Logo UAB
2020/2021

Arqueología Romana

Código: 100733 Créditos ECTS: 6
Titulación Tipo Curso Semestre
2500241 Arqueología OT 3 0
2500241 Arqueología OT 4 0
2503702 Ciencias de la Antigüedad OT 4 0
La metodología docente y la evaluación propuestas en la guía pueden experimentar alguna modificación en función de las restricciones a la presencialidad que impongan las autoridades sanitarias.

Contacto

Nombre:
Nuria Romaní Sala
Correo electrónico:
Nuria.Romani@uab.cat

Uso de idiomas

Lengua vehicular mayoritaria:
catalán (cat)
Algún grupo íntegramente en inglés:
No
Algún grupo íntegramente en catalán:
Algún grupo íntegramente en español:
No

Equipo docente

Nuria Romaní Sala

Prerequisitos

No hi ha prerequisits

Objetivos y contextualización

Aquesta assignatura forma part de la Menció d'Arqueologia Clàssica dins del Grau d'Arqueologia. El seu objectiu es aprofundir en la visió de conjunt de l'arqueologia romana i en les seves potencialitats per al coneixement històric del món antic.

Competencias

    Arqueología
  • Contextualizar y analizar procesos históricos.
  • Desarrollar un pensamiento y un razonamiento crítico y saber comunicarlos de manera efectiva, tanto en las lenguas propias como en una tercera lengua.
  • Manejar los principales métodos, técnicas e instrumentos de análisis en arqueología.
  • Que los estudiantes hayan demostrado poseer y comprender conocimientos en un área de estudio que parte de la base de la educación secundaria general, y se suele encontrar a un nivel que, si bien se apoya en libros de texto avanzados, incluye también algunos aspectos que implican conocimientos procedentes de la vanguardia de su campo de estudio.
  • Que los estudiantes hayan desarrollado aquellas habilidades de aprendizaje necesarias para emprender estudios posteriores con un alto grado de autonomía.
  • Que los estudiantes puedan transmitir información, ideas, problemas y soluciones a un público tanto especializado como no especializado.
  • Que los estudiantes sepan aplicar sus conocimientos a su trabajo o vocación de una forma profesional y posean las competencias que suelen demostrarse por medio de la elaboración y defensa de argumentos y la resolución de problemas dentro de su área de estudio.
  • Que los estudiantes tengan la capacidad de reunir e interpretar datos relevantes (normalmente dentro de su área de estudio) para emitir juicios que incluyan una reflexión sobre temas relevantes de índole social, científica o ética.
    Ciencias de la Antigüedad
  • Dominar el uso de los instrumentos específicos, con especial atención a las herramientas digitales, para el análisis del mundo antiguo.
  • Que los estudiantes hayan demostrado poseer y comprender conocimientos en un área de estudio que parte de la base de la educación secundaria general, y se suele encontrar a un nivel que, si bien se apoya en libros de texto avanzados, incluye también algunos aspectos que implican conocimientos procedentes de la vanguardia de su campo de estudio.
  • Que los estudiantes hayan desarrollado aquellas habilidades de aprendizaje necesarias para emprender estudios posteriores con un alto grado de autonomía.
  • Usar con precisión las técnicas de recopilación, organización y uso de la información y documentación relativas a la Antigüedad.

Resultados de aprendizaje

  1. Aplicar las técnicas e instrumentos de análisis adecuados a los casos de estudio.
  2. Aplicar tanto los conocimientos como la capacidad de análisis en la resolución de problemas relativos a su campo de estudio.
  3. Buscar, seleccionar y gestionar información de forma autónoma tanto en fuentes estructuradas (bases de datos, bibliografías, revistas especializadas) como en información distribuida en la red.
  4. Dominar e identificar la historia del entorno inmediato.
  5. Dominar en el grado necesario los idiomas relevantes en la práctica profesional.
  6. Dominar la Historia universal de la Antigüedad.
  7. Dominar la estructura diacrónica general del pasado.
  8. Emplear la terminología adecuada en la construcción de un texto académico.
  9. Expresarse eficazmente aplicando los procedimientos argumentativos y textuales en los textos formales y científicos.
  10. Identificar el contexto en que se inscriben los procesos históricos.
  11. Identificar las ideas principales y las secundarias y expresarlas con corrección lingüística.
  12. Identificar los métodos propios de la Arqueologia y su relación con el análisis histórico.
  13. Identificar los métodos propios de la arqueología y su relación con el análisis histórico.
  14. Localizar la información en la bibliografía secundaria de referencia.
  15. Presentar trabajos en formatos ajustados a las demandas y los estilos personales, tanto individuales como en grupo pequeño.
  16. Realizar presentaciones orales utilizando un vocabulario y un estilo académicos adecuados.
  17. Reconocer la importancia de controlar la calidad de los resultados del trabajo y de su presentación.
  18. Transmitir los resultados de la investigación arqueológica y comunicar conclusiones, de manera clara, tanto oralmente como por escrito a un público tanto especializado como no especializado.
  19. Transmitir los resultados de la investigación arqueológica y comunicar conclusiones, de manera clara, tanto oralmente como por escrito, a un público tanto especializado como no especializado.
  20. Usar herramientas informáticas, tanto básicas (por ejemplo, procesador de textos o bases de datos) como programas especializados necesarios en la práctica profesional.
  21. Utilizar el vocabulario técnico específico y de interpretación de la disciplina.

Contenido

1.   Arqueologia dels orígens de Roma

1.1  La topografia natural de Roma i els primers assentaments

1.2  Els processos formatius de la ciutat entorn al segle VIII aC

1.3  La monarquia llatino-sabina del segle VII aC: entre l'arqueologia i la tradició

1.4  Tarquini Prisc i l'inici de la monarquia etrusca

1.5  El període servià: reformes i consolidació

1.6  Tarquini el Superb i l'esplendor del registre arqueològic

 

2. L'expansió colonial de Roma a Itàlia i la constitució dels primers models de la ciutat romana

2.1  Les Coloniae Latinae

2.2  Les Coloniae civium Romanorum

2.3  El segle II aC i la crisi del model colonial

2.4  Consolidació urbana a la Itàlia tardorepublicana

 

3. La ciutat i els seus components en època imperial romana

3.1  El fòrum i els seus edificis públics: basilica, criptopòrtics

3.2  Els macella

3.3  Els carrers i els serveis públics

3.4  L'energia i els sistemes d'elevació de l'aigua 

 

4.  L'arqueologia com a font per a l'estudi de l'economia i la tecnologia, de la societat i de la ideologia al món antic.Alguns exemples

4.1  L'arqueologia del territori. La centuriació. Vil·les i explotació agraria

4.2  L’arqueologia de l’artesanat

4.3  L'arqueologia de l'aigua

4.4  L’arqueologia funerària

4.5  El poder de les imatges. Les imatges enteses com a mitjà de comunicació social

Metodología

1.- Activitats a l’aula: classes magistrals (exposicions amb suport de presentacions de power point) i eventualment converses a classe sobre els temes tractats i la bibliografia treballada.

2.- Treball en grup: cada alumne participarà en un treball d'equip (2-3 persones) que se centrarà, a partir de la bibliografia, en un aspecte relacionat amb l'arqueologia romana no tractat específicament a classe (es podrà escollir, entre d'altres, algun dels temes de l'apartat 4 del programa de continguts de l'assignatura). L'objectiu del treball serà analitzar el coneixement que les fonts històriques aporten del tema escollit i analitzar com l'arqueologia ha enriquit el coneixement temàtica en qüestió.

Amb el resultat d'aquest treball cada equip prepararà una sessió d'uns 20 minuts, que s'exposarà en una presentació oral a l'aula (es podrà utilitzar PowerPoint o altres mitjans audiovisuals de suport).

3.-Sortides de Camp: Desplaçament a un jaciment arqueològic relacionat amb la temàtica de l'assignatura i redacció d’un treball recollint la informació obtinguda in situ sobre el mateix tant pel que fa a les restes arqueològiques analitzades com al seu estat de conservació i si és el cas a la seva museització.

4.- Activitat Autònoma. Es proporciona una bibliografia seleccionada sobre els temes del programa que ha de servir a l'alumne per consolidar el coneixement sobre el contingut de l'assignatura i eventualment ampliar les exposicions fetes a classe.

Actividades

Título Horas ECTS Resultados de aprendizaje
Tipo: Dirigidas      
Actvitats a l'aula 38 1,52 4, 7, 6, 10, 12, 13, 21
Tipo: Supervisadas      
Sortida de camp 10 0,4 1, 2, 9, 8, 11, 14, 15, 17, 18, 19, 21, 20
Treball en grup 10 0,4 1, 3, 5, 9, 16, 8, 11, 15, 17, 18, 19, 21, 20
Tipo: Autónomas      
Activitat autònoma 87,4 3,5 3, 4, 7, 6, 10, 13, 14

Evaluación

Les competències d'aquesta assignatura seran avaluades mitjançant: 2 exàmens, presentacions públiques de treballs en equip i el treballs individuals.

El sistema d'avaluació s'organitza en 2 mòduls obligatoris i un mòdul optatiu, cadascun dels quals té assignat un pes específic en l'avaluació final:

Mòdul de proves escrites: es faran dues proves escrites, una corresponent a l'apartat 1 i 2 del programa i l'altra corresponent a l'apartat 3. El pes global d'aquest mòdul serà del 70%, 35% per cada examen.


Mòdul de realització i presentació del treball en equip. El pes global d'aquest mòdul serà del 30%.

OPTATIU: Mòdul d'entrega de treball conclusiu de la visita de camp. El lliurament d'aquest treball podrà sumar 0,5 punts a la nota final de l'assignatura.

Reavaluació: Tots els elements avalauables es podran recuperar en les dates de reavaluació fixades per la facultat. És la responsabilitat de cadascú saber la data que li correspon fer la reavaluació.

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació  significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte 
d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es  produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

Actividades de evaluación

Título Peso Horas ECTS Resultados de aprendizaje
Proves escrites 70% 4 0,16 1, 2, 4, 7, 6, 9, 8, 10, 12, 13, 11, 14, 18, 19, 21
Treball en equip 30% 0,45 0,02 1, 3, 5, 9, 16, 8, 13, 11, 15, 17, 18, 19, 21, 20
Treball individual (visita) Treball complementari (+0,5 punts) 0,15 0,01 3, 9, 8, 11, 15, 17, 18, 19, 21, 20

Bibliografía

BIBLIOGRAFIA GENERAL. Selecció (obres generals i clàssiques de consulta)

Princeps etruscs. Entre Orient i Occident. Fundació “La Caixa”. Barcelona, 2008.

Les thermes romains. Actes de la table ronde (Rome, 1988).Ecole française de Rome, 1991

ADAM, Jean-Pierre; La construction romaine. Materiaux et techniques. Paris, 1984.

BALTY, Jean-Charles; Curia ordinis. Recherches d'architecture et d'urbanisme antique sur les curies provinciales du monde romain. Bruxelles, 1991.

BIANCHI BANDINELLI, Ranuccio; Roma. Centro del poder. Madrid, 1970 (reeditat diverses vegades).

BIANCHI BANDINELLI, Ranuccio; Roma: El fin del arte antiguo. Madrid, 1971 (reeditat diverses vegades).

CAGNAT, René ; CHAPOT, Victor; Manuel d'archéologie romaine. 2 vols., Paris 1916-1920.

CARANDINI, Andrea; RICCI, Andreina (eds.); Settefinestre. Una villa schiavistica nell'Etruria romana. 3 vols. Modena, 1985.

CARANDINI, Andrea: Schiavi in Italia. Gli strumenti pensanti dei Romani fra tarda Repubblica e medio Impero. Roma, 1988.

CLAVEL-LEVEQUE, Monique; Almudena OREJAS; Atlas historique des cadastres d’Europe II. Luxembourg (Office de publications officiels des Communautés européennes), 2002.

COARELLI, Filippo; Roma. Guide archeologiche Laterza. Roma, 1985

CREMA, Luigi; Architettura romana. Enciclopedia classica, XII. Torino, 1959.

CREMA, Luigi; “L'architettura romana nell'età della repubblica” Aufstieg und Niedergang der römischen Welt, I, 4, Berlin, 1973, p. 633-660.

DARENBERG, Charles; SAGLIO, Edmond; POTTIER, Edmond (eds.); Dictionaire des antiquités grecques et romaines d'aprés les textes et les monuments. 5 vols., Paris, 1877-1919.

DE ALBENTIS, Emidio; La casa dei romani. Milano, 1990.

GARCIA Y BELLIDO, Antonio; Arte romano. Madrid, 1972.

GOLVIN, Jean Claude; L'ampitheatre romain. Essai sur la théorisation de sa forme et ses functions. Paris, 1988.

GRENIER, Albert; Manuel d'archéologie gallo-romaine. 4 vols., Paris, 1931-1960.

GROS, Pierre; Architecture et societé à Rome et en Italie centromeriodionale aux deux derniers siècles de la Republique. Col. Latomus. Bruxelles, 1978 (Edició italiana: Roma, 1987).

GROS, Pierre; L'architecture romaine , du debut du IIIe. Siècle av. J.-C. à la fin du Haut-Empire. 1. Les monuments publics. Paris, 1996.

GROS, Pierre; L'architecture romaine, du debut du IIIe. Siècle av. J.-C. à la fin du Haut-Empire. 2. Maisons, palais, villas et tombeaux. Paris, 2001.

JOHNSTON, David E. Roman villas. Aylesbury, 1979.

LUGLI, Giuseppe; La tecnica edilizia romana. Roma, 1957.

KRAUTHEIMER, Richard; Early Christian and Byzantine Architecture. Harmondsworth, 1965.

MIELSCH, Harald; La villa romana.Munic, 1987 (ed. alem.). (Ed. ital.: Florencia, 1990).

NIELSEN, Inge; Thermae balnea. The Architecture and Cultural History of Roman Public Baths. Aarhus (Dinamarca), 1990.

TCHERNIA, André; Le vin de l'Italie romaine. École Française de Rome. Roma, 1986.

TCHERNIA, André; Les Romains et le commerce. Naples, 2001

TORELLI, Mario; “Edilizia publica in Italia centrale tra guerra sociale ed età augustea. Ideologie e classi sociali”. Les bourgeoisies municipales italiennes aux 2. et 1. siècles av. J.C. (Napoli, 1981). Paris, 1983, p. 241-250.

VON HESBERG, Henner; Monumenta. I sepolcri romani e la loro architettura. Milano, 1992.

ZANKER, Paul; Pompei. Società, immagini urbane e forme dell'abitare. Roma, 1993.

ZANKER, Paul; Augusto y el poder de las imágenes. Alianza Editorial, 1992

ZANKER, Paul; Un arte per l’Impero. Funzione e intenzione delle immagini nel mondo romano. Milano, 2002

 

BIBLIOGRAFIA ESPECÍFICA

1. Arqueologia dels orígens de Roma

Alessandri, L. (2013b). Latium Vetus in the Bronze Age and Early Iron Age/Il Latium Vetus nell’età del Bronzo e nella prima età del Ferro. Col. BAR International Series Arcehopress. Oxford https://www.academia.edu/5212742/Latium_Vetus_in_the_Bronze_Age_and_Early_Iron_Age_Il_Latium_vetus_nellet%C3%A0_del_Bronzo_e_nella_prima_et%C3%A0_del_Ferro . Especialment «3.192-Roma, Roma», p. 369-390 https://www.academia.edu/5212222/Roma

Carafa, P. (2000). «I contesti archeologici dell’età romulea e della prima età regia» a Carandini, A. (ed.) Roma. Romolo, Remo e la fondazione della città (catàleg de l'exposició. Roma, Museo Nazionale Terme di Diocleziano, 8 de juny al 29 d'octubre del 2000). Electa Milano; Roma, p. 68-73

Carandini, A. (coord.) (2000). Roma. Romolo, Remo e la fondazione della città (catàleg de l'exposició. Roma, Museo Nazionale Terme diDiocleziano, 8 de juny al 29 d'octubre del 2000). Electa Milano; Roma

Carandini, A. (2007). Roma, il primo giorno. Col. Robinson. Letture. GLF editori Laterza. Roma

Carandini, A. (2014). La Fundación de Roma contada por Andrea Carandini. Col. Arqueología (Bellaterra). Bellaterra. Barcelona

Cristofani, M. (coord.) (1990). La grande Roma dei Tarquini. Catalogo della mostra (Roma, Palazzo delle Esposizioni, 12 giugno-30 settembre 1990). L'Erma di Bretschneider. Roma

Filippi, D. (2007-2008). «Dalla domus Regia al Foro. Depositi di fondazione e di obliterazione nella prima età regia» a Bartoloni, G.; Benedettini, M. G. (eds.). Sepolti tra i vivi/Buried among the living. Evidenza ed interpretazione di contesti funerari in abitato, Convegno Internazionale (Roma, 26-29 aprile 2006). Scienze dell’Antichità 14. Università degli studi di Roma «La Sapienza». Roma, p. 617-638 https://www.academia.edu/4919053/Dalla_domus_Regia_al_Foro_depositi_di_fondazione_e_di_obliterazione_nella_prima_et%C3%A0_regia

Fulminante, F. (2014). The Urbanisation of Rome and Latium Vetus. From the Bronze Age to the Archaic Era. Cambridge University Press. Cambridge, especialment «The City level: Rome from small Bronze Age village to the great city of the Archaic Age», p. 66-104

Martínez-Pinna, J. (2009). La Monarquía romana arcaica. Col. Instrumenta (Universitat de Barcelona). Publicacions i Edicions Universitat de Barcelona. Barcelona, si voleu aprofundir més en la part històrica de la monarquia etrusca

Pallottino, M. (1993). Origini e storia primitiva di Roma. Col. Orizzonti della storia. Rusconi. Milano

Torelli, M. (2007). «L'urbanistica di Roma regia e reppublicana» a Gros, P.; Torelli, M. (eds.). Storia dell'urbanistica. Il mondo romano. Col. Grandi opere (Laterza). GLF. Editoriale Laterza. Bari, p. 81-157, especialment subapartats «1.I primordi della città», p. 81-91, i «2. La “grande Roma” dei Tarquini», p. 92-106

 

2. L'expansió colonial de Roma a Itàlia i la constitució dels primers models de la ciutat romana

Obres generals:

Berry, J. (2016). «Urbanization» a A Companion to Roman Italy. John Wiley & Sons, Ltd, p. 289-307. Amb accés des de la UAB a la Wiley Online Library: http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/9781118993125.ch15/summary

Conventi, M. (2004). Città romane di fondazione. L'Erma di Bretschneider. Roma

Cooley, A. E. (coord.) (2016). A Companion to Roman Italy. John Wiley & Sons. Chichester. Amb accés des de la UAB a la Wiley Online Library: http://onlinelibrary.wiley.com/book/10.1002/9781118993125

Sommella, P. (1988). Italia antica. L'urbanistica romana. Guide allo studio della civiltà romana. Jouvence. Roma

Torelli, M. (2007). «L'Italia romana in età repubblicana» a Gros,P.; Torelli, M. (eds.). Storia dell'urbanistica. Il mondoromano. Grandi opere (Laterza). GLF. Editoriale Laterza. Bari, p. 158-198

 

Alba Fucens:

Liberatore, D. (2004). Alba Fucens. Studi di storia e di topografia. Edipuglia. Bari

Mertens, J. (coord.) (1969a). Alba Fucens II. Rapports et études présentés par J. Mertens. Etudes de philologie, d'archéologie et d'histoire anciennes. Centre belge de recherches archéologiques en Italie centrale et méridionale-Academia Belgica. Roma-Brussel·les

Mertens, J. (coord.) (1969b). Alba Fucens I. Rapports et études présentés par J. Mertens. Etudes de philologie, d'archéologie et d'histoire anciennes. Centre belge de recherches archéologiques en Italie centrale et méridionale-Academia Belgica. Roma-Brussel·les

 

Bantia (Banzi):

Giuseppe, H. d. (2009). «Un Romanius sacerdos evergete a Bantia. Contributi epigrafici e archeologici alla storia della città» a Zeitschrift für Papyrologie und Epigraphik, 169, p. 231-244. https://www.academia.edu/1342199/UN_ROMANIUS_SACERDOS_EVERGETE_A_BANTIA_CONTRIBUTI_EPIGRAFICI_E_ARCHEOLOGICI_ALLA_STORIA_DELLA_CITT%C3%80

 

Brixia (Brescia)

Rossi, F. (coord.) (2014). Un luogo per gli dei. L'area del Capitolium a Brescia. All'Insegna del Giglio. Florència

https://www.bresciamusei.com/capitolium.asp

 

Cosa:

Brown, F. E.; Lawrence, M. (1951). Cosa I. History and topography. American Academy in Rome. Roma

Brown, F. E.; Richardson, E.; Richardson Jr., L. (1960). Cosa II. The temples of the Arx. American Academy in Rome. Roma

Brown, F. E.; Richardson, E.; Richardson Jr., L. (1993). Cosa III. The buildings of the forum: colony, municipium, and village. American Academy in Rome. Roma

Fentress, E.; Perkins, P. (2016). «Cosa and the Ager Cosanus» a A Companion to Roman Italy. John Wiley & Sons, Ltd, p. 378-400. Amb accés des de la UAB a la Wiley Online Library: http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/9781118993125.ch19/pdf

Dyson, S. L. (2013). «Cosa» a Evans, J. D. (ed.) A Companion to the Archaeology of the Roman Republic. Blackwell Publishing Ltd, p. 472-484. Amb accés des de la UAB a la Wiley Online Library: http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/9781118557129.ch30/pdf

McCann, A. M. (2002). The Roman Port and Fishery of Cosa. A short Guide. American Academy in Rome. Roma

 

Ostia:

DeLaine, J. (2016). «Ostia» a A Companion to Roman Italy. John Wiley & Sons, Ltd, p. 417-438. Amb accés des de la UAB a laWiley Online Library: http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/9781118993125.ch21/pdf

Pavolini, C. (2006). Ostia. Col. Guide Archeologiche Laterza, 11. Editori Laterza. Roma-Bari

 

Norba (Norma Latina)

Quilici Gigli, S. (2012). «Norba. La topografia del sacro» a Ostraka, 2012, p. 411-419. https://www.academia.edu/14881034/Norba_la_topografia_del_sacro

Quilici Gigli, S. (2014). «Edilizia privata medio-tardo repubblicana:documentazione da Norba» a Martínez, J. M. Á.; Nogales, T.; Rodà, I. (eds.). Centro y Periferia en el Mundo Romano. Actas XVIII Congreso Internacional Arqueología Clásica, vol. 2. Museo Nacional de Arte Romano. Mérida, p. 1055-1058.

Quilici Gigli, S. (coord.) (2016). Norba . Edilizia privata e viabilità. Atlante Tematico di Topografia Antica. L'Erma di Bretschneider. Roma. https://www.academia.edu/31062648/Norba_._Edilizia_privata_e_viabilit%C3%A0._ATLANTE_TEMATICO_DI_TOPOGRAFIA_ANTICA_suppl._XXI_2016

http://www.anticanorba.com/

 

Posidonia-Paestum:

Gualtieri, M. (2013). «Greeks, Lucanians and Romans at Poseidonia/Paestum (South Italy)» a Evans, J. D. (ed.) A Companion to theArchaeology of the Roman Republic. Blackwell Publishing Ltd, p. 369-386.

Greco, E.; Theodorescu, D.; Bragantini, I. (coords.) (1980-2008). Poseidonia-Paestum. École Française de Rome. Roma.

Greco, E. (2000). «Poseidonia-Paestum» a Vauchez, A. (ed.) Lieux sacrées, lieux de culte, sanctuaries. Approches terminologiques, méthodologiques, historiques et monographiques. École Française de Rome. Roma, p. 81-94. https://www.academia.edu/3651303/Poseidonia-Paestum

 

3. La ciutat romana i els seus elements

Obres generals:

Gros, Pierre (2001). L'architecture romaine, du debut du IIIe. Siècle av. J.-C. à la fin du Haut-Empire. Vol 1. Les monuments publics. Paris.

Gros, Pierre (2001). L'architecture romaine, du debut du IIIe. Siècle av. J.-C. à la fin du Haut-Empire. Vol. 2. Maisons, palais, villas et tombeaux. Paris.

 

El fòrum i els seus edificis públics:

Il Museo dei Fori Imperiali nei Mercati di Traiano. Milano : Electa ; Roma: Comune di Roma. Sovraintendenza ai beni culturali, 2007

Balty, Jean-Charles (1991). Curia ordinis. Recherches d'architecture et d'urbanisme antique sur les curies provinciales du monde romain. Bruxelles.

Etxebarria; Alaitz (2008). Los foros romanos republicanos en la Italia centro-meridional tirrena: origen y evolución formal. Madrid : Consejo Superior de Investigaciones Científicas; Roma : Escuela Española de Historia y Arqueología en Roma.

Meneghini, Roberto (2009) I Fori imperiali e i mercati di Traiano: storia e descrizione dei monumenti alla luce degli studi e degli scavi recenti. Roma: Libreria dello stato

 

Els macella

Holleran, Claire (2012). Shopping in Ancient Rome. The Retail Trade in the Late Republic and the Principate, Oxford: Oxford University Press

Torrecilla Aznar, Ana (2007). Los macella en la hispania romana: estudio arquitéctónico, funcional y simbólico. Universidad Autónoma de Madrid. Departamento de Prehistoria y Arqueología. Tesi doctoral inèdita. https://repositorio.uam.es/handle/10486/3141

Ungaro, Lucrezia; Del Moro, Maria Paola; Vitti, Massimo (cur.) (2010). Roma: Palombi

 

Els carrers i els serveis públics

Alba, M. (2000). «Datos para la reconstrucción diacrónica del paisaje urbano de Emerita. Las calles porticadas desde la etapa romana a la visigoda» a Mérida. Excavaciones arqueológicas 2000. Memoria, 6, p. 371-396

Alba, M. (2001). «Apuntes sobre la red de aguas de Mérida en época romana» a Mérida. Ciudad y patrimonio. Revista de arqueología, arte y urbanismo, 5, p. 59-78

Ballet, P.; Dieudonné-Glad, N.; Saliou, C. (2008). La rue dans l'Antiquité. Définition, aménagement, devenir. Col. Archéologie & Culture. Presses Universitaires de Rennes (Poitiers, 7-9 setembre 2006). Rennes

Desbordes, J.-M.; Loustaud, J.-P. (1990). «Limoges (Haute-Vienne). Augustoritum, Civitas Lemovicum» a Villes et agglomérations urbaines antiques du Sud-Ouest de la Gaule, p. 110-121

Favro, D. (1994). «The Street Triumphant: The Urban Impact of Roman Triumphal Parades» a Çelik, Z.; Favro, D.; Ingersoll, R. (eds.). Streets. Critical perspectives on public space. University of California Press. Berkeley-London, p. 151-164

Hartnett, J. (2003). Streets and Society in Roman Italy. Ph.D. University of Michigan

Hodge, A. T. (1992). «Urban distribution» a Roman aqueducts and water supply. Duckworth. Londres, p. 273-303

Jansen, G. C. M. (1998). «Systems for the disposal of waste and excreta in roman cities. The situation in PompeiiHerculaneum and Ostia» a Dupré, X.; Remolà, J. A. (eds.). Sordes Urbis. La eliminación de residuos en la ciudad romana. Col. Bibliotheca Italica. Monografías de la Escuela Española de Historia y Arqueología en Roma, 24. L'Erma di Bretschneider. Roma, p. 37-49

Jansen, G. C. M. (2000). «Urban water transport and distribution» a Wikander, Ö. E. (ed.) Handbook of ancient water technology. Brill. Leiden-Boston-Köln, p. 103-125

Robinson, O. F. (1992). «Streets and Throughfares» a Ancient Rome. City Planning and administration. Routledge. London-New York, p. 59-79

Romaní, N. (2012). Carrers i serveis viaris a les ciutats romanes del conventus Tarraconensis (s. II aC-VI dC). Evolució i tècniquesconstructives. Universitat Autònoma de Barcelona; Institut Català d'Arqueologia Clàssica.

Saliou, C. (2002). «Le nettoyage des rues dans l'Antiquité: fragments de discours normatifs» a Ballet, P.; Cordier, P.; Dieudonné-Glad, N. (eds.). La ville et ses déchets dans le monde romain: Rebuts et recylcages. Col. Archéologie et Historie Romaine, 10 (19-21 setembre 2002). Poitiers, p. 37-49

 

L’energia i els sistemes d’elevació de l’aigua

Bonnin, J. (1984). L'eau dans l'antiquité. L'hydraulique avant notre ère. Col. Collection de la Direction des Études et Recherches d'Électricité de France, 47. Editions Eyrolles. Paris

Landels, J. G. (1978). Engineering in the Ancient World. University of California Press. Berkeley-Los Angeles

Tölle-Kastenbein, R. (1990). Archeologia dell'acqua. La cultura idraulica nel mondo classico. Col. Biblioteca di archeologia. Longanesi & C. Milano, 278 p.

Wikander, Ö. (coord.) (2000). Handbook of ancient water technology. Brill. Leiden-Boston-Köln