (1996), “Teoría de los Conjuntos Arqueológicos”, en Proyecto Gatas (1). Sociedad y Economía en el Sudeste de España, c. 2500-900 cal ANE, Consejería de Cultura, Sevilla, “Serie Arqueología-Monografías”.
CASTRO-MARTÍNEZ, PV et al (1996), “Teoría de las prácticas sociales”, Complutum, extra 6, Homenaje a M. Fernández-Miranda, vol. II, pp. 35-48.
CASTRO-MARTÍNEZ, PV et al (1998), “Teoría de las producción de la vida social. Mecanismos de explotación en el SE Ibérico”, Boletín de Antropología Americana, vol. 33, pp. 35-77.
CASTRO-MARTÍNEZ, PV; ESCORIZA MATEU, T; SANAHUJA YLL, ME (2002), “Trabajo y Espacios Sociales en el Ambito Doméstico”, Geocrítica-Scripta Nova, VI, 119 (10).
CASTRO-MARTINEZ, PV et al (2002), “¿Qué es una ciudad?”, Geocrítica-Scripta Nova, VII.
CASTRO-MARTÍNEZ, PV; ESCORIZA MATEU, T; SANAHUJA YLL, ME (2003), “Trabajo, Reciprocidad y Explotación”, en I. Terradas, J.L. Molina y C. Larrea, eds (2003), El Recurso a la Reciprocidad- IX Congreso de Antropología, Barcelona.
CASTRO-MARTÍNEZ, PV, ESCORIZA MATEU, T; SANAHUJA YLL, ME (2004), “A la búsqueda de las mujeres y a los hombres: Sujetos Sociales, Espacios Estructurados y Análisis de Materiales”, Avances en Arqueometría 2003, Universidad de Cádiz, Cádiz.
CASTRO-MARTÍNEZ, PV; ESCORIZA MATEU, T (2005), “Trabajo y Sociedad en Arqueología”, Revista Atlántica-Mediterránea de Arqueología Social, 7: 131-147.
CASTRO-MARTÍNEZ, PV et al (2005), “Trabajo, Producción y Neolítico”, III Congreso del Neolítico en la Península Ibérica, Santander.
CASTRO-MARTÍNEZ, PV et al (2006), Contra la Falsificación del Pasado Prehistórico, Institutode la Mujer, Madrid.
CASTRO-MARTINEZ, PV et al (2009), “Unlike Communities. Domestic Architectural Duality in Late Prehistory of the Western Mediterranean”, BAR int. Series, Oxford, 143-152.
CASTRO-MARTINEZ, PV; ESCORIZA MATEU, T (2009), “Lugares Reales y Lugares Ideales. Realidad y Construcción de Ficciones en Arqueología”, Cuadernos de Prehistoria de la Universidad de Granada, 19.
Arqueologia dels Assentaments
BRÜCK, J; GOODMAN, M (1999), Making places in the prehistoric world: themes in settlement archaeology, UCL Press, London.
BURILLO MOZOTA, F (ed) (1984-93), Arqueologia Espacial. Coloquio sobre distribución y relaciones entre los asentamientos, 1-12. Seminario de Arqueologia y Etnologia Turolense-Colegio Universitario de Teruel, Teruel.
BURNHAM, BC; KINGSBURY, J (eds) (1979), Space, hierarchy and society: interdisciplinary studies in social area analysis, BAR Int. Series, 59, Oxford.
CLARKE, DL (1978), Analitycal Archaeology, 2ª ed (Arqueología analítica, 2ª ed., Ed. Bellaterra, Barcelona, 1984).
CRIBB, R. (1991), Nomads in archaeology. Cambridge University Press, Cambridge,
GUIDONI, E (1989), Arquitectura Primitiva. “Historia Universal de la Arquitectura”, Ed. Aguilar. Madrid.
HASSAN, FA (ed) (1981): Demographic Archaeology, Academic Press, London
KENT, S. (1990), Domestic Architecture an the Use of Space. An Interdisciplinary crosscultural study. Cambridge University Press
LUMBRERAS, L. G. (2005), Arqueologia y Sociedad, Instituto Estudios Peruanos, Lima
MANZANILLA, L (ed) (1988), Coloquio Childe. Estudios sobre las revoluciones neolítica y urbana, Universidad Autonoma de México, Mexico DF.
RENFREW, C; BAHN, P (1991), Archaeology. Theories, Methods and Practice, Thames and Hudson, Londres. (Arqueología. Teoría, Métodos y Práctica, Akal, Madrid, 1993).
SPRIGGS, M (ed) (1978), Social organisation and settlement, BAR Int. Series, 47, Oxford.
UCKO, PJ; TRINGHAM, R; DIMBLEDY, GW (eds) (1972), Man, Settlement and Urbanism, Duckwort, London.
TRIGGER, BG (1967), “Settlement Archaeology-Its Goals and Promise”, American Antiquity, 32-149-160.
AA.VV. (2002), Arqueología de la Arquitectura. Actas del Seminario Internacional de Arqueología de la Arquitectura: Vitoria-Gasteiz, 18-21 de febrero de 2002, 1.
Sociologia de la Producció de l'Espai Social
AUGE, M. (1992) Los No Lugares. Espacios del Anonimato. Una Antropología de la Sobremodernidad, Gedisa, Barcelona.
BOURDIEU, P (2003), Las Estructuras Sociales de la Economía, Anagrama, Barcelona.
CHILDE, VG (1954), Los orígenes de la civilización, F.C.E., México.
FOUCAULT, M (1975), Vigilar y Castigar, Siglo XXI, Madrid.
KENT, S (ed) (1990), Domestic architecture and the use of space. An interdiscipinary crosscultural study, Cambridge University Press, Cambridge, “New directions in Archaeology”.
LEFEBVRE, H (1962), Critique de la vie quotidienne, Arché Editeur, Paris, “Le Sens de la Marche” (Crítica de la vida cotidiana, México, FCE, 1979)
LEFEBVRE, H (1976), “La producción del espacio” en Espacio y política, el derecho a la ciudad ll Península, Barcelona.
SAMSON, R (ed) (1990), The Social Archaeology of Houses, Edinburgh University Press, Edinburgh.
SANCHEZ, JE (1992), Geografía Política, Ed. Síntesis, Madrid.
Registres Arqueològics.
BATE, LF (1993), Del registro estático al pasado dinámico: entre un salto mortal y un milagro dialéctico, Arqueología Espacial, 18: 1-21.
BINFORD, LR (1981), “Behavioral archaeology and the Pompeii premise", Journal of Anthropological Research, 37:3: 195-208
CARANDINI, A (1997), Historias en la Tierra. Manual de excavación arqueológica. Crítica, Barcelona..
HARRIS, EC (1991), Principios de estratigrafía arquológica. Crítica, Barcelona.
ROSKAMS, S. (2001), Excavation, Press Syndicate of the Univeristy Press (Teoría y Práctica de la excavación, Crítica, Barcelona, 2003).
WHEELER, M. (1956), Archaeology from the Earth (Arqueología de Campo, FCE, México, 1961).
“Anàlisi Espaial” en Arqueología
CLARKE, DL (ed) (1977), Spatial archaeology, Academic Press, Londres.
CONOLLY, J; LAKE, M (2009), Sistemas de Información Geográfica aplicados a la Arqueología, Bellaterra, Barcelona “Arqueología”.
HIETALA, H (ed) (1984): Intrasite Spatial Archaeology. Cambridge Univ. Press.
HODDER, I; ORTON, C (1990), Análisis espacial en arqueología. Crítica, Barcelona.
KINTIGH, KW; AMMERMAN, A (1982): "Heuristic Approaches to spatial analysis in archaeology". American Antiquity, 47, 1: 31-63.
WHALLON, R (1973), "Spatial analysis of ocupation floors I: application of dimensional analysis of variance". American Antiquity, 38,3: 266-278.
WHALLON, R (1974), "Spatial analysis of ocupation floors II: the aplication of nearest neighbor analysis". American Antiquity, 39,1: 16-34.
WÜNSCH, G. (1989), "La organización interna de los asentamientos de comunidades cazadoras-recolectoras". Trabajos de Prehistoria, 46: 13-33.
BIBLIOGRAFIA GRUP 12 (ARQUEOLOGIA CLASSICA I MEDIEVAL)
Bibliografia impresa
AADD (1995), Leer el documento construido = Informes de la Construcción (Madrid), 46, n. 435, enero-febrero.
Brogiolo, P. (1988), Archeologia de l’edilizia storica, Como.
Caballero, L. ; Fernández Mier, M. (1997), “Análisis arqueológico de construcciones históricas en España. Estado de la cuestión”, Arqueología de la Arquitectura (Vitoria), 2, 147-158.
Doglioni, F. (1997), Stratigrafia e restuaro. Tra conoscenza e conservazione dell’architettura, Trieste.
Francovich, R., Parenti, R. (ed.) (1988), Archeologia e Restauro dei monumenti. I° ciclo di lezioni sulla ricerca applicata in archeologia. Certosa di Pontignano (Siena), 28 settembre-10 ottobre 1987, Firenze.
Journot, F. (1999), “Archéologie du Bâti”, La construction en pierre, Paris, 133-163.
López Mullor, A. (2002), “Veinte años después”, Arqueología de la Arquitectura (Vitoria), 1, 2002, 159-174.
López Mullor, A.; Estany, I.; Lacuesta, R. [coords.] (2005), Castell de Castelldefels. Arqueologia, història, art, Monografies, 7, Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, Barcelona.
Magalhaes Ramalho, M. M. B. (1996), “A archeologia na intervençao dos edificios históricos ou a Arqueologia da arquitectura”, Al-Madan (Setúbal), 5, 50-56
Maldonado, L., Vela, F. (1998), De Arquitectura y Arqueología, Ed. Munilla-Lería, Madrid.
Paron-Kontis, I. ; Reveyron, N. (2005), Archeólogie du bâti, Archéologie Aujourd’hui, Errance, Paris.
Quirós, J. A. (2006), “Arqueología de la Arquitectura. Objetivos y propuestas para la conservación del Patrimonio Arquitectónico”, arqueologiamedieval.com.
Sánchez Zufiaurre, L. (2007), Técnicas constructivas medievales. Nuevos documentos arqueológicos para el estudio de la Alta Edad Media en Álava, EKOB, Colección de Patrimonio Cultural Vasco, 2, Gobierno Vasco, Departamento de Cultura,Vitoria-Gasteiz.
Tabales, M.A. (1998), Arqueología en edificios históricos de Sevilla. Una propuesta de intervención, Departamento de Prehistoria y Arqueología, Facultad de Geografía e Historia, Universidad de Sevilla, 2 vols., tesi doctoral inèdita.
Recursos digitals
Arqueología de la Arquitectura: http://arqarqt.revistas.csic.es/index.php/arqarqt
Arqueología aplicada al estudio e interpretación de edificios históricos, actes de les jornades celebrades l’octubre de 2009 a l’Insituto del Patrimonio Cultural de España (Ministerio de Cultura):
http://www.calameo.com/read/000075335b34985f34eff
http://www.mcu.es/patrimonio/MC/IPHE/index.html
Biblioteca arqueològica on-line. Universitat de Siena: http://www.bibar.unisi.it
Archeólogie du bâti :
http://www.diffusion.ens.fr/archeo/tech/folder.2005-04-15.4180186094/
Asociación Española de Arqueología Medieval: http://www.aeam.es/inicio.htm
Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval:
Bibliografia Arqueología Medieval http://www.biblioarqueologia.com
Derieux. D. L’archéologie du bâti en Europe , comparaison entre la France et la Suisse:
http://hal.archives-ouvertes.fr/docs/00/41/74/38/PDF/NDA_archeo_du_bati.pdf
Grupo de Investigación Arqueología de la Arquitectura: http://www.ehu.es/arqueologiadelaarquitectura
Institut de Patrimoni Cultural. Universitat de Girona:
http://www.udg.edu/tabid/12080/language/en-US/default.aspx
Publicacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona: http://www.diba.es/spal/publicacions